La CCCC va aprovar dissabte l’obligació d’implantar el casc a les colles universitàries a partir del setembre vinent tot i la disconformitat de les protagonistes. Les colles no veuen clar com podran assumir la despesa.
Des de fa temps no resulta estrany veure castells a plaça on tot el pom de dalt porta casc. De fet, la gran majoria de les colles castelleres convencionals van acabar la temporada 2010 utilitzant aquesta protecció. A partir del mes de setembre vinent, les colles universitàries que formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) també estaran obligades a fer-lo servir tant en assaigs com actuacions.
Així ho van aprovar les colles membres de la CCCC dissabte passat durant l'assemblea general. No obstant això, els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), única colla universitària amb dret a vot actualment, van voler manifestar la disconformitat amb la redacció de l'acord de la majoria de les colles homòlogues votant-hi en contra.
La decisió s'ha pres després de realitzar un estudi sobre la utilitat i viabilitat del casc per a les colles universitàries
L'acord té efectes immediats però a la pràctica no entrarà en funcionament fins el mes de setembre, quan la coordinadora entregarà quatre cascs a cada colla perquè puguin començar el període d'adaptació, el qual finalitzarà el setembre del 2014. Durant aquest primer any i segons queda palès en la redacció de l'acord, les colles "comptaran amb el suport i seguiment de la direcció mèdica i científica de la CCCC".
Acord amb la disconformitat dels protagonistes
El vot negatiu emès per Ganàpies "no és un vot en contra de l'ús del casc", ressalten des de la colla de la UAB, sinó en contra de la "redacció de l'acord".
Des d'aquest sector del món casteller no es qüestiona l'efectivitat del casc ni la importància de portar-ne però manifesten diverses preocupacions a les quals consideren que, malgrat haver-se votat ja l'acord, no s'hi ha donat una resposta prou ferma. "L'acord ens imposa l'obligatorietat després d'un període de prova sense saber si podrem solucionar aquests problemes o no", reflexiona Víctor González, president dels Ganàpies de la UAB.
Guillermo Soler: "Hi ha un acord clar en fer aquesta adaptació amb la voluntat que surti bé"
Dies abans de l'assemblea, representants de la CCCC i les colles universitàries es van reunir per posar sobre la taula les inquietuds al respecte. Guillermo Soler, gerent de la CCCC, assegura que s'han tingut en compta i creuen que la pràctica esvairà aquests dubtes: "Comprenem les seves inquietuds perquè en molts casos són semblants a les que van sorgir quan es va plantejar el casc a les colles convencionals", defensa.
D'altra banda, la crítica també recau en el sistema de vot, un sistema que no obstant això totes les colles van acceptar al firmar la seva entrada a la Coordinadora. De totes les colles afectades directament per l'acord –cinc en total– només van poder votar els Ganàpies ja que són els únics que porten més de dos anys dins l'entitat. "A la reunió prèvia amb la Coordinadora se'ns va exposar l'estudi i les mesures que es prendrien en cas d'aprovar l'acord. Malgrat tot, a l'assemblea ens va quedar clar que no teníem dret a decidir en un assumpte que ens afecta directament", critica Aina Margenat, presidenta dels Arreplegats de la Zona Universitària (Barcelona).
"Nosaltres estem a favor de l'acord. Tot i així, haguéssim preferit que no fossin les colles convencionals les que decidissin i que s'hagués decidit aquesta obligatorietat després de un període de prova en el que les colles haguéssim pogut comprovar que l'adaptació i l'ús eren favorables", explica la Núria, presidenta dels Passerells del Tecnocampus de Mataró (TCM). Des de Ganàpies de la UAB es va demanar l'abstenció a les colles convencionals. Tanmateix, només algunes van decidir no votar.
El vot de ganàpies en representació a les altres colles "no és un vot en contra de l'ús del casc" sinó de la "redacció de l'acord"
"Hauríem volgut que l'acord s'aprovés amb el vot universitari a favor, per això vam fer les reunions prèvies. Volíem valorar si el tema estava prou madur i ens va donar la sensació que sí però a la mateixa assemblea ens vam trobar amb aquest vot negatiu que no ens esperàvem", lamenta Soler. No obstant això, el gerent de la CCCC destaca la part positiva del tema: "En el que hi ha un acord clar, també per part de les colles universitàries, és en fer aquesta adaptació amb la voluntat que surti bé. Si els resultats són positius, com esperem, el de menys haurà estat la votació".
