La cultura popular catalana tindrà bona presència durant l’edició de la Universitat Catalana d’Estiu, prevista del 16 al 24 d’agost a Prada de Conflent.
En concret, entre les diferents manifestacions artístiques i culturals, hi haurà actuacions de teatre, falcons, banda de música i esbarts.
Dissabte 16 d’agost, a les 21:00h a la plaça de Prada, actuarà la Unió Musical Jaume Balmes de Santa Bàrbara. El dia següent, a la mateixa hora i ubicació, ho faran els Falcons de Vilanova i la Geltrú. Dimecres 20 d’agost, a les 23h, a l’espai el Tendall de la Universitat, els integrants del Taller d'Assaig Teatre, TAT, de Vilafranca del Penedès, representaran l’obra de Serafí Pitarra, El boig de les campanilles. Finalment, el dissabte 23 d’agost, a les 21h, a la plaça de Prada, actuarà l’Esbart Sant Martí de Barcelona amb fragments de l’obra Pyrene.
A banda, la cultura popular també tindrà el seu espai de reflexió dins de la UCE. Els dies 17 i 18 d’agost se celebraran les 1es Jornades d’estudi CANEMÀS, sobre l’associacionisme cultural, organitzades per l’ENS de l’Associacionisme Cultural.
Es tracta d’una proposta que vol configurar un espai de reflexió entre diferents actors, estudiosos, dirigents associatius i persones afins amb l’objectiu de treballar una sèrie de temes transversals a la cultura popular i l’associacionisme amb la voluntat d’aprofundir i generar discurs propi i propostes de futur.
Els quatre temes transversals que en aquesta primera edició s’han escollit són: la festa a Catalunya, un estat de la qüestió; diversitat i integració en l’associacionisme cultural català; les xarxes socials i la cultura popular; i la protecció de la cultura popular en el marc internacional de la Convenció de la UNESCO.
La Generalitat de Catalunya veu necessària l'adaptació de certs articles del CAVC per adequar-ne el contingut a les realitats i necessitats actuals.
El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya es va crear l'any 2010 com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries associatives i de voluntariat, i concretament, per a l’elaboració, el seguiment i l’avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, per tal de portar a terme els programes i els projectes necessaris per aconseguir que el voluntariat i el món associatiu afrontin positivament el seu futur, la seva capacitat d’incidència social i el procés de creixement i la consolidació.
Des de la seva creació, el Consell ha participat activament en el disseny de polítiques públiques relacionades amb l’associacionisme i el voluntariat.
Ara, i davant les noves necessitats del moment, la Generalitat de Catalunya ha vist amb bons ulls la modificació d'alguns aspectes per tal de millorar la funcionalitat del Consell. Entre els principals canvis destaquen:
També s’ha actualitzat la redacció d’alguns articles i s’han puntualitzat alguns aspectes que a l’anterior decret no estaven especificats. De cara a la tardor està prevista una renovació dels representants que ocupen les 9 vocalies del sector associatiu que representen els cinc àmbits del voluntariat: social, comunitari, ambiental, internacional i cultural.
Per a més informació llegiu el decret de modificació del CAVC.
El Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) reflexiona sobre l'Avantprojecte i i la seva relació amb l’associacionisme del país amb la voluntat der fer un esforç conjunt i trobar la millor solució de consens.
En el manifest, el Consell d'Associacions de Barcelona considera que l'Avantprojecte dóna respostes oportunes a una bona part de les preocupacions i necessitats de les entitats que treballen amb voluntariat, especialment les de l’àmbit de l’acció social. Però davant la gran diversitat i complexitat del teixit associatiu català, també entenen que algunes associacions no sentin recollides les seves necessitats.
La proposta de Llei, en el seu preàmbul, manifesta que existeixen diferents formes de participació i col·laboració ciutadana i que no tot és voluntariat amb un reconeixement explícit del paper històric que ha tingut l’associacionisme en les seves diferents variants. Aquest és un fet que no podem oblidar, ja que existeix una gran diversitat ideològica, sociològica, d’àmbits d’actuació i de tipus d’activitat que condiciona profundament el debat al voltant de l’Avantprojecte de Llei de Voluntariat.
En el seu posicionament, el CAB cita una sèrie d'aspectes que condicionen el debat i que compliquen el fet de poder arribar a un consens. Aquests elements són:
Tot i aquesta diversitat que dificulta el consens, el CAB aposta per aprofitar l'Avantprojecte de Llei del Voluntariat per defensar el model associatiu, donar visibilitat al model del voluntariat català, evitar que la gestió del voluntariat estigui en poques mans, vetllar per la definició de mecanismes de gestió i formació i ampliar i redefinir els actuals cinc àmbits de voluntariat.
Si voleu donar un cop d'ull al posicionament complert ho podeu fer en aquest enllaç.
El Consell de l’Associacionisme Cultural estarà format pel Departament de Cultura i representants de la cultura popular i serà l’òrgan consultiu de l’administració pública amb aquest sector.
El Consell, que entrarà en funcionament a partir de la propera tardor, estarà format per onze grups de treball amb reconeguts experts i destacades entitats i organitzacions de cadascuna de les branques, i tindrà com a missió elaborar estudis i dictàmens no vinculants, informes anuals d’avaluació del sector i propostes de futur.
Entre les diverses qüestions que l’òrgan es trobarà sobre la taula, destaca el impuls d’un codi ètic per al sector, la definició de plans de formació o la millora de la qualitat dels objectius associatius.
En conjunt, el Consell dóna veu a un total de 32 federacions o coordinadores nacionals que estructuren el fet associatiu i la cultura popular a Catalunya. Els onze grups de treball inicialment previstos seran: artesania de la festa; ateneisme cultural; castellers i falcons; centres d’estudi; cant coral; música; dansa; diables, bestiari i trabucaires; gegants i nans; teatre popular; i cinema i fotografia.
Segons dades de l'estudi previ al Pla de l'Associacionisme Cultural, Catalunya compta actualment amb més de 4.000 associacions de cultura popular i amb gairebé 500 equipaments culturals vinculats. El conjunt de les associacions de cultura popular sumen més de 500.000 associats, fet que situa aquesta tipologia d’entitats en el primer lloc pel que fa al nombre de socis. Anualment es realitzen prop de 50.000 activitats culturals, en les quals participen més de 8,5 milions de persones.
