Elysium és una de les pel·lícules escollides per SOS Racisme pel seu cicle de cinema i drets humans 2014. En aquesta ocasió la pel·lícula i el debat giren al voltant del dret a la salut. La sessió és gratuïta.
Cinema i debat, una fórmula que funciona i que ens proposa en aquest cas SOS Racisme i el seu cicle de cinema Cinexclusió. Concretament, és el Grup d'Acció de Cultura de l'organització, que té el suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el Casal del Pou de la Figuera de Barcelona.
Aquesta edició del cicle, la tercera, es centra en els drets vulnerats. Així doncs, les reflexions que SOS Racisme vol provocar són sobre “com s’estan erosionant els drets a la salut, els drets de les dones i els drets a l’habitatge i a la ciutat”.
Precious, Intocable, Batalla en Seattle i Catalunya über alles són els títols escollits per la 8a edició de la Nit Jove de Cinema Solidari. L’entrada és gratuïta.
La Coordinadora d'ONG Solidàries i l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Girona organitzen conjuntament aquesta marató cinematogràfica, que tindrà lloc el proper dijous 28 de novembre, a partir de les 17h, al Cinema Truffaut de Girona.
L’objectiu de la Nit Jove de Cinema Solidari és acostar i fomentar a la ciutadania i, en especial, al públic universitari, els continguts de solidaritat que es treballen a les dues entitats, i fer-ho d’una manera lúdica.
Els quatre films escollits seran presentats breument per les següents entitats, que col·laboren amb l’organització: Col·lectiu per la Igualtat, Associació Àkan, la Xarxa pels Drets Socials i l'Associació GRAMC.
Fent clic aquí podeu consultar el programa i una breu sinopsi de cada pel·lícula.
La setmana del 13 al 17 de novembre La Cate de Figueres serà una seu més del festival internacional de cinema infantil "El Meu Primer Festival".
Per segon any consecutiu El Patronat de la Catequística de Figueres, "La Cate" acull "El meu primer festival" un esdeveniment cinematogràfic en què els nens i nenes són els autèntics protagonistes.
Les projeccions tindran lloc el diumenge 17 de novembre a la Sala del Teatre de La Cate en dues sessions: a les 12h (recomanada a partir de 5 anys) i a les 18h (recomanada a partir de 7 anys). Després de les projeccions, els assistents podran votar el curtmetratge que més els hagi agradat.
Com a novetat d’aquest any, i per tal de fomentar la introducció dels infants en el món del cinema, La Cate ofereix diferents tallers pedagògics a les escoles de Figueres. Aquests tallers tindran lloc el dimecres 13 i el dijous 14 de novembre i donaran un valor afegit al festival.
A banda de Figueres, la 6a edició d’”El meu primer festival” compta amb sessions a Barcelona, Vic, Matadepera, L’Hospitalet de Llobregat, Granollers i Cassà de La Selva. Totes les projeccions tindran lloc del 16 al 24 de novembre i van dirigides a nens i nenes d’entre 2 i 12 anys.
El festival vol contribuir a la difusió del cinema amb una mostra de projeccions d’arreu del món i de tots els temps. Un dels seus objectius és despertar l’esperit crític entre els més petits. L’any 2012 “El Meu primer Festival” va tancar la seva cinquena edició amb més de 7.000 persones assistents, que van poder gaudir d’un total de 70 projeccions.
La iniciativa està impulsada i coordinada per l’Associació Cultural MODIband i compta amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
Sodepau i la Filmoteca de Catalunya organitzen del 6 al 10 de novembre la setena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya.
En aquesta setena edició, la memòria serà l'eix vertebrador de la mostra. El festival sempre ha fet bandera, i enguany en fa especialment, de la necessitat d'endinsar-se en el passat, per interrogar-lo i recuperar-ne vides i universos silenciats que ajudin a entendre el present i a imaginar un futur millor.
