Fet durant les festes d'hivern, aquest projecte recull i posiciona els sentiments del barri de Sant Antoni. El projecte pot ser un bon exemple de recull de dades.
El projecte #sentantoni va néixer de la mà de Ciutat Beta, una plataforma de treball i anàlisi de l'ADN de les ciutats des de la perspectiva de les persones. Aquesta plataforma vol treballar en barris i espais urbans, destacant formes i processos com: xarxes, mobilitat, solidaritat, sostenibilitat, entorn, cultura col·lectiva, joc, energia i teixit urbà...
El projecte #sentantoni recull i visualitza en un mapa les expressions, les emocions, els sentiments, les experiències i les anècdotes del barri de Sant Antoni de Barcelona. Aquest recull es va realitzar durant la festa major del barri, celebrada entre el 17 de gener i el 26 de gener del 2014.
Tot aquesta informació està categoritzada per diversos camps com: alegria, il·lusió, plaer, empipament, decepció, confusió i sorpresa. La informació va ser recollida per voluntaris i també mitjançant les xarxes socials. A la web es visualitza el mapa del barri de Sant Antoni amb totes les expressions que han realitzat els usuaris.
Per a saber-ne més: Ciutat Beta
Impulsat per la Taula del Tercer Sector, el primer debat serà el 8 d'abril sota el títol "Crisi, empobriment i persones sense llar".
La Taula del Tercer Sector ha posat en marxa un cicle mensual de debats sota el títol "Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector" amb la col·laboració del diari ARA i l’Ateneu Barcelonès i moderat pels periodistes Antoni Bassas o Carles Capdevila, ambdós del diari ARA. Amb aquests debats la Taula del Tercer Sector vol donar una major divulgació als dossiers temàtics que publiquen cada mes al seu butlletí "tercersector.cat".
El primer debat se celebrarà el dimarts 8 d’abril, a les 9:00h, a l'Auditori de l'Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6). La presentació del dossier "Crisi, empobriment i persones sense llar" anirà a càrrec del sociòleg i politòleg, Albert Sales, i el debat, moderat per Antoni Bassas, comptarà amb la participació de Tere Bermúdez, cap del Programa "Sense Llar i Habitatge" de Càritas Diocesana de Barcelona, Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, i Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona..
A partir d’aquest primer debat, s’aniran repetint, cada segona setmana del mes, amb nous temes socials d’actualitat i nous experts procedents d’entitats del Tercer Sector.
El dia 20 de març a les 18.30 l’Observatori de Teatres en Risc presenta el llibre “Teatres de Barcelona”, un recorregut pels diferents espais escènics de la ciutat a través de la història i de l’arquitectura. L’acte tindrà lloc a l’espai teatral de La Perla 29 i es farà entrega la guia urbana Teatres/BCN.
El llibre “Teatres de Barcelona, un recorregut urbà” ha estat editat des de l’Observatori de Teatres en risc, una iniciativa que va néixer l’any 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer l’estat actual de molts teatres històrics que han estat abandonats o transformats. La tasca de recerca i documentació duta a terme per diferents arquitectes ha donat els seus fruits en forma de llibre i d’exposició.
Els autors del llibre Teatres de Barcelona, Antoni Ramon i Raffaella Perrone, expliquen del llibre que recorre la història de la ciutat de Barcelona a través dels seus espais escènics. El primer teatre que obrí les seves portes a Barcelona estava a la Rambla i data del segle XVI amb el nom de la Casa de les Comèdies i que s’acabaria convertint en el Teatre Principal, màxim rival del Gran Teatre del Liceu inaugurat el 1847. Aquestes i altes històries són el que els lector podran trobar en aquest llibre de teatres de Barcelona en un recorregut a través dels barris barcelonins.
A més de presentar aquest llibre en el mateix acte s’inaugurarà la mostra de l’Observatori d’Espais Escènics. Una exposició que recull part de la tasca realitzada per l’observatori de catalogació i estudi dels espais escènics de Catalunya.
Aquesta recerca s’ha realitzat amb l’ajuda del Consell Nacional de les Arts de Catalunya, l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. I amb la col·laboració de la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, La Perla 29 i el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE).
Des de 2010 hi ha hagut 80.000 desnonaments als Països Catalans, un 80% dels quals han afectat menors d’edat que han hagut de deixar casa seva. Per treballar aquesta problemàtica amb els infants i joves, el cau d’Igualada ha elaborat recursos pedagògics orientats a diferents grups d’edat.
Com explicar a nens de 6 anys què suposa per a una família quedar-se sense casa? Com conscienciar del dret a l’habitatge un grup de preadolescents? Partint del conte d’“Els tres porquets”, del joc de les cadires o del documental “La plataforma”, els i les caps de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar – Maria Antònia Salvà, d’Igualada, han treballat el tema amb els seus infants i joves i han elaborat recursos pedagògics que ara posen a disposició de tothom.
