Segons FundiPau, són els dos països que més aposten pel desarmament i el control d’armes, entre tots els que participen al Mundial de Futbol de Brasil. Estats Units i Rússia són els pitjor classificats.
FundiPau ha realitzat una classificació dels estats que han estat presents al Mundial de Futbol de Brasil, tot fixant-se en la seva posició respecte els tractats de desarmament i control d'armes més rellevants. En aquest Mundial del Desarmament 2014 els guanyadors han estat Costa Rica i Mèxic.
Des d'aquesta ONG que promou la cultura de pau i la noviolència, afirmen que "aquest èxit va molt més enllà del reconeixement efímer d'uns bons resultats esportius i demostren un compromís amb la seguretat global que, a fi de comptes, fa possible que la població de tots els països hi guanyi".
Espanya i França ocupen el quart lloc de la classificació, juntament amb altres països com Portugal, Camerun o Equador. Tant un com l'altre obtenen mala nota en la lluita contra l'armament nuclear, ja que, s'han mostrat en contra de l'abolició de les armes nuclears.
La pitjor classificada és Rússia, ja que només ha signat i ratificat els tractats contra les armes biològiques i químiques. Els Estats Units es troben molt a prop de Rússia, l'única diferència és que sí han signat, encara que no ratificat, el Tractat sobre Comerç d'Armes.
Amb aquesta mirada diferent als estats participants a Brasil 2014, Fundi Pau ha volgut posar el focus en demostrar que "els països també es poden classificar en funció d'altres paràmetres que no depenen de la perícia esportiva d’uns jugadors, de la seva forma física o de l'atzar, sinó de les decisions polítiques que es prenen de forma conscient".
El seminari anual del Centre Delàs, de Justícia i Pau, ja està programat. Un recorregut des de la cultura de la pau a la globalització del negoci de la guerra.
Militarisme, cultura de pau, conflictes armats, negoci de les armes... Una nova possibilitat d'aprofundir en aquestes coordenades globals. “Enguany ens centrem (explica el Centre), en les operacions militars desenvolupades per les forces armades espanyoles en alguns dels conflictes més rellevants de l’última dècada: Afganistan, Líban, la banya d’Àfrica o l’Àfrica subsahariana”.
El Centre Delàs presenta un informe sobre el militarisme al Nord d'Àfrica, coincidint amb el seminari: el paper del militarisme a les revoltes àrabs, i la incidència de les forces armades en aquests contextos. Egipte, Tunísia, Líbia, Turquia, són alguns dels grans escenaris de conflictes no finalitzats, que ara s'estenen de mar a mar a l'Àfrica subsahariana, de Nigèria a Somàlia.
Veiem com ens ho explica el Centre Delàs: “Segons el Ministeri de Defensa, des de que l’exèrcit espanyol va començar a participar en operacions militars a l’exterior l’any 1989, més de 137.000 militars han estat desplegats en més de cinquanta operacions de quatre continents, suposadament, «sota el compromís amb la pau i la legalitat internacional». Aquest desplegament suposa anualment un cost d’uns 700 milions d’euros de despesa pública durant l’última dècada. Són aquestes missions operacions de pau? O darrere aquestes intervencions s’amaguen interessos estratègics i, per què no, econòmics?”.
Programa i inscripcions, en aquest enllaç.
Sessions el 4, 11 i 18 de juny de 2014, 19h - Sala Plató del Pati Manning, carrer Montalegre, 7, Barcelona.
Això mostra un detallat estudi del SIPRI sobre la despesa militar global, que es pot consultar en línia. Són dades i interpretació.
La despesa militar global ha disminuït, el 2013, un 1,9%, respecte el 2012, segons l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), amb el qual col·laboren la Fundació per la Pau i Justícia i Pau.
En països occidentals, inclòs EUA, s'observa una reducció. Però si s'exclou EUA del global, s'observa un augment del 1,8%. SIPRI ofereix un “ball” de números però també interpretacions
Xina, Rússia i Aràbia Saudita (que estan entre els 23 països que han duplicat la seva despesa militar des de 2004) són, desprès de EUA, els tres països amb major despesa militar. Segueixen el Regne Unit, Japó, i França.
