Aquest moviment pretén lluitar contra els intents governamentals de controlar Internet. El moviment ha sorgit després de l'enorme mobilització contra la llei SOPA i PIPA d'Estats Units.
El control governamental d'Internet semblava que fos una utopia però en el transcurs de la última dècada s'ha pogut observar diversos intents per crear lleis amb aquest objectiu. En països com EUA s'ha intentat legislar lleis com SOPA, PIPA o CISPA, ja explicades en aquesta altre notícia de Xarxanet. A l'estat Espanyol tenim el cas de la famosa Llei Sinde. En altres països la situació encara pot ser pitjor degut a la censura directe de contingut considerat com a no permès. Per lluitar contra totes aquestes injustícies, ha nascut la Lliga per la Defensa d'Internet.
Aquesta lliga és promoguda per “Fight for the Future”, un col·lectiu de Boston que lluita per els drets dels usuaris de Internet. L'objectiu principal de la Lliga és realitzar accions concretes en moments oportuns, com quan es va realitzar l'apagada d'Internet realitzada el passat 18 de gener. Per a mobilitzar els adherits a la Lliga per a una acció concreta s'enviaran correus electrònics amb suficient antelació.
Per a formar part d'aquest moviment, només cal complimentar el registre a la seva pàgina web.
Coincidint amb el passat Dia mundial de la llibertat de premsa, la ONG va fer aquesta denúncia. L'entitat afirma que existeixen bloquejos de motors de cerca, imposició de taxes per accés a Internet i tortures per aconseguir claus de pas de xarxes socials d'activistes.
Amnistia Internacional s'ha sumat a la denúncia de la censura de Internet. Ja fa uns dies, Reporters sense fronteres publicava l'informe “Els enemics d'Internet”, i ara sembla que Amnistia s'adhereix amb aquesta línia de treball.
El passat 3 de maig, coincidint amb el Dia Mundial de la llibertat de Premsa, l'entitat va denunciar la constant persecució de periodistes que operen mitjançant Internet. A països com Mèxic, Ruanda o Somàlia, s'han produït assassinats de periodistes. En altres països com la Xina, Bielorússia, Aràbia Saudita, Egipte o Rússia, s'han perseguit activistes i periodistes que utilitzen la xarxa per difondre els seus comunicats.
Segons Widney Brown, responsable de Dret Internacional, els estats ataquen els activistes i els reporters que operen a Internet, perquè saben utilitzar Internet per desafiar els governs. Faltarà saber si la feina d'Amnistia Internacional pot arribar a pressionar i erradicar la censura a Internet a tots els estats.
Des de fa molt de temps, alguns estats han intentat controlar els mitjans de comunicació. Subvencions o favoritismes són algunes de les eines que utilitzen els dirigents perquè la informació sigui del seu gust. Però a Internet el control és molt difícil o casi impossible. Es quan alguns països utilitzen tècniques com amenaces o fins i tot agressions.
Reporters sense fronteres elabora cada any un informe sobre la llibertat a l'hora de publicar continguts a Internet. En altres anys, aquest informe havia destacat la consolidació de les xarxes socials. Aquest any l'informe denúncia com alguns països actuen contra els ciutadans que han publicat continguts a la xarxa que no son del seu grat. Països com Turkmenistan, Bahrain, Índia, Mèxic o Síria actuen amb represàlies contra els ciberactivistes.
L'informe també denúncia altres tècniques utilitzades per alguns països. Tècniques com el filtratge de informació que serveix perquè la població no tingui accés a segons quina informació determinada. Països com Corea del Nord o Pakistan utilitzen aquest tipus de censura.
L'informe, molt ampli i molt detallat, el podeu descarregar de la seva pàgina, tan en versió en castellà o versió en anglès.
WikiLeaks és una organització sense ànim de lucre que basa la seva activitat en la publicació a la xarxa mundial (Internet) de documents confidencials filtrats per persones anònimes. Tot i que no és una organització nova (es va fundar l'any 2006) és a partir del anomenat Cablegate que ha començat a ser coneguda mundialment. Amb tot, ja al any 2009 Amnistia Internacional els va donar el premi per a un mitjà de comunicació per fer públiques “morts i desaparicions extrajudicials” a Kenya.