El consell de caps del cau d'Igualada va decidir posicionar-se contra els desnonaments i treballar el tema amb els infants i joves. Per aquest motiu, totes les persones que formen el cau, des de les més petites a les més grans, van interessar-se i acostar-se a aquest problema, realitzant amb totes les unitats una dinàmica revindicativa a la ciutat.
Podeu trobar el contingut de les dinàmiques i la manera com van treballar el tema amb cada unitat al Rebost, el recull de recursos educatius i pedagògics de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Amb motiu del 45è aniversari del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, més de 3000 nens i nenes de Catalunya, València i Mallorca es van reunir al Pavelló Olímpic de Badalona per a l’estrena mundial de la cantata “Set dies que van canviar el món”, composta expressament per a aquest esdeveniment pel mestre Antoni Ros Marbà amb lletra de l’escriptor Ramon Solsona.
El director Manel Valdivieso, al capdavant de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya Filharmonia, va guiar 3000 veus entre 7 i 16 anys pel recorregut irònic dels set invents més importants de la història de la Humanitat: el llenguatge, el pa amb tomàquet, els números, els balls moderns (el mambo, el txa-txa-txa i el rock and roll), l’amor, la mandra i el futbol, amb la col·laboració de la cantant Nina com a solista i l’actor Pep Jové com a narrador.
Com ja és tradició en les Trobades, els cantaires i el públic van cantar plegats la cançó sorpresa: Som un país petit, poema de Joan Margarit, que ha dirigit el mateix compositor, Josep Vila i Casañas.
La Trobada de Corals Infantils de Catalunya, organitzada cada cinc anys pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), és un esdeveniment molt especial, ja que reuneix un cor format per nens i nenes de tot Catalunya, València, Mallorca i la Catalunya Nord, que durant tot un cap de setmana tenen ocasió de conviure i allotjar-se a casa d’altres cantaires que no coneixen i formar part d’un cor i d’un concert únic.
Vídeo promocional de la Trobada
Amb motiu del 45è aniversari del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, més de 3000 nens i nenes de Catalunya, València i Mallorca es van reunir al Pavelló Olímpic de Badalona per a l’estrena mundial de la cantata “Set dies que van canviar el món”, composta expressament per a aquest esdeveniment pel mestre Antoni Ros Marbà amb lletra de l’escriptor Ramon Solsona.
El director Manel Valdivieso, al capdavant de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya Filharmonia, va guiar 3000 veus entre 7 i 16 anys pel recorregut irònic dels set invents més importants de la història de la Humanitat: el llenguatge, el pa amb tomàquet, els números, els balls moderns (el mambo, el txa-txa-txa i el rock and roll), l’amor, la mandra i el futbol, amb la col·laboració de la cantant Nina com a solista i l’actor Pep Jové com a narrador.
Com ja és tradició en les Trobades, els cantaires i el públic van cantar plegats la cançó sorpresa: Som un país petit, poema de Joan Margarit, que ha dirigit el mateix compositor, Josep Vila i Casañas.
La Trobada de Corals Infantils de Catalunya, organitzada cada cinc anys pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), és un esdeveniment molt especial, ja que reuneix un cor format per nens i nenes de tot Catalunya, València, Mallorca i la Catalunya Nord, que durant tot un cap de setmana tenen ocasió de conviure i allotjar-se a casa d’altres cantaires que no coneixen i formar part d’un cor i d’un concert únic.
Vídeo promocional de la Trobada
L’acte comptarà amb la presència de destacables experts acadèmics, com Gregorio Rodríguez Cabrero o Antoni Vilà. A continuació es detalla el programa i s’adjunta la butlleta d’inscripció.
Dijous, 2 de juny
Divendres, 3 de juny
En el nou post publicat al bloc de xarxanet.org, Antoni Moliné, president de la Coordinadora de Trabucaires de Barcelona, denuncia la situació d'ambigüitat en què es troben els trabucaires a Catalunya. Tal com explica l'autor, l'article del Reial Decret que regula aquest tipus d'activitats permet la utilització d'armes d'avantcàrrega en llocs públics en casos de festes tradicionals, però no especifica quines festes són considerades tradicionals i quines no.
Llegeix el post al bloc de xarxanet.org
Quan es parla d’ADIFOLK forçosament ens hem de referir a dues activitats: les Jornades Internacionals Folklòriques i l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics.
Ambdues iniciatives no tenen el mateix origen ni sorgeixen en el mateix temps. Comencem per les Jornades.