La caiguda de la despesa militar a EUA respon, segons el SIPRI, a la fi de la guerra a l'Iraq i l'inici de la retirada d'Afganistan, i a les retallades pressupostàries. Mesures d'austeritat que també han causat disminució de la despesa militar a Europa central i occidental i altres països d'occident.
Però en països emergents i en desenvolupament, segons l'estudi, la despesa ha crescut. “Mentre que en alguns casos és el resultat natural del creixement econòmic o una resposta a necessitats legítimes de seguretat, en d’altres representa un malbaratament dels ingressos obtinguts dels recursos naturals, la dominació de règims autocràtics, o d’emergents curses d’armament regionals”, explica Sam Perlo Freeman, director del Programa de Despesa Militar del SIPRI.
A l'estudi segueixen dades per països i zones, una veritable radiografia de la indústria armamentística, que podeu llegir aquí.
El Centre Delàs d'Estudis per a la Pau, de Justícia i Pau, ens explica les “relacions perilloses” entre aquests actors. I la seva aposta per la banca ètica.
L'informe “Evolució de la banca armada a Espanya” fa una exhaustiva anàlisi de com la banca finança la indústria militar. 26 bancs espanyols, i estrangers operant a Espanya, són els analitzats: han augmentat aquestes inversions en empreses d'armes de 4,6 milions d'euros el 2012 a 7,3 milions d'euros el 2013. La investigació també recull les denúncies i propostes de moviments socials, com la xarxa Stop Inversions Explosives, així com un marc general del dret internacional sobre comerç d'armes.
L'informe no només indica les institucions financeres implicades. També podem veure quines són les principals empreses d'armament finançades.
“Evolució de la “banca armada” espanyola”, “Evolució de la banca armada estrangera que opera a Espanya”, “Com reduir el finançament de les empreses d'armes”, i les fitxes de bancs finançadors d'aquesta indústria i les principals empreses d'armament de l'Estat són els apartats – eixos de l'estudi, que es pot descarregar des d'aquest enllaç del Centre Delàs.
Llegim en la Introducció: “La incongruencia que puede suponer un aumento de la sensibilidad sobre la financiación de las empresas productoras de armas en la sociedad, en los bancos y en las políticas gubernamentales, con el hecho de que cada vez identifiquemos más recursos destinados por parte de los bancos a la industria armamentística, nos hace pensar que las políticas públicas son escasas e incipientes y que las normativas de las entidades financieras son o bien insuficientes o directamente no son aplicadas”.
Vídeo de la Campanya “Stop inversions explosives”, aquest en motiu de la campanya contra el finançament de la indústria de les bombes de dispersió:
Justícia i Pau ha fet un anàlisi sobre les exportacions espanyoles d’armament a països en conflicte armat. L’Estat espanyol exporta cada dia més de 5 milions d’euros en armes.
Un any més, Justícia i Pau ha realitzat un informe que recull l’evolució i les principals tendències d’exportació d’armes i material de doble ús. Espanya és un dels principals països del món exportadors d’armament, ja que diàriament exporta més de 5 milions d’euros en armes.
Segons l’informe l’any 2012 l’Estat espanyol va exportar 1.953 milions d’euros en material de defensa, un 17,7% menys que a l’any 2011, però en canvi s’exporta un 410% més que al 2003.
| DESCRIPCIÓ | IMPORT EN EUROS |
|---|---|
| Armes curtes i lleugeres | 120 milions |
| Material antidisturbis | 3,6 milions |
| Armes de caça i tir esportiu | 34,5 milions |
| Material de doble ús | 234 milions |
Durant l’any 2012 es va produir un increment de les autoritzacions d’exportació d’armament , ja que el valor d’autorització atorgats va ser de 7.692 milions d’euros i es va realitzar exportacions per valor de 1.953 milions, només el 25% del que es va autoritzar. Això suposa que el 75% restant de les exportacions autoritzades es realitzaran durant els propers anys i que el comerç d’armes va en augment.