El projecte sobre associacionisme recreatiu, cultural i polític a la ciutat de Vic ha estat el guanyador de la beca de recerca històrica "Terra d’ateneus" impulsat per l’IRMU i la Federació d’Ateneus.
David Cao, investigador manlleuenc, ha estat premiat amb la primera beca de recerca històrica convocada per la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner l’any 2014. La beca, valorada amb 3.000€ i la publicació de l’article tenia com a objectiu impulsar l’estudi de la repercussió de l’associacionisme cultural ateneístic en un territori concret dins de Catalunya i vincular-se a una ateneu d’aquesta mateixa zona.
Precisament el projecte guanyador, «El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a la ciutat de Vic (1848-1902)», ha complert segons el jurat tots els requisits establint un «plantejament curós del projecte i la seva viabilitat, el lligam amb altres estudis d’ateneus de Catalunya per bastir un marc general, un pla de treball precís i raonable».
L’autor del projecte, David Cao, de Manlleu però molt vinculat a la ciutat de Vic, ens explica com va assabentar-se de l’existència d’aquesta beca i en que consisteix el seu projecte.
Estic vinculat al món dels centres d’estudis locals i segueixo particularment l’activitat de l’Institut Ramon Muntaner. Me’n vaig assabentar concretament a través de les xarxes socials.
La recerca vol reconstruir una secció important del teixit associatiu de la ciutat de Vic durant la segona meitat del vuit-cents. L’estudi se centrarà especialment en aquells espais on els ciutadans es trobaven per compartir el seu temps d’oci, les seves aficions, inquietuds, opinions, idees i experiències. A la pràctica vol dir que el focus el posarem en les associacions voluntàries de caràcter recreatiu, cultural i polític. En volem veure el primer desenvolupament i caracteritzar-ne i perioditzar-ne l’evolució.
Els ateneus culturals han tingut i tenen un paper molt rellevant en la vertebració de la societat catalana contemporània.
El fet que altres poblacions disposin de bones monografies sobre el tema ens ha d’ajudar a establir algunes consideracions de tipus comparatiu. Una part important del treball es concentrarà en l’estudi del Cercle Literari de Vic, el pal de paller de la sociabilitat intel·lectual i cultural de la ciutat -un veritable ateneu!- entre el 1860 i el 1902. L’entitat va aglutinar bona part de l’elit local i va ser motor d’un conjunt d’iniciatives molt diverses que en alguns casos van tenir notòria transcendència, fins i tot més enllà de la ciutat mateix.
És una iniciativa excel·lent, que espero que tingui continuïtat. És una manera intel·ligent de fomentar el coneixement sobre el món associatiu i, particularment, l’ateneístic, que és un patrimoni sociocultural de primer ordre per al nostre país. Va en la línia de crear una consciència cívica i cultural informada. Els ateneus culturals, i de manera més genèrica l’associacionisme, han tingut i tenen un paper molt rellevant en la vertebració de la societat catalana contemporània.
El Conseller de Justícia ha presentat al Parlament de Catalunya el Projecte de llei del Protectorat de Fundacions, el qual vol garantir el correcte funcionament de les entitats.
El passat 26 de febrer, el Conseller de Justícia -Germà Gordó- va presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de llei del Protectorat de Fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública.
La finalitat principal del Projecte és atorgar al Protectorat les potestats inspectora i sancionadora respecte determinades conductes de les entitats. A més, fa directament responsables d’aquestes actituds als membres que ocupen càrrecs dins dels òrgans de govern o bé exerceixen funcions de direcció.
Aquest Projecte pretén garantir el correcte funcionament de les fundacions i de les associacions declarades d’utilitat pública. Per aconseguir-ho s’estableixen diferents paràmetres, entre els quals, destaquen els següents:
Una campanya del govern francès identifica el compromís associatiu com a “Grande Cause Nationale 2014”. Coneixem uns apunts sobre el voluntariat i l'associacionisme a França de la mà de Margot Berg, de BICE.
Com ens explicaries aquesta iniciativa?
“Cada any, des de 1977, el primer ministre francès tria un tema per difondre campanyes de promoció i de sensibilització al gran públic. El 2014, el compromís associatiu i de voluntariat ha estat escollit “Gran causa nacional”. Aquest “segell de qualitat” (“label” en francès) permet a les organitzacions sense ànim de lucre tenir més visibilitat, a televisió, ràdio, etc. També és una oportunitat per millorar el finançament. I per subratllar i agrair tots els actors compromesos amb una causa. Beneficia el tercer sector i permet al gran públic descobrir noves associacions, projectes, i participar-hi”.
“Crec que és important valorar qualsevol treball, sigui pagat o de voluntariat. Part de la meva feina és acollir “bénévoles“ (voluntariat, en francès, té dues paraules, com veurem més endavant), i sempre intento que es sentin bé amb nosaltres i que es valori la seva feina. Organitzem menjars, estan convidats als nostres esdeveniments (un congrés, un festival de cinema...). Per a nosaltres, són part de la nostra organització, i sense la seva ajuda hi hauria un munt de coses que no podríem fer!”
L'associacionisme i el voluntariat tenen paper en la cohesió social a França?
“Des de 1901, tenim a França una llei que regula les associacions. Hi ha 1,3 milions d'associacions a França. Des de fa més d'un segle els governs del món es recolzen en el món associatiu per reforçar la cohesió social, i el compromís associatiu forma part del nostre model de societat. Pot ser una entitat esportiva, cultural, per a joves, per a immigrants... El govern ajuda en el finançament, un 60% de les organitzacions amb empleats té aquest suport. D'altra banda, les entitats representen el 3,5% del PIB (2012)”.
“A França tenim dos paraules per parlar de voluntariat: Hi ha els “bénévoles“ i els “voluntaris”. A Espanya no crec que hi hagi aquesta diferència. Els “bénévoles“ s'involucren en una organització sense compensació econòmica o material. Poden venir un parell d'hores per ajudar als professionals en la seva tasca. Hi ha organitzacions que funcionen només amb “bénévoles“. S'estima que a França són 16 milions de persones, i el número creix. La motivació és aportar un gra de sorra pel creixement. Crec que també la crisi ha fet augmentar aquest impuls. El 58% de les persones jubilades està implicat en el “bénévolat”: constitueix un enllaç social”.