Les tardes i vespres del 6 al 10 de novembre, la Filmoteca de Catalunya (Plaça Salvador Seguí, 1-9 de Barcelona) projectarà pel·lícules i documentals de les dues dues ribes del Mediterrani. Algunes projeccions comptaran un debat posterior on participaran directors, protagonistes, guionistes... dels films.
El país convidat serà el Líban. La mostra proposa "un recorregut per la seva història dels darrers trenta anys amb dues pel·lícules cabdals de la seva cinematografia i amb dos documentals que, des d'una mirada actual al passat, ens apropen a alguns dels grans reptes del present".
Els pobles àrabs i el cinema seguiran estant molt presents a Barcelona durant tot el mes de novembre, gràcies a les activitats paral·leles que s'organitzen al voltant de la mostra: El circuit de cinema "Per estrenar" i la XX Setmana Cultural Gràcia amb els pobles àrabs i mediterranis.
El film d'animació infantil es projecta en català a 25 sales de Catalunya
Divendres 18 d’octubre es va estrenar doblat al català, Turbo, el nou film d’animació infantil dels creadors de Madagascar i Kung Fu Panda. El film està produït per Lisa Stewart i dirigit per David Soren amb guió del mateix Soren, Robert Siegel i Darren Lemke. El doblatge del film compta amb el suport del Departament de Cultura.
Turbo és una comèdia d’aventures protagonitzada per un cargol, considerat un perdedor, que somnia ser el millor corredor del món i guanyar les 500 milles d’Indianapolis. Després d’un accident, miraculosament adquireix el poder de la súper-velocitat. Amb el suport d’una colla de cargols de carrer, obsessionats amb la velocitat i el tunning, es disposa a fer realitat el seu somni.
Més informació i sales d’estrena: www.facebook.com/cinemaencatala
El passat dijous el cinema Truffaut de Girona va acollir la setena edició de la Nit Jove de Cinema Solidari, una marató cinematogràfica organitzada conjuntament per la Coordinadora d'ONGs de les comarques de Girona i l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat de Girona.
Quan a finals de desembre del 1895 els germans Lumière van projectar públicament les imatges d'un grup d'obrers sortint d'una fàbrica, l'enderrocament d'un mur, l'arribada d'un tren i la partida d'un vaixell del port segurament ja eren conscients de part de la revolució que podia comportar el seu invent. L'èxit de la càmera cinematogràfica dels Lumière va ser immediat.
Des del seu naixement, el cinema ha estat un dels vehicles més poderosos pel que fa a la transmissió de coneixements, costums i cultures. Gràcies al cinema, les imatges i els documentals, cada dia es posen de manifest violacions dels drets humans a tot el món.
Coneixedors del potencial del cinema, la Coordinadora d'ONGs de les comarques de Girona i l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament (OCD) de la Universitat de Girona (UdG) han tornat a organitzar la Nit Jove de Cinema Solidari al cinema Truffaut de Girona. La mostra es va realitzar el passat dijous 29 de novembre des de les cinc de la tarda fins ben entrada la nit i des de l'OCD es mostren satisfets amb l'assistència la qual, segons afirmen, va fregar el centenar de persones a cada sessió: "A la primera pel·lícula sempre hi ha menys gent però estem contents perquè es va omplir aproximadament el 80% de l'aforament", assegura Pau Blasco.
"La Nit de Cinema Solidari va començar fa 7 anys com a projecte de la Coordinadora d'ONGs Solidaries de Girona i l'Alt Maresme", expliquen des de l'Oficina. Aleshores, l'OCD va decidir assumir el cost de la difusió de l'acte i del lloguer del cinema Truffaut i des d'aleshores les dues entitats han mantingut la col·laboració en l'organització d'aquesta marató de cinema.
