Aquesta coalició denuncia que les empreses privades desenvolupen i venen sistemes de vigilància a governs dictatorials, que les utilitzen per violar els drets humans, i demana una regulació internacional.
Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Reporters sense Fronteres són algunes de les organitzacions de drets humans que han creat la Coalició contra les Exportacions de Vigilància Il·legal (Coalition Against Unlawful Surveillance Exports, CAUSE). El seu objectiu és aconseguir que els governs i les empreses privades retin comptes dels abusos relacionats amb el comerç internacional de tecnologies de comunicació aplicades a la vigilància.
La coalició afirma que "els governs recorren cada vegada més a l'ús de programari, material i eines d'espionatge per violar el dret a la intimitat i una infinitat de drets humans més". En la seva plana web mostra un mapa on s'explica quines tecnologies s'han utilitzat, tot especificant d'on provenen, quina empresa les ha creades i quin govern les ha fet servir. Segon aquesta aliança, aquest comerç mou 5.000 milions de dòlars nord-americans i segueix creixent.
Davant aquesta situació, les organitzacions que formen part de CAUSE expressen la seva alarma per "l'absència pràcticament total de regulació respecte al comerç global de materials de comunicació aplicats a la vigilància" i fan una crida als dirigents mundials per "comprometre's a mantenir sistemes i tecnologies de vigilància invasiva lluny de les mans de dictadors i règims opressius".
Amnistia Internacional publica un informe on es reflecteix l’augment d’atemptats contra el dret a la vida a causa de la pena de mort
El passat mes de març, Amnistia Internacional va donar a conèixer les xifres d’assassinats i els països que van utilitzar la pena de mort per treure el dret fonamental a la vida, inherent a tot esser humà.
Durant l’any 2013, 100 persones mes que al 2012 van ser executades en diversos països, un 15% més que al 2012.
El països amb més execucions a causa de la pena de mort són, per ordre:
· China, encara que oficialment es desconeix la xifra d’executats ja que aquest tema, al país asiàtic, es considera secret d’estat.
· Iran, amb 369 execucions.
· Irak, amb 169 execucions.
· Aràbia Saudi, amb 79 execucions
· Estats Units, amb 39 execucions.
Aquests cinc estats són els que més han utilitzat la pena de mort però en total son 22 països a tot el món als quals s’ha aplicat aquest atemptat contra la vida. Destaquen Kuwait o Indonèsia ja que han retornat a utilitzar-la després de, mínim, un any sense fer-la servir, oficialment.
Entre els diversos mètodes que utilitzen aquest països per treure la vida als éssers humans destaquen la decapitació, l’afusellament o la injecció letal. Aquest mètodes, als països considerats més radicals, com ara Iran, Aràbia Saudí o Corea del Nord, les execucions es feien públicament.
D’altra banda, de la lectura de l’informe publicat per Amnistia Internacional, també destaca que, encara que el número d’execucions hagi augment al 2013, hi ha països on la pena de mort ha quedat suspesa, com per exemple a Gambia, Pakistan o els Emirats Àrabs Units .
El secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty a manifestat que les execucions a causa de la pena de mort son una veritable vergonya i que els Estats que utilitzen la pena capital estàn cada vegada més aïllats.
També va manifestar que tots el Estats que practiquen la pena de mort, creïn mecanismes per eradicar-la definitivament.
A la Declaració Universal dels Drets Humans destaquen diversos drets inherents a la persona, com per exemple el dret a la vida, a la integritat física i a la prohibició de tractes inhumans i degradants.
Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya, ens respon algunes qüestions sobre crisis humanitàries i de drets humans: “Té tots els números per ser-ho”.
Què es fa quan es detecten vulneracions de drets humans?
“Quan la nostra organització detecta violacions de drets humans activa mecanismes d'investigació. Si és possible desplacem un equip de dues o tres persones per documentar i reportar els abusos a drets humans comesos sobre terreny i, amb aquesta informació, AI elabora un informe. Aquest informe és el que es fa públic als mitjans de comunicació i es difon a autoritats i actors implicats. Amb tota seguretat pot ser la base per a una futura campanya d'Amnistia Internacional (AI) sobre un cas concret. En els informes formulem recomanacions d'actuació i llancem posicionaments públics de l'organització”.
Com es posa en marxa una campanya d'AI?
“Bàsicament des de tres eixos: investigació i difusió, mobilització / activisme i incidència. Mitjançant accions al carrer i mobilitzacions dels i les activistes d'AI fem visible aquell tema que denunciem i ens adrecem a governs, organismes intergovernamentals, grups armats, empreses... sigui quin sigui l'actor amb responsabilitat en els abusos a drets humans comesos per exigir-los, o bé que els aturin si encara estan en curs, o bé que retin comptes si ja no es produeixen. Són les nostres accions d'incidència política. També busquem suports d'altres actors i aliances que enforteixin l'impacte de la campanya”.
Una emergència humanitària és una crisi de drets humans?