La seguretat com a prioritat
La decisió s'ha pres després de realitzar un estudi sobre la utilitat i viabilitat del casc per a les colles universitàries. "Des de la Coordinadora sempre s'ha insistit molt que el casc no protegeix l'edat, sinó la posició", recorda Soler tot destacant que quan es va plantejar l'estudi a les colles universitàries la majoria es van mostrar "interessades en veure si per elles també era viable aquesta protecció". L'ús del casc ja estava aprovat per a les colles convencionals amb independència de l'edat dels components del pom de dalt.
L'efectivitat del casc per absorbir l'energia d'impacte en cas de caiguda depèn del pes del crani i és independent del pes de l'individu
L'estudi s'ha realitzat sobre un total de 24 persones (dosos, acotxadors i enxanetes) de tres colles diferents i els resultats són molt semblants als obtinguts en l'estudi fet a les colles convencionals, motiu pel qual des de la CCCC i NZI Hemlet (empresa fabricant dels cascs), entre d'altres, es va considerar que els cascs de dosos de mida gran –els únics que serveixen als universitaris– protegeixen tant a la canalla de els colles convencionals com de les universitàries.
Dins les colles universitàries s'han sentit crítiques pel que fa a la "poca representativitat" de l'estudi realitzat. Es critica, per una banda, la dimensió de la mostra (24 persones) i per l'altra, el fet que l'estudi s'hagi fet adaptant el realitzat temps enrere per a les colles convencionals. "No es va fer cap estudi per un casc específic que reunís les nostres necessitats especials, sinó que s'utilitzà l'estudi anterior i, en relació a aquest, es va mesurar l'efectivitat del casc de dosos convencional sense tenir en compte que en alguns casos aquest és massa petit per a la nostra canalla", critica Aina Margenat.
Núria: "Entenem que no és econòmicament viable fer un estudi específic per a la canalla universitària ni crear nous cascs"
No obstant això, des de Passerells no es mostren tan disconformes amb l'estudi realitzat: "Creiem que podia haver estat més complert però també entenem que no és econòmicament viable fer un nou estudi específic per a la canalla universitària ni crear cascs nous", justifica la seva presidenta i afegeix que "dins de les opcions possibles" s'ha triat la millor.
"L'efectivitat del casc per absorbir l'energia d'impacte en cas de caiguda depèn del pes del crani i és independent del pes de l'individu. Com que no existeixen diferències significatives en les mesures antropomètriques del crani en els dos grups, podem concloure que l'efectivitat del casc és la mateixa per a les colles universitàries i per a les colles convencionals", sentencia l'estudi.
La por de no poder finançar la compra de cascs
Ateses les dificultats de finançament que constantment han d'afrontar les colles universitàries, les quals depenen principalment de les subvencions de les universitats a les quals estan adscrites, moltes veuen en l'obligació de l'ús del casc un problema.
En aquest aspecte, Guillermo Soler admet que les colles universitàries són diferents i per això mateix hi ha el compromís des de la CCCC "d'ajudar a buscar solucions, les quals poden ser diverses i fins i tot diferents en cada cas". "De moment, la junta ha aprovat lliurar a les colles universitàries quatre cascs gratuïtament per tal que puguin començar a treballar" a partir del setembre, sentencia.
Aquest dijous comencen les diades universitàries amb actuacions a Lleida i a Vic. Enguany la majoria de colles arriben a plaça havent fet ja molt bones actuacions en solitari i bones proves als assaigs.
Moltes colles castelleres ja fa dies que han donat per tancada la temporada i les que encara no ho havien fet, la van acabar aquest diumenge. Ara és el torn de les colles castelleres universitàries, les quals es regeixen per un calendari diferent al de les convencionals vinculat als mesos lectius.