Al principi, la marató solidària de cinema no incloïa l'adjectiu "jove" en el nom. Ara, i des de fa tres anys, s'anomena Nit Jove de Cinema Solidari. De fet, és en aquest sentit que pren especial protagonisme l'OCD ja que és aquesta entitat qui s'encarrega de difondre l'acte entre la comunitat universitària i sensibilitzar entorn a la importància de ser coneixedors dels temes que es tracten a les pel·lícules projectades.
L'edició d'enguany ha introduït un canvi pel que fa a l'elecció de les pel·lícules. "Normalment les escollia la Coordinadora d'ONGs però aquest any s'ha fet una crida popular a través de les xarxes socials i tothom ha pogut proposar i donar la seva opinió". Les tres produccions escollides van ser The Company Men, Cometas en el cielo i Criadas y señoras. Al seu torn, tres entitats diferents es van encarregar de presentar les pel·lícules: Xarxa pels Drets Socials, Servei Civil Internacional i la mateixa Coordinadora d'ONGs. "En funció de l'argument, es proposa a una entitat o altra de fer la presentació durant dos o tres minuts".
El Cicle torna aquest mes de novembre a Lleida per oferir reflexions i aprenentatges transformadors a través del cinema. Organitza aquesta 9a edició l'Oficina de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida.
Sis documentals i sis conferències ajudaran a entendre les causes de diverses problemàtiques que generen desigualtats i injustícies al nostre món.
Algunes de les temàtiques de les que es parlarà en aquesta 9a edició del Cicle de Cinema i Drets Humans són: el conflicte oblidat del Tibet, la crisi global, les mobilitzacions indígenes, les revoltes àrabs o el sistema econòmic capitalista. Tots aquests temes es treballaran a través del cinema i de xerrades de la mà de persones expertes en la matèria.
Veiem algunes dades de dues pel·lícules del cicle, que és gratuït
“Interferències“, Pablo A. Zareceansky, 2011, 70 min.
Sinopsi: La Cecília, l’Ana, la Maria i el Rodrigo formen una jove companyia teatral, de recent èxit per la seva descarada i transgressora posada en escena, i pel compromís social i polític dels continguts que es mostren. Preparen la seva pròxima estrena, una obra de denúncia sobre com la societat de consum accepta lo inacceptable. Una societat que no qüestiona un sistema polític i econòmic que imposa deutes i empobriment als més dèbils.
“Budas en el exilio“, Chukyi Gawa i Flavio Signore, 2005, 52 min.
Sinopsi: El poble del Tibet ha fet front a continues violacions dels seus drets humans fonamentals durant més de quatre dècades. Aquells individus que s’han manifestat o han aixecat les seves veus per fer valer la veritat al Tibet, han vist com les seves veus eren contínuament castigades. El poble tibetà representa la protecció d’una cultura, una identitat i una civilització diferent. “Budas en el exilio” posa al descobert l’enorme tragèdia d’aquells tibetans que per manifestar els seus drets més bàsics han sigut declarats subversius, condemnats, torturats i assassinats.
El cicle està acompanyat de dues exposicions:
“La mirada invisible”, Centre Dolors Piera de la UdL.
Lloc: Vestíbul planta -1 del CTT, del Campus de Cappont-UdL
Del 6 al 29 de novembre.
“Exposició de Magia a Haití”, de Creu Roja.
Lloc: Vestíbul planta -1 de l’Edifici Polivalent del Campus de Cappont-UdL.
Del 6 al 29 de novembre.
Podeu veure el programa complert i els detalls en aquest enllaç (el cicle és també un curs de lliure elecció amb dos crèdits)
La Setmana per la Llengua, que se celebrarà del 15 al 21 de setembre entre Perpinyà i Salses, arriba a la 6a edició carregada de novetats. Nits de poesia, films de producció catalana i música tradicional en directe són alguns dels seus principals atractius amb l’objectiu de donar valor a la creació artística d’arrel catalana.