“També usem la paraula “voluntari”. Generalment, els joves estan més implicats en aquest tipus de voluntariat. És una feina amb una compensació (per exemple el transport, el menjar, diners de butxaca...). No són treballadors, no són “bénévoles“, estan entremig. El 2010, com a eina de lluita contra el fracàs escolar i l'atur entre els joves, el govern francès va crear un “Servei cívic”, per a joves entre 16 i 25 anys. El govern paga al voluntari 573euros mensuals, que treballa 25 hores/setmana en una entitat. Està obert a tots els joves i els permet donar un pas en el món laboral. Ha tingut un èxit important en els últims dos anys: 20.000 joves han fet el Servei cívic en el 2012, i la majoria han sortit de l'atur gràcies a aquesta proposta”.
Què penses sobre legislar el voluntariat?
“Ja està legislat! Però el “bénévolat” no té regulació, depèn de l'entitat d'acollida. Ara existeix una carta de “bénévolat”, publicada per l'ONG France Bénévolat. És una base pels principis del “bénévolat”. Desgraciadament la majoria de les organitzacions no la respecta i sovint els “bénévoles” deixen el món associatiu a causa de les relacions humanes. D'altra banda, és difícil dirigir a persones que no cobren. Tot el treball es basa en la seva voluntat i ànim. Encara que hi hagi una llei, si no hi ha motivació, no hi haurà “bénévolat”.
Li preguntem a la Margot Berg sobre l'ONG en la qual col·labora
“Creat el 1948, el BICE (Oficina Internacional Catòlica de la Infància) és una xarxa internacional d'organitzacions compromeses amb la protecció i promoció dels drets dels infants. Està present en 80 països de 4 continents, a través de les organitzacions membres que el constitueixen. Acompanya més de 25.000 infants, víctimes de maltractament, abusos sexuals, amb discapacitats, o víctimes del treball infantil, en situació d'exclusió social o familiar. BICE forma part del Consell de Drets Humans de Nacions Unides”.
El 8, 9 i 10 de maig tindrà lloc nova edició d’aquest espai de trobada i debat de l’associacionisme i voluntariat
Sota el lema “L’Associacionisme és capital”, el Palau Macaya serà escenari durant tres dies de ponències, debats i visites d’experiències relacionades amb el rol de les entitats no lucratives en qüestions com la cohesió social, la qualitat democràtica i les polítiques públiques dels governs locals.
Enguany, coincidint que Barcelona és seu de la Capitalitat Europea del Voluntariat aquest 2014, el Fòrum –impulsat pel Consell Municipal d’Associacions de Barcelona i organitzat per Torre Jussana-Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona– comptarà amb la col·laboració de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa i hi participaran ponents de prestigi internacional.
En les properes setmanes es farà públic el programa complet i el formulari d’inscripció.
Sumant casals, campaments, rutes, colònies i camps de treball, les entitats i associacions van organitzar 2.600 activitats durant el 2013, en què hi van participar 120.000 infants i joves.
El 73% d’aquestes activitats han estat organitzades per cinc grans entitats: Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs; Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; la Federació Catalana de l’Esplai; Esplais Catalans i Escoltes Catalans. Les 2.298 activitats restants han estat organitzades per ajuntaments, empreses i associacions de pares i mares, entre d’altres.
En total, el 2013 es van fer a Catalunya 4.906 activitats d’educació en el lleure, en què hi van participar un total de 222.355 joves, segons les dades del Departament de Benestar Social i Família. D’aquests, la gran majoria eren participants (194.350 infants i joves) i la resta (28.005) monitors i caps.
El 2013 es van notificar un 5% més d’activitats que l’any anterior. Han augmentat sobretot les rutes (16%), les acampades (5%) i els casals de vacances (5%).
La següent infografia recull les dades principals sobre les activitats d’educació en el lleure de l’any passat:
El fundador de l’escoltisme va morir fa 73 anys, però les seves paraules segueixen inspirant el moviment escolta i guia arreu del món i també moltes altres persones que treballen per fer un món millor.
Robert Baden-Powell va néixer el 22 de febrer de 1857 a Londres i va morir a Kenya el 8 de gener de 1941, ara fa 73 anys. Va deixar escrites moltes frases cèlebres en diversos llibres, articles i cartes que resumeixen la seva manera de veure el món i la tasca de l'escoltisme, que actualment és el moviment juvenil més nombrós del planeta (aquí trobareu més informació sobre els orígens de l’escoltisme).
Aquestes són algunes de les seves frases més conegudes:
"El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fer feliç l'altra gent."
"Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat, i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut."
"Planifica la teva feina i després treballa seguint el teu pla."
"Si teniu l’hàbit d’agafar-vos les coses amb alegria, poques vegades us trobareu amb circumstàncies difícils."
"Un home que no ha comès mai un error, no ha fet mai res."
"Un somriure és la clau secreta que obre molts cors."
"Un parell d’ulls ben entrenats són tan bons com una desena d’ulls inexperts."
"És important ser bo, però més important és fer el bé."
"Cap persona no pot considerar-se educada si no té la bona voluntat, el desig i la capacitat entrenada per fer la part que li toca en el treball del món."
"La prova de l’èxit de l’educació no és allò que un noi sap segons els exàmens quan acaba l’escola, sinó allò que està fent deu anys més tard."
Frases extretes de:
L'Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 demostra que l'estereotip dels Ni-Ni està ben lluny de ser realitat: "Els joves tenen una actitud activa respecte els estudis o el treball, i participen socialment i política".
Sobre la mostra de 3.002 joves d'entre 15 i 34 anys d'arreu de Catalunya, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat ha elaborat la sisena edició de l'Enquesta a la joventut de Catalunya. Aquest nou estudi desvetlla que el 98,4% dels joves catalans tenen una actitud activa respecte els estudis o el treball. Segons la consellera Neus Munté, "això demostra que la gran majoria estan compromesos amb el seu entorn i busquen formes de tirar endavant els seus projectes vitals encara que sigui a contracorrent".