Una altra dada que cal destacar, és que es continua realitzant exportacions d’armes a països amb conflictes i greus violacions dels drets humans com Israel, Colòmbia, Egipte, Bahrain, Índia i Paquistan, així com a països on es pot posar en perill l’estabilitat regional com és el cas de l’Orient Mitjà, Ghana o Veneçuela o a països sotmesos a embargament com Líbia, Iran o el Líban
Els països de la Unió Europea (UE) exporten anualment armament per valor de milers de milions d'euros, des d'armes lleugeres i municions fins a vaixells de guerra i aviació militar. Malgrat això, denuncia el Centre Delàs, de Justícia i Pau, “els ciutadans de la UE gairebé no coneixen aquest mortífer comerç”. Justícia i Pau és membre de l'ENAAT.
La nova aplicació sobre exportacions d'armes europees mostra totes les exportacions, en funció del seu origen, destinació i tipus d'equipament
Les dades que s'obtenen a través de l'aplicació són les dels informes de la UE sobre comerç d'armes dels països membres, sense les dificultats tècniques d'aquests informes. La web és de fàcil navegació per entendre les dades, i permet fer comparatives ràpides entre exportadors, països destinataris, tipus d'armament i anys, explica Justícia i Pau.
Les dades oficials són, però, incompletes i inclouen omissions: encara que les dades de la UE cobreixen tot l'equipament militar, no inclouen les dades d'exportació d'equipaments de “doble ús”, és a dir, material que podria ser utilitzat amb objectius militars o civils, i alguns països no proporcionen la informació sobre les entregues actuals, entre ells alguns dels majors proveïdors com Alemanya o Gran Bretanya, alerta Justícia i Pau. En alguns casos, les dades de la UE difereixen dels informes nacionals.
Justícia i Pau es felicita de la presentació d'aquesta aplicació, ja que permetrà lliure accés ciutadà a la informació sobre les exportacions d'armes europees, ja que “la Comissió Europea no ho fa”. L'aplicació és multilingüe, i es pot accedir des d'aquest enllaç.
Aquesta coalició alerta que l'interès econòmic del govern espanyol per vendre armament pot relaxar els criteris de drets humans.
El possible impacte de la crisi econòmica en el control de les exportacions d'armes preocupa a la coalició d'ONG, que alerta de la voluntat del govern espanyol d'incrementar les vendes per recolzar la indústria militar espanyola. Augmenta, segons la coalició, la possibilitat de que les armes s'utilitzin per facilitar o cometre violacions dels drets humans.
“Una intensa agenda internacional del ministre de Defensa, algunes de les seves declaracions, les negociacions amb Aràbia Saudita per vendre armament i alguns canvis en les normatives reguladores” han incrementat aquestes pors de la coalició, explica Amnistia Internacional.
Les ONG alerten que la crisi pot portar el govern espanyol a autoritzar exportacions d'armes a països on s'utilitzin per cometre vulneracions dels drets humans
Amnistia Internacional, Fundipau (Fundació per la Pau), Greenpeace i Intermon Oxfam són les ONG membres d'aquesta xarxa que han presentat aquests dies un informe que analitza les vendes espanyoles de material de defensa i d'altre material sensible d'ús militar (referides al primer semestre de 2012), elaborat per l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).
Les ONG recorden al govern que la crisi econòmica no pot servir d'excusa per “deixar de complir la Llei sobre Comerç d'Armes del 2007, que estableix en el seu article 8 que no s'autoritzaran les exportacions d'armes quan aquestes puguin ser utilitzades de manera contrària al respecte de la dignitat humana inherent al ser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violacions dels drets humans”.
L'informe denuncia que durant el primer semestre de 2012 es va mantenir la tendència d'exportar material de defensa a països on hi ha risc que sigui utilitzat per cometre o facilitar violacions de drets humans, concretament a països com Colòmbia, Estats Units, Ghana, Israel, Mèxic, Pakistan, Aràbia Saudita, Bahrein i Egipte.
