Canvis de decorat i d’escena: els teatres han vist centenars de representacions al llarg de la seva història. El cas del teatre de la Societat Coral i d’Esbarjo La Margaridoia de Santa Margarida i els Monjos és especialment curiós. Durant la Guerra Civil es va convertir en un escenari estratègic de resistència contra els nacionals on es muntaven avions.
Durant la Guerra Civil espanyola, després de la caiguda d’Aragó, els republicans es van retirar a Catalunya i van convertir la zona del Penedès en un punt estratègic en quant a l’aviació. Hi havia nombrosos camps d’aterratge des d’on aterraven i s’enlairaven els avions per combatre els nacionals. Els tallers de muntatge estaven situats en les poblacions properes als camps d’aviació i a Santa Margarida i els Monjos es va decidir instal·lar-lo en l’edifici més gran del poble: el teatre de la Societat Coral i d’Esbarjo La Margaridoia. Es va escollir el teatre precisament per les seves dimensions ja que l’altre edifici gran del poble «era l’església però es trobava en construcció i no tenia coberta» tal com explica en Josep-Joan Aullón, actual president de l’entitat.
El teatre va veure com a la seva platea s’hi organitzava una cadena de muntatge. «A l’interior del pati de butaques hi cabien, alhora, dos avions muntats del model Polikarpov I-15anomenat "el xato".» Tot el fuselatge, les rodes i la cabina es muntaven a dins i les ales es col·locaven a l'últim moment, ja que, si no, els avions no podien girar la cantonada del carrer per arribar al camp d’aviació dels Monjos. Era el moment més delicat: traslladar-los al camp i posar-lo en funcionament.
El poble era un punt estratègic i com a tal era també un objectiu dels militars. Per aquest motiu es van es van construir diferents refugis antiaeris. Un d’ells era per protegir els treballadors de La Margaridoia i la població en general, tenia capacitat per acollir un centenar de persones. Aquest, que es conserva en molt bones condicions encara avui, està situat a 10 metres de profunditat i té més de 60 metres de llargada i dues entrades. Actualment en algunes ocasions s’obre al públic i es pot visitar. També es pot fer un recorregut virtual per aquest refugi a través del blog a càrrec de Josep Maria Contel: Refugis Antiaeris de Barcelona. En aquest espai es recullen imatges i la història de diferents refugis de la ciutat de Barcelona i rodalies.
La majoria de la documentació sobre l’entitat es va perdre després de la guerra, ja que els vencedors van destruir o requisar els arxius, però l’any 2011 es va crear el Centre d’Interpretació d’Aviació Republicana i Guerra Aèria (CIARGA) al poble amb l’objectiu de preservar la memòria històrica de la zona. El CIARGA també compta amb una maqueta que reconstrueix la sala de teatre de l’entitat amb els avions al seu interior.
L’entitat que ja compta amb 110 anys d’història continua activa i acollint nombroses activitats, balls, cinema, concerts i sopars i el taller d’avions és ara només un record del passat.
Quines llengües utilitzen les companyies aèries que operen a casa nostra? La Plataforma per la Llengua demana la teva col·laboració per elaborar un informe sobre el tema.
Si aquest estiu viatges o has viatjat en avió, pots contribuir a aconseguir noves dades sobre la situació del català en l’àmbit de les companyies àeries. Com ja ha fet en ocasions anteriors, la Plataforma per la Llengua elabora un informe sobre els usos lingüístics a la megafonia dels vols i llocs web de les companyies aèries que operen dins els territoris de parla catalana.
Per aquest motiu demana la col·laboració de tothom que hi vulgui participar recollint noves dades. Per contribuir a l’estudi, només cal descarregar-se la fitxa d’observació adjunta, omplir-la i enviar-la per correu electrònic a info@plataforma-llengua.cat.
L’objectiu és treballar per tal que cada vegada més companyies aèries utilitzin el català de manera normalitzada.
L’avió no tripulat i el blindat VBR esmentats formen part de l'armament que les tropes de l'OTAN actualment tenen i usen a l’Afganistan.
En la carta es demana al President que tingui en consideració que segons la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, al seu Preàmbul, la Generalitat es compromet a “la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu”. A més a més, al seu capítol I, dins les Disposicions Generals, un dels àmbits d’aplicació de la Llei es “el foment del desarmament global”.