Concretament, el 61,5% dels joves consultats a l'EJC12 treballen o busquen feina de manera activa; el 33,5% són estudiants; el 2,9% es dediquen com a activitat principal a les seves responsabilitats familiars; i el 0,5 % es dediquen als estudis de forma secundària o bé fan feines informals. Per tant, només l'1,6% dels joves no estudien, ni treballen, ni busquen feina o s’ocupen de les seves responsabilitats familiars.
L’Enquesta també mostra que la majoria dels i les joves participen socialment i políticament. Les formes alternatives de participació són les que predominen entre aquest col·lectiu, ja que, "els permeten expressar amb més matisos la seva visió del món". Així, segons l'enquests "un 51,1% dels joves tenen actituds i pràctiques marcades per una participació d'una intensitat mitjana o alta, sobretot a través de formes de participació extrainstitucionals; un 29,5% tenen unes pràctiques participatives de més baixa intensitat; i un 19,4% es poden considerar com a apàtiques respecte a la política i la participació".
Per conèixer més resultats, pots consultar la Síntesi dels resultats de l’EJC12.
650 joves van participar ahir a l'Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. L'associació xifra en 20 milions d'euros anuals l'aportació desinteressada dels seus voluntaris a la societat.
Girona va acollir ahir, 24 de novembre, l’Assemblea General Ordinària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), el principal espai de decisió de l’associació. Com a punt de trobada més important en el calendari anual, en l'acte es va reivindicar el paper de l'escoltisme i el guiatge en el context social que vivim.
Actualment, la tasca educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya arriba a més de 10.500 infants i joves en 148 agrupaments escoltes i guies de pobles i barris arreu del nostre país, educant-los com a persones conscients, actives i compromeses amb la societat, proporcionant-los experiències significatives i creant teixit social.
“Cal una aposta política clara per donar suport a l’associacionisme educatiu de base voluntària. Creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que generarà els nous lideratges que el nostre país necessita. Bons lideratges: carregats de sensibilitat, de qualitat humana i d’una alta dosi de consciència espiritual. Per això som aquí, al servei del nostre país.”
Lluís Marco i Trini Molist, comissaris generals de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Aquesta tasca educativa és possible gràcies a l'acció desinteressada de 3.000 joves voluntaris i voluntàries que fan de caps, formadors o responsables associatius, una dedicació que suposa entre 36 i 90 hores mensuals segons el càrrec.
En termes econòmics -si aquesta tasca fos remunerada segons la categoria corresponent del Conveni del lleure-, el conjunt de la dedicació dels voluntaris i voluntàries de l'associació equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals, que Minyons Escoltes i Guies de Catalunya ofereix de manera desinteressada a la societat.
“A la societat gironina i catalana que volem, hi ha d'haver uns valors fonamentals que també són els vostres. A la Constitució del futur estat català, volem que els valors de l'escoltisme i el guiatge hi siguin presents”
Carles Puigdemont, alcalde de Girona
A més, a l'Assemblea s'han aprovat diversos documents que guiaran el rumb de l'associació durant aquest curs 2013-2014, com el Programa de curs i el Pressupost global de l'entitat, amb un import total de 4 milions d'euros. També s'ha aprovat la modificació dels Estatuts de l'associació i el full de ruta a seguir en el marc del Procés d’Unitat de l’escoltisme i el guiatge català per al curs 2013-2014. En l'acte públic de l'Assemblea, celebrada a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, hi han intervingut l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont; i el director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Toni Reig.
“La vostra tasca és una revolució silenciosa, feta des de l'amor. En la situació que vivim el país necessita gent com vosaltres: crítica, implicada i compromesa”
Toni Reig, director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya
Des de dissabte l'escoltisme i el guiatge d'arreu del país ja es va fer present a Girona. La Demarcació de Girona i els quatre agrupaments escoltes i guies de la ciutat (Sant Narcís, Santa Maria de Vista Alegre, Joan Pons i Pare Claret) van organitzar diverses activitats dirigides a tots els assistents.
8 ponents i 8 aspectes per recordar... són les recomanacions recollides el passat 25 d'octubre durant la trobada 'Racons per parlar', en la que hi van participar 150 persones d'entitats de Reus. Llegeix el post al blog de Xarxanet.org
Llegeix el post al blog de Xarxanet.org
Més de 250 col·lectius universitaris estan registrats als respectius directoris de les principals universitats catalanes. De quins recursos disposen? Com aconsegueixen fer caminar els seus projectes?
Només a la Universitat de Barcelona (UB), hi ha 116 entitats i col·lectius inscrits al Registre. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la seva banda, compta amb 82 col·lectius al Directori de Participació UAB i amb més de 1.800 estudiants associats. La Universitat Popmeu Fabra (UPF), compta amb, com a mínim, 31 entitats; mentre que la UPC, amb 25. Dades que recopilen les entitats registrades, la qual cosa no inclou entitats, col·lectius i associacions existents i que, per tant, farien augmentar el nombre, però que no són al registre.
L'activitat associativa universitària és, doncs, molta: la Festa Major de l'Autònoma, Jornades com la UPF Solidària, diades ambientals com la Jornada de prevenció de residus dels propers 19, 20 i 21 de novembre de la UAB o les Jornades de Sobirania alimentària, en són exemples. Xerrades organitzades per assemblees, grups de debat, taules rodones o diades festives. Totes les activitats promogudes des dels col·lectius són la prova de l'empenta d'una part de l'estudiantat per dinamitzar la comunitat universitària en diferents àmbits, ja sigui cultural, polític, social, o d'implicació en els òrgans de gestió de les mateixes universitats.
Com ho fan? Amb quines eines compten?
1. Empenta i ganes
El que pot semblar una evidència, és prou rellevant com per ser considerat el primer recurs indispensable per engegar qualsevol iniciativa: la voluntat d'aquells qui la creen i la promouen. Suficient com destinar-hi temps i esforços.
2. La universitat
En tant que entitats universitàries, la segona font de recursos a tots nivells esdevé la pròpia universitat. Les universitats catalanes compten amb les respectives àrees de Participació estudiantil, que posen a l'abast dels col·lectius diferents eines i recursos.