El Tractat sobre comerç d'armes, una bona notícia que incrementarà els controls
El Tractat, aprovat el passat abril el l'Assemblea de Nacions Unides, és un pas històric en aquest sentit. Les ONG feliciten al govern espanyol pel seu paper i demanen que sigui dels primers en ratificar-lo, i que es portin a terme les modificacions legals necessàries per adaptar la legislació espanyola al Tractat.
Recomanacions de les ONG
Davant dels resultats de l'informe, Armes sota Control ha presentat al govern espanyol i al Congrés dels Diputats una sèrie de recomanacions, per reforçar el control de les operacions que per les seves característiques puguin ser preocupants pels drets humans:
Podeu accedir a l'informe complet en aquest enllaç.
La coalició Armes sota Control fa més de 10 anys que fa campanya perquè s’aprovi un Tractat de comerç d'armes fort. La votació a l’ONU culmina anys de treball de la societat civil, que ha realitzat un paper central en la iniciació del procés cap a una conferència diplomàtica per regular les vendes d’armes.
La societat civil també ha participat en les reunions prèvies a la votació del Tractat
"La votació, que ha permès l'aprovació del primer Tractat global per regular el comerç internacional d’armes, és una fita històrica, que marca l’inici d’una nova era. A partir d'ara s'ha acabat la impunitat per als traficants d'armes i els violadors dels drets humans", afirma Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
Després de sis anys de negociacions diplomàtiques i més de deu anys de campanya, els Estats membres de Nacions Unides han votat a favor del Tractat sobre comerç d’armes per majoria (154 vots a favor, 3 vots en contra i 23 abstencions). El Tractat incorpora en el nou dret internacional un conjunt de regles clares per a totes les transferències mundials d’armes i municions.
Ara, els governs han d’iniciar el procés de firma i ratificació
El Tractat estableix obligacions vinculants als governs per avaluar totes les transferències d’armes i poder garantir que no seran utilitzades per cometre abusos dels drets humans, actes de terrorisme, pel crim internacional organitzat o en violacions del dret internacional humanitari. Es requerirà als governs que rebutgin qualsevol transferència d’armes si existeix el risc de que els països les utilitzin per violar els drets humans o cometre crims de guerra.
La coalició Armes sota Control, que representa més de 100 organitzacions de la societat civil que treballen en 120 països, fa una crida a tots els Estats perquè donin prioritat a la firma i ratificació del Tractat. La coalició demana a tots els governs que es comprometin a aprovar la legislació nacional necessària perquè el Tractat entri en vigor al més aviat possible.
La coalició assegura que és imperatiu que tots els governs que han votat a favor del Tractat demostrin el seu compromís d’establir els estàndards internacionals més alts possibles en la seva aplicació. Per exemple, poden començar incloent totes les armes convencionals en les seves llistes nacionals de control i fent explícit que sempre rebutjaran les transferències d’armes quan existeixi un risc substancial de vulneració dels drets humans i del dret humanitari.
Del 18 al 28 de març, les Nacions Unides acullen les negociacions que podrien acabar amb un acord històric. Hi participen ONG de l'àmbit de la pau.
Les organitzacions de la campanya Armes sota Control, entre elles Fundació per la Pau, participaran activament en la conferència perquè s'aprovi un tractat sòlid i vinculant que salvi vides.
La Fundació per la Pau estima que des del juliol de l'any passat, quan les negociacions de la darrera conferència diplomàtica pel Tractat van fracassar, han mort més de 325.000 persones a causa de la violència armada.
Com a activitat pel Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), el 30 de gener, la Fundació per la Pau proposa analitzar el greu problema que representa la presència massiva i el descontrol de les armes al món. Ja es pot començar a treballar la proposta.
Del 18 al 28 de març, els 193 estats del món, reunits en una conferència diplomàtica a les Nacions Unides, a Nova York, han d’aprovar el text que faci possible l’aprovació del Tractat sobre Comerç d’Armes que frenaria el descontrol actual en la compra i venda d’armament.
Ja es pot començar a treballar sobre el tema, a partir d'aquest document.
