L'Avantprojecte de Llei de Subvencions posa en perill el 90% de les entitats del tercer sector de l'Estat, segons la Plataforma Tercer Sector. L'organització proposa un règim particular per al sector.
El Ministeri d'Hisenda encapçalat per Cristóbal Montoro feia públic a principis d'any el nou Projecte de Llei General de Subvencions. Un text que ha aixecat una forta oposició entre les entitats del Tercer Sector de l'Estat espanyol.
La Plataforma Tercer Sector afirma que amb l'aprovació de la nova llei, el 90% de les entitats del Sector queden en perill de desaparèixer. Per estudiar el borrador i elaborar propostes per modificar-lo, l'organitzacio estatal ha celebrat un seminari aquesta setmana.
Els 5 entrebancs
1. Dificultats per accedir a les subvencions
Els tràmits burocràtics i administratius s’amplien, s'allarguen i es compliquen amb la nova proposta. Paral·lelament, les subvencions directes o nominatives (que són les que compte s’assignen sense previ concurs públic), quasi desapareixen i passen a ser tingudes en compte només en el cas que estiguin explicitades als Pressupostos Generals de l'Estat. Implicaria doncs que entitats socials que rebien de manera directa fonts de l'Administració, podrien no rebre-les a partir de l’entrada en vigor de la nova llei.
2. Anticipació de l'import de la subvenció per part de l'entitat i indeterminació període de cobrament
La manera i el moment en que s'abonen les quantitats econòmiques de la subvenció també es veu modificat. Segons la Llei vigent, la norma general és que el pagament per part de l'Administració es fa per avançat en un període de temps preestablert i és posteriorment quan les organitzacions justifiquen les activitats i els projectes.
El nou text, d'una banda, especifica que "quan la naturalesa de la subvenció així ho especifiqui, es podran realitzar els pagaments". Per tant, l'entitat primer hauria de justificar el projecte i és després que rebria la subvenció. On rau el problema? En el fet que aquesta forma de procedir podria fer que les entitats es veiessin obligades a recórrer a crèdits per finançar els seus projectes. En aquest sentit la Plataforma TS ressalta la realitat específica de les entitats del Tercer Sector, en les que hi ha una especial incidència de la necessitat de liquiditat per afrontar els seus objectius.
D'altra banda, el text obra la porta també a que el pagament es pugui fer de manera fraccionada d'acord amb el ritme d'execució del projecte. És a dir que el moment de cobrament queda del tot indeterminat.
Rafael Lorenzo: "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector"
3. Cofinançament
"Quan l'import de la subvenció es determini en funció del cost de l'activitat o projecte, la suma de subvencions no podrà superar el 75% del cost total". Limitació que evoca les entitats a finançar amb fons propis (o a través de crèdit) el 25% de cadascun dels projectes que duen a terme.
En aquest sentit, Juan Jesús Donoso, director del Departament Econòmic de Creu Roja, va ressaltar al Seminari que és necessari que les entitats puguin ser subvencionades al 100% incloent despeses indirectes.
4. Causes de justificació de la subvenció
El finançament queda subjecte doncs a una justificació prèvia. Justificació que es complica encara més perquè el text limita les matèries que justifiquen la subvenció: s'eliminen, per exemple, les quitances dels treballadors. Les despeses estructurals de les entitats (gestió administrativa, de personal, manteniment de les instal·lacions, etc.), són imputables només a un 30% de la subvenció.
5. Enduriment del règim sancionador
Creixen, per un costat, les causes per a que les entitats siguin sancionades i, per l'altre, les conseqüències de les sancions, que podrien arribar a la inhabilitació per a demanar subvencions per part de les entitats. No obstant això, no s'especifica la mostra de culpabilitat.
Propostes de modificacions
A l'Exposició de motius del borrador (bàsic per entendre la raó de qualsevo llei) s'expliciten els criteris que guien la despesa pública: "estabilitat, creixement econòmic, transparència, eficiència i eficàcia". I d'aquí en principi la voluntat de reestructurar la dinàmica de les subvencions.
En aquest camp, Rafael Lorenzo, secretari general de la Plataforma del Tercer Sector va remarcar al Seminari que "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector". Carlos Susías, president de la Red Europea de la Lucha Contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN), va remarcar per la seva banda que "els beneficiaris de les Associacions del Tercer Sector són més de 10 milions de persones". D'aquí que la principal proposta de la Plataforma sigui la creació d'un règim específic en matèria de subvencions per al Tercer Sector.
El passat 4 de setembre, el Govern de la Generalitat va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de llei del voluntariat de Catalunya. La pretensió d’aquesta nova regulació és la consolidació del model català de voluntariat i recollir una adaptació del sector a la nova realitat social.
El Govern de la Generalitat ha aprovat la memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de la Llei del Voluntariat. L’objectiu principal de la nova norma és regular, protegir i consolidar el model català de voluntariat.
Amb l’impuls d’aquesta llei es pretén dotar d’un marc legal bàsic tots els àmbits on es desenvolupa el voluntariat. També es vol definir clarament quines accions es consideren voluntariat i quines són constitutives d’una altra manera de col·laboració o participació.