El dissabte 15 de setembre, a les 19h, el festival començarà amb la 'Nit de Poesia', un viatge a través de les llengües i les cultures que ens envolten. Els poetes vinguts de tota Catalunya seran acompanyats per músics.
El dimecres 19 de setembre, a les 19h, es presentarà 'Nocturnes', una pel·lícula realitzada a la Catalunya Nord amb actors de la terra com Gerard Jacquet i Gisela Bellsola. Henry Colomer, el seu realitzador, ofereix una mirada tendre sobre la joventut en aquesta oda poètica, on cada moviment esdevé una aventura que pot generar perills insospitats.
El divendres 21 de setembre, a les 21h, serà el torn de la música tradicional. Els músics del Col·lectiu Joan Pau Giné tocaran en directe per tots els assistents. Els grups Llamp te Frigui i BenQueBufa presentaran algunes de les seves noves peces. Blue Sol i Norha descobriran algunes de les cançons dels propers àlbums.
De l'11 al 15 de juliol el barri del Raval de Barcelona celebrarà la seva Festa Major. Com cada any, la Fundació Tot Raval hi participarà activament amb una proposta d'itineraris i visites pel barri. Paral·lelament, es realitzaran també les X Festes Populars del Raval, amb xerrades, cinema a la fresca, concerts, tallers i molt més.
La Fundació Tot Raval participa a la Festa Major del Raval tot organitzant visites a espais culturals i itineraris per descobrir l'essència del barri. La proposta inclou, per exemple, una passejada per analitzar les transformacions del barri i conèixer el seu caràcter cosmopolita.
Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia (excepte en aquelles que ja s’indica que no cal). Per reservar plaça pots trucar al telèfon 93 442 68 68 o escriure al correu electrònic: reserves[arrova]totraval.org (cal indicar nom i horari de l'activitat, nom i cognoms i un telèfon de contacte). La data límit d'inscripció serà dimecres 11 de juliol, a les 18:30 hores.
Exposició i cicle de cinema sobre el Raval
Enguany s'afegeix a aquesta oferta la Filmoteca de Catalunya, que des del mes de febrer té una de les seves seus principals al Raval, i homenatja el barri amb la projecció de 23 pel·lícules sobre el Raval i l'exposició "El Raval al Raval. Imatges d'un barri".
La inauguració del cicle de cinema i de l'exposició tindrà lloc dimecres 11 de juliol. L'exposició s'inaugurarà a les 19:00 hores i posteriorment es projectarà a la Sala Chomón "Ravaleja: el barri vist pels veïns", un seguit de documentals i filmacions gravades i protagonitzades pels mateixos veïns del Raval.
Dins del cicle de cinema, es projectaran films com "El triunfo", "Mónica del Raval" o "08001", per tal de realitzar un retrat del Raval des de diferents èpoques i perspectives.
Durant la Festa Major del barri totes les sessions del cicle, així com l'entrada a l'exposició, seran gratuïtes.
X Festes Popular del Raval
La Comissió de Festes Populars del barri ha presentat el seu programa alternatiu, que inclou una xerrada sobre la situació dels joves al barri, projeccions de curtmetratges i cinema a la fresca, concerts punk, una ruta llibertària, diversos tallers, paella popular, campionats i un debat sobre cooperatives de consum. Per a més informació, consulta el programa!
Tal com descriuen els organitzadors del cicle, Tahrir 2011 ens presenta la història d’una revolució gestada i liderada per l’anomenada ‘generació Facebook’ que ha marcat un abans i un després en molts dels països veïns sotmesos a règims antidemocràtics, explicada des de dintre.
El documental es podrà veure en espais de 40 localitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la resta de l'Estat espanyol, a més d’algunes sales de Llatinoamèrica. Pots consultar-les, a través de la pàgina web del cicle.
