El govern català reconeix la trajectòria del bisbe anglicà, activista dels drets socials i conegut per la seva lluita contra l’apartheid.
Desmond Tutu és conegut mundialment per haver estat una figura cabdal per acabar amb la discriminació racial a Sud-Àfrica. Va ser el primer arquebisbe negre de Ciutat del Cap i, un cop acabat l’apartheid, el president sud-africà Nelson Mandela el va nomenar president de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació.
Després de l’apartheid, s’ha implicat en multitud de causes per defensar els drets humans a nivell global. La lluita contra la sida, la tuberculosi, la pobresa, el racisme, el sexisme, l’empresonament de Chelsea Manning, l’homofòbia i la transfòbia són només algunes de les causes que ha defensat.
També ha fundat i inspirat organitzacions benèfiques que porten el seu nom, com el The Desmond Tutu Peace Centre, que treballa per a una societat que fomenti la tolerància i l’entesa entre totes les persones, o la Desmond Tutu Peace Foundation, que té com a objectiu “ensenyar a un milió de persones joves el poder transformador de la pau”.
La pau implica rectitud inevitable, la justícia, la plenitud de la vida, la participació en la presa de decisions, la bondat, el riure, l'alegria, la compassió, el compartir i la reconciliació.
Desmond Tutu
Desmond Tutu s’ha mostrat crític recentment cap al Congrés Nacional Africà -el partit de Mandela, que governa Sud-Àfrica des que el 1994 es va formar el primer govern anti-apartheid-, per qüestions relacionades amb la corrupció, la brutalitat policial i la creixent desigualtat. Aquesta postura es va evidenciar en l’enterrament de Nelson Mandela, on en un principi es va negar a assistir en saber que el seu nom no era a la llista de convidats.
Actualment, als 83 anys, continua actiu. Presideix The Elders, un grup de líders independents fundat per Mandela que treballa per la pau, la justícia i els drets humans. La seva fama internacional el converteix en altaveu de diverses causes, com la lluita contra el canvi climàtic, tal i com manifestava fa menys d’un mes en un article d’opinió al diari britànic The Guardian: “Necessitem un boicot a l'estil apartheid per salvar el planeta”.
L’any 1984, Desmond Tutu va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau, i al llarg de la seva vida li han atorgat multitud de reconeixements internacionals, també des de Catalunya. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament, a la qual ara se suma el Premi Internacional Catalunya. El govern de la Generalitat atorga anualment aquest guardó, creat el 1989 i dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, a “aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans”.
Avui dia 21 de març es commemora el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia. A casa nostra es celebraran diversos actes de sensibilització i denúncia, entre els quals destaca la presentació del quart informe sobre l’estat del racisme a Catalunya de SOS Racisme.
El dia 21 de març es celebra a tot el món el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia. Aquest dia va ser l’escollit per Nacions Unides per homenatjar a les víctimes de la matança de Sharpeville, a Sudàfrica, on van morir 69 persones de raça negra a mans de la policia quan estaven participant en una manifestació pacífica contra les llei de salconduits de l’apartheid.
Avui en dia, les manifestacions de racisme i xenofòbia que vivim a casa nostra, són diferents de les viscudes a Sudàfrica durant l’apartheid però tot i així, encara existeix la necessitat de canvis a la nostra societat, basats en una pedagogia social i de polítiques que garanteixin la convivència en un marc d’igualtat i eradicant la ideologia racista.
Actualment, les formes més explícites i agressives de racisme són fets puntuals i rebutjats per gran part de la societat però, en canvi, ens trobem moltes altres formes de discriminació en diferents àmbits, tant a la feina com a l’accés a l’educació, entre d’altres. Per tant, crea una segregació i afavoreix l’exclusió social de diferents col·lectius.
En aquest sentit, SOS Racisme creu que moltes de les normatives actuals tendeixen a afavorir l’apartheid jurídic, creant diferents categories de ciutadans i vulnerant els drets fonamentals de les persones. Com a conseqüència d’aquest fet, aquesta entitat demana que els poders públics actuïn contra les situacions de discriminació racista, incorporant les normatives antidiscriminació europees.
Segons SOS Racisme, els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren
Enguany, en el marc del Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofobia, SOS Racisme presentarà el quart informe sobre l’estat del racisme a Catalunya. Per l’entitat, l’objectiu d’aquest acte és celebrar que hi ha moltes persones que lluiten pels drets humans i la igualtat de drets, així com reivindicar l’antiracisme i homenatjar a totes les víctimes del racisme i la xenofòbia.
