Amnistia Internacional convoca accions a tot el món, inclòs Brasil, per recolzar les protestes contra la repressió policial de les manifestacions que acompanyen l'inici del Mundial 2014.
A dies de l'inici del Mundial de futbol #Brasil2014, tenen lloc a Brasil “grans protestes i manifestacions públiques que la policia ha reprimit amb l'ús excessiu de la força i, en alguns casos, amb armes menys letals, com gasos lacrimògens i bales de goma”, indica Amnistia Internacional (AI) Espanya.
Aquesta delegació d'AI a Madrid ha convocat una acció davant l'ambaixada de Brasil el 5 de juny a les 11 hores, en la qual lliurarà els milers de signatures rebudes des de mitjans de maig que recorden “que manifestar-se no és un delicte, és un dret humà”. Activistes vestits de seguidors i àrbitres de futbol “recordaran que totes les persones tenen el dret a protestar de forma pacífica i que el govern brasiler té l'obligació de garantir que sigui així.
Els activistes mostraran la targeta groga a #Brasil2014”, segueix explicant l'organització. AI aprofitarà l'acció per presentar el document “L'estratègia de la por”, sobre el dret a protestar a Brasil. Més informació aquí.
Els darrers dies, milers de persones han sortit al carrer a Brasil a manifestar-se pacíficament contra l'augment del preu del transport, la poca inversió en serveis públics i els costos del Mundial. Pots actuar amb Amnistia aquí.
TV3 estrena “Descalç sobre la terra vermella”, un ‘biopic’ sobre el bisbe català que ha esdevingut tot un referent en la lluita pels drets de les persones desafavorides al Brasil.
Nascut a Balsareny el 1928, Pere Casaldàliga s'ha convertit en un referent en la lluita pels drets de les persones més desafavorides. Resident a Mato Grosso (Brasil) des del 1968, la seva tasca contra les desigualtats a la zona no s’ha aturat ni tan sols després de rebre amenaces de mort dels poderosos de la regió.
Recuperem algunes frases inspiradores de Casaldàliga, aparegudes en una entrevista publicada a la revista Estris l’any 1999, en motiu de l’estrena a TV3, aquest 24 de març, de la minisèrie documental "Descalç sobre la terra vermella", basada en el llibre homònim de Francesc Escribano i dirigida per Oriol Ferrer:
La utopia
“La veritable utopia és la que es va realitzant històricament, sempre amb la perspectiva del futur més gran. La bona utopia es va fent cada dia.”
L'educació
“L’educació serveix per fer persones capaces de relacionar-se, respectuoses i solidàries.”
Els referents
“Busquem mites perquè necessitem referències vives, estimulants. Sempre és més fort el testimoni que la paraula”
L'Església
“L'Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?”
La Teologia de l'Alliberament
“He optat [per la Teologia de l’Alliberament] perquè em sembla la teologia més cristiana, sobretot avui, i més al Tercer Món o al Quart Món vostre”.
El futur
“La pobresa de la sobrietat compartida és l’únic futur possible per a la humanitat, pensant socialment i ecològicament. El present, per dissort, encara és “oficialment” el capitalisme, el consumisme, una mena de suïcidi estructural”.
L'esperança
“La solució sempre, en tot cas, és l'esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb d'altres el treball de la justícia i de l'alliberament”.
La pobresa
“El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.”
El Tercer Món
¿Què li diu el Tercer Món al Primer Món? - Si no fóssiu el que sou, podríem ser els que som!
Els joves que lluiten a través de l’educació en el lleure per canviar la societat
Que mirin, primerament, d’ésser ells mateixos (ells i elles) “canviats”. En segon lloc, que no es desanimin mai, perquè l’educació és un procés de tota la vida. I en tercer lloc, que comuniquin esperança, passió per la justícia, esperit de solidaritat i fe en el Déu de Jesús”.
La frontera entre asil i migració és dèbil. L'asil està regulat i protegit internacionalment, amb buits en la legislació. Les vulneracions dels drets humans es troben en l'origen, i sovint en l'acollida.
Els desplaçaments forçosos, segons la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), que organitza aquesta tercera edició del curs, tenen la seva causa en les violacions dels drets humans en les societats d'origen. Marxar de casa és l'única opció per milions de persones per protegir les seves vides.
