La desigualtat social a Catalunya s’ha disparat des de 2008 com a conseqüència de la crisi econòmica i el 38% dels catalans ha empobrit. Però les dones, majors de 49 i sense estudis superiors són el sector més vulnerable a perdre estatus i renda, tal i com es desprèn del darrer estudi presentat per la Fundació Bofill.
La Fundació Bofill ha publicat l’informe “Crisi , trajectòries socials i educació” on posa en evidència les desigualtats socials entre els catalans i detecta quines són els factors de risc que poden determinar que una persona caigui en la pobresa. Aquest estudi destaca que des de 2008 la desigualtat social a Catalunya ha crescut per sobre de les mitjanes europees de països com Regne Unit i Itàlia, on les diferències socials eren més grans.
Una persona rica a Catalunya ho és avui sis vegades més que el 20% dels catalanes més pobres. Aquesta diferència però no implica que Catalunya sigui una societat classista. Tal i com s’ha destacat en diferents estudis, la societat catalana, avui en dia, té moltes més possibilitats d’escalar en l’anomenat ascensor social que la generació anterior.
En aquest estudi sorprèn el fet que l’edat, el sexe i el nivell d’estudis de la persona són més determinants en el risc de perdre estatus social que no pas el nivell d’estudis dels pares o la seva renda. Les dones tenen un 109% més de possibilitats que els homes de perdre benestar social. El segon factor de risc és l’edat. Els majors de 49 anys tenen un 46% més de possibilitats de patir vulnerabilitat social. I el tercer factor són els estudis.
Ser dona, major de 49 anys i sense estudis superiors, són els factors de major risc.
Segons destaca l’estudi de la Fundació Bofill, l’educació terciària, entesa com a universitat i estudis de Grau Superior de Formació Professional, són “el nou llindar del benestar”. Tenir estudis superiors redueix el risc de perdre renda i estatus en un 75% en estudis d’enginyeria i ciències, i un 30% en el cas de FP. Però “no n’hi ha prou d’assolir un nivell de secundària, cal especialitzar-se en l’educació terciària”. Però a Catalunya s’ha detectat que el fenomen de la formació permanent ja no és garantia ja que els més formats seguiran tenint més possibilitats i aquest fet planteja un repte per a les polítiques educatives en quant a igualtat d’oportunitat d’accés als estudis.
La Fundació Bofill promou iniciatives que contribueixin al millorament i a la supressió de les desigualtats entre les persones, per aquest motiu s’ocupa de publicar estudis i informes que analitzen críticament la societat, les seves bases estructurals, els seus mecanismes de funcionament i els seus processos d’integració o marginació. L’estudi “Crisi , trajectòries socials i educació” permet mesurar la mobilitat en el canvi de classes i la disminució o augment dels ingressos de les persones a Catalunya entre 2003 i 2009 per tal d’identificar els determinants i les probabilitats de vulnerabilitat social entre diferents edats i orígens socials, formació i sexe.
Més informació al seu web.
El passat 15 de desembre de 2011 la Fundació Jaume Bofill va presentar Educació i mobilitat social a Catalunya un estudi sobre la mobilitat i fluïdesa social catalana relacionada amb l’educació. Aquest estudi no es realitzava des de 1978 i per primera vegada s'ha fet una comparativa amb alguns països europeus. Les conclusions d’aquest estudi desmenteixen alguns tòpics sobre Catalunya com per exemple que som una societat tancada, rígida i classista.
De fet s’afirma que la catalana és una societat oberta, fluïda i meritocràtica tot i tenir una despesa publica social baixa. La meritocracitat social es reflecteix en el 46% de taxa d’ascens social en front del 22% d’herència de classe una dada molt propera a les taxes de Suècia i Holanda. L’estudi també destaca però, que tot i aquesta fluïdesa i obertura de l’ascensor social català, hi ha restriccions als extrems. Els fills de les famílies pobres tenen un gran desavantatge (de 14 a 1) respecte als fills de classe alta.
Una altra dada és que la crisi que va començar al 2009 ha equiparat el risc de descens social en totes les edats, mentre que les persones nascudes entre 1951 i 1960 són les que han experimentat la major taxa d’ascens social. Aquest alt nivell d’ascens social però, serà irrepetible amb l’actual situació econòmica i global.
Aquest estudi s’ha basat en les entrevistes a més de 4.600 persones i 2.000 llars de Catalunya que formen part del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) que es realitza cada any.
Podeu trobar el resum d’aquest acte i el seu material a la web de la Fundació Jaume Bofill.
En l'acte hi van participar:
Xavier Martínez Celorrio, professor de sociologia de l'educació i investigador del CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana) de la Universitat de Barcelona.
Antoni Marín Saldo, sociòleg i estadístic de la Fundació pel Desenvolupament Comunitari (DC) i investigador del CRIT.
Josep M. Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Emili Pons, coordinador d'actuacions en matèria del sistema educatiu del Departament d'Ensenyament.
Enric Canet, exdirector d'escola i responsable de l'Associació Casal dels Infants.
