La reflexió sobre les conseqüències negatives que té l'activitat humana en el medi ambient no és suficient per generar canvis. Per això, aquest any la Fundació Autònoma Solidària (FAS) ha decidit crear el grup de voluntaris de Medi ambient (en cursos anteriors, les activitats relacionades amb el medi es realitzaven des del grup de cooperació). "Sensibilitzar, aprendre i actuar per reduir aquestes conseqüències negatives sobre el medi" és l'objectiu del grup i totes les activitats s'enforcaran cap aquesta fita, asseguren des de la FAS.
Per tal d'influir positivament sobre el campus, el grup de voluntaris té una llarga llista de propostes més saludables i ecològiques per viure i ja hi ha programades diverses activitats per dur a terme a l'Autònoma i sensibilitzar sobre la importància de la sostenibilitat.
Les activitats es realitzen conjuntament amb l'Oficina de Medi Ambient (OMA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i es pot distingir entre accions i actes puntuals i activitats de continuïtat.
El patrimoni natural del campus
Una de les activitats que busquen posar en relleu el valor de l'entorn del campus de Bellaterra és la construcció, penjada i seguiment de deu caixes-niu. Amb aquestes es vol "fomentar la cria de mallerengues" i fer que la comunitat universitària prengui "consciència del patrimoni natural" i de la importància de cooperar i treballar junts per tal de millorar l'entorn, en aquest cas, afavorint la presència de fauna.
La Fundació Autònoma Solidària ha creat un grup de voluntaris de Medi ambient per afavorir positivament sobre el campus de la UAB.
Actualment hi ha programades tres sessions en relació a aquesta activitat: la primera per construir-les, la segona per penjar-les a diferents punts del campus i l'última per fer una primera visita de seguiment. Les activitats comptaran amb l'assessorament d'un tècnic ornitòleg.
La intenció és que aquestes sessions serveixin als participants per veure amb els seus propis ulls quin és l'impacte humà real a l'entorn del campus i generar així un punt de vista crític que incentivi a posteriors reflexions en relació a pràctiques sostenibles.
Les repercussions del consum massiu
El 21 de febrer, el grup de voluntaris de medi ambient realitza una activitat completament diferent a l'anterior. Una passarel·la de moda. No obstant això, es tracta d'una passarel·la poc convencional on tots els i les models desfilaran amb roba reciclada que s'haurà fet prèviament en un taller dinamitzat per l'artista Anna Estany.
La intenció és generar un punt de vista crític que incentivi a posteriors reflexions en relació a pràctiques sostenibles.
Estany és una de les impulsores d'aquest corrent que busca reaprofitar al màxim les peces de roba. El taller consistirà en la creació de peces de vestir a partir del reciclatge i la intervenció sobre teixits de manera artística i poc corrent. Durant el matí, els participants que vulguin desfilar es sotmetran també a una sessió de perruqueria i maquillatge. Tota la resta podran crear la seva pròpia roba original i exclusiva a partir de peces diverses i amb l'assessorament d'Anna Estany.
L'objectiu d'aquesta acció és sensibilitzar als estudiants sobre el consum massiu de roba i la possibilitat de reduir-lo.
La Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) ha publicat l’informe sectorial sobre Responsabilitat Social Corporativa. Enguany, s’ha destacat que hi ha hagut un 23% menys de recursos econòmics destinats a l’Obra Social.
La Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) ha publicat la seva vuitena memòria sobre la Responsabilitat Social Corporativa. L'informe ha estat confeccionat segons els indicadors del Global Reporting Iniciative (GRI) i enguany, està dividit en sis apartats: presentació RSC, entorn i persones, inclusió financera, desenvolupament social, govern corporatiu i obra social.
En l’apartat de l’Obra social, s'indica que les Caixes d’estalvi han dipositat durant l’any 2011 uns 1.125 milions d’euros a la seva Obra social, mentre que l’any anterior van destinar-hi 1.461 milions d'euros.
Dels 1.125 milions d’euros, el 83% procedeixen de les dotacions que aprovisionen les caixes d’estalvi i el 17% restant, als ingressos que genera la pròpia Obra social.
Amb el conjunt d’aquests diners destinats a l’Obra social, s’han realitzat 124.498 activitats de les quals s’han beneficiat 79 milions d’usuaris. Quant als camps d'actuació els diners s'han repartit de la següent manera:
D’altra banda, en l'apartat de la inclusió financera, les caixes han destinat 223 milions d’euros a microcrèdits, un 2% més que l’any anterior. A més, més de la meitat de les caixes d'estalvi ofereixen productes i serveis financers amb algun avantatge o benefici social i s'han finançat amb 7.396 milions d'euros projectes de contingut social.
Per veure l’informe online complet cliqueu aquí.
Les entitats del tercer sector pateixen per la transformació de les Caixes d’Estalvi a bancs, ja que això pot suposar una retallada en l’àmbit de finançament i l’oblit del seu caràcter social.
Les Caixes d’Estalvi espanyoles van destinar a obres socials 1.400 milions d’euros, durant l’exercici de 2010, segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA).
Aquest finançament va suposar per a les entitats no lucratives mantenir 33.594 llocs de treball arreu del país durant el 2009, i amb el fet d’invertir 1 milió d’euros , 20 persones troben feina i assisteixen als més desafavorits.