La proposta didàctica recull arguments en favor de controlar les armes, que s’enviaran a la campanya internacional Armes Sota Control i a les Nacions Unides.
La proposta
Aquest any, FundiPau (Fundació per la Pau) fa una proposta a les escoles adreçada al tercer cicle de primària, a l’ESO i a batxillerat, i a entitats de lleure: reflexionar amb l’alumnat sobre el greu problema que representa la presència massiva i el descontrol de les armes al món, un factor que dificulta enormement la consecució de la pau.
El motiu de la proposta és que el 2013 serà un any clau per a l’aprovació d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que frenaria el descontrol actual en la compra i venda d’armament. Del 18 al 28 de març, els 193 estats del món, reunits en una conferència diplomàtica a les Nacions Unides, a Nova York, han d’aprovar el text que ho faci possible.
Objectius
Segons l'informe, “els països de la Unió Europea prefereixen mantenir les seves relacions comercials en aquesta matèria a aplicar criteris estrictes de protecció dels drets humans, prevenció de conflictes o de foment del desenvolupament sostenible”.
Així ho demostren les exportacions a Angola, Algèria, Txad, Etiòpia, Kenya, Nigèria i Rwanda. En altres paraules, segons l'estudi, “els països exportadors han situat la seva prioritat en els seus interessos econòmics, socials, comercials i industrials”.
Les exportacions a l'Àfrica representen un 7% del total de les transferències d'armes de la Unió Europea, el 6% en el cas d'Espanya
L'informe fa referència al període 2002 – 2010, i fa una especial consideració a les exportacions espanyoles. L'autor és Eduardo Melero, del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs de Justícia i Pau. Per descarregar l'informe, feu clic aquí.
La Fundació per la Pau (Fundipau) es posiciona en la línia de la Coalició Armes sota Control, de la qual és membre, sobre el nou pas en la negociació d'un Tractat mundial de comerç d'armes.
L'Assemblea general de Nacions Unides ha aprovat una última conferència diplomàtica pel març de 2012 per aprovar el Tractat sobre el comerç d'armes. La Coalició Armes sota Control, que participa a les negociacions, aposta de nou per un tractat robust i vinculant.
“Els governs que negociïn el Tractat sobre Comerç d'Armes han de garantir que la conferència diplomàtica de l’any que ve, per a regular els 70.000 milions de dòlars en comerç d’armes, sigui un èxit”, afirma la Coalició Armes Sota Control.
La Fundació per la Pau explica que “Les discussions de les últimes quatre setmanes a les Nacions Unides sobre els pròxims passos que han de donar-se en les negociacions sobre el futur tractat per a regular el comerç de les armes convencionals i la munició, han acabat amb l’acord de mantenir noves converses l’any que ve".
Podeu seguir llegint sobre el posicionament de la Fundació per la Pau i la Coalició en aquest enllaç.
Una decisiva reunió de la comunitat internacional en l'àmbit de Nacions Unides té lloc des del dia 2 al 27 de juliol sobre un possible Tractat de Comerç d'Armes (TAC). La societat civil catalana s'ha pronunciat sobre la regulació d'aquest comerç, i també el Parlament i diversos ajuntaments. Tal com reconeix l'ONU, des dels anys noranta la societat civil ha demanat als governs iniciatives en aquest sentit.
El futur del comerç d'armes es decideix aquests dies. Delegats dels governs d'arreu del món negociaran el contingut, l'abast i els paràmetres del futur TAC. Les ONG, com la Fundació per la Pau, que fa més de 10 anys que treballen perquè hi hagi una regulació del comerç internacional d'armes, participaran activament a la conferència per aconseguir que el tractat sigui sòlid i vinculant. Es pot seguir el dia al dia de la conferència en aquest enllaç.
Segons la Fundació per la Pau, “La desregulació del comerç d'armes agreuja i allarga els conflictes armats, incrementa la violència de gènere, fa que moltes persones es vegin obligades a fugir de les seves llars i impedeix l'eradicació de la pobresa”. Ara, segueix explicant la Fundació, “tenim una oportuntat històrica de canviar aquesta realitat. El Tractat sobre Comerç d'Armes que s'aprovi el 27 de juliol, per a ser efectiu, no ha de permetre que s'exportin armes a països on puguin ser utilitzades per a causar greus violacions dels drets humans, violacions del dret internacional humanitari o per minar el desenvolupament sostenible.”