Aquest documental ha estat subtitulat al català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
El Festival Internacional de Cinema a Girona pels Drets Humans i la Pau arrencarà el pròxim dissabte 1 d'octubre. La mostra inclou els 10 curts documentals seleccionats. Durant la mostra, es donarà a conèixer el treball guanyador, que s'endurà una obra de l'artista Vicenç Huedo. El Festi.Dok és una iniciativa de l'entitat Imatges per la Solidaritat.
La realitat amb la que es troben les persones immigrades contraposada als somnis d'un futur millor, les dificultats a les que s'han d'enfrontar els refugiats a l'exili, l'asfíxia que es respira a la franja de Gaza o les penúries d'una família cubana que ha de resguardar-se d'un cicló, són algunes de les temàtiques que es podran veure el dissabte 1 d'octubre, a partir de les 18.30h, al Cinema Truffaut de Girona. L'entrada és lliure.
El Festi.Dok neix a Girona impulsat per l'entitat Imatges per la Solidaritat i compta amb el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries. El certamen té com a objectiu la revindicació dels Drets Humans i la Pau, com a eines de desenvolupament humà. Mentre que en la primera edició el festival es va nodrir de títols consolidats, enguany s'ha obert un concurs per donar a conèixer nous materials tant de professionals com d'amateurs. I és que en aquesta ocasió, s'ha volgut reforçar l' esdeveniment com a un espai social i cultural de denúncia i reivindicació, i a consolidar-lo com a plataforma per a materials audiovisuals socialment compromesos.
En aquesta edició, el jurat ha estat format per Josep Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona, David Pérez, realitzador i professor de l'ERAM, i Imma Parada, activista social. Hi havia dues categories per concursar: millor curt documental i millor minicurt documental jove (per a menors de 21 anys), però aquesta última ha quedat deserta.
Amb la voluntat de donar més eines de sensibilització a la ciutadania, tots els materials seleccionats es podran sol·licitar en préstec al Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d'ONG Solidàries -Espai de Solidaritat. c. Mestre Francesc Civil, 3, baixos, Girona-, a partir del 15 d'octubre.
FESTIDOK, Festival Internacional de Cinema a Girona pels Drets Humans i la Pau.
Per a l’ONG, els realitzadors han de ser conscients de la seva responsabilitat a l’hora de retratar comunitats indígenes atès que tot sovint els treballs audiovisuals són l’única via per la qual el gran públic les podrà conèixer.
En aquest sentit, Survival recorda que l’opinió pública és un factor decisiu en el tracte que reben les comunitats indígenes i d’aquí que el rol dels mitjans audiovisuals esdevingui fonamental.
La guia elaborada per Survival insta els realitzadors a tractar els pobles indígenes amb els mateixos principis que els mitjans responsables apliquen a les minories dels països industrialitzats.
Per tot plegat, la guia ofereix una sèrie de principis bàsics que haurien de respectar tots els mitjans audiovisuals per garantir muntatges imparcials i fidels a la realitat. Les instruccions que conté el document s’estructura en 5 apartats;
1. Treballar amb indígenes.
2. Mesures de seguretat per als indígenes i els equips.
3. Un muntatge imparcial.
4. Veritat i exactitud.
5. Llenguatge i tractament discriminatori.
Survival Internacional ha elaborat aquesta guia arran d’una sèrie de televisió sobre el poble indígena matsigenka, del Perú, que es va emetre a TravelChanel (Estats Units) i la BBC (Regne Unit).
El programa va rebre dures crítiques de dos experts coneixedors d’aquest poble i que parlen amb fluïdesa la seva llengua, el doctor Glenn Shepard i Ron Snell. Segons els experts, el programa era un “muntatge fals, inventat i distorsionat” en què, per exemple, sovint les traduccions eren inventades.
Per la seva banda, el director de Survival International, Stephen Corry, va qualificar el programa com un “depriment exemple de com es retraten normalment els pobles indígenes a televisió”.