“Té tots els números per ser-ho. Quan parlem de drets humans no fem referència només als drets civils i polítics. Entren en joc qüestions relacionades amb els drets econòmics, socials i culturals; drets com l'habitatge, la salut, l'educació, etc.”
“Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”
Moltes de les conseqüències d'una crisi humanitària, sobretot si va vinculada a un conflicte bèl·lic, acaben afectant greument els drets humans: desplaçaments interns de població, sortida massiva de població refugiada, creació d'assentaments precaris, desallotjaments forçosos, atacs als drets sexuals i reproductius de dones i nenes, desaparicions forçades, execucions extrajudicials... Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”.
Com participen els ciutadans?
“Amnistia Internacional és una organització de persones activistes que es mobilitzen per prevenir les violacions de drets humans o denunciar-ne els abusos. Mobilitzem l'opinió pública per pressionar governs i altres responsables de violacions dels drets humans i aconseguir avenços. Una de les nostres accions més conegudes i tradicionals que compta amb la participació de la ciutadania és l'enviament massiu de cartes, correus electrònics i faxos a qui viola drets humans, sigui qui sigui.”
“Està comprovat que aquesta tècnica fa el seu efecte: no hi ha res que odiïn més els qui cometen abusos que convertir-se el focus d'atenció de milers i milers de persones. L'acció salva vides, en tenim molts exemples, i per això seguim treballant en aquesta línia, ara amb el suport d'Internet i les xarxes socials, on estem molt presents”.
La intervenció de les forces franceses i africanes al país no aconsegueix parar els crims de guerra i crims contra la humanitat, informa Amnistia Internacional.
AI ha enviat un equip a la República Centreafricana, que ha constatat que tot i que la comunitat internacional ha enviat forces militars (França i països africans), els crims de guerra i contra la humanitat es segueixen produint al país. Des del 8 de desembre han mort almenys 90 persones, víctimes de trets o lapidacions.
L'organització denuncia que no hi ha justícia en actiu per aquests crims, cosa que porta a una intensificació de la violència, de l'odi, la venjança i la desconfiança entre comunitats.
A la crisi de violència s'afegeix una crisi humanitària, ja que AI estima que són 614.000 els desplaçats, 189.000 a Bangui, la capital del país (una quarta part de la població de la ciutat)
AI explica què està passant en aquest comunicat. Ofereix en aquest vídeo imatges que “mostren part de l'horror”; ens adverteix de la duresa. I també, en aquest enllaç, ens proposa informació sobre el context. O en aquest, d'Amnistia Internacional Catalunya.
El 21 de novembre se celebra la tercera edició del Yoga Day, una iniciativa d'Amnistia Internacional que et convida a participar en una classe de ioga, tot reivindicant els drets de les dones i nenes.
Transmetre suport i energia a les víctimes de la violència masclista és l'objectiu del Yoga Day. Centres de ioga d'arreu de Catalunya se sumen a aquesta iniciativa oferint el 21 de novembre classes i activitats gratuïtes. Yoga Day es porta a terme sempre a mitjans de novembre, en el marc del Dia per l'Eliminació de la Violència de Gènere, 25 de novembre.
Es promou la recollida de donacions per tal de contribuir a la feina que desenvolupa Amnistia Internacional. Aquesta organització treballa de manera independent perquè les veus de les dones i les nenes s'escoltin, i a través de la denúncia, la pressió política i la mobilització de la societat, aconseguir canvis que millorin la situació de dones que pateixen la violència de gènere.
Si vols participar al Yoga Day, pots buscar un centre que et quedi a prop i participar en alguna de les activitats que organitza en el marc d'aquest dia. També pots fer un donatiu.
En la primera edició del Yoga Day, l'any 2011, 3.000 persones van participar en les classes de ioga organitzades en 100 centres, recaptant 23.800€ per treballar pels drets de les nenes i dones. El 2012 van augmentar els participants, 4.000 persones, i el centres, 150. A través de les donacions es van aconseguir més de 20.000€ i es va elaborar l'informe sobre la violència de gènere a Espanya "Quina justícia especialitzada? Obstacles a l'accés i obtenció de justícia i protecció".
Amnistia Internacional i organitzacions del país denuncien, coincidint amb el dia nacional de Mèxic (que commemora l'inici del procés independència, el 16 de setembre de 1810), la preocupant situació dels drets humans al país.
Els actes festius que s'organitzen per tot el país contrasten amb les denúncies que s'estenen pel territori, i que han recollit ONG com Amnistia Internacional (AI), per les desaparicions constants i la impunitat en la resolució de violacions dels drets humans.
AI alerta que molts mexicans estan sent víctimes de segrest, tortura i assassinat, detencions arbitràries, desaparicions forçades, delictes que estan quedant sense resoldre en un 98%, per “deficiències en el sistema judicial penal mexicà i la manca de voluntat política dels successius governs”. L'ONG explica que entre el 2006 i el 2012 es van registrar unes 26.000 persones desaparegudes, però existeix falta de informació al respecte.