Ana València, Coordinadora Tècnica de l'Àmbit de Participació a la UAB, explica que "més que una font de recursos per als col·lectius, l'àrea de Participació s'ha d'entendre com una manera de crear projectes de manera conjunta". L'Àmbit de participació de la UAB inclou al seu Directori entitats legalment constituïdes i també entitats que no ho estan, ja que, segons Ana València, "cal donar cabuda a tota participació en el teixit associatiu més enllà de les formes legals i, per tant, facilitar que grups d'estudiants que no volen institucionalitzar-se o que són d'un caràcter més transitori puguin accedir als recursos".
Gràcies a aquesta àrea, doncs, els col·lectius poden accedir a sales per a reunions, sales audiovisuals, sales polivalents, armaris d'emmagatzematge, suport logístic (carpes, equips de so, taules, cadires, etc.), suport en l'organització d’actes (assessorament i seguiment), suport en la difusió, ajuts econòmics així com també assessorament associatiu, és a dir, constitució de l'associació, gestió d'associats, processos de disolució, fusió, escissió, etc.
"L'àrea de Participació s'ha d'entendre com una manera de crear projectes de manera conjunta", explica Ana València
Voluntariat UB, per la seva banda, treballa també en sintonia amb tot grup d'estudiants que té una iniciativa solidària. Activitats com Trailwalker, d’Intermón Oxfam o la recollida d'aliments per a infants de l'Hospitalet han estat, de fet, iniciatives sorgides d'estudiants. Segons explica el responsable de voluntariat UB, Enrique Garcia, "se'ls ajuda a l'hora d'aconseguir recursos econòmics i materials i també a fer-ne difusió a través de la web i de les xarxes socials".
La Festa Major de la UAB del passat dijous 7 de novembre és una mostra, no només del moviment associatiu a la UAB (que també), sinó que la Fira d’Entitats va ser un punt de trobada i altaveu per als col·lectius. Marta Tabalera, de la colla castellera Ganàpies, explica que "la colla té una molt bona relació amb l'àrea de participació i que els proporcionen ajuda i moltes facilitats per a totes les activitats que organitza la colla, a nivell de permisos, realització d’activitats, penjar pancartes, etc".
Youssef Kasmi, del Col·lectiu dels Estudiants Àrabs; Alexandra Prats, d’Amnistia Internacional UAB i Anna Usart, de l'AEP, coincideixen amb la facilitat de tràmits, ajudes i recursos a tots nivells que els dota l’àmbit de Participació (locals per a reunions, carpes, so, assessorament i ajuda). Tots i totes, però, coincideixen amb la queixa derivada de la pèrdua d’espais propis, i és que la sala particular de la qual disposaven anys anteriors ha passat a ser ara el que es coneix per Hotel d'Entitats, que consta d'una sala per a tots els col·lectius de la universitat amb armaris on deixar-hi el material, la qual cosa "suposa no només un problema, sinó també un pas enrere; ja que a la UAB hi ha massa entitats per aglutinar-les en un sol espai amb taquilles", explica Anna Usart.
3. Relació entre entitats
Les sinèrgies entre col·lectius faciliten, d'una banda, el conèixer maneres de treballar diferents a les pròpies i, d'altra, la posada en comú de recursos, persones i idees per dur a terme els actes i, en alguns casos, per treballar cap a un objectiu comú.
Youssef Kasmi explica que sovint han establert connexions amb el Col·lectiu Cristià de la UAB, així com amb el SEPC. Alexandra Prats ho exemplifica, no tant amb la relació amb entitats a la mateixa Autònoma, sinó més aviat amb la pertinença a l'organització Amnistia Internacional, ja que "facilitat tot el necessari per a desenvolupar qualsevol acció: recollida de firmes, performances, formació, assessorament, contactes autonòmics i estatals, etc." "Suport absolut sense imposicions", ho resumeix.
Cultura en Viu, de la UAB, és també un exemple de sinèrgies entre entitats. Malgrat que el cas de Cultura en Viu és prou diferent, ja que depèn de vicerectorat i per tant, més que una entitat, és la pròpia universitat; pot fer més i millor gràcies a les relacions amb altres institucions. Exemples serien les relacions amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS), el MACBA, Cinemes Verdi o el Liceu.
La coordinació entre Voluntariat UB i Fundació Solidaritat UB és també un altre cas d'interrelació que facilita i ajuda a promoure l'associacionisme, ja que treballen de manera coordinada amb l'objectiu de tirar endavant projectes comuns. Relació a la qual cal afegir, com explica Enrique Garcia, les iniciatives que sorgeixen de les facultats i queden incloses en els respectius centres.
4. I els diners?
A banda de persones amb ganes, material, assessorament i connexions; la realitat és que per poc que sigui necessari, sovint calen recursos econòmics. D’on surten?
D'una banda, existeixen subvencions, tant ofertes des de les universitats com des de la Generalitat, a entitats culturals i associacions. La realitat però, amb la qual una vegada més coincideixen, per exemple, Anna Usart i Anna Tabalera, és que "cada vegada n’hi ha menys, de menys quantitat i triguen més en arribar".
Ja sigui com a conseqüència o no de la rebaixada de les subvencions, l'altra realitat és que, gràcies a l'activitat duta a terme per les pròpies entitats, intenten, com a poc, poder finançar els actes. D'aquí, per exemple, que el Col·lectiu d'Estudiants Àrabs vengui menjar típic o faci henna i Ganàpies faci algunes actuacions comercials.
L'últim pas, prou generalitzat, és el pagament de quotes per part dels propis membres de les entitats.
Potser fent mans i mànigues, doncs, per fer-ho caminar. Ara bé, la realitat és, per sort, que hi ha persones que s’organitzen i creen esdeveniments i actes que dinamitzen, activen i donen vida a la vida universitària.
Els dibuixos del col·lectiu Girona Urban Sketchers ens ofereixen una visió diferent de la Baixada d’Andròmines a l’Onyar, organitzada pels agrupaments escoltes i guies de la ciutat de Girona.
Urban Sketchers es un col·lectiu d’artistes de tot el món que dibuixa les ciutats on viuen i els llocs on viatgen. A Girona s’ha creat un col·lectiu local, que es proposa explicar la història del seu entorn a través dels dibuixos i documentar llocs i moments determinats.