La CCAR vol oferir en aquest curs una perspectiva del dret internacional al respecte, especialment en el marc de la Unió Europea i Espanya. També una anàlisi dels “principals aspectes en l’acollida i l’acompanyament psicosocial a les persones immigrades, sol·licitants de protecció internacional i refugiades”.
La Declaració Universal dels Drets Humans recull, en l'article 25.1, que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri l'habitatge. Què ha estat d'aquest dret? Quanta gent hi ha sense habitatge digne?
No són poques les regions del món en que aquest dret és violentat fins al punt de preguntar-se si alguna vegada es complirà.
Aquest vídeo ("Perquè tots tenim dret a un habitatge digne"), que va guanyar en la categoria escolar del Concurs de Clipmetratges de Mans Unides, expressa molt encertadament l'angoixa de veure privat d'un habitatge digne.
Quina cara poden posar els habitants de les faveles brasileres al sentir parlar d'aquest dret? Ells, que malviuen en "cases" de construcció precària i on les condicions higienicosanitàries són moltes vegades una utopia.
O els pobladors dels barris més desfavorits d'Haití? Allà hi ha 300.000 persones que sobreviuen entre escombraries en un zona de tot just 200 hectàrees.
On queda doncs el dret a l'habitatge digne?
La primera Mostra Internacional CineMigrante es celebra a Barcelona el juliol, del 2 al 7. Un espai gratuït d'anàlisi del fet migratori, per trencar estereotips. Abans s'han realitzat edicions a tres capitals llatinoamericanes. La Mostra inclou xerrades i una mostra fotogràfica a diferents espais de la ciutat.
Els organitzadors expliquen que no és casual que la primera edició europea de CineMigrante es celebri a Barcelona, després d'edicions a ciutats llatinoamericanes, ja que “el teixit social i cultural català ha estat construït, i encara avui es construeix, gràcies a una enorme diversitat d'històries migratòries”.
Aquesta primera edició europea es centrarà en la realitat de les persones migrants en el context europeu. Són 30 pel·lícules de procedències molt diverses
Hi haurà una secció especial, “Migració i ciutat” (amb temes com la convivència intercultural, l'urbanisme, noves formes d'utilització de l'espai públic...). Serà una mostra de cinema on també tindran espai les xerrades amb persones i col·lectius implicats en el fet migratori, així com directors de les pel·lícules, i una mostra fotogràfica. Tindrà lloc a diversos espais (Centre Cívic Pati Llimona, Casal del Pou de la Figuera, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, plaça del Pou de la Figuera i plaça de Sant Felip Neri).
L'accés a totes les activitats és gratuït.
Podeu veure el vídeo de presentació de la mostra en aquest enllaç, les actualitzacions en aquest, i fer qualsevol consulta sobre el programa al correu electrònic cinemigrantebcn@gmail.com.
Aquest és el títol d'una xerrada-debat a Barcelona sobre un tema de fons, a debat aquests dies al Parlament Europeu: l'asil de persones refugiades per causes polítiques, ètniques, socials, culturals i religioses. Es celebra el 19 de juny; el dia 20 és el Dia Mundial dels Refugiats.
El desplaçament per altres causes, per exemple econòmiques, és considera generalment “immigració”, però les fronteres entre la definició de “refugiats” i “d'immigrants” són febles. Aquest serà un dels ítems a debatre en la xerrada-col·loqui. L'exili és un altre concepte associat que s'afegeix a la reflexió sobre l'asil, els refugiats i la immigració. En tot cas l''ACNUR, l'Agència de les Nacions Unides pels Refugiats, ens recorda que el dret a l'asil i al refugi està contemplat en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat ho defineix així:
Una persona refugiada és aquella qui té fonamentals temors de ser perseguida per motius ètnics, religiosos, de nacionalitat, per pertànyer a un determinat grup social o per opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat, i no pot o no vol, a causa dels esmentats temors, acollir-se a la protecció d'aquest.
La xerrada s'organitza coincidint amb el Dia Mundial dels Refugiats, una realitat que el 2013 té el seu màxim exponent en la guerra civil de Síria
És un debat emmarcat dins del cicle de debats solidaris del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La ponència central és: Situació actual i perspectives de futur de les persones refugiades. Serà a càrrec d’Antoni Lluch Rovira, ex-director de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) i autor del llibre “Babel. 25 anys de refugiats a Catalunya”.