El tret de sortida el donaran aquest dijous 22 de novembre els Marracos de la Universitat de Lleida i els Emboirats de la Universitat de Vic. A Lleida, juntament amb la colla amfitriona hi actuaran els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona i els Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili. Vic acollirà la resta de colles universitàries en actiu: els Xoriguers de la Universitat de Girona, els Arreplegats de la Zona Universitària (Barcelona) i els Passerells del Tecnocampus Mataró.
Després de tres mesos d’assaig, la majoria de colles universitàries arriben a plaça amb molt bones expectatives de cara a aquesta temporada. El divendres passat els Arreplegats van descarregar, en una actuació en solitària en el marc de la festa de Sant Albert de la Facultat de Física i Química de la UB, el tres i el quatre de set, el cinc de sis i un pilar de cinc. D’aquesta manera, marcaven un Sant Albert històric i deixaven entreveure que aquesta pot tornar a ser una gran temporada pels de la Zona Universitària.
La majoria de colles universitàries arriben a plaça amb molt bones expectatives de cara a aquesta temporada.
Els Xoriguers i els Ganàpies també estan contents amb aquest inici de temporada. Els de Girona ja han portat a plaça el cinc de sis i el tres de sis aixecat per sota i els de l’Autònoma han fet castells de sis, entre els quals la torre de sis i el quatre amb el pilar, a totes les actuacions que han tingut fins ara. Per la seva banda, els Pataquers arriben aquest dijous a Lleida havent descarregat diverses torres de sis senceres a assaig i els Marracos tenen la vista fixada en el tres de set.
Desconeixedors probablement del moviment que estaven engegant, el 1994 un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van decidir fundar la primera colla castellera universitària desprès de dos anys assajant sense un objectiu fix: els Ganàpies de la UAB. A aquesta iniciativa se n’hi van anar sumant de noves arreu de Catalunya, Illes Balears i Catalunya Nord. L’expansió del fet casteller està a l’ordre del dia i un bon exemple n’és la contínua aparició de noves colles, també dins el context universitari. Durant el darrer curs 2010-11 van aparèixer dues colles universitàries noves, els Bergants de la UPC-Terrassa i el Passerells del TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM), i van tornar els Emboirats de la Universitat de Vic (UVic).
Una font de valors per a la universitat
Els universitaris es troben en una important fase de formació personal i d’aprenentatge, motiu pel qual sovint resten més receptius a l’assimilació de pautes de comportament i valors. En aquest sentit, les colles castelleres universitàries hi tenen un paper important. “A la colla és necessari treballar de manera cooperativa per poder fer els castells i al mateix temps, es pot adquirir experiència en el lideratge d’equip, gràcies a l’existència d’òrgans directius”, destaquen els Ganàpies de la UAB. Guillem Bagaria ha estat secretari dels Ganàpies durant tres anys i sense vacil·lar afirma que “l'aportació de tothom és imprescindible, tant a nivell de castells com organitzativament”. La solidaritat del treball en equip conviu amb la valoració de la tasca distintiva que realitza cada persona.
Eulàlia Solé, vicepresidenta dels Arreplegats de la Zona Universitària (ZU), destaca un valor en concret, més enllà del lema “Força, equilibri, valor i seny”, dins Arreplegats: “A la nostra colla sempre hi ha hagut molta ambició; ambició de creure'ns que podíem trencar els nostres propis límits i aconseguir-ho”. Solé també destaca les diferències en la percepció del risc entre les persones joves i les plenament adultes. Afirma que, en certa manera “a la gent jove li agrada el risc i no té límits”. La vicepresidenta considera que aquest fet els ha permès fer grans castells; inèdits en el món universitari. Puntualitza, però, que “arriscar no vol dir ser temeraris” i sempre compleixen les mesures de seguretat.
En contrast amb aquesta manera de fer, Antonio Cobo, president de “Los Marracos” de la Universitat de Lleida (UdL) senyala sense dubtar el seny com a valor característic de la seva colla. “A la colla sabem que no som professionals, de fet, molta gent està mancada d’experiència”, explica Cobo i afegeix que “per la gran diferència de no anar a competir, es valora més que tothom pugui ocupar diverses posicions i passar-s’ho bé”.