Un d’aquests moments documentats recentment és la Baixada d’Andròmines, organitzada pels quatre agrupaments escoltes i guies de Girona en el marc de les Fires de Sant Narcís. El passat 2 de novembre, un centenar llarg de participants es van llançar al riu i el van recórrer remant, o fins i tot a força de braços, mentre moltes persones s’aplegaven als ponts per contemplar l’espectacle.
D’andròmines n’hi havia per a tots els gustos: des de simples plataformes per fer surar uns bidons, fins a d’altres ben elaborades o fins i tot amb missatge, ja fos per reclamar la capitalitat de Salt o lamentar-se que “la sanitat pública fa aigües”. Al web de Girona Urban Sketchers es poden veure alguns dibuixos amb visions particulars sobre aquest esdeveniment.
La necessitat de transparència i de rendició de comptes està portant a les entitats a elaborar codis ètics. Això està comportant una proliferació de codis ètics amb moltes diferències de contingut entre ells.
El 12 de juny es van presentar les principals conclusions d’un estudi elaborat per l’àrea de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, amb el suport de la Càtedra Ethos (URL), sobre la implantació dels codis ètics a les entitats catalanes i els seus continguts.
Segons els experts consultats a l’estudi, els codis ètics per ser realment útils haurien de complir una sèries de condicions:
L’estudi ha analitzat 28 codis ètics vigents, alguns d’ells elaborats per entitats de base i d’altres elaborats per coordinadores o federacions, amb la intenció de que siguin adoptats per altres entitats, destacant el Codi ètic de les associacions de Barcelona. En general els codis són tots bastant recents i són molt diferents entre ells.
Només un terç dels codis diuen que s’han elaborat de manera participativa
En relació al contingut i la naturalesa dels codis, l’estudi constata que la majoria dels codis analitzats tenen previst actualitzar-se i alguns ja ho han fet. En canvi, només un terç dels codis diuen que s’han elaborat de manera participativa, tot i que pot ser que alguns s’hagin fet de manera participativa i això no s’expliciti.
També es constata que molts continguts dels codis incorporen continguts propis d’altres textos de les entitats com els reglaments de règim intern, la missió o la declaració de principis. En general el seu grau de concreció és prou elevat i a banda de referir-se a principis ètics generals molts d’ells posen exemples de bones pràctiques (conductes) i també de males pràctiques.
Només la meitat dels codis tenen previst una comissió de seguiment, element clau per a que esdevinguin realment útils.
També cal destacar que en molts d’aquests codis es ressalta el compromís de les entitats per complir la legalitat. Sembla un contrasentit ja que es dóna per entès que les entitats han de complir sempre la legalitat. Precisament els codis haurien de servir per adoptar compromisos més enllà dels mínims que demana la llei. En canvi, molts dels codis no tenen previstes sancions, tal i com recomanen els experts. Finalment cal subratllar que només la meitat dels codis tenen previst una comissió de seguiment, element clau per a que esdevinguin realment útils.
Consulta les diapositives de l'estudi "Els codis ètics a les entitats catalanes"
Quines són les claus de la mobilització de la societat civil els últims temps? Com podem fomentar la participació a les entitats? El 19è Fòrum Primavera de les Associacions, que tindrà lloc aquest divendres i dissabte, vol donar eines útils per aconseguir més participació de base social.
“Participació i mobilització avui” és el títol d’aquesta 19ena edició del Fòrum Primavera de les Associacions de Torre Jussana, que tindrà lloc els propers 31 de maig i 1 de juny.
El programa inclou sessions d’anàlisi de “la cuina de la mobilització”, amb ponències de representants de l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el col·lectiu Iai@flautas. També hi haurà taules de debat on diversos experts reflexionaran sobre la innovació social o el moviment del 15M, així com speakcorners sobre casos de mobilització per a la transformació, entre altres. A més, durant tot el Fòrum hi haurà un Racó de Lectura amb publicacions sobre la qüestió. Pots consultar el programa complet aquí.
El Fòrum és gratuït però les places són limitades. Es pot fer la inscripció prèvia a través d’aquest formulari. L’etiqueta proposada per participar i opinar sobre el Fòrum a les xarxes socials és #19forum.
El 19è Fòrum Primavera de les Associacions l’organitza el Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona Torre Jussana, amb el suport del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona i la col·laboració de la Biblioteca Trinitat Vella – J. Barbero.
Els membres d’organitzacions juvenils ho sospitaven des de fa temps, però ara, un estudi ho demostra: els joves vinculats a entitats són més proclius a participar en altres organitzacions socials i, fins i tot, tenen percentatges de vot més elevats a les eleccions. Però, com es fa per atreure joves a una entitat?
A nivell general, els adults col·laboren més en associacions que els joves, si tenim en compte qualsevol tipus de col·laboració (fer-se soci, donar suport econòmic, participar puntualment o com a organitzador). En la població major de 29 anys, el percentatge és del 66,3%, mentre que entre la gent jove és tan sols el 46,5%, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya.
Però les mateixes dades també revelen que quan un jove decideix col·laborar amb una entitat tendeix a fer-ho amb un grau d’implicació superior al d’un adult. Si ens fixem només en la forma de participació més intensa –ser responsable o organitzador d’una entitat-, el percentatge és superior en els joves (11,2%) que en els adults (10,6%).
Els joves escullen formes de participació més reivindicatives. Gairebé doblen els adults en la participació a manifestacions (43,8% vs 27,6% ) i debats polítics (21,6% vs 11,5%), i la diferència es dispara en la intervenció en activitats il·legals de protesta (un 12,6% dels joves enfront d’un 2,3% dels adults). En canvi, els joves utilitzen menys que els adults les formes tradicionals de participació mediades i institucionals, com ara el vot (64,9% vs 80,8%), el contacte polític (18% vs 25,2%) o la militància política i sindical.
En general la gent jove no és menys participativa, sinó que opta per una participació diferent dels adults. En resum, prefereixen formes més individualitzades que permetin una relació més directa amb el motiu pel qual es mobilitzen; en canvi, intervenen menys quan cal una mediació d’agents amb qui se senten poc identificats (representats polítics o partits).
Els membres d’una associació juvenil s’impliquen sovint en altres entitats i, fins i tot, participen més que la resta de joves a les eleccions. Segons un estudi d’Esplac, el 71% dels monitors i monitores dels seus esplais va anar a votar a les eleccions municipals del 2007, mentre que, a la població jove en general, aquest percentatge va ser del 45% (totes dues xifres es refereixen als joves entre 18 i 24 anys). Altres estudis anteriors de l’associació demostren també que els monitors i monitores estan multiassociats, és a dir, molts participen també en altres associacions a banda de l’esplai.
