L’entitat celebra el primer aniversari del seu projecte de difusió gratuïta de la cultura i els llibres.
L’associació Llibres Lliures va inaugurar el 30 d’agost de l’any passat una llibreria gratuïta al carrer Cantàbria, 72 de Barcelona, en què els llibres no tenen cap cost més enllà de la voluntat de qui se’ls enduu.
Durant aquest primer any de vida, l’entitat ha rebut gran nombre de donacions de llibres i ha ofert un ampli ventall d’activitats com ara presentacions de llibres, sopars literaris, tallers, cursos, tertúlies, etc.
A més, des de l’abril de 2013, també disposa d’un segon espai al barri de la Ribera en col·laboració amb l’associació RAI.
L’objectiu de l’entitat és difondre i posar a l’abast de tothom la cultura i els llibres gratuïtament.
L’entitat ha crescut gràcies a les donacions de llibres, DVD, etc. de particulars i de les quotes dels seus socis.
L’associació Llibres Lliures cerca persones voluntàries que puguin dedicar unes hores a la setmana a enfortir el projecte de l’entitat col·laborant en tasques diverses, com ara:
Igualment, lentitat participarà, el proper mes d'octubre, a la Fira d'Economia Solidària de Catalunya i demana la col·laboració de voluntàris que puguin ajudar en l'atenció al públic durant els dies de la Fira.
Vídeo de BTV sobre els primers mesos de Llibres lliures:
Social Toy és una iniciativa per compartir joguines als parcs infantils tot fomentant el consum responsable i el respecte cap als altres i cap als espais públics.
La iniciativa Social Toy va sorgir l’any 2012 de dues mares que solien trobar-se amb els seus infants al parc de Passeig de Sant Joan de Barcelona.
Les dues dones, Sarah Rink i Marta Ros, van pensar que fóra bona idea deixar les joguines al parc a fi de no haver-les de portar cada dia i que tots els infants les poguessin compartir.
Malgrat l'inicial temor que les joguines desapareguessin, la idea d'aquelles dues mares es va fer realitat.
En el bloc de Social Toy, les dues mares expliquen que, efectivament, en algunes ocasions es van perdre joguines però la insistència i el convenciment de les persones implicades van permetre que la iniciativa tingués èxit.
I és que, tal com sostenen les seves impulsores, quan "tot és de tothom, en tenim més cura."
Així és com va néixer un moviment que s’ha anat estenent per parcs de tota la ciutat i rodalies, i que ha arribat també a Mallorca.
Per començar una experiència Social Toy, només cal que infants, pares i mares omplin de joguines una caixa que quedarà al parc infantil, perquè tots els infants en puguin gaudir. Cada joguina es marca amb la inscripció “Social Toy” i cadascú es fa responsable de desar les joguines que usa i mantenir-les en bon estat.
Els objectius són divulgar, a través del joc, els valors de compartir, del consum responsable, i del respecte cap als altres i cap a l’espai públic.
A la mateixa caixa o bé a prop d’ella, es sol deixar una explicació sobre la iniciativa, amb referència al seu web i als principis que la inspiren. Per facilitar la tasca, les impulsores de la iniciativa han preparat una guia per iniciar un Social toy.
Per què tenir un cotxe en propietat si passa el 90 per cent del temps aparcat? O una serra elèctrica que només fem servir un cop l'any?
El concepte de "consum col·laboratiu" va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre "What's mine is yours: the rise of collaborative consumption" de Rachel Botsman i Roo Rogers.
Fa referència al canvi en els hàbits de consum caracteritzats per la migració progressiva de l'actual model individualitzat cap a nous models d'interacció econòmica basats en l'intercanvi, l'ús compartit, la permuta i el lloguer d'objectes i serveis. Les plataformes d'igual a igual ("peer-to-peer" en anglès) i les xarxes socials han estat les desencadenants d'aquest canvi.
Alguns autors pronostiquen que algun dia mirarem enrere cap al segle XX i ens preguntarem per què teníem tantes coses. Durant el segle XX les economies occidentals van començar a produir objectes de consum: neveres, cotxes, telèfons i eines elèctriques per a la possessió familiar.
Però per què tenir un cotxe en propietat quan passa el 90 per cent del temps aparcat? O una serra elèctrica que només fem servir un cop l'any? El consum col·laboratiu té un element d'estalvi de recursos ambientals, ja que compartir suposa malgastar menys.
