L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i les ONG han signat un acord que reconeix el deute del Govern a les ONG, però no s’ha establert cap calendari de pagaments.
Representats de les ONG i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), han signat un conveni amb el reconeixement del deute per part del Govern a les ONG. Malauradament al conveni no hi ha un calendari de pagament, ja que els propis representats de les ONG han renunciat a tenir-ho per tal de facilitar l’entesa.
Per problemes econòmics l’ACCD va congelar els pagaments a les ONG l’estiu de 2011, i el 31 de gener d’aquest any, les ONG van reclamar el deute per via judicial. Ara, amb l’acord assolit, aquesta forma de reclamació ha quedat a banda.
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va abonar a les entitats el passat 31 de juliol mig milió d'euros, reduint el deute a 13,5 milions d'euros. L'ACCD arrossegava un deute a les entitats des de l’any 2007 fins al primer semestre de 2011, any que es van congelar als pagaments. Al novembre de 2012 l’ACCD va fer un pagament a les ONG de 800.000 euros, i a l’abril de 2013 un altre de 2,5 milions d’euros.
D’altra banda, l’avantatja d’aquest nou acord és que no obliga a les entitats a avançar els diners dels projectes sense tenir la seguretat que els cobraran. Amb aquest pacte les ONG no hauran de renunciar als projectes per no tenir la certesa del cobrament.
Tot i tenir una garantia jurídica amb l’acord assolit, les entitats continuen amb la incertesa de no saber quina serà la data del cobrament, i amb molts projectes aturats per falta de recursos.
"En mi idioma", programa impulsat per la ONG Colnodo (Colòmibia) amb el suport d'estudiants i professors de la UPC, recentment ha rebut un important premi en el sector de les TIC.
A Colòmbia, el castellà conviu amb més d'una seixantena de llengües indígenes parlades per prop de mig milió de persones. Aquestes llengües estan reconegudes com a cooficials en el seu territori i l'ensenyament bilingüe és obligatori a les zones amb una clara tradició lingüística pròpia. Malgrat això, al llarg dels segles n'han desaparegut moltes. Els experts no s'acaben de posar d'acord però es calcula que la xifra de llengües indígenes extingides oscil·la entre les 20 i les 40.
Per tal de preservar aquesta immensa riquesa lingüística, el 2008 la ONG Colnodo va posar en funcionament "En mi idioma", projecte que recentment ha rebut un prestigiòs premi de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). "En mi idioma" busca promoure la difusió de coneixements en les diverses llengües indígenes existents a través de l'ús de les TIC. Estudiants i professors de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) van col·laborar amb el projecte a través del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La primera experiència es va tenir amb la comunitat Nasa Yuwe del Cauca i a poc a poc s'ha anat fent extensiva a altres comunitats indígenes amb idiomes propis. "En aquests moments a Colòmbia s'està implementant el projecte a les comunitats Misak (Guambianos) i Nasa (Paeces) al departament del Cauca, Wayuu a La Guajira, Palenqueros a Bolivar, Motilón Barí a Norte de Santander, Embera Chamí a Antioquia i Kichwa a Bogotá", detallen des del CCD.
Des del principi, aquest projecte va comptar amb el recolzament de la UNESCO i la feina feta per l'ONG Colnodo recentment ha sigut reconeguda per la UIT, l'organisme especialitzat en TIC de les Nacions Unides. Durant la Cimera Mundial de la Societat de la Informació 2013 el projecte "En mi idioma" va rebre el premi a la Diversitat Cultural i Identitat, Diversitat Lingüística i Contingut Local.
El 2010 la Sílvia Costa, una jove arquitecta llicenciada a la UPC, va començar el seu projecte de final de carrera a Mangueira, una favela de Rio de Janeiro. El projecte preveu rehabilitar un edifici abandonat per oferir habitatges socials.
Aquest mes d'abril, l'Instituto de Arquitetos do Brasil s'ha fet ressò del Projecte de Final de Carrera (PFC) de la Sílvia Costa, una antiga estudiant d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El PFC de la jove arquitecta, el qual va rebre el suport econòmic del Centre de Cooperació al Desenvolupament (CCD) el 2012, proposava la recuperació i rehabilitació per a usos ciutadans d'un edifici abandonat a Mangueira, una favela ubicada al nord de Rio de Janeiro.