Les Jornades tenen trenta-vuit anys d’existència i van néixer amb l’esperit de potenciar les danses tradicionals en base a l’intercanvi entre entitats dins de l’àmbit català, fonamentalment esbarts. Tanmateix, això ha anat creixent fins a transformar-se actualment en una mostra de les danses d’arreu del món, amb la intencionalitat de fer-les arribar a llocs on no tinguin massa possibilitat de poder veure grups internacionals. Un dels objectius és el de generar espais comuns de treball —en diem ‘tallers de fusió’— entre grups de dansa diferents, de diverses cultures per tal que es puguin enriquir mútuament. Per exemple, en aquesta darrera edició, a Rajadell, els balladors d’un grup de dansa argentí van treballar amb les noies de l’esbart de la població i tots plegats van fer un ball comú amb l’objectiu de mostrar com dues cultures tan diferents com són l’argentina i la catalana poden fer un treball comú.
Quins criteris teniu a l’hora de fer la selecció dels participants?
Cal tenir en compte que ADIFOLK som membres fundadors de CIOF, que és l'organisme mundial que aglutina diferents festivals. Si tenim en compte que portar un grup de fora de l’estat, i especialment d’un altre continent, és molt costós i ningú no ho podria suportar per si sol, el que fem és aprofitar aquesta xarxa internacional de festivals per a compartir els costos de dur aquests grups. Tanmateix, aquest no és l’únic criteri de selecció, ja que l’aspecte de diversitat cultural és un element que tenim molt en compte. A l’edició d’enguany tenim grups de Mèxic, Daguestan, Kènia... En total, sis grups participants per edició.
Podríem dir, doncs, que aquests grups estan durant tres mesos sencers ‘en dansa’.
Sí, mai millor dit! De fet, la gran majoria només té permís d’estada per a tres mesos. Les nostres Jornades, com que es fan al setembre, recullen el final de la seva gira internacional.
Quina és la presència territorial a Catalunya?
A cada edició organitzem una vintena d’actes territorials distribuïts per tota la geografia catalana. Per norma sempre intentem que sigui organitzat per una entitat local (la majoria de vegades amb el suport del respectiu ajuntament, però), per tal que el pugui rendibilitzar culturalment i social. El taller de fusió és una mostra del que acabo de dir.
Parlem una mica de l’Aplec Internacional de la Sardana. De fet, des de fora, es pot tenir la percepció que hi ha sardana, però que, a més, hi ha moltes més coses.
Sí. Pensa que també és una Mostra de Grups Folklòrics. Nogensmenys, cal tenir en compte que no sempre ha estat igual. L’Aplec es va iniciar l’any 1988 i es va fer a París. En les primeres edicions sí que el factor sardana era predominant, sinó únic.
Com s’ha donat la progressiva incorporació d’elements de la cultura popular?
A poc a poc s’hi han anat incorporant noves manifestacions. Tanmateix, l’any 1993 suposa una inflexió. A l’Aplec que vam fer a Florència ja hi havia tot un seguit de manifestacions culturals del nostre folklore, que anaven més enllà del món sardanista estrictament. Va ser aleshores que hi vam afegir el concepte de Mostra de Grups Folklòrics. A poc a poc no tan sols hi hem incorporat nous elements, sinó que l’hem ampliada. La d’enguany, que anem a Cracòvia, dura dos dies i mig.
Aquesta evolució coincideix amb la incorporació de noves persones a l’entitat.
Sí. L’any 1993 s’hi incorpora tot un seguit de persones molt relacionades amb el món de la cultura popular. Això suposa l’entrada de saba nova i d’una nova empremta per a l’entitat. Cal dir també que ADIFOLK ha anat tenint un procés d’actualització que li ha permès d’afrontar amb èxit els nous reptes.
Pel que tenim entès, el format de l’Aplec ha anat sofrint també una evolució.
Sí. Actualment l’Aplec és un espectacle complet, atractiu, amb un fil conductor molt relacionat amb elements de la cultura del país que visitem.
Quins criteris teniu a l’hora de seleccionar els participants?
L’Aplec té una representació de tots els elements de la cultura popular catalana. Intentem en la mesura del possible renovar els grups cada any. Un aspecte molt important és que els grups participants hi aporten una part considerable dels recursos econòmics. Les subvencions només assumeixen una part dels costos globals.
Per quan un Aplec fora d’Europa?
Bé. Hi ha hagut propostes. Tanmateix, l’handicap econòmic condiciona molt. No ho descartem a mig termini, però.
Adifolk és membre de l’Ens.
Efectivament. Nosaltres ens hi sentim molt còmodes, perquè ens permet establir unes relacions regulars i habituals en tot el món de la cultura tradicional i folklòrica. És un espai de reflexió i de debat que a tots plegats ens va molt bé i és molt necessari.
Completament d’acord.
Publicada a Tornaveu, Associacionisme i Cultura, núm 15.