També es presentarà el vídeo “Ser refugiat a Barcelona”, a càrrec de Joan Reventós, director del Comitè Català de l'ACNUR; donaran el seu testimoni dues persones refugiades a Catalunya.
L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitza la jornada-debat "Cap a una nova regulació de l'asil a la Unió Europea". L'acte obert té lloc la mateixa setmana que el Parlament Europeu ha de votar a Estrasburg la nova legislació europea sobre l'asil a refugiats.
La jornada comptarà amb la participació d'eurodiputats i d'especialistes en aquest àmbit, associatius i en temes humanitaris (Comissió Espanyola d'Ajut al Refugiat i ACNUR, entre d'altres).
L'acte gairebé coincideix amb el Dia Mundial del Refugiat (20 de juny); la jornada té lloc el 14 de juny
La nova regulació de l'asil a Europa
Els sol·licitants d'asil a la Unió Europea van ser 330.000 l'any 2012 (un increment de 30.000 en relació al 2011).
La finalitat de la nova legislació sobre asil (que fusiona lleis vigents i estableix nova legislació) és implementar un Sistema Europeu Comú d'Asil (CEAS, en les seves sigles en anglès) que vol donar lloc a una progressiva convergència a tota la Unió de normes mínimes comunes, procediments harmonitzats i estatus de protecció uniforme, així com a una cooperació més estreta entre els estats membres.
Els 4 pilars de la nova legislació són: 1) condicions de recepció, 2) regulació Dublín II, 3) procediments d'asil, 4) la introducció de la base de dades d'empremtes digitals Eurodac. Els eurodiputats voten aquest paquet legislatiu el 12 de juny en sessió plenària a Estrasburg.
Es pot consultar el programa de la jornada en aquest enllaç.
El bisbe català Casaldàliga, proper a la teologia de l'alliberament, sempre ha sigut molest per les oligarquies d'algunes zones del Brasil. Resideix des de fa 40 anys al Brasil, i sempre ha estat implicat en els temes de drets dels indígenes.
Ha sigut la policia la que l'ha traslladat a uns 700 quilòmetres de Sao Felix do Araguaia, on ha residit fins ara, segons informa el diari Ara. Les amenaces de mort que ha rebut han estat el detonant d'aquest trasllat. La defensa del retorn de terres als pobles indígenes ha sigut bona part de la seva feina fins el moment. Des de fa 20 anys, una ordre ministerial obligava als terratinents a marxar i a retornar les terres als indis Xavante. Segons una autorització judicial, aquest mes de desembre, els terratinents han de ser desallotjats de les terres.
Un clima de violència latent ha fet que s'hagi de refugiar lluny de casa seva, custodiat per la policia, a casa d'un amic religiós, segons el diari Ara
En el seu dia a dia, sempre ha donat suport als indis Xavante, “originàriament propietaris d'aquestes terres que després van passar a les mans dels terratinents. Casaldàliga, de 84 anys i malalt de Parkinson, ha rebut noves amenaces de mort per un conflicte latent des de fa mig segle. Aquest mes de desembre els terratinents hauran de ser desallotjats de les terres, d'acord amb una ordre ministerial que fa més de 20 anys que està pendent de compliment”, informa el diari Ara.
El bisbe Casaldàliga ha sortit en avió, escoltat per la policia. Ara han de ser els moviments socials, l'administració brasilera i la comunitat internacional els que han de vetllar per que sigui reconeguda la propietat indígena de les terres Xavante.
En el marc de la Festa de la Pau que es celebra aquest dissabte dia 12 de maig a la Plaça de la Pau de Sant Just Desvern, Catalunya amb ACNUR instal·larà l’exposició SER REFUGIAT. Es tracta d’una mostra dinamitzada que recrea com es viu en un camp de refugiats i permet als assistents interactuar i visualitzar els elements que configuren la vida dels refugiats i refugiades afectats per les crisis humanitàries
Una tenda de campanya com les que utilitza l’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, actua com a eix vertebrador d’un recorregut que planteja un camí paral·lel al camí al que han de fer les persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, fins que l’ACNUR troba una solució duradora per a la seva situació.
