L'Economia del Bé Comú és un model econòmic alternatiu al capitalisme sorgit a Àustria fa uns anys i que cada cop compta amb més suport. A l'Estat espanyol ja hi ha persones i empreses que treballen per crear una associació que la promogui.
El moviment de l'Economia del Bé Comú promou un model econòmic alternatiu al capitalista, basat en valors com ara la justícia social, la participació democràtica i la sostenibilitat ecològica. A l'octubre de 2013 es crearà l'Associació Espanyola per al Foment del Bé Comú, que orientarà les empreses, entitats i municipis interessats en aplicar-la.
El principal ideòleg de l'Economia del Bé Comú, Chrisitina Felber, i un grup d'empreses austríaques van començar a treballar en aquest nou model econòmic el mes d'octubre de 2010. A hores d'ara ja compten amb el suport de més de 1.300 empreses de 22 països diferents.
A l'Estat espanyol es comptabilitzen 300 empreses interessades i 125 ja han començat a aplicar-lo. Aquest moviment es veurà impulsat el mes d'octubre d'enguany amb la creació de l'Associació Espanyola per al Foment del Bé Comú, la qual coordinarà i orientarà les empreses, entitats o municipis interessats en la seva aplicació. Així ho ha anunciat Christian Felber al fòrum social del festival reggae Rototom Sunsplash, celebrat a Benicàssim del 17 al 24 d'agost, on ha participat com a ponent. També ha explicat que el dia 24 d'octubre hi haurà una reunió amb municipis interessats a posar en pràctica la teoria.
Debat Nord Sud sobre els Objectius del Mil·lenni:
El debat es celebrarà el dijous 16 de setembre a les 19’00 al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona. Comptarà amb la participació de Susan George, presidenta d’Honor d’ATTAC i presidenta del Consell del Transnational Institute i Ingrid Srinath, secretària general de CIVICUS.
Rosa Massagué, periodista de El Periódico, es farà càrrec de la moderació de la xerrada, que girarà al voltant del compte enrere per al compliment dels Objectius del Mil·lenni i de les formes d’accelerar el seu assoliment abans de la data límit, l'any 2015.
El debat també es podrà seguir en directe a través d’Internet, al web de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau.
L'aforament és limitat i es recomana confirmar l'assistència a comunicacion@sinexcusas2015.org.
Podeu consultar les dades de l'acte al fitxer adjunt o bé a l'agenda de Xarxanet.
Decibels solidaris:
Aquesta jornada marcarà el tret de sortida dels diferents actes relacionats amb la iniciativa Fes soroll pels ODM, amb la qual la Campanya del Mil·lenni vol animar la ciutadania a fer soroll per exigir als líders mundials que mantinguin el seu compromís envers el compliment dels Objectius.
Podeu consultar els actes relacionats amb la iniciativa al web de la Campanya del Mil·lenni. Al mateix web, també podeu inscriure els vostres actes i descarregar els materials de la Campanya, entre els quals s’hi troben propostes per a entitats juvenils, ens locals o per esdeveniments esportius.
Finalment, la Campanya també ens proposa pujar al web “sorolls” mitjançant arxius d’àudio i vídeo o imatges per tal de configurar un mapa de “decibels solidaris”.
A l’espera de l'inici del debat, podem veure un fragment de l’entrevista que Susan George va concedir recentment a CNN+ o bé llegir-ne una altra al web d’Oxfam.
El 16 de juliol un grup d'experts provinents del món acadèmic i del sector financer van confirmar la viabilitat i l'oportunitat d'aplicar un impost a les transaccions financeres, per tal de generar els recursos necessaris per acomplir els compromisos contrets amb els països en desenvolupament. Els experts han elaborat un estudi detallat sobre la viabilitat d'aquest mecanisme, responent així a la sol·licitud d'un grup de 12 governs, que van encarregar el document el novembre de 2009. Aquests governs (Alemanya, el Regne Unit, Japó, França, Bèlgica, Noruega, Senegal, Brasil, Espanya, Corea, Àustria i Xile) formen part del Grup Pilot sobre Finançament Innovador per al Desenvolupament, comprès per 55 països i organitzacions internacionals i de la societat civil, entre les quals figura el Fòrum UBUNTU, d'ençà la seva incorporació el 2006.
A l'informe, publicat a la pàgina web del Grup Pilot (Report of the Committee of Experts to the Taskforce on International Financial Transactions and Development), els experts confirmen la viabilitat dels impostos a les transaccions financeres, a les quals la premsa sovint s'ha referit com a "Taxa Tobin".
Els experts assenyalen les transaccions de divises entre bancs com el mercat financer on resultaria més senzill aplicar un impost per part dels estats, degut a les particularitats tècniques que aquest mercat té. Els experts afirmen que aquestes transaccions interbancàries internacionals de divises es processen mitjançant sistemes informàtics d'alta seguretat, i que aquests intercanvis entre bancs ja estan sotmesos a quotes aplicades sobre cada transacció, motiu pel qual recaptar aquest impost resultaria senzill. Actualment els bancs no estan subjectes a l'IVA ni a qualsevol forma de tributació sobre aquestes transaccions. Els experts calculen que la introducció d'un micro-impost de només el 0'005% sobre aquestes transaccions seria suficient per recaptar 33.000 milions de dòlars cada any. Els consumidors de l'economia real no es veurien afectats per l'impost, donat que els costos d 'operar a escala individual en el mercat d'intercanvi de divises són de 100 a 1.000 cops superiors a l'impost proposat, i donat que les operacions que tenen per objecte el comerç de bens i serveis representen només el 3% de les operacions d'aquest mercat (la resta són operacions de caràcter especulatiu sobre tipus de canvi). Aquests 33.000 milions suposarien nous recursos, complementaris a l'Ajut Oficial al Desenvolupament, posats a disposició del compliment dels compromisos internacionals per ajudar els països en desenvolupament a combatre la fam, malalties, l'analfabetisme i altres mals relacionats amb la manca de desenvolupament, o el canvi climàtic.
El Fòrum UBUNTU, que des del 2002 treballa per promoure aquest mecanisme a nivell global, aplaudeix la publicació de l'informe. Elogiem que els experts hagin establert de manera clara quines són les passes que els governs haurien de seguir per assolir una implementació efectiva d'un impost a les transaccions financeres. Saludem i compartim la identificació de l'intercanvi de divises com al segment dels mercats financers sobre el qual caldria incidir en primer lloc, per tal d'assolir l'establiment d'un impost financer internacional general.
No obstant, cridem l'atenció sobre la necessitat que aquests nous fons siguin gestionats de manera democràtica i participativa, a través del sistema de Nacions Unides, i amb la participació clau de les seves agències i programes de més reconeguda solvència en la lluita contra la pobresa i l'exclusió.
Els impostos sobre les transaccions financeres estan presents en grans economies, com ara al Regne Unit, en forma d'impost sobre accions, o a Taiwan, amb el seu impost general a les transaccions de valors. Ha arribat el moment de què els governs parin d'encarregar nous informes, i comencin a implementar les recomanacions ja fetes en informes anteriors.
El Fòrum UBUNTU fa una crida als dirigents mundials, i en especial als europeus, per a què implementin un impost a les transaccions financeres el més aviat possible. Només així es podrà revertir l'estat de greu incompliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que posa de manifest el darrer Informe del Secretari General de Nacions Unides al respecte (publicat el mes de juny), i es podrà començar a avançar envers l'assoliment efectiu d'aquests compromisos el 2015.