La violència de bandes delictives, particulars, i institucional, segons l'ONG, està darrera de les desaparicions, les violacions de drets humans i del clima de violència creixent que viu el país. El fracàs en les investigacions ha augmentat la sensació de impunitat. Les famílies de les víctimes i les mateixes víctimes, juntament amb organitzacions locals i internacionals de drets humans, estan fent pressió per contribuir a l'esclariment de les violacions de drets i a la fi de la violència.
Informació d'Amnistia Internacional sobre aquest tema i casos concrets en els quals ha intervingut, en aquest enllaç.
Amb “Trial by Timeline” sabreu quina podria ser la vostra condemna si visquéssiu en un país poc democràtic i haguéssiu utilitzat Facebook. Amnistia Internacional de Nova Zelanda, pretén conscienciar sobre la poca llibertat que hi ha en algun país concret.
Amnistia Internacional de Nova Zelanda ha creat la web “Trial by Timeline”. Aquesta web, analitza tot el contingut del vostre perfil de Facebook i et descriu les sentències que patiríeu, en el cas de viure en un país amb poca cultura democràtica. L'objectiu de Amnistia Internacional de Nova Zelanda, és conscienciar a la gent, de la situació que estan patint alguns activistes que utilitzen Internet per explicar els seus pensaments.
Per a realitzar aquesta web, els programadors han utilitzarl'API de Facebook, una tecnologia on podem extreure informació dels usuaris d'aquesta xarxa social. “Trial by Timeline” analitza tota la vostra informació, i en concret la interacció amb les vostres amistats. La web de Amnistia, no publica ni difon els missatges personals amb altres usuaris de Facebook. Un cop tot analitzat, “Trial by Timeline” us detallarà les condemnes que patiríeu en altres països.
Font d'informació:Vilaweb
A Edward Snowden l'espera previsiblement una llarga condemna, o la pena de mort, si és portat als Estats Units. Amnistia Internacional (AI) s'ha expressat en relació al cas de l'ex-treballador de l'Agència Nacional d'Intel·ligència dels EUA. AI afirma, en contradicció amb el govern espanyol, que sí és subjecte de la possibilitat d'asil a Espanya.
El tema ha tingut un gran impacte mediàtic, però el tema subjacent de “l'asil internacional a persones perseguides per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió”, que segons AI està en la base del cas, no ha tingut igual ressò.
Segons AI, la legislació actual espanyola sí que permetria que Snowden tingués asil a Espanya, un dels països als quals ha demanat asil polític.
El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha negat aquesta possibilitat. Explica AI que Snowden podria demanar asil a una ambaixada espanyola, i així, ser conduït a l'Estat Espanyol, segons la legislació espanyola vigent sobre asil.
Podeu veure el comunicat d'Amnistia Internacional en aquest enllaç.
Amnistia Internacional posa en marxa una ciberacció per demanar un tracte humà i judicis justos pels detinguts sahrauís d'aquest maig, i per tal que s'investiguin les denúncies de tortures. Aquestes vulneracions actuals dels drets humans a la zona són, segons l'ONG, la punta de l'iceberg d'anys de repressió de la societat sahrauí.
Amnistia Internacional (AI) reclama a les autoritats marroquines que iniciï una investigació independent sobre les denúncies de tortures a 6 detinguts sahrauís mentre estaven en custòdia de la policia del Marroc al Sàhara Occidental. Els detinguts s'havien manifestat a principis de maig per l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Van ser acusats de violència contra funcionaris i altres delictes de violència, delictes que poden ser penats amb condemnes de fins a 10 anys de presó.
AI denuncia que aquestes últimes detencions i tortures són la punta de l'iceberg d'anys de vulneracions dels drets humans a la zona
Actualment estan a l'espera de judici i ONG de drets humans denuncien que s'han aconseguit confessions sota tortura i que no hi ha garanties d'un judici just. AI inicia la ciberacció en aquest context.
La manifestació del 4 de maig a El Aaiun, origen de les detencions, va ser la culminació de 10 dies de protestes a tot el Sàhara Occidental per demanar l'autodeterminació de la zona, desprès que el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovés aquests dies la renovació del mandat de manteniment de pau, conegut com Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO).
El mandat inicial de la MINURSO, el 1991, va ser la preparació, durant un període de transició, d'un referèndum en el qual la població pogués escollir entre independència o integració al Marroc. Degut a l'oposició del Marroc, no es va incloure un component de drets humans en la Missió.
Els últims anys la tasca dels independentistes sahrauís s'ha vist obstaculitzada seriosament per ser considerada per les autoritats marroquines una amenaça a la seguretat interna i externa del país. No han pogut formalitzar legalment la seva constitució com organitzacions polítiques i socials, i s'han empresonat i torturat molts dels seus membres.
És per això que AI porta anys demanant a les Nacions Unides que estableixi un mecanisme de vigilància dels drets humans al Sàhara Occidental i als camps de refugiats de Tindouf, al costat algerià de la frontera del Marroc amb Algèria.