Ha canviat molt el món del cinema? Sí, quan vaig començar, la manera d’aprendre i d’introduir-t’hi era que t’acceptessin en una pel·lícula. Llavors, el sindicat et feia un certificat que deia que eres meritori de secretari de rodatge i hi anaves sense cobrar. Quan aconseguies tenir-ne tres, et donaven un carnet de secretari de rodatge i, des d’aquell moment, ja podies treballar. Se suposava que amb tres pel·lícules havies après l’ofici. Jo vaig tenir sort perquè em vaig trobar una persona molt generosa, Paco Pérez-Dolz, que em va ensenyar l’ofici. A partir d’aquí, podies accedir a ajudant de direcció i després ja podies començar a dirigir.
Quins referents podem trobar als vostres films? Sóc un gran cinèfil. Faré una breu enumeració. Primer, per generació, haig de dir Orson Welles. M’interessa la forma d’Orson Welles i vull destacar el primer pla seqüència de la pel•lícula traduïda com a Sed de mal (Touch of Evil, 1958) i, evidentment, la que és considerada l’obra mestra, Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941). Segon, com a referent personal, el neorealisme italià, que coincideix amb la meva etapa de creador de cinema. Jo vaig viure la guerra civil a Barcelona i la meva generació havia de conviure amb un cinema, diguem-ne, prefabricat i enganyós. Per això, ens va encisar l’aparició d’un glop fresc com el neorealisme cap als anys quaranta. Pensa que va ser fantàstic, de cop i volta, poder representar la realitat amb un afany de crítica social. Un tercer referent seria John Ford, tot i la distància pel que fa a la ideologia política. Un quart, Billy Wilder perquè m’encanta la comèdia tot i que n’he pogut fer molta poca. Per a acabar, també vull destacar el Visconti d’Il Gattopardo (1963).
«M’enterro en els fonaments me l’estimo molt perquè només m’ha donat disgustos.»
Hi ha cap dels vostres films que considereu especial, però potser poc conegut? Sí, "M’enterro en els fonaments", me l’estimo molt perquè només m’ha donat disgustos. Es va rodar amb el títol de La respuesta i va ser 24 vegades prohibida per la censura franquista perquè era la història d’un assassinat polític. Jo volia reflectir la revolta estudiantil a Barcelona, que era molt forta i que tenia connexions evidents amb el Maig francès. Hi havia tants punts en comú, que hi vaig acabar posant imatges del mateix Maig francès perquè, mentre rodava, es produïa la reivindicació esmentada suara. Llavors, fins que no es mor Franco, no es podia parlar de res i, un cop mort, l’argument ja no interessava ningú. Per una banda, allò que la feia críptica i que va provocar-ne la censura i que m’amenacessin de tancar-me a la presó, després de la mort del Dictador, semblava excessivament ingenu. I per l’altra, l’actualitat política estava dominada per un partit, i et deien: «Compte!, aquesta pel·lícula ha estat feta pel Partido.» A tot això, cal afegir-hi que hi va haver una persona que s’hi va interessar i que hi ha una publicació de 30 pàgines en què es diu que el meu protagonista és un antiheroi. Però el fet essencial és que la pel·lícula era sobre una novel·la, "M’enterro en els fonaments" de Manuel de Pedrolo. El personatge n’és conscient i «s’enterra en els fonaments» perquè sap que, després dels seus actes, s’enfonsarà. En recomano la lectura.
Com us ha marcat l’èxit de "La piel quemada"? Cal recalcar que és una pel·lícula que m’ha donat moltes satisfaccions; però, des del moment que la vaig fer, vaig passar a ser ‘el director de’ (La piel quemada). I quaranta-tres anys després, encara sóc ‘el director de’. Llavors, potser, t’estimes més una altra pel·lícula que no hagi estat tan ben acollida. Fa poc, per exemple, al BCNegra es va passar Los culpables, que és força menys coneguda, però que resisteix bé el pas del temps; val a dir que és una mica hitchcockiana.
