La Fundació Autònoma Solidària (FAS) inaugura el nou curs amb les xerrades d’Arcadi Oliveres i Ada Colau; dos testimonis, protagonistes i exemples de com l'acció local pot ser motor de canvi global.
La xerrada inaugural del curs d'Introducció a la Cooperació per al Desenvolupament organitzat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS), "Crisis i lluites socials. L'acció local, motor del canvi global", va donar, el passat dilluns 4 de novembre, el tret de sortida al nou curs 2013 – 2014. Sota el prisma, doncs, de l'acció civil com a motor de canvi, el catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va fer, en primer lloc, una aproximació a l'actual situació de crisi a escala global. Posteriorment, l'Ada Colau, activista i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), es va centrar en el paper que desenvolupa la societat civil per dona respostes i assolir canvis polítics i socials.
El discurs de l'Arcadi va ser clar: la principal novetat d'aquesta crisi és que, segons ell, "aquesta crisi, a diferència i en comparació amb les anteriors crisis capitalistes, és una crisi d’especulació". Les desregulacions financeres aprovades durant els darrers anys per part dels principals organismes (Reserva Federal dels EUA, FMI, Banc Mundial) han fet que, juntament amb l'evasió de capitals i la facilitat d'invertir i moure capitals de la qual dota internet, hagi estat impossible aplicar cap tipus de control sobre el sistema bancari i financer. Desregulació que, explica Arcadi Oliveres, el va fer créixer desmesuradament fonamentant-se en una especulació (i per tant, un creixement fictici) que ha acabat per desinflar-se.
La crisi que esclatava, com a dia simbòlic, el 15 d'octubre de 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, ha dut al G20 (creat teòricament per donar resposta i solucions al que s’apropava) a injectar un total de 4 bilions 600 mil milions d'euros al sistema bancari i financer. Quantitat que, a mode d'exemple prou gràfic, podria resoldre la fam al món 94 vegades. Resposta institucional i econòmica que posa damunt la taula, segons el catedràtic, que sota una òptica mundial financera "el món està governat per delinqüents".
Una forma de govern que, traslladat al terreny proper de l'Estat espanyol, "ha dut al desmembrament de l'estat del benestar i a un atur més que desmesurat" –que se situava en el 26,6% a setembre de 2013-. Arcadi Oliveres, però, proposa solucions: repartir la jornada laboral entre les persones que busquen i volen treballar, reduint jornada i traspassant la diferència econòmica que suposaria la reducció d'hores a l'Estat (que ja no hauria de subministrar les prestacions d'atur). Aplicar la Taxa Tobin, impost que gravaria els moviments de capital especulatius i ajudaria a reduir a la meitat l'especulació financera. En tercer lloc, si a l'Estat espanyol s'aturés el frau fiscal, es recaptarien 93 mil milions d'euros l'any –el que equival a dos anys de pensions considerant fins i tot el seu increment-. Oliveres hi afegia també l'eliminació de les SICAV o l'eliminació de la despesa militar. En conclusió: "Les alternatives a l'actual situació social, econòmica i política es podrien assolir, però ha d'haver-hi voluntat política i sobretot, ciutadana".
En aquest punt, el de la participació i actuació ciutadana, es va centrar la portaveu de la PAH, Ada Colau, explicant com la PAH és un exemple de motor de canvi social. Si bé va afirmar que la societat estava anestesiada quan va esclatar la bombolla immobiliaria a l'Estat, una petita part de la societat civil va començar a mobilitzar-se i organitzar-se en moviments pre-15M, com V de Vivienda. No obstant això, el shock de les famílies i la destrucció del somni capitalista va fer que famílies senceres que havien estat model per la resta de la ciutadania, de cop i volta van ser criminalitzades per haver-se hipotecat més enllà de les seves possibilitats.
L'èmfasi del discurs de l'Ada va estar en l'àmbit personal de la crisi: persones corrents tan allunyades de la política que es veien incapaços de lluitar. Aquest ha estat un dels grans èxits de la PAH: "apropar persones amb problemes similars per fer-los més forts". Segons va concloure, "les eines cap al canvi tan sols seran efectives si la ciutadania s'apodera, es mobilitza i desobeeix".
Davant les crisis d'avui a escala global i l'agreujament de la pobresa i les desigualtats, sorgeixen respostes ciutadanes que demostren el poder de la societat civil organitzada per assolir canvis polítics i socials. Per això, la FAS, com a entitat de voluntariat, ha volgut iniciar el curs amb una activitat que permeti reflexionar sobre aquestes qüestions i començar amb l'empenta i acció que es necessiten per aconseguir canvis globals.
El passat 23 de setembre, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va rebre el Premi Ciutadà europeu 2013 que atorga el Parlament europeu.
La seu de l’Oficina del parlament europeu a Madrid va acollir el dia 23 de setembre la cerimònia oficial de lliurament del Premi Ciutadà europeu 2013 que el passat mes de juny va ser concedit a:
A l’acte de lliurament, van intervenir per part de la PAH Raül Romeva (Verds/ALE), Ana Miranda (exdiputada de Verds/ALE) i Willy Meyer (GUE/NGL).
Els dos guardonats espanyols participaran també, durant el mes d’octubre, en un altre acte oficial a la seu del Parlament europeu a Brussel·les on es reuniran els 43 guanyadors d’aquesta edició del Premi.
La PAH no ha volgut, però, deixar de recordar que Europa ha de prendre partit en el “conflicte hipotecari” espanyol i legislar en favor del respecte als drets fonamentals a la Unió.