Actualment regeix la llei estatal 6/1996, del voluntariat i aquesta nova regulació també vol respondre a una adaptació del sector a la nova realitat social, sobretot pel que fa a les noves vies de comunicació, accés a la informació i difusió, com poden ser les xarxes socials.
En l'elaboració de la nova norma hi participaran totes les entitats i federacions associatives i del voluntariat catalanes
Per altra banda, es considera molt important per donar cobertura a la creixent demanda de participació detectat per part de la societat. Un dels principals motius d’aquesta demanda és l’actual context de crisi i des dels organismes públics consideren que és fonamental definir què és voluntariat i quin és el seu marc d’actuació.
La setmana passada, el subdirector general de Promoció d’Indústries Culturals i de Mecenatge del Ministeri de Cultura va expressar que un dels objectius de la futura Llei del Mecenatge, entre d’altres, és tractar d’equilibrar l’abundància de fundacions i l’absència de filantrops arreu de l’Estat.
Segons Faustino Díaz, subdirector general de Promoció d’Indústries Culturals i del Mecenatge del Ministeri de Cultura, la llei que regula actualment les fundacions a l’Estat espanyol és excessivament “liberal”. El motiu que addueix per fer aquestes declaracions és el fet que les fundacions reben ajuts públics i, en canvi, tenen molts beneficis i exempcions impositives.
Davant d’aquesta situació, el responsable ministerial diu que així com les fundacions gaudeixen d’aquest règim beneficiós per elles, en canvi, no hi ha un reconeixement públic de la figura del filantrop. Com a conseqüència, defensa que la nova llei ha d’aconseguir solucionar aquest fet.
La justificació d’aquesta iniciativa és dotar als filantrops d’un marc jurídic i de reconeixement social.
Segons fonts ministerials, al mes de setembre es presentarà un avantprojecte de llei abans de la seva deliberació al Congrés. Aquest avantprojecte recollirà noves mesures, encara que Faustino Díaz ja ha avançat que no serà possible incrementar els avantatges del mecenatge com a conseqüència de les circumstàncies econòmiques actuals.
Les principals millores previstes per la nova llei són l’increment de desgravació fiscal, per això es vol augmentar la deducció a l’IRPF fins el 70% i incrementar el percentatge de la base liquidable fins el 20%.
També es vol crear un registre en el que consti qui dona i a quina finalitat. En aquest cas encara no s’ha decidit si aquest registre serà públic o no .
La previsió és que encara que la llei s’aprovi al llarg de 2012, entrarà en vigor al 2013 i les disposicions fiscals no es faran efectives fins el 2014.
El passat 26 de juny el Govern de la Generalitat va aprovar la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Aquesta normativa vol contribuir a eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana la memòria prèvia a l’inici de l’Avantprojecte de llei per la igualtat efectiva entre homes i dones. Actualment, en aquesta matèria, regeix la llei orgànica 3/2007 de de 22 de març per a la igualtat efectiva entre dones i homes. La nova regulació té com a objectiu prioritari aconseguir la construcció de noves referències de relació entre dones i homes basades en el respecte.
Una altra de les principals qüestions que vol abordar la nova normativa és establir mecanismes per que les administracions públiques catalanes impulsin polítiques i actuacions per eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
La nova norma neix amb tres objectius bàsics com són executar una política que garanteixi i desenvolupi els drets de les dones, assolir una societat on els homes i les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i garantir que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats dels dos col·lectius.
L’article 321-4 de la llei d’associacions preveu dintre del contingut mínim que cal que tinguin els estatuts, que les associacions en què col•laboren persones en règim de voluntariat regulin els mecanismes de participació d’aquestes.
Actualment la nostra Comunitat Autònoma no té una norma específica que reguli el voluntariat, malgrat tenir una xifra alta de participació ciutadana, per tant, la normativa que s’aplica és la llei estatal 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, degut al seu caràcter supletori, ja que la Carta del Voluntariat no té el rang i contingut suficient.
Davant d’aquesta situació, s’ha elaborat i presentat l’ avantprojecte de llei d’acció voluntària que té la vocació de ser el punt de partida de la regulació del voluntariat a Catalunya, encara que manquen una sèrie de tràmits parlamentaris.
La mateixa norma regula l’Agència Catalana del Voluntariat i el Registre d’Entitats d’Acció Voluntària de Catalunya.
Alguns dels punts més destacats que inicialment preveu l’avantprojecte són:
- Els menors d’edat podran ser voluntaris sempre que els seus pares prestin el consentiment.
- Considera persones voluntàries, amb tots els drets i obligacions que es reconeixen en la normativa vigent, les persones que sense estar adscrites a una entitat d’acció voluntària col•laborin de forma excepcional en una situació de catàstrofe o emergència integrada en els dispositius organitzats a aquest efecte.
- Cal que les entitats que tinguin voluntaris elaborin i aprovin un reglament intern d’acció voluntària.
- Manté la necessitat d’estar assegurats mitjançant pòlissa que cobreixi els riscos d’accident i pels danys i perjudicis causats a tercers.
Llegir més