El Cablegate és una filtració massiva de documents de la Diplomàcia d'EEUU, composta per més de 250.000 documents del Govern d'Estats Units. Implica a governs d'arreu del mon, entre ells el govern espanyol, i aporta llum sobre temes tan diversos com les vulneracions dels Drets Humans, les relacions entre diferents Estats, les condicions econòmiques mundials o qüestions relatives al terrorisme internacional.
WikiLeaks ha aportar noves visions sobre temes que ens son pròxims, com la mort del fotògraf espanyol Xose Couso durant la guerra d'Irak, les pressions d'Estats Units per que l'Estat Espanyol endureixi la legislació sobre el copyright (l'anomendada Llei Sinde), la postura del govern sobre la legislació catalana del cinema o la postura d'Espanya davant els vols secrets de la CIA.
Pots saber més sobre WikiLeaks consultant aquest article de Bits Catalans. També et recomanem que llegeixis l'article d'Amnistia Internacional sobre WikiLeaks i la llibertat d'expressió.
Aquests dies ens han estat arribant notícies sobre els continguts com de la persecució que ha sofert aquesta organització i el seu fundador. Coincidint amb l'inici del Cablegate, l'empresa nord-americana EveryDNS, davant pressions del Govern d'EEUU, va decidir deixar d'oferir la pàgina wikileaks.org. Immediatament, la comunitat de la xarxa va respondre, i abans de que l'organització pogues oferir la nova plana wikileaks.ch ja van començar a aparèixer els primers “mirrors” (miralls, pàgines web que son una còpia exacta de la original). Actualment, més de 1500 pàgines webs ofereixen un mirror de WikiLeaks.
De la mateixa manera, PayPal (servei de pagament en xarxa) va retirar i bloquejar la compta que feia servir WikiLeaks per rebre donatius, el banc suís PostFiance va tancar la compta en la que Julian Assange reunia diners per la seva defensa, i Visa i Mastercard van deixar d'oferir els seus serveis de pagament en línia. Hores desprès, aquestes empreses veien caigudes les seves webs, víctimes de diversos atacs. Donat que diverses xarxes socials també han bloquejat els perfils de varis usuaris, es preveu que Facebook i Twitter poden ser els pròxims espais web atacats.
Paral·lelament, ha començat la persecució judicial del fundador de WikiLeaks, acusat de diversos delictes d'abús sexual.
Davant aquesta situació, el primer que hem de fer és mantenir-nos informats. Per això, podem començar a fer servir el cercador cablesearch, que ens permet cercar entre el text dels documents filtrats a data d'avui. Tingues present que els documents estan en anglès!
També pots informar-te llegint el seguiment que en fa el diari El País. Tingues en compte que només cinc diaris a tot el mon estan oferint l'accés als documents, i El País es l'únic que ho fa en llengua castellana!
Un cop ben informats, podem començar a donar el nostre suport a la tasca de WikiLeaks i demanar que els nostres governs deixin de perseguir una organització que vetlla per la transparència informativa arreu del mon. Només cal que omplis el formulari i ja t'hauràs sumat a la recollida de firmes virtual. En les últimes 24h, ja s'han recollit més de 300.000 peticions!
Finalment, pots sumar-te a les manifestacions que tindran lloc en diferents punts del territori espanyol dissabte 11 a les 18h. Sota el lema "Per la llibertat, digues no al terrorisme d'estat" diverses organitzacions volen mostrar els seu rebuig a les accions de persecució, repressió i censura del portal WikiLeaks i del seu portaveu, així com demanar una major transparència en el flux de la informació, i garantir les llibertats, tant a Internet com arreu del mon. Podeu llegir el manifest convocant a aquestes concentracions en la seva web.
Avui ens ha arribat la notícia que Turquia ha tornat a tancar l'accés a la web de vídeos Youtube, només dos dies després d'haver estat reoberta. Youtube, una pàgina que permet als usuaris/àries d'Internet publicar vídeos i compartir-los a la xarxa, portava des del 2008 bloquejada pel Regulador de Telecomunicacions de Turquia (TIB), no permetent l'accés des de cap punt del país. El motiu, diversos vídeos on s'insultava al fundador de la República.