Amnistia Internacional presenta el 22 de maig a Madrid l'Informe Anual 2013 de l'organització, que reflecteix l'estat dels drets humans al món. Hi participa Ada Colau, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
El 2012, Amnistia Internacional va registrar i investigar abusos contra els drets humans a 159 països de totes les regions del món; tortures, homicidis, desallotjaments forçats, desaparicions i violència contra les dones, entre d'altres.
L'Informe denuncia abusos contra els drets humans al món, però també estableix una agenda de treball a favor dels drets humans
L'Informe Anual 2013 presenta la tasca que realitza Amnistia Internacional (AI) per combatre els abusos contra els drets humans a tot el món, i estableix una agenda de treball a favor dels drets humans.
La presentació té lloc a la seu d'Amnistia Internacional Espanya, a Madrid. Intervenen Esteban Beltran, director d'AI Espanya, Eva Suárez-Llanos, directora adjunta d'AI Espanya, Claudia Garcia, defensora dels drets de les persones desplaçades a Colòmbia, i Ada Colau, defensora del dret a l'habitatge a Catalunya i a Espanya.
Amnistia Internacional ha presentat aquests dies una petició al Parlament Europeu, amb 70.000 signatures de suport, reclamant a la UE i als seus 27 Estats membres que deixin de posar en perill a les persones que arriben a les seves costes i fronteres.
“L'obligació de la UE: protegir als migrants 'invisibles' en els límits d'Europa”: Amnistia Internacional (AI) demana als Estats de la UE que garanteixin la protecció de les persones migrants i la transparència en les fronteres.
La petició, adreçada als membres del Parlament Europeu, demana complir amb “l'obligació de vigilància i transparència a governs i institucions en relació al tracte que reben les persones migrants i sol·licitants d'asil, i més vigilància de la implementació dels acords de control migratori amb tercers països”.
El vídeo que acompanya la petició al Parlament Euopeu:
Un missatge que també s'adreça a Espanya
Amnistia Internacional també s'adreça a l'Estat Espanyol per demanar que deixi de posar en perill a les persones que arriben a les seves costes i fronteres. “Alguns incidents recents a les costes registrats per l'organització mostren que es vulneren els drets de les persones migrants”.
AI demana a les autoritats espanyoles que clarifiquin els aquests incidents, que assegurin que els acords de readmissió amb tercers països recullin garanties i mecanismes de supervisió sobre el respecte dels drets humans, que proporcionin informació periòdica sobre l'aplicació d'aquests acords, així com de les operacions d'aturada, devolució i expulsió de les persones migrants, i que garanteixin que les seves pràctiques i polítiques de control migratori no provoquen violacions de drets humans.
Amnistia Internacional (AI) presenta la seva "col·lecció de roba compromesa", roba que pots comprar i portar per denunciar i evitar violacions dels drets humans al món.
Són 10 peces de roba per dona, home i nen o nena inspirats en casos reals de violacions de drets humans, dissenyades per Carlos Gala per AI. Portar-les en alguns països pot ser delicte. Portar un mocador amb els colors de la bandera gai a Uganda, ser dona i usar pantalons a Sudan, o usar una cartera per anar a l'escola, si ets una nena a Pakistan, pot portar-te greus problemes.
Roba solidària ara a la venda, per donar suport a la tasca de denúncia de vulneracions dels drets humans
AI ha presentat aquests dies la seva col·lecció de roba compromesa, amb aquestes i 7 peces més, inspirades en històries reals de violacions de drets humans en diferents parts del món. Tortura, maltractaments, repressió, falta de llibertat d'expressió i pena de mort són els eixos de la campanya. Una campanya que AI resumeix en 10 peces de roba, a la venda per finançar les seves accions.
Samarretes amb missatges de dissidents detinguts per expressar pacíficament les seves opinions a Xina, Rússia o Iran, o un banyador “crític” amb la situació dels drets humans a Cuba, són altres propostes de la col·lecció de roba compromesa d'AI. Col·lecció que vol, d'una banda, denunciar vulneracions dels drets humans, i d'altra banda, portant-la, mostrar individualment el compromís amb la defensa dels drets humans, donant suport a AI.
Les peces es poden comprar des de les webs:
"La Unió Europea (UE) no està fent prou per posar fi a la discriminació de les persones d'ètnia gitana en els seus Estats membres", afirma Amnistia Internacional (AI) coincidint amb el Dia Internacional del Poble Gitano, que es celebra el 8 d'abril. AI té en marxa una ciberacció al respecte.
“La UE ha d'aplicar sancions als governs que no tenen en consideració la discriminació de les persones d'ètnia gitana i la violència cap aquests col·lectius”, ha declarat l'ONG.
Els 6 milions de persones d'ètnia gitana que es calcula que viuen als països de la UE estan molt per sota dels indicadors de desenvolupament humà: 8 de cada 10 persones gitanes es troben en risc de pobresa i només 1 de cada 7 adults joves ha acabat l'educació secundària.