Catalunya dóna un ampli suport al TCA
La societat catalana ha reaccionat favorablement a la proposta d’aconseguir un TCA. Milers de ciutadanes i ciutadans s’hi han adherit a títol personal.
També ho han fet diverses ONG i col·lectius de la societat civil: Federació Catalana d’ONG per la Pau, Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Comissions Obreres de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Moviment Laic i Progressista, els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, SETEM, Justícia i Pau i la Plataforma per la Pau de Lloret de Mar, entre d’altres.
Explica la Fundació per la Pau que “Diverses personalitats de la societat civil, la comunicació i la cultura també han volgut expressar el seu suport a la regulació mundial del comerç d’armes com Federico Mayor Zaragoza, Rosa Maria Calaf, Màrius Serra, Gemma Lienas, Lluís Gavaldà, Clara Segura, Feliu Ventura, Joan Subirats, Eva Piquer, Francesc Torralba, Raimon, Àngels Bassas, Joan Amèric, Salvador Cardús, Maruja Torres, Andreu Buenafuente, Jaume Cabré o Anna Sahun”.
En l’àmbit institucional, el Parlament de Catalunya i diversos ajuntaments catalans (Barcelona, Badalona, Castelldefels, Lloret de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, etc.) han expressat el seu suport al TCA en mocions, resolucions i declaracions institucionals.
Es pot seguir la negociació sobre el TAC en aquesta web de la Fundació per la Pau.
El Centre Delàs, juntament amb Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització, també ha posat en marxa la web www.bancaarmada.org, on es mostra de forma gràfica i planera com les entitats financeres participen en les indústries militars i com alteren així la vida de moltes comunitats. És un exercici de sensibilització i denúncia, i d'exigència pel respecte als drets humans i al medi ambient per part de les entitats financeres.
La bancà ètica és una alternativa per la ciutadania, segons les entitats esmentades
Pel que fa a l'Informe, mostra el rànquing de la banca armada espanyola, liderat per BBVA i Santander. Els seu autor és Jordi Calvo Rufanges, tècnic i investigador del Centre Delàs. Aviat estarà disponible en català i anglès. De moment el Centre Delàs el facilita en format pdf, en catellà.
Aquestes entitats, unides en la Xarxa d’entitats per la RD del Congo, són Bretxa, Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando i Veterinaris Sense Fronteres.
La RD del Congo, en guerra civil, té les principals reserves de coltan, mineral bàsic per la fabricació de mòbils
La Xarxa va néixer el 2009 per denunciar, sensibilitzar i informar sobre el conflicte de la República Democràtica del Congo. "És un espai de coordinació, que treballa des d’una vessant multidisciplinària i plural, i es construeix a partir del diàleg, la reflexió i la incidència social i política, a mig i llarg termini", ens expliquen.
Un vídeo explicatiu de la campanya prèvia, "Sang en el mòbil", de la mateixa Xarxa d'entitats:
El 27 de febrer, coincidint amb la inauguració del Congrés Mundial de Mòbils a Barcelona, la Xarxa presenta en roda de premsa la Campanya, al Col·legi de Periodistes de Barcelona.
S'estima que a l'Estat espanyol hi ha més mòbils que habitants, no cal que parlem massa de "l'extensió del propi cos" en el qual s'ha convertit aquest aparell arreu del món. Un avenç indiscutible, cal dir, però... llavors que hi tenen a dir les ONG esmentades?
Afirmen que amb aquesta tecnologia, i la de fabricació d'altres tecnologies, incloses tecnologies bèl·liques, s'està finançant la guerra civil que es viu al país africà. Una guerra civil que ja ha provocat la mort de 5 milions de persones i centenars de milers de violacions de dones. La venda de coltan finança la guerra civil al país africà, explica la Xarxa.