Marta Farrés, cap de colla dels Ganàpies de la UAB també destaca la joventut dels integrants com un factor influent sobre els valors: “El jovent acostuma a lluitar més quan s’apassiona per una cosa i al mateix temps, viu amb més intensitat tot el que passa i lluita per la superació sense deixar de banda la diversió”.
“Esforç, constància, respecte, humilitat, el valor com a propi valor... Hi ha tants valors per definir aquesta petita i alhora gran colla”, comenten els Emboirats de la UVic. Elsmateixos apunten el que pot reportar a les universitats tenir una colla castellera: “Donem una imatge positiva culturalment”. Igual que ells, la resta de colles, que coincideixen en destacar la importància de donar visibilitat al fet casteller dins els diferents àmbits universitaris, tant a partir dels assaigs setmanals com de les diades que es fan a les diferents universitats. Guillem Bagaria en parla: “Com a grup de joves que som busquem constantment oportunitats per portar els nostres castells fora a través de viatges i actuacions. D’aquesta manera, donem a conèixer la universitat, fins i tot a nivell internacional”.
Oriol Carreras, president dels Xoriguers de la Universitat de Girona (UdG), destaca la importància de les colles dins el teixit associatiu de les universitats: “Les colles són un entorn per compartir, establir relacions, conèixer gent, aprendre i difondre la cultura catalana, tot participant d’una activitat lúdica i cooperativa”. “El campus és molt més que un lloc on estudiar; és un lloc on rebre cultura”, afirma vehement la cap de colla dels Ganàpies.
Pel president dels Xoriguers de la UdG, “l'empatia, el compartir, la cohesió social, el reconeixement mutu i el fet de passar-s'ho bé en un grup” són els valors que toquen més la vessant social de la Colla. Els Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili (URV) destaquen que tot i la forta competitivitat que hi ha entre algunes colles convencionals, dues persones de colles rivals es trobin dins la colla universitària i siguin capaces de treballar en equip: “És curiosa la capacitat que castellers de colles diferents, amb maneres de treballar molt diferents i a vegades rivals entre si, puguin posar-se d’acord i vestir una mateixa camisa per fer castells a la universitat”.
Estudiants internacionals a les colles castelleres
En Marek és polonès i va anar a estudiar a la UAB amb una beca Erasmus. D’ençà del primer dia que va provar de fer castells amb els Ganàpies de la UAB “no va faltar a cap assaig ni a cap festa”, asseguren alguns dels Ganàpies que el van conèixer. Aquesta barreja de tradició i esport que segons en Marek són els castells, li han premés conèixer molts catalans: “Si no fos pels castells, no coneixeria a quasi cap català a part del propietari del pis on vaig viure durant la meva estada”. Satisfet afirma que el millor de la colla són les “relacions dins del grup”. “Els castells requereixen un grau immens de confiança en l’altre”, diu en Marek seriosament, “i aquesta confiança es reflexa de seguida en les relacions entre les persones; amb el mateix període de temps és formen amistats molt més sòlides i naturals que les que es poden tenir amb els companys de classe”.
La Sarah és de Chicago i va arribar a Barcelona per estudiar a la tardor del 2008. Va conèixer els Arreplegats de la ZU durant un acte que havia organitzat la universitat . La colla hi feia un taller ella ho va provar. “Era més divertit del que m’esperava i una noia de la colla em va convidar a anar a assaig la setmana següent”. Entre les paraules de la Sarah s’entreveu tot el que la colla ha significat per ella: “Mai no em vaig sentir exclosa i ràpidament em vaig emocionar pels castells. Vaig aprendre moltíssim, tant sobre la seva tècnica com sobre la seva història i l’aspecte cultural”. Apuntant cap a la mateixa direcció que en Marek, la Sarah senyala que els Arreplegats van ser els primers amics que va fer a Catalunya i també els més forts: “Em vaig sentir part d’una família tot i estar en un país estranger”. Sense dubtar, la Sarah afirma que els castells li van permetre identificar-se plenament amb Catalunya.