Els desallotjaments forçats de persones gitanes segueixen sent la norma en lloc de l'excepció a països com Romania, Itàlia, França i Espanya. La seva educació està segregada a Txèquia, Grècia i Eslovàquia, contràriament a les lleis nacionals i a les directrius de la UE que prohibeixen la discriminació racial.
A Hongria i Bulgària també s'han viscut episodis de violència contra el col·lectiu gitano, episodis no investigats per les autoritats dels països, segons AI.
AI té en marxa una ciberacció al respecte a www.actuaconamnistia.org
L'any 2000 la UE va adoptar la Directiva d'Igualtat Racial, que prohibeix la discriminació basada en la raça o l'ètnia en els centres de treball, l'educació, l'habitatge i l'accés a serveis. La Carta de Drets Fonamentals de la UE, del 2009, va també en aquesta línia. AI recorda que la Comissió Europea té facultats per sancionar els Estats membres que no compleixin les directrius legals de la UE.
AI també assenyala que fins ara no s'han produït aquestes accions respecte a polítiques i pràctiques que discriminen a les persones gitanes o d'una altra minoria ètnica.
“El que veiem és una Comissió que sanciona als països per qüestions tècniques com el transport o els impostos, per exemple, però no aborda qüestions de vital importància com els desallotjaments forçosos, la segregació i els atacs motivats per l'odi racial. La UE, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, té en les seves mans posar fi a unes pràctiques discriminatòries esteses en molts dels seus Estats membres”, segueix assenyalant Amnistia Internacional.
“Iraq continua en un cercle d'abusos contra els drets humans amb atacs contra civils, tortura de detinguts i judicis injustos”, declara Amnistia Internacional (AI) en un informe publicat aquests dies, 10 anys desprès de la invasió encapçalada per Estats Units que va derrocar el règim de Sadam Husein.
Desprès de la invasió del 2003, la dècada d'abusos treu a la llum un seguit de tortures i maltractaments a detinguts a mans de les forces de seguretat iraquianes i forces estrangeres. L'informe també posa de manifest incompliment continuat per part de les autoritats iraquianes de la seva obligació de protegir els drets humans i de respectar l'Estat de dret davant dels atacs de grups armats, situació que “mostra un cruel menyspreu per la vida civil”.
“10 anys desprès del final del règim repressiu de Sadam Husein, molts iraquians gaudeixen avui de majors llibertats que sota el règim baasista, però és evident que els avenços fonamentals en matèria de drets humans que haurien d'haver-se assolit no s'han materialitzat”, destaca AI en l'informe.
“La tortura és una pràctica generalitzada i impune de les forces de seguretat governamentals, especialment contra persones detingudes per la legislació antiterrorista”, segons fonts de l'ONG, que ha entrevistat a detinguts i a organitzacions locals de drets civils.
La pena de mort, suspesa desprès de la invasió, va ser restaurada pel primer govern que va arribar al poder, el 2005. Des de llavors s'han executat al menys 447 presos, entre ells el propi Sadam Husein. Actualment és un dels països on més presos s'executen. Els judicis són sovint injustos i les execucions es fan en base a confessions obtingudes sota tortura.
AI també denuncia que les forces estrangeres ocupants també usen mètodes que vulneren els drets humans i el dret internacional.
Amnistia Internacional (AI) denuncia l'internament indiscriminat d'immigrants com política de control migratori a l'Estat Espanyol. L'ONG presenta un nou informe amb recomanacions a l'esborrany de reglament dels centres d'internament d'estrangers. També inicia una ciberacció ciutadana.
AI demana que s'apliquin alternatives a l'internament d'immigrants en situació administrativa irregular. Tot i que un nou reglament podria millorar la situació actual dels centres, es segueix utilitzant la detenció i l'internament de persones immigrants de forma generalitzada i indiscriminada com a eina de control migratori.
L'ONG presenta un nou informe (“Hi ha alternatives: No a la detenció de les persones immigrants”), en el qual denuncia la detenció generalitzada i indiscriminada, sense tenir en compte circumstàncies personals i altres variables. Tampoc es valoren, segons l'ONG, eines alternatives.
AI també inicia una ciberacció per recolzar la seva petició
La preocupació de l'ONG per la detenció arbitrària i massiva d'immigrants és compartida per diversos organismes internacionals. “Les polítiques migratòries han d'estar d'acord amb les normes internacionals i no criminalitzar a les persones immigrants”, afirmen representants d'AI.
En el Dia Internacional del Migrant, Amnistia Internacional (AI) obre una ciberacció, “SOS Europa”, per tal de reforçar els drets de les persones migrants dins i fora de les seves fronteres.
Als voltants del 18 de desembre, Dia Internacional dels Migrants, AI denuncia les polítiques migratòries i el seu impacte en les persones migrants (especialment les polítiques de detenció, control de fronteres i acords migratoris de cooperació entre països del Sud d'Europa i el Nord d'Àfrica. La ciberacció està disponible a la web www.actuaconaministia.org.