La Xarxa demana la teva signatura de suport a la Campanya, que pots fer en aquest enllaç, i que denuncia la manca de responsabilitat social corporativa i de transparència de les empreses transnacionals.
Les denegacions, que segueixen les directrius de la UE, són insuficients segons el Centre Delàs. L'informe de l'Estat esmenta una reacció del Govern davant les revoltes en alguns països àrabs i del Nord d'Àfrica i la suspensió temporal l'autorització d'exportació de material de defensa a aquests països, tot i que va seguir l'exportació de "productes i tecnologies de doble ús" (productes que poden aplicar-se tant a usos civils com militars) .
També va seguir l'exportació d'armes, que segons el Centre Delàs podrien servir per reprimir revoltes internes, a Bahrein, Aràbia Saudita, Egipte, Oman i el Marroc.
L'exportació de comerç d'armes espanyola vulnera la "Posició comuna de la UE", segons el Centre Delàs
Els països als que s'ha denegat l'armament espanyol són Colòmbia, Índia, Pakistan, Indonèsia, el Marroc, Turquia i Israel. Pel que fa al total d'exportacions, Espanya ha doblat el valor de les exportacions d'armes, segons el seu propi informe. L'informe es refereix a les exportacions d'armes d'Espanya el primer semestre de 2011, per un total de 1.099,8 milions d'euros, que suposa el doble respecte el mateix període de l'any anterior.
L'exportació d'armes de caça i esportives és una altra de les figures del comerç d'armes segons les directrius de la UE. El total espanyol va representar, el mateix període, un import de de 27,6 milions d'euros, un 78,5% més que el mateix període de l'any anterior. Països com Guinea Bissau o la República Centreafricana van ser alguns dels destins. Segons el Centre Delàs, "la probabilitat que aquestes armes puguin ser desviades per a usos que desemboquin en violència armada és prou alta com perquè el Govern espanyol hagués hagut de denegar la seva venda".
Una altra figura, l'exportació de "materials i tecnologies de doble ús", va suposar 36,9 milions d'euros. No ha representat un augment significatiu respecte al primer semestre de 2010. Una part important d'aquesta exportació va ser a països en conflicte armat, tensió bèl·lica o vulneració de Drets Humans, com Colòmbia, Índia, Pakistan, Indonèsia, Iran, Marroc, Nigèria i Turquia.
Un informe del Govern espanyol, doncs, que un cop analitzat pel Centre Delàs, membre de xarxes internacionals pel control del comerç d'armes, queda qüestionat.
En un moment en que es recorden els inicis de les ocupacions d'Iraq i d'Afganistan, on les forces ocupants, entre elles moltes procedents d'empreses privades, i que estan armades per empreses, també privades, és el moment clau, afirmen els organitzadors, per analitzar “el negoci de la guerra”.
Enguany les sessions de les Jornades se centraran en el negoci de la guerra. S’analitzarà la situació actual, els organismes internacionals que estudien el tema i les campanyes sobre desarmament. A més dels actes públics, la Trobada també acollirà un seminari amb activistes vinculats a la War Resisters’ International (WRI).
Les sessions es faran de 19.00 a 21.00 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) - c/ Montalegre, 5, Barcelona. Les llengües de treball de la Trobada són el català, el castellà i l’anglès. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia, en aquest formulari.
Podeu veure el programa en el fitxer adjunt.
L'any 2007 Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització i Federació Setem van unir forces per promoure una campanya de sensibilització i denúncia de les entitats financeres que participaven en indústries militars o que alteraven greument la vida de comunitats i pobles, mitjançant l'exigència d'un autèntic respecte dels drets humans i del medi ambient.
Van denunciar que més de 30 entitats financeres de l'Estat espanyol invertien en armament, entre d'altres, el BBVA i el Banc Santander. Així van sorgir les campanyes BBVA sense Armes en l'any 2007 i Banc Santander sense Armes en 2010, emmarcades dins de la gran campanya "Per una Banca Desarmada". Les campanyes es van centrar en aquests dos bancs per la seva presència en més de 30 països, fet que els converteix en actors globals.