Es fa cinema historicopolític a Catalunya? Som molt pocs, però hi ha alguns títols destacables. Per exemple, La ciutat cremada d’Antoni Ribas s’aguanta molt bé; la vam fer junts. També hi ha títols destacables com La febre d’or, La teranyina i Salvador Puig i Antich.
«Hi ha cinema que es fa a Catalunya que s’aprofita de la legislació catalana, però que, de tota manera, es fa en castellà.»
Hi ha cinema en català? Sí. Hi ha alguns actors com Marc Recha, directors com Cesc Gay, Ventura Pons i d’altres. Hi ha cinema que es fa a Catalunya, que s’aprofita de la legislació catalana, però que, de tota manera, es fa en castellà. Jo no vull dir que un cinema fet en castellà no sigui cinema català. Jo sóc català i una de les coses que m’agraden del llibre Josep Maria Forn. Indústria i identitat d’Àngel Quintana és que el subtítol indústria i identitat és molt encertat. Indústria, perquè vaig començar per sota de tot en l’engranatge cinematogràfic; vaig començar com a meritori de secretari de rodatge i em vaig integrar en una indústria. A Barcelona hi havia una indústria cinematogràfica molt important. Des del moment en què vaig començar a surar en aquest món, vaig començar a fer les pel·lícules que veritablement volia fer. El meu cinema intenta sempre reflectir la identitat catalana. Per això, he fet Companys, procés a Catalunya (1979), El coronel Macià (2006) i, si pot ser, faré la segona part del Macià, que no ho sé.
Versió original o doblatge? Jo sóc dels de versió original i, per tant, vaig al cinema Icària de Barcelona per aquest motiu. No parlo gaire idiomes, però el que vull és escoltar la veu dels actors. El franquisme va fer una cosa horrible amb el cinema i que va suposar l’esfondrament del cinema espanyol. Mentre a la resta del continent europeu es mirava de lluitar contra el domini de l’anglès, aquí es va crear legislació ad hoc que obligava a doblar al castellà. Hi ha un argument a favor i és que als anys quaranta hi havia una taxa molt elevada d’analfabetisme a l’estat espanyol i la gent no era capaç de llegir ràpidament els subtítols i, entre un cinema que passava films en anglès subtitulat i un altre que els oferia en espanyol amb títols molt dolents, però que eren en castellà, ja anava bé. Quan les produccions cinematogràfiques nord-americanes van venir doblades, es va acabar. Si les pel·lícules han de ser doblades, prefereixo que siguin doblades al català que al castellà.
«La indústria del cinema català no buscava la subvenció i la protecció del govern franquista.»
Com era la indústria cinematogràfica barcelonina que vau conèixer? Era una indústria petiteta, però que va tenir moments de gran esplendor. Cap als anys seixanta, el 67 o el 68, pensa que Produccions Balcázar era la productora que més pel·lícules rodava a Europa. En aquell moment Balcázar feia moltes coproduccions europees. Hi ha hagut una cosa que és molt bonic de la indústria catalana i és que en aquella època es feia un tipus de produccions molt diferent del cinema de Madrid. Quan s’acaba la Guerra Civil, cap els anys quaranta, el tipus de cinema que es feia a Madrid era nacional-catolicismo. És a dir, pel•lícules catòliques i històriques com La leona de Castilla (1951) i que feien apologia del franquisme com ara El santuario no se rinde (1949) i, com a cosa cultural, algunes produccions folklòriques. Què es feia a Catalunya? Comèdies. Pensa que el llegat més important que tenim a Catalunya dels anys quaranta-seixanta és un centenar de pel·lícules entre policíaques i de sèrie negra que trobem en films com Brigada criminal (1950) d’Ignasi F. Iquino i A tiro limpio (1963) de Paco Pérez-Dolz, grans exponents del que vull destacar.