Davant la incertesa que pateixen les entitats del tercer sector, Carlos Balado, director de la Divisió d’Obra Social de la CECA, intenta tranquil·litzar-les argumentant que “es destinarà un 75% dels recursos de les obres socials a eradicar les desigualtats, començant per la lluita contra la pobresa, l’habitatge, la inserció laboral i l’atenció a les necessitats bàsiques”.
A més, amb aquesta transformació, les Caixes d’Estalvi deixaran d’atorgar subvencions a les entitats no lucratives i compraran programes, ja que les Caixes passaran a quantificar el rendiment social dels diners concedits.
Setem ha elaborat un estudi amb comparatives de diverses entitats financeres per tal de comprovar els diferents comportaments institucionals.
Les caixes d’estalvis són fundacions de caràcter privat, que combinen funció financera i social, ja que una important part dels seus beneficis es reverteixen a obres socials.
Les obres socials realitzades per les caixes d’estalvis beneficien molts ciutadans espanyols, ajudant alhora, al manteniment de centres i realitzant activitats relacionades amb les principals demandes socials, de medi ambient, de la cultura i d’ajuda als col·lectius amb problemes d’exclusió social.
Malauradament, les caixes s’allunyen cada vegada més dels seus objectius inicials i, per contra, s’apropen més al funcionament dels bancs, actuant gairebé com una societat anònima i no com una societat limitada de caràcter fundacional.
Amb aquest funcionament es preveu que, a la llarga, les caixes d’estalvis acabin desapareixent i es transformin en bancs, ja que sembla que les caixes estan tendint a assumir com a principal prioritat el seu creixement financer, en comptes de la seva tasca social.
És evident que a les caixes d’estalvis cada cop hi ha més participació d’empreses multinacionals, que inverteixen en promocions immobiliàries i estan vinculades en negocis armamentístics i que vulneren els drets humans. Amb aquestes activitats, on queda la raó social de les caixes?
Les caixes d’estalvis no sempre incideixen positivament en els països del sud, ja que les caixes financen projectes i empreses que vulneren els drets humans i provoquen efectes negatius, tant socials com ambientals als països del sud.
El gran creixement econòmic que es va viure a Espanya va provocar la construcció desmesurada d’habitatges i l’impuls a obtenir una propietat privada. Les entitats financeres van concedir hipoteques, de forma indiscriminada, que fins i tot es podien arribar a pagar en 50 anys.
Moltes de les condicions que es van pactar en els crèdits hipotecaris no només eren abusives sinó que, a més, difícilment els destinataris arribaven a entendre-les. Això, va provocar un sobreendeutament d’una gran part de la població.
Arran de la crisi, va augmentar l’atur i això ha provocat que milers de persones no hagin pogut fer front a les quotes de la seva hipoteca i hagin acabat perdent el seu habitatge.
Segons la legislació espanyola, un cop embargat l’habitatge per part de l’entitat bancària, si l’import valorat del pis es inferior al deute, les entitats financeres seguiran reclamant la part del deute no saldat a l’antic propietari, mitjançant l’embargament de nòmines fins que es satisfaci el deute total. la qual cosa provoca, en conseqüència, una augment de l’economia submergida.
Finalment, l’informe destaca que gairebé cap caixa d’estalvis ofereix garantia de finances ètiques, atès que la majoria d’elles no aplica un principi de transparència, coherència i implicació.
El passat 29 de juliol, onze entitats varen manifestar la seva oposició a la reforma del model de caixes en una roda de premsa celebrada a la seu d’Òmnium Cultural.
Les entitats signants temen que els canvis en el model de Caixes d’Estalvis establerts pel Reial Decret-Llei 11/2010, de 9 de juliol afectin negativament els programes socials que actualment financen aquestes entitats, i que moltes persones quedin excloses del sistema financer, sense la possibilitat de tenir un compte corrent o una llibreta d’estalvis.
Les entitats impulsores de la iniciativa són:
Per a aquestes entitats, la reforma promou la transformació bancària del sector, la privatització dels seus recursos i el debilitament de l'obra social. En concret, denuncien que aquest nou sistema podria provocar l’exclusió financera de les persones amb ingressos més modestos i, en aquest sentit, el manifest demana, en primer terme, que la participació de capital privat es limiti al 40% i no al 50% que preveu la llei per tal d'evitar que esdevingui majoritari en l'estructura de les caixes.
El manifest també reclama que es protegeixi la vinculació de les caixes i del territori, la seva capacitat de promoure l’estalvi, recolzar els autònoms i la petita i mitjana empresa, així com la participació de la societat civil i les administracions locals en el desenvolupament del territori.
Per alertar dels perills de la reforma, el manifest posa l’exemple d’Itàlia on, després de la desaparició de les caixes d'estalvis, un 20% de la població ha quedat sense accés als circuits del diner, percentatge que a Catalunya no supera el 3%. Dolors Llobet, representant de CCOO, ha puntualitzat que, si es dóna prioritat únicament als criteris de rendibilitat, existeix un seriós risc d’exclusió.
Quant a les obres socials de les caixes, el manifest demana que siguin protegides pel benestar social que generen, evitant una apropiació particular dels excedents que es destinen a l'obra social.
Finalment, els signants del manifest denuncien que la reforma s’ha dut a terme sense un previ debat social, en un procés mancat de transparència, diàleg i consens. Per això, demanen que s’aturi la reforma i s’obri un debat amb tots els agents implicats sobre quina és la funció que han de tenir les caixes.