AI demana a les institucions europees, els països membres de la UE i associats que:
Podeu llegir un comunicat d'AI al respecte en aquesta web, i ciberactuar en aquest enllaç.
Actualment estem vivint una època en la que les entitats han de diversificar les seves fonts de recursos per poder seguir endavant amb la seva activitat. Davant d’aquesta situació, les oenagés volen potenciar la figura del llegat solidari.
En aquests moments en què les aportacions públiques a les oenagés han minvat de forma considerable, les entitats es veuen obligades a cercar noves vies de finançament per poder seguir desenvolupant la seva tasca. Una via que es vol explorar i potenciar és la procedent de les herències, mitjançant els llegats solidaris.
La legislació catalana en matèria de successions fixa la llegítima en el 25% del patrimoni, essent la resta de lliure disposició. És a dir, el 25% ha d’anar a parar als hereus forçosos perquè del contrari, aquests podrien impugnar el testament, però la resta pot destinar-se lliurament a una entitat o causa.
El Col·legi de Notaris de Catalunya estima que actualment un 3,5% de les herències conté llegats solidaris. A casa nostra, el 56% dels destinataris són entitats socials i el 44% restant són ordres religioses. Si parlem de números, el 30% dels llegats solidaris de l’Estat procedeixen de Catalunya.
El 2011 els llegats solidaris van ascendir a 18 milions d’euros i en els primers 6 mesos d’aquest any la quantitat ja puja a 8,5 milions d’euros.
Així doncs, són moltes les entitats que volen promoure aquesta figura, entre elles: Amnistia Internacional, Unicef, l’Agència de Nacions Unides per a la infantessa i fins a 20 entitats més.
Totes aquestes entitats han endegat una iniciativa dirigida als seus socis i ciutadania en general per donar a conèixer els llegats solidaris. Algunes d’elles ja han començat a recollir fruïts d’aquestes campanyes i les ONG amb un perfil de donant més jove es plantegen les herències com un projecte a mitjà termini.
Aquest és el títol de la propera taula rodona que tindrà lloc el proper dilluns 5 de novembre dins el cicle «Els dilluns dels Drets Humans» organitzat per Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia.
Allò que va començar com una revolta popular contra el règim d’Asad a Síria, ha acabat convertint-se en una guerra civil. Segons algunes fonts, més de 27.000 persones podrien haver mort a Síria des de l’inici dels enfrontaments i es compten per desenes de milers els refugiats. La destrucció s’apodera del país i, de moment, han fracassat tots els intents de mediació. Es podria haver aturat aquest procés? Quins factors culturals, polítics i socials expliquen aquest conflicte? Quin paper ha jugat la comunitat internacional? Com es pot aturar l’horror?
Comptarem amb els ponents:
Dia: dilluns, 5 de novembre de 2012
Hora: 19 h
Lloc: Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona)
Entrada lliure
Organitza: Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau (en el marc del cicle de conferències Els Dilluns
dels Drets Humans)
En un acte simbòlic davant l'ambaixada a Madrid de la Federació Russa, Amnistia Internacional (AI) demana l'alliberament immediat de les tres components del grup.
Uns 100 activistes dels drets humans, amb passamuntanyes de colors com els que usen les integrants del grup, recolzaran l'acte d'AI, que també té el suport d'artistes espanyols com Juan Aguirre (Amaral), Nacho i Javier Campillo (Tam Tam Go), Julio Castejón (Asfalto), Bernardo Fuster, Victor Manuel, Sabino Méndez (Loquillo y los trogloditas), Luis Pastor, i Miguel Ríos, entre altres.
Té lloc el dijous 27 de setembre al matí, i hi participen artistes de l'Estat Espanyol.
Maria Alekhina, Ekaterina Samutsevich i Nadezhda Tolokonnikova, integrants del que Amnistia Internacional defineix com a grup “punk feminista” rus, i detingudes el passat març, han sigut condemnades a dos anys de presó. Va ser després d'interpretar el tema “Verge Maria, lliureu-nos de Putin”, a la Catedral Crist Salvador de la capital russa.
AI les considera preses de consciència, detingudes exclusivament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, un "dret escàs a la Federació Russa". Un tribunal del país ha de decidir sobre la seva condemna el proper 1 d'octubre.
Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per Internet amb l’objectiu d’aturar la lapidació de Laila Ibrahim Issa Jumul, que va ser condemnada el passat 10 de juliol a morir lapidada per considerar que havia comés adulteri.
Amnistia Internacional és una organització que rebutja la pena de mort en qualsevol circumstància i mètode d’execució. Per aquest motiu, aquest any ja ha intervingut en diversos processos per intentar aturar diferents condemnes de lapidació contra dones per considerar que havien comés adulteri. En dos casos, un a Iran i l’altre a Sudan es va aconseguir aturar la lapidació.