Sobre això, la sociòloga i investigadora Sílvia Luque es pregunta: “Què va ser abans, l’ou o la gallina? Els monitors i monitores [d’esplai] ho són, perquè són persones preocupades pel seu entorn, que troben a l’esplai la via per expressar la seva inquietud? O és que l’esplai és l’entorn de socialització participativa per excel·lència, no només pels infants sinó també pels monitors/es?”.
La resposta segurament no és senzilla, però en qualsevol cas, cal anar en compte: el “virus” de la participació juvenil és altament contagiós!
Quins són els temes claus per l’avenç de l’associacionisme juvenil a Catalunya? Un extens estudi sobre les entitats juvenils del país revela en quin estat es troben i quins són els reptes que hauran d’afrontar en el futur.
Disposar de dades objectives i indicadors per a conèixer l'estat en què es troben el conjunt de les entitats juvenils del país és l’objectiu de l'Estudi del moviment associatiu juvenil a Catalunya, un extens informe elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i l’Observatori del Tercer Sector.
A banda de proporcionar informació exhaustiva sobre l’estructura, implantació, organització, participació o finançament de l’associacionisme juvenil del país, l’estudi defineix els principals reptes de futur del sector per ordre d’importància, a partir de les aportacions les pròpies entitats:
L’estudi destaca que aquests reptes no es troben aïllats, sinó que que estan interelacionats, mostrant la voluntat de les entitats de consolidar-se, aportant una oferta de qualitat i viable, que afavoreixi la participació. En conjunt, els reptes més valorats dibuixen dues línies de treball: una, orientada a l’augment de la base social; i l’altra, encaminada a les millores internes de caire organitzatiu.
La tercera edició d’aquesta jornada compta enguany amb una llista llarga d’actes programats pel 8 de maig i destinats a fer aflorar encara més la solidaritat entre els universitaris.
Per tercer any consecutiu torna la Diada de la Solidaritat a la Universitat de Girona (UdG). Aquesta jornada, que tindrà lloc el 8 de maig, l'organitza l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament i el Servei d'Esports i compta amb un ventall molt ampli d'activitats, xerrades i exposicions que busquen despertar l'altruisme de la comunitat universitària.
Enguany, tots els diners recaptats en els diferents actes de la Diada es destinaran a la Fundació Oncolliga Girona.
Per una banda, el Servei d'Esports organitza dos campionats esportius (pàdel i futbol 7) a les seves instal·lacions. Els diners recollits amb les inscripcions es destinaran a projectes solidaris d'Oncolliga, de manera semblant a com es va fer l'any passat, quan els 324 euros recollits es van utilitzar per comprar 640 litres de llet per al Banc dels Aliments.
En aquesta tercera edició també es repetirà la marató de donacions de sang i com a novetats, s'instal·larà una videoteca i s'organitzarà una Gimcana Solidària als tres campus de la universitat (Montilivi, Salut i Barri Vell).
La videoteca consistirà en un servei de préstec de material audiovisual vinculat a temes solidaris i l'organitza el Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d'ONG Solidàries.
D'altra banda, la gimcana constarà de set proves repartides en diferents punts dels tres campus que integren la Universitat i organitzades per diverses associacions de la UdG.
Pots consultar la resta d'activitats a la pàgina web dels organitzadors.
L'ENS de l’Associacionisme Cultural Català convoca una beca premiarà amb 6.000€ a la millor proposta d’estudi del teixit associatiu cultural català.
La Beca té com objectiu reconèixer aquells treballs que evidenciïn les pràctiques i els valors del món de les associacions i entitats culturals, “entès des d’una perspectiva àmplia i transversal, amb voluntat de divulgació i de contribuir al pensament associatiu”.
L’estudi, novedós i inèdit, podrà tenir un caràcter històric, sociològic, etnogràfic, antropològic, d’assaig, etc. Un jurat, format per persones vinculades a l’associacionisme cultural i al món universitari com el musicòleg i Premi Nacional de Cultura Popular, Jaume Ayats, o l’exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, valorarà les propostes i en determinarà la guanyadora.
Es poden presentar candidatures fins el proper 31 de maig a través de la pàgina web de l’entitat.
Sant Jordi és una de les dates assenyalades en el calendari català i, com cada any, un dels dies amb moltes propostes per part de les entitats socials. També és un bon moment per a col·laborar amb les entitats, participant a projectes concrets com a voluntaris o bé a través de la compra de llibres, roses o artesania fetes per les persones a qui atenen.
Arriba la primavera, s’acosta Sant Jordi i moltes de les entitats socials ja es preparen per aprofitar aquesta data tant assenyalada per posar en marxa projectes i preparar les parades de venda de roses, llibres o artesania. Aquí us detallem algunes iniciatives que estan obertes a la participació de tothom qui ho desitgi.
Algunes entitats socials busquen persones voluntàries per a fer acompanyaments. És el cas de la campanya Roses contra l'oblit, d'Amics de la Gent Gran que busca persones voluntàries per portar una rosa el dia de Sant Jordi a una persona gran i passar-hi una estona, i de Gent Solidària que també busca voluntaris per acompanyar persones grans a la fira de Sant Jordi de Terrassa. La Tutela, Fundació privada catalana tutelar de discapacitats psíquics i persones grans, també busca voluntarisperò en aquest cas no pel dia de Sant Jordi sinó per dur a terme tallers de manualitats uns dies abans amb les persones a qui atén l'entitat. L'objectiu és produir artesania que l'entitat vendrà el dia de Sant Jordi. Els tallers es faran els dies9, 11, 16 i 18 d'abril de 10 a 13ha la seu de l'entitat a Barcelona.
Algunes entitats busquen persones voluntàries per Sant Jordi, d'altres organitzen campanyes de recollida de llibres o de donatius i moltes seran presents a les fires de Sant Jordi venent llibres, roses i productes d'artesania fets per les persones a qui atenen.