La indústria del cinema català no buscava la subvenció i la protecció del govern franquista. Si tu feies Los ladrones somos gente honrada, no rebies la mateixa subvenció que si proposaves una temàtica més afí amb el Règim. A base de comèdies i de cinema policíac, es va fer una indústria cohesionada a Catalunya en què sempre hi ha hagut una empresa puntera. Primer va ser la Iquino, després va ser Emisora Films, Cifesa, etc. Ara, a tall d’exemple, hi ha Filmax. O sigui, sempre hi ha hagut una empresa molt potent i tota una sèrie de petites empreses que hi viuen una mica al voltant. Actualment, es pot parlar més d’indústria de cinema catalana que de Madrid. Després de Vicky, Cristina, Barcelona, sí que podem dir que es fan pel•lícules en què potser no hi haurà una gran empremta catalana, però que estan fetes per persones d’aquí i formen part de la indústria catalana del cinema.
«Tinc l’orgull d’haver ajudat a la creació de l’ESCAC.»
Quina vinculació teniu amb l’ESCAC? Avui en dia també hi ha gent que comença com jo, però gairebé tothom passa per una facultat. El problema es troba, segons el meu parer, que se’n surt amb molta teoria, però no amb la preparació suficient per a fer pel·lícules. En canvi, sí que hi ha una escola, i ho dic content perquè tinc l’orgull d’haver ajudat a la creació de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Vaig ser durant una temporada director general de cinematografia i vaig acabar molt fart de l’Administració. En aquell temps, jo vaig dir que calia fer una escola per a ensenyar a fer ajudants de muntatge i gent de muntatge (que ara es diu editatge). Persones que sàpiguen posar el focus, fer il•luminació, fotografia, escenografia, que es preocupi del vestuari, del maquillatge, de la producció, etc. Totes les branques que fan la producció d’una pel·lícula i això és l’ESCAC. I ho vaig aconseguir amb una batalla molt forta dins el sector, perquè no ho volien.
Quins projectes teniu en preparació? La continuació d"’El coronel Macià", que és dirà "Cinc dies d’abril". Del 12 d’abril al 17 d’abril del 1931, que és la proclamació de la República, el trencament i la reposició de la Generalitat. La diègesi central és un drama que passa al Palau de la Generalitat i els protagonistes són Francesc Macià i tres ministres de Madrid. També vull destacar que hi ha una proposta per a fer la segona part de La piel quemada. Sempre m’hi havia negat, però ara m’ho vull rumiar.
L'Ateneu Popular de Nou Barris acollirà del 18 al 21 de març el Festival de Curtmetratges de Temàtica Social Solo para Cortos. L’Associació pel Foment del curtmetratge social aposta pel cinema com a medi d’expressió cultural i com a eina per aproximar-se a la sensibilitat i realitat de la societat actual, per això organitza anualment aquest festival.
La d'enguany serà la sisena edició del festival, que pretén fomentar l’esperit crític mitjançant la projecció d’obres que presentin diferents situacions de la realitat social.
S’han rebut més de 200 curts dels quals 50 han estat seleccionats per exhibir-los al festival i 12 optaran als premis que atorga el jurat. Al llarg del festival es projectaran curtmetratges fets per diversos col·lectius de joves i panoràmiques dedicades a països com Cuba i Mèxic.
Els organitzadors/ores afirmen que “festival manté el seu compromís social, perquè la denúncia social segueixi sent una marca distintiva del projecte, donant veu a treballs de difícil accés als circuits comercials del món audiovisual”. Afegeixen que en aquesta nova edició es mantindrà el caràcter públic i popular que ha estat altre dels nostres trets distintius.
Paral·lelament al festival s'està dedicant una especial atenció a la sensibilització al voltant de la SIDA. Des de l’activisme de l’Associació el despertar de los demás es vol sensibilitzar als joves perquè prenguin consciència dels riscos que comporta fiar-se de les aparences físiques. Es faran diverses xerrades-debat els dies 12 i 15 de març a l'IES Guineueta.
Més informació: Solo para Cortos