Un bloc abandonat a Brasil és com un diamant en brut, de tal manera que l'edifici de l'IBGE no va tardar a ser ocupat.
Abans del creixement ràpid i desestructurat de la favela, l'edifici havia acollit en els seus 20.000m2 construïts la seu de l'Instituto Barsileiro de Geografía e Estatística (IBGE). Degut a aquest creixement descontrolat del barri, el qual ha quedat aïllat de la "ciutat formal" per culpa de les grans infraestructures de tren i metro que hi passen, l'IBGE va deixar l'edifici.
Els problemes d'habitatge a Rio de Janeiro
Un bloc abandonat a Brasil és com un diamant en brut, de tal manera que l'edifici no va tardar a ser ocupat per persones amb necessitat d'un sostre sota el qual viure. A Brasil hi ha una gran demanda d'habitatge i moltes famílies no se'l poden permetre perquè no tenen la capacitat d'assumir els costos que se'n deriven.
El projecte de la Sílvia Costa, el qual s'està portant a terme des del 2010, busca crear un sistema per generar habitatge econòmic de manera efectiva i ràpida tot rehabilitant edificis abandonats o buits. El PFC de l'arquitecta contempla també la millora dels serveis bàsics i de la qualitat dels espais públics d'aquests suburbis o faveles.
Aquesta afirmació la feia el passat mes de juny Carles Llorens, director general de Cooperació de la Generalitat, en una entrevista concedida a el Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya on va parlar de temes diversos relacionats amb l’àrea que encapçala.
El passat mes de juny, el Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va entrevistar l’actual director general de Cooperació de la Generalitat, Carles Llorens, qui actualment i després dels canvis impulsats per la resolució de l’1 de març del 2011, també és el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). A l’entrevista publicada per l’ens universitari i que es pot llegir completa seguint el següent enllaç, la periodista pregunta a Llorens per temes molt diversos vinculats amb la gestió de la seva àrea i el punt de vista imperant.
Entre d’altres, el director general de cooperació assenyala a l’entrevista la compatibilitat entre cooperació i interessos empresarials al mateix temps que apunta cap a l’empresa privada com una via important per plantar cara a la crisi: "Parlem òbviament d’empreses amb responsabilitat, no de depredadors". "A la cooperació catalana [...] fem un control molt exhaustiu de com es gestionen els recursos públics que hi destinem", assegura d’altra banda a l’entrevista després que la periodista Guida Fullana li pregunti amb contundència pel control que segueixen els projectes després de rebre l’ajut: "Es construeixen hospitals o escoles gràcies a la cooperació però després s’han de tancar o són buits perquè el manteniment de les infraestructures té un cost a llarg termini que no es pot assumir. Es fa cap mena de seguiment de les iniciatives?".
El passat 10 d’agost, el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència va decidir que l’ACCD destinés 200.000 euros extraordinaris per a ajuda humanitària a Pakistan davant la situació que pateix actualment aquest país a causa de les pluges.
Dels 200.000 euros extraordinaris que l’ACCD va preveure, 120.000 s’han destinat a l’ACNUR (l’Agència de l’ONU per als refugiats) i els 80.000 euros restants seran gestionats per l’organització Ajuda en Acció.
Abans de la gran catàstrofe, Pakistan ja era un país molt vulnerable, amb un 18% de la població vivint en l’extrema pobresa. Ara, aquesta situació s’ha vist agreujada a causa de les inundacions que sofreix el país.
Amb aquesta nova intervenció, els principals destinataris d’aquests ajuts seran unes 1.800 famílies que estiguin a càrrec d’una dona, les que siguin més pobres i afectades, i totes aquelles en què alguns dels seus membres sigui una persona dependent o amb discapacitats. Les famílies beneficiàries rebran aliments com ara sucre, arròs, farina, sal, espècies, galetes i te.
D’altra banda, el Govern espanyol destinarà també 11,8 milions d’euros per ajuts al Pakistan, dels quals ja ha assignat 5,8 milions