L'aixecament del bloqueig es va produir quan els vídeos en qüestió van ser retirats per Youtube ja que tenien acusacions de vulnerar el copyright. Aquest segon bloqueig ha estat provocat per una gravació sense autorització on apareixia l'ex-cap de l'oposició en un dormitori amb un ajudant. Youtube és una de les 5000 pàgines web que han estat bloquejades per la TIB.
D'altres casos de censura a Internet
No hem de pensar que la censura a Internet sigui un fenomen que trobem a països allunyats com Turquia, l'Iran o la Xina. Recentment, Facebook ha tancat un esdeveniment dintre la seva pàgina on es convocava a un acte contra la visita del Papa. Podeu consultar la notícia, visitar el web del col·lectiu convocant o llegir un article escrit pel Quim Monzó.
Fa un mes Plataforma per la Llengua també va patir la censura de Facebook, que va tancar l'usuari que feia servir aquesta organització des de fa més de dos anys i que tenia més de 10.000 amics i amigues. Aquesta entitat, que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, s'ha posat en contacte amb la direcció de Facebook per demanar explicacions pel tancament, però no ha rebut cap resposta. A partir d'aixó, Plataforma per la Llengua ha creat una nova pàgina a Facebook i ha engegat una campanya per recuperar els seus contactes.
De la mateixa manera, recordem que recentment s'ha aprovat a l'Estat Espanyol la polèmica Llei de l'Economia Sostenible o Llei Sinde, que permet el tancament de webs que continguin enllaços a continguts protegits amb copyright sense l'aprovació de cap tribunal. Una vulneració a la llibertat d'Internet similar a la que ha permès a Turquia tancar Youtube.
La gran xarxa d'Internet i la seva evolució cap a la web 2.0 ha fomentat la publicació de continguts de persones i entitats que fins ara tant sols podien fer-se sentir des de la televisió, la ràdio o la premsa. Els blocs han estat al capdavant d'aquesta evolució, propiciant que persones individuals publiquessin quelcom a la xarxa. Les entitats socials també han sabut aprofitar els nous mitjans en pro de les seves finalitats, anunciant, denunciant i manifestant el que fan i volen. Manuel Castells, professor sènior de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, ja ens ho anunciava fa anys1.
La llibertat d'expressió a escala mundial que ens facilita la xarxa ha propiciat la denuncia de grans empreses i multinacionals, per afavorir al canvi. És el cas per exemple, de la nova web desenvolupada per Justícia i Pau, Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització, “El banc Santander sense armes”. Una campanya en línia, virtualitzada en una web. En aquest espai d'Internet s'informa públicament de les inversions que ha fet i està fent el Banc de Santander en la indústria armamentista, i es convida als seus clients a que parlin amb el seu banc per a buscar-ne explicacions.
El Banc de Santander, toca't per l'amenaça que comporta la mala imatge pública d'un contingut com aquest, ha intentat tancar aquesta web pressionant, de la mà amb Telefònica, al servidor on s'allotjava. L'empresa que dóna allotjament al web va desestimar aquesta petició amb aquestes paraules:
“tras estudiar el caso con detenimiento, lamentamos comunicarle que la ley no nos otorga la autoridad ni competencia necesarias para tomar medida alguna encaminada a solucionar casos como este”2, i els remet elegantment a que presentin denúncia en els jutjats.
La llibertat d'expressió ha guanyat terreny dins la xarxa i nombroses webs se'n fan ressò3 de notícies com aquestes. Sens dubte, els temps de la comunicació en mans de pocs han canviat. Ara podem ser nosaltres els que controlem la nostra comunicació. Tant sols ens cal connectar-nos a la xarxa.
1 Internet: una arquitectura de llibertat? Lliure comunicació i control del poder. Per Manuel Castells.
2 El Banco Santander intento cerrar una web crítica acusando de estafa a tres ONG. Article publicat a periodismohumano.com
3 Algunes de les web on s'ha fet pública la notícia: extraconfidencial.com, laredpublica.es, librered.net