La confluència de la crisi econòmica i les possibilitats que ofereix la generalització de les connexions a internet està propiciant, en el nord desenvolupat, l'expansió d'aquest tipus de consum.
Per aprendre'n més:
Agenda/actes: Emprendre en l'economia col·laborativa. Curs de Barcelonetactiva.
Economistas sin Fronteras. Dosier: "Economia en colaboración"
El crowdfunding, les plataformes d'innovació col·lectiva o el crowdsourcing són alguns exemples de l'economia de la col·laboració. Economistes sense Fronteres publica un dossier sobre aquest nou paradigma econòmic.
"Es diu economia en col·laboració a un nou model d'intercanvi econòmic que es basa en tres principis fonamentals: interacció entre productor i consumidor que mantenen un diàleg continu, connexió entre parells gràcies a les tecnologies especialment digitals, i la col·laboració". Així comença el dossier número 12 d'Economistes sense Fronteres, una ONGD que aplega professors i catedràtics universitaris, compromesos amb la desigualtat i la pobresa.
L'economia de la col·laboració crea un triple valor (social, ambiental i econòmic) i revistes com Time i Forbes han parlat de la seva importància. La primera, l'any 2011, va destacar el consum col·laboratiu com una de les deu idees que canviarien el món. Per la seva banda, la revista Forbes estimava el 2013 que l'economia de col·laboració creix a una taxa del 25% anualment, i preveia que assoliria els 3,5 bilions de dòlars només als Estats Units.
Economistes sense Fronteres explica de la següent manera la seva decisió de dedicar el seu dossier de gener 2014 a l'economia col·laborativa: "Darrere d'aquestes iniciatives sembla bategar un nou paradigma econòmic, impulsat per altres actors (emprenedors individuals i no grans corporacions), orientat a altres objectius (crear llaços socials i enfortir les xarxes, reduir la petjada ecològica, donar accés barat o gratuït a béns i serveis) i sostingut per altres valors (democratització, cooperació, localització, sostenibilitat, cohesió social, desenvolupament de capacitats individuals i comunitàries, apoderament individual i comunitari)".
El dossier assenyala que les dimensions d'aquest model s'estenen tant a la producció (crowdsourcing, plataformes d'innovació col·lectiva, open softeware, continguts generats per usuaris, coworking) com al finançament (iniciatives de crowdfunding, monedes socials...). Se centra, sopbretot, en analitzar el primer: el consum col·laboratiu. Al llarg de 25 pàgines, el dossier explica els avantatges de l'economia col·laborativa i aborda els reptes als quals s'enfronta per seguir creixent.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha impulsat la redacció d’un relat col·laboratiu en el qual tothom ha pogut posar el seu gra de sorra realitzant piulades a través del Twitter. Màrius Serra ha estat l’encarregat de supervisar el projecte i editar els textos dels quatre capítols que conformen el llibre.
A mitjans d’abril, l’Oficina de Suport i Transferència a la Recerca de la UOC va proposar la redacció d’un conte col·laboratiu per mitjà del Twitter. L’aventura proposada per la UOC porta el nom “Hi havia una piulada”, el qual va acompanyat d’un subtítol ben aclaridor: “El relat dels investigadors de la UOC obert a tothom”. El projecte es va fer extensiu a tothom, fos o no de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sota dos úniques condicions: haver llegit la introducció del capítol i les piulades publicades abans de fer la proposta i elaborar frases de com a màxim 140 caràcters. La redacció del conte va acabar el passat 11 de maig i cinc dies després es va escollir el títol entre tots els que s’havien proposat seguint la mateixa metodologia que per redactar els quatre capítols del llibre: piulant propostes amb el hashtag indicat.
El conte ha tingut a l’escriptor Màrius Serra com a prescriptor i editor literari. Serra, a més, ha guiat als diferents autors durant tot el procés creatiu.
El passat 21 de maig, Màrius Serra va publicar el conte editat a la pàgina web de “Hi havia una piulada”. El relat porta el títol de Laberint dodecaèdric i narra les aventures d’un investigador de la UOC, en Jordi, tot centrant-se en alguns aspectes de la cultura maia i la seva profecia, la qual marca el 12-12-2012 com el dia que s’ha d’acabar el món. La presentació del llibre tindrà lloc el dimecres 27 de juny, tot i que el lloc i l’hora encara estan per confirmar.