En el seu discurs, Ada Colau va denunciar que, malgrat que el Parlament europeu és l’única institució de la Unió sotmesa al vot de la ciutadania, les decisions que afecten l’àmbit europeu provenen, en canvi, d’institucions “profundament antidemocràtiques” com el Banc central europeu o el Fons Monetari internacional.
En aquest sentit, també el comunicat de premsa de la PAH destaca la paradoxa de rebre el reconeixement del Parlament Europeu al mateix temps que la Troika imposa unes polítiques que ofeguen la població i unes pràctiques que “persisteixen en la violació dels drets humans”.
Nosaltres creiem en Europa, però en l’Europa de la gent, dels drets humans, i no de la Troika, de les retallades, del rescat bancari.
Pel que fa a l’estat espanyol, la portaveu de la PAH va alertar que el govern està incomplint sistemàticament la normativa europea i ignorant la sentència del Tribunal de Justícia de la UE en virtut de la qual s’haurien d’haver aturat tots els processos d’execució hipotecària i revisar els que ja s’han produït.
Per tot plegat, Ada Colau va advertir que la ciutadania cada cop té més la percepció d’estar vivint una situació de “democràcia segrestada” i va instar el Parlament Europeu a ser valent i actuar en defensa dels drets humans.
Vídeo de la intervenció d'Ada Colau en l'acte de lliurament del Premi:
El grup promotor de la ILP per a la dació en pagament “retira” la iniciativa advertint que el projecte que el Partit Popular va aprovar en solitari el passat dijous dia 18 no recull ni l’esperit ni les demandes del text original.
El passat dijous 18 d’abril el Partit Popular va aprovar en solitari i sense acceptar cap esmena de la resta de partits la Proposició de llei de mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social.
El resultat és, segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, un text que no respecta la ILP, que es queda en mesures parcials, arbitràries i insuficients, i que menysté la sentència del Tribunal de Luxemburg, segons la qual la llei espanyola vulnera els drets dels afectats per execucions hipotecàries.
En aquest sentit, el diputat d'ICV Joan Coscubiela advertia al Congrés que aquesta nova llei serà probablement desbordada o fins i tot impugnada per les sentències dels Tribunals. Podeu veure la intervenció al web del Congrés dels diputats.
El mateix dijous 18 d’abril, les entitats promotores de la ILP per a la dació en pagament van fer públic un comunicat en què expressaven el seu rebuig a aquest projecte i a la forma en què s’ha tramitat.
En paraules d’Ada Colau, el Partit Popular s’ha servit de la seva majoria absoluta per “tancar en fals el debat” amb un projecte de llei que no recull ni l’esperit ni cap de les tres demandes que feia el text de la iniciativa original:
Malgrat que no ha estat possible retirar la ILP, el grup promotor sí ha volgut fer una retirada simbòlica per fer palès el seu malestar davant l’aprovació d’un projecte que no resol el problema.
Per a les entitats promotores, la proposició de llei aprovada desvirtua les propostes de la iniciativa legislativa popular -que va rebre el suport d’un milió i mig de ciutadans- i supedita el dret a l’habitatge als interessos dels bancs.
Milers de ciutadans continuaran perdent l'habitatge i continuaran endeutats amb les entitats financeres, perpetuant-se la injustícia de la legislació hipotecària espanyola.
Les entitats adverteixen que la reforma del PP “seguirà condemnant a la pobresa i a l'exclusió social a centenars de milers de persones”.
Ateses les circumstàncies, Ada Colau manifestava al programa Els Matins de TV3 que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca continuaria la lluita en defensa de les persones afectades per execucions hipotecàries aturant desnonaments, fent tasques de mediació per aconseguir dacions en pagament, etc.
Igualment, Ada Colau va recordar que ara es podrà explorar també la via judicial gràcies a la recent sentència del Tribunal de Luxemburg.
El passat dijous 14 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que la legislació espanyola sobre execucions hipotecàries no garanteix prou protecció als ciutadans contra les clàusules abusives.
La legislació espanyola vulnera la normativa europea. Així ho ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) en la sentència C-415/11 del dia 14 de març.
L’any 2011, Mohamed Aziz va perdre casa seva en no poder fer front al pagament de la hipoteca subscrita amb CatalunyaCaixa. Poc abans, però, va presentar una demanda en què sol·licitava que s’anul·lés una clàusula del contracte de la seva hipoteca per considerar-la abusiva i que es considerés nul el procediment d’execució hipotecària.
El Jutjat Mercantil nº3 de Barcelona va decidir preguntar al Tribunal de Justícia Europeu sobre la coherència de la norma espanyola amb la Directiva 93/13/CEE sobre clàusules abusives i sobre el concepte mateix de “clàusula abusiva”.
La sentència coneguda ahir afirma que la legislació espanyola és contrària a la Directiva en el sentit que no permet que el jutge adopti mesures cautelars com ara la paralització del desnonament en cas de clàusules abusives.
La sentència adverteix que la normativa espanyola només permet decidir sobre la qüestió amb posterioritat al desnonament amb la qual cosa es vulnera el dret de protecció del consumidor i se li ofereix únicament una protecció a posteriori que resulta del tot insuficient.
Les valoracions de la PAH
En síntesi, tal com indica la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el TUE ha arribat a la conclusió que la llei hipotecària espanyola vulnera els drets fonamentals de les persones afectades.
Per la PAH, la sentència dóna suport, a més, al caràcter retroactiu que la Iniciativa Legislativa Popular defensa atès que consideren que “no pot sostenir-se que una persona sigui condemnada a pagar un deute perpetu derivat d’un procediment il·legal”.
Per Ada Colau, portaveu de la PAH, el Govern haurà de canviar la llei i paralitzar tots els procediments que es trobin en curs.