Si no podeu implicar-vos com a voluntaris o voluntàries, podeu fer algun donatiu aprofitant la diada de Sant Jordi. La Fundació Servei Solidari, a través de la campanya Reciclacultura, pretén recollir llibres de segona mà perquè l'entitat els pugui vendre el dia de Sant Jordi per finançar projectes d'alfabetització i inserció de persones nouvingudes. També podeu fer donatius online. Una altra recollida de llibres és la que organitza la FCVS i la Fundació BBVA, Els teus llibres poden tenir un final feliç. La recollida es farà entre el 15 i el 26 d’abril a qualsevol oficina de BBVA i Unnim i es lliuraran a les entitats d’infància que formen part de la FCVS.
Altres entitats duran a terme activitats obertes el dia de Sant Jordi, com Down Lleida que farà un taller de pintura per a nens i nenes amb motius de Sant Jordi a la Plaça de Sant Pere de Lleida el dia 23 entre 5 i 6 de la tarda. O la ONCE que farà una passejada pel centre de Barcelona amb un grup d'afiliats i de voluntaris.
COMPRA ROSES SOLIDÀRIES
A banda dels projectes concrets, tradicionalment, el dia de Sant Jordi les entitats surten al carrer per donar-se a conèixer i per recaptar diners a través de la venda de roses, llibres o productes d’artesania fets per les mateixes persones a qui atenen les entitats, per a poder dur a terme els seus projectes d’atenció a les persones i col·lectius en risc d’exclusió social.
La venda de roses i productes d'artesania serveix per ajudar a finançar projectes d'atenció a les persones en risc d'exclusió social.
En aquest sentit destaca especialment la iniciativa de la Fundació Jubert Figueres que posa en marxa un sistema de venda anticipada de roses i entrega a domicili. Podeu fer la vostra comanda abans del 12 d’abril a través del correu electrònic fundacio@fjubertfigueras.orgi rebreu les roses (mínim 10) el dia de Sant Jordi a primera hora del matí. Una bona idea per fer comandes en grup amb els companys de feina!
El dia 23, Amics de la Gent Gran vendrà roses solidàries a través de tots els quioscs de Catalunya gràcies a la col·laboració de La Vanguardia, als supermercats Consum, llibreries Abacus i Casa del Llibre, i botigues Natura.
I si el que voleu és comprar la vostra rosa tot passejant pels carrers de pobles i ciutats de Catalunya, aquí trobareu un recull d'algunes parades d'entitats socials.
RECULL DE PROPOSTES I PARADES DE SANT JORDI D'ENTITATS SOCIALS
Neix un nou programa de ràdio sobre transformació social, associacionisme, mobilitzacions ciutadanes i alternatives al sistema. S'emet a Boca Ràdio cada divendres.
Donar veu a totes les persones que estan treballant, dia a dia, per a transformar la societat, cadascú des del seu àmbit. Aquest és l’objectiu de Boca Orella, un nou espai de l’emissora associativa Boca Ràdio.
Es tracta d’un magazín que tracta sobre la vida social i comunitària a la ciutat de Barcelona i al país. S’emet en directe des dels estudis de l'emissora al barri del Carmel de Barcelona, cada divendres de 5 a 6 de la tarda i també a través del podcast (90.1 FM i www.bocaradio.org).
El programa gira al voltant d’una entrevista central lligada amb l'actualitat, amb alguna persona o col·lectiu que explica la feina que està fent en el seu àmbit per transformar la societat o l’entorn comunitari. També inclou seccions variades en què, des de diversos àmbits (musical, de drets humans, de noves tecnologies, etc.), s’explica la feina que estan fent persones o col·lectius.
L’espai neix gràcies a la feina que fan molts joves de manera voluntària a l’emissora Boca Ràdio, el projecte radiofònic de l'Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio a Horta-Guinardó que des de 1996 aglutina joves que volen fer ràdio des d’una lògica associativa.
L’espai radiofònic es reemetrà els dimarts de 5 a 6 de la tarda i es penjarà setmanalment al web de l’emissora per oferir la seva escolta o descàrrega lliure i gratuïta.
L’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, entitat que aplega a les 23 federacions més representatives de la cultura popular i associativa de Catalunya, ha aprovat aquesta setmana una declaració on es comprometen a “contribuir a generar un clima d’opinió a favor el dret de decidir dins de l’associacionisme cultural català”.
El manifest, ratificat per unanimitat durant l’Assemblea General de l’entitat, afirma que “el poble català té tot el dret democràtic a decidir el seu futur, des d’una actitud dialogant, però ferma, pacífica i amb respecte a les diferents opcions”.
El document, que recorda el ferm compromís del moviment associatiu cultural per la vertebració social i cultural del país, mostra el convenciment dels impulsors pel “fet nacional català” i el dret a decidir el futur de tots els ciutadans i pobles, “com a pràctica democràtica i forma pròpia de construcció del país” i vincula aquest exercici a “les millores de la condició de vida individual i col·lectiva”.
A través d’aquest manifest, l’ENS i les federacions membres també es comprometen a fer pedagogia al conjunt de la ciutadania tot fomentant actituds obertes, participatives i respectuoses durant el procés cap el camí del dret a decidir.
La setmana passada vam preguntar als usuaris de xarxanet.org sobre quin és el principal repte del sector de l'associacionisme i el voluntariat. Les respostes es van repartir gairebé a parts iguals entre les 5 opcions plantejades.
Durant la setmana passada més de 100 persones van respondre a la pregunta "Quin és el repte que el tercer sector ha d’abordar prioritàriament?" Les opcions que més suport van rebre van ser "Diversificar i millorar el finançament" i "Avaluar i demostrar l’impacte de les seves accions", que conjuntament van rebre el 45% dels vots.
No obstant això, cal subratllar que el suport dels usuaris de xarxanet.org estava totalment dividit entre les 5 opcions possibles. D'aquesta manera "Ser més eficient i innovador" va rebre el 20% dels vots, "Augmentar el compromís solidari de la societat" el 19% i "Millorar les condicions laborals dels seus assalariats" el 15%.
Els reptes del sector, a debat
Durant les últimes dues setmanes han aparegut dos posts d'opinió que han reflexionat al voltant dels reptes del Tercer Sector, com és el cas de "5 temes clau on el tercer sector se la juga el 2013" de Pau Vidal i "Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit" de Joan Cuevas.