Uns planells explicatius i un seguit d’elements d’atrezzo aproximen al visitant a la realitat dels desplaçaments forçats, als conceptes de refugi, asil, i als sistemes d’assistència i protecció que ofereix l’ACNUR en qüestions d’aigua, alimentació, salut i educació en les seves operacions d’ajut humanitari.
Els veïns del municipi podran viure durant tot el dia l’experiència de SER REFUGIAT, apropant-se fins la Plaça de la Pau de Sant Just Desvern. Però serà a les 17.45 hores quan podran gaudir d’una actuació de l’ONG Pallasos sense Fronteres. Els artistes MacMon i Tona provocaran els riures i somriures de la gent amb una funció estructurada de la mateixa manera que ho fan als camps de refugiats sota el mandat de l’ACNUR amb l’objectiu de fomentar la il·lusió i les ganes de viure entre les persones desarrelades que han patit la vulneració dels seus drets humans.
El codi que està en vigor actualment data de 1965 i necessita una revisió, ja que actualment té molts buits legals, però la decisió del Senat, pressionat pel sector agropecuari, ha posat en peu de guerra a diversos sectors del món científic i cultural brasiler.
Segons l’Institut d’Investigacions Espacials, en aquest últim any s’han destruït 6.238 km quadrats de selva, la xifra més baixa des de 1988 (any en què es van començar a fer aquestes estadístiques).
El sector agropecuari justifica la decisió del Senat dient que Brasil no podrà assolir el seu ple potencial de desenvolupament econòmic si no s’amplien les àrees susceptibles d’acollir més cultius i explotacions ramaderes.
En canvi, els ecologistes asseguren que amb les àrees ja desforestades es pot augmentar exponencialment la productivitat sense necessitat de talar més arbres.
A més, alerten que amb l’aprovació del nou codi, Brasil enviarà un missatge en el sentit que aquest país perdona a aquells que han fet negoci fent malbé la natura. Aquest fet és el que dedueixen els ambientalistes com a conseqüència de l’amnistia dels delictes contra la vegetació que s’hagin produït abans de 2008.
Aquesta premissa, a la pràctica, implica que els condemnats per delictes mediambientals podran eximir-se dels pagaments de les sancions si regularitzen les seves propietats en un termini encara sense determinar.
Aquest text, aprovat pel Senat, haurà de votar-se també al Congrés i després passar a mans de la Presidenta del Brasil.
L’objectiu d’aquest informe és mobilitzar la societat per enfortir el seu compromís amb les persones refugiades i cridar l’atenció sobre la necessitat d’establir una normativa adequada i de comptar amb una voluntat política inequívoca.
Segons l’estudi, l’any 2010, 2.738 persones van accedir al procediment d’asil a Espanya, és a dir, un 9% menys que l’any anterior. D'aquestes, 212 van fer la sol·licitud a Catalunya.
Es confirma així la tendència a la baixa que ja es va constatant des de fa uns anys i que, segons els autors, es deu a les creixents dificultats que existeixen per accedir a l’asil a Espanya.
De cara a enfortir la protecció internacional a Espanya, l’informe proposa deu accions que caldria emprendre i que es troben descrites al final del document:
El decret, en els seus dos primers articles, introdueix conceptes clau per tal de consensuar un llenguatge comú sobre el comerç just i l'economia solidaria. A més a més representa un important salt qualitatiu al ser-hi reconeguda institucionalment per l’Estat brasiler l'economia solidaria i, dins de ella, el comerç just i solidari.
Ubicat dins del Ministeri de Treball i Ocupació, els agents socials com municipis, iniciatives de l'àmbit i altres, es podran adherir voluntàriament al Sistema. Es tracta doncs d'una iniciativa estatal absolutament pionera arreu. Un salt endavant per l'economia solidària, i especialment pel comerç just, temes que queden definits en l'àmbit brasiler -però de forma comú al què entenem per comerç just també aquí- en l'article 2 del decret.
Recolzar les iniciatives, sensibilitzar i educar, protegir als productors, i altres accions estan contemplades en el decret.
Podeu llegir el decret, breu i en castellà, en aquest enllaç.