A més, en tots els casos, hi ha indicis de que els judicis no han estat justos, per no poder accedir les condemnades a una legítima defensa que garanteixin tots els seus drets i per basar la sentència únicament en una suposada confessió i no en proves fefaents.
La lapidació és una forma d’execució molt antiga que consisteix en que els assistents llancen pedres a l’acusada fins a matar-la. Per tractar-se d’un mètode, que a més de causar la mort, és pot considerar un sistema de tortura va quedar progressivament en desús conforme es van anar reconeixent els drets humans. Avui en dia només es pràctica en algun país d’Àfrica i de l’Orient mitjà.
Però a banda de que aquesta condemna violi la prohibició de tortura recollida al Pacte i Convenció contra la tortura de la que el Sudan és signatari, la sentència condemnatòria inclús aniria la pròpia Constitució del Sudan, ja que aquesta prohibeix la pena de mort per a dones embarassades o mares lactants fins als dos anys de lactància i, en aquest cas, la dona es troba a la presó encadenada junt amb el seu fill de sis mesos d’edat.
A fi d’aturar aquesta condemna, Amnistia ha iniciat una acció per Internet de recollida de signatures a través del següent web: http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/sudan-layla-lapidacion/.
Entitats membres de la xarxa Armes sota control alerten que la crisi pot ser una excusa per deixar de complir la Llei sobre el comerç d'armes. Concretament, demanen que es reforci el control a les exportacions espanyoles que pel seu destí puguin ser "preocupants" des d'una perspectiva de drets humans. Igualment demanen més transparència i dades més concretes en els informes del Govern.
La crisi econòmica no és excusa per anteposar els interessos del Ministeri de Defensa per sobre de la preocupació pels drets humans, ha declarat el conjunt de 4 ONG -Amnistia Internacional, Intermon Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace- membres estatals i catalanes de la Coalició internacional.
Perilla el compliment de la normativa vigent sobre comerç d'armes a causa dels interessos comercials i la crisi econòmica, indiquen les ONG
Les exportacions s'han d'ajustar a la normativa vigent, indiquen les ONG en el seu comunicat. El juliol de 2012 es celebra una Conferència de Nacions Unides sobre un possible Tractat Mundial sobre comerç d'armes.
També demanen informació detallada sobre la possible venda espanyola a l'Aràbia Saudita de més de 200 carros de combat, i la seva “suspensió cautelar” per la possibilitat que siguin utilitzats en destí per cometre greus violacions de drets humans per part de les forces armades saudites.
La Coalició també ha estudiat l'informe presentat recentment en el Congrés per la Secretaria d'Estat de Comerç, sobre exportacions d'armes i productes de doble ús (material que pot destinar-se tant a us civil com militar), i considera “preocupants i potser fora de la normativa” les exportacions, el 2011, a Colòmbia, Mèxic, Estats Units, Ghana, Israel, Pakistan i països del Nord d'Àfrica i Orient Mitjà com Bahrein, Aràbia Saudita i Egipte. Les ONG denuncien també mancances en la transparència de les dades de l'informe.
El mes de juliol de 2012 les Nacions Unides celebraran la Conferència diplomàtica per un Tractat sobre Comerç d'Armes. La coalició Armes sota Control fa una crida a la ciutadania perquè exigeixi als governs un acord legalment vinculant robust i eficaç, que protegeixi els drets humans, la vida i els mitjans de subsistència.
L'actual manca de regulació mundial del comerç d'armes convencionals i munició agreuja els conflictes oberts, incrementa la pobresa i afavoreix que es cometin abusos contra els drets humans. Així ho afirma Armes sota Control (Control Arms), un moviment de la societat civil, conformada per moltes organitzacions, que des de 2003 demana un Tractat sobre Comerç d'Armes (TCA) que protegeixi vides i els mitjans de subsistència. A Catalunya està liderada per Fundació per la Pau, Amnistia Internacional i Intermón Oxfam: Cap a un tractat sobre comerç d'armes.
De cara a la Conferència diplomàtica per un Tractat sobre Comerç d'Armes, que se celebrarà del 2 al 27 de juliol a la seu de les Nacions Unides de Nova York, aquesta iniciativa ha publicat una petició que tothom pot signar i fer arribar als governs, tot demanant-los que al juliol acordin un TCA que protegeixi els drets humans, la vida i els mitjans de subsistència.
Després de quatre reunions preparatòries realitzades entre 2010 i 2012, la que tindrà lloc al juliol és la definitiva sobre aquesta qüestió.
El comerç irresponsable i mal regulat de les armes afavoreix que arreu del món s'agreugin la violència armada, la pobresa, els abusos contra els drets humans i els conflictes.
La petició afirma que "el món necessita un TCA sòlid, que impedeixi les transferències d'armes que puguin contribuir directament a cometre greus abusos contra els drets humans, crims de guerra o a perpetuar la pobresa". I acaba demanant a tots els governs que "garanteixin un TCA que impedeixi de manera efectiva que les armes fomentin aquestes atrocitats i abusos". Si hi estàs d'acord, fe-te sentir pel control de les armes i signa la petició!