A través d'aquestes dues iniciatives es fa, d'una banda, un seguiment de l'impacte del banc a escala mundial, denunciant aquelles pràctiques que vulneren els drets humans. D'altra banda, es mantenen converses amb el departament de responsabilitat social corporativa i es participa a les seves juntes generals d'accionistes, amb l'objectiu de promoure canvis des de dins i canalitzar les inquietuds socials que ja tenen els seus accionistes.
El passat 11 de març, va tenir lloc la junta d'accionistes de BBVA i, per descomptat, un representant de la campanya hi va intervenir, denunciant que encara són moltes les rectificacions que cal fer, ja que el finançament d'armes controvertides del BBVA en els darrers 5 anys supera els 1.000 milions d'euros. Pots llegir la intervenció en aquest enllaç.
Aquestes campanyes també pretenen fer més visible una alternativa cada vegada més sòlida a la banca tradicional: la banca ètica, que es caracteritza per invertir només en projectes respectuosos amb els drets humans i el medi ambient.
Què pots fer tu?
L'Informe denuncia que, malgrat siguin en petites quantitats, es continuen exportant armes a països en conflicte, especialment a tots els països del nord d'Àfrica i el Proper Orient, com també a països en un context de tensió i fins i tot a països que dediquen més recursos a despesa militar que al desenvolupament humà.
Per llegir l'informe clica aquí.
Les ONG han aplaudit la crida fet avui en què advoca per posar en marxa mesures restrictives a Líbia. No obstant això, les organitzacions assenyalen que aquestes han de ser posades en marxa immediatament a diferència de les paraules d'Ashton en què assenyalava que "durant els pròxims dies, anem a veure què que podem fer".
"El que els libis necessiten ara és un lideratge fort i unit de la UE, no només declaracions de preocupació. Mentre aquest vessament de sang continua, la UE juntament amb el Consell de Seguretat de l'ONU ha de prendre mesures urgents per garantir la protecció de els civils i evitar més violència ", diu la directora d'Intermón Oxfam, Ariane Arpa. "Els Estats membres no han de defensar sense dubtes els drets universals i els valors que Europa promou."
Les organitzacions demanen a la UE i la comunitat internacional que adoptin immediatament dues mesures que són actualment objecte de debat entre els Estats membres:
"De la manera com respongui la UE a Líbia determinarà si altres trien o no utilitzar la força contra la població civil en lloc d'abordar les legítimes demandes populars", afirma Souhayr Belhassen, presidenta de la FIDH.
La UE ha trigat molt a arribar a una posició comuna forta, mentre que estats membres com Itàlia han expressat la seva preocupació per una possible afluència d'immigrants.
"Les preocupacions sobre una possible afluència de persones procedents de Líbia no ha d'afectar la resposta de la UE a les atrocitats que s'estan produint ara mateix. La UE hauria d'estar preparada per ajudar les persones que fugen de la violència a Líbia i garantir la protecció als qui ho necessiten d'acord amb la Convenció dels refugiats de Nacions Unides i el Dret d'Asil de la UE ", indica Nicolas Beger, director de l'Oficina Europea d'Amnistia Internacional.
Les organitzacions també van demanar avui a la UE que recolzi l'establiment d'una comissió internacional d'investigació de presumptes crims segons el dret internacional i altres violacions greus del Dret Internacional Humanitari a Líbia, durant la sessió especial del Consell de Drets Humans de l'ONU, en Ginebra. La investigació ha de servir de base per a les autoritats nacionals i internacionals per tal que els autors dels delictes comesos paguin per ells.
En aquests temps, ONG com Amnistía Internacional Catalunya, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam es pregunten si Espanya ha venut armes als governs protagonistes de reprimir les protestes pacífiques en aquests països.
Per això presenten aquests dies una anàlisi de les exportacions d'armament i material militar espanyol als països del Nord d'Àfrica i Orient Mitjà, on s'estan produint les protestes ciutadanes ja prou conegudes pels lectors. Anàlisi a partir d'investigacions de venda d'armament que no avalen l'acompliment dels Drets Humans.