El mes de juliol de 2012 les Nacions Unides celebraran la Conferència diplomàtica per un Tractat sobre Comerç d'Armes. La coalició Armes sota Control fa una crida a la ciutadania perquè exigeixi als governs un acord legalment vinculant robust i eficaç, que protegeixi els drets humans, la vida i els mitjans de subsistència.
L'actual manca de regulació mundial del comerç d'armes convencionals i munició agreuja els conflictes oberts, incrementa la pobresa i afavoreix que es cometin abusos contra els drets humans. Així ho afirma Armes sota Control (Control Arms), un moviment de la societat civil, conformada per moltes organitzacions, que des de 2003 demana un Tractat sobre Comerç d'Armes (TCA) que protegeixi vides i els mitjans de subsistència. A Catalunya està liderada per Fundació per la Pau, Amnistia Internacional i Intermón Oxfam: Cap a un tractat sobre comerç d'armes.
De cara a la Conferència diplomàtica per un Tractat sobre Comerç d'Armes, que se celebrarà del 2 al 27 de juliol a la seu de les Nacions Unides de Nova York, aquesta iniciativa ha publicat una petició que tothom pot signar i fer arribar als governs, tot demanant-los que al juliol acordin un TCA que protegeixi els drets humans, la vida i els mitjans de subsistència.
Després de quatre reunions preparatòries realitzades entre 2010 i 2012, la que tindrà lloc al juliol és la definitiva sobre aquesta qüestió.
El comerç irresponsable i mal regulat de les armes afavoreix que arreu del món s'agreugin la violència armada, la pobresa, els abusos contra els drets humans i els conflictes.
La petició afirma que "el món necessita un TCA sòlid, que impedeixi les transferències d'armes que puguin contribuir directament a cometre greus abusos contra els drets humans, crims de guerra o a perpetuar la pobresa". I acaba demanant a tots els governs que "garanteixin un TCA que impedeixi de manera efectiva que les armes fomentin aquestes atrocitats i abusos". Si hi estàs d'acord, fe-te sentir pel control de les armes i signa la petició!
El Congrés ha aprovat doncs aquest febrer la proposta no de llei que insta al Govern espanyol a avaluar la implementació, desenvolupament i compliment de les directrius del I Pla de Drets Humans creat pel Govern socialista el 2008. També compromet al Govern espanyol a implementar una estratègia amb directrius concretes en política exterior i interior per la promoció i la protecció dels drets humans.
Amnistia Internacional indica al Govern espanyol una "agenda" de drets humans per desenvolupar
En el marc del I Pla aprovat el 2008 es van complir alguns compromisos amb els drets humans com l'aprovació del Pla nacional de lluita contra el tràfic de persones per l'explotació sexual, la creació de la Comissió internacional contra la pena de mort, la ratificació del Conveni del Consell europeu contra el tràfic de persones, la ratificació de la Convenció per la prohibició de les bombes “cluster”, i la ratificació de la Convenció per la protecció de les persones contra la desaparició forçada.
Pel que fa a una nova estratègia de drets humans, Amnistia Internacional (AI) demana que es segueixin les recomanacions de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, amb indicadors molt específics i mesurables, amb terminis, amb els recursos suficients i la participació de la societat civil. En aquest sentit AI proporcionarà al Govern una agenda de drets humans per la nova legislatura, amb recomanacions de política exterior i interior, que l'organització vol que siguin tingudes en consideració.
Pel que fa a política exterior, aquestes recomanacions són:
En política interior:
AI considera el I Pla de Drets Humans aprovat pel Govern socialista el 2008 una eina bàsica per a la promoció i la protecció de drets. En iniciar-se la nova legislatura, els grups parlamentaris Grup Basc, el Grup Socialista i el Grup Esquerra Plural han presentat iniciatives per tal que el nou Govern aprovi un nou Pla de Drets Humans tant en la relació amb altres països, bilateral o multilateralment, com en el propi Estat.
Amnistia internacional, l'organització no governamental internacional dedicada a lluitar per al respecte dels Drets Humans, ha llençat una nova cibercampanya. Seguint la línia d'acció d'interpel·lar als responsables d'estat en el respecte als drets humans dintre del seu territori, Amnistia Internacional ens demana que fem arribar, fent servir twitter, la demanda d'inclusió de diferents propostes defensant els drets humans dintre del programa electoral dels diferents partits.
Participant d'aquesta campanya enviarem una piulada al compte corporatiu dels grups parlamentaris i als nous candidats que nosaltres escollim. La campanya fa ressò de la voluntat de tenir presència 2.0 d'aquests candidats, esperant que les nostres piulades generin una reacció per part dels candidats.
Amnistia Internacional ha apostat per el ciberactivisme com una de les maneres de pressionar governs i representants de la ciutadania, posant-nos molt fàcil col·laborar en diferents campanyes, fent servir twitter o altres eines web!
