S’ha presentat el tercer Pla Integral del poble gitano que comprèn el període de 2014 a 2016, amb el qual es pretén actuar d’acord a les directrius de la Comissió Europea en aquest àmbit.
S’ha elaborat el Nou Pla Integral del poble gitano 2014-2016, el qual defineix les polítiques públiques específiques per millorar les condicions de vida de la població d’ètnia gitana.
Aquest Pla segueix les directrius de la Comissió Europea i, per la seva elaboració, s’ha comptat amb la participació de 21 representants d’entitats gitanes, l’assessor en matèria d’atenció a la comunitat gitana de la Generalitat i el vicepresident segon del Ple del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya.
Alguns dels objectius concrets d’aquest nou Pla són potenciar la llengua romaní, reduir l’absentisme i abandonament escolar, incrementar el nombre de persones que cursen estudis universitaris o post-obligatoris, millorar l’ocupabilitat, garantir el principi d’igualtat de tracte en els programes dirigits al poble gitano i potenciar la xarxa associativa de les persones gitanes.
Aquestes fites estan directament relacionades amb el marc de línies d’actuació que dicta la Comissió Europea, la qual, insta als governs a implementar actuacions que millorin les condicions de la població gitana amb relació a l’educació, el treball, l’habitatge i la salut.
A fi de poder millorar la difusió d’aquest Pla Integral 2014-2016 a la ciutadania gitana que no pertany a les diferents associacions que han participat en el mateix i així millorar el seu impacte, s’ha comptat amb la participació de Pativalé Manusa, que és un òrgan format per gitanos i gitanes de respecte, amb l’objectiu de que facin arribar el contingut del Pla a la població.
Entrevistem a Estel·la Pareja, directora de CCAR, amb motiu del lliurament dels Premis al compromís amb les persones refugiades, dels 10 anys de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i del Dia Mundial del Refugiat.
Amb quin objectiu heu posat en marxa aquests premis?
"Enguany és un any molt especial per a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). L’entitat compleix 10 anys, una xifra que abasta una amplia experiència personal i col·lectiva i, sobretot, la satisfacció de saber que avui donem respostes a les necessitats i a les expectatives d’un ampli col·lectiu de persones refugiades a casa nostra".
"Alhora però, volem que aquest aniversari vagi molt més enllà d’una celebració, volem que sigui un esperó per a seguir avançant en la defensa dels interessos de les persones refugiades i de les seves condicions de vida, però també per a continuar recorrent tot el camí que ens queda per fer en la consecució de noves fites en favor del nostre col·lectiu".
"I aquest és un repte que ens implica a tots, des de la parcel·la, petita o gran, que representem cadascú com a persones. Per aquest motiu, l’entitat vol fer partícip a tot el territori en la consecució d’aquest repte, en fer realitat que el nostre dia a dia sigui cada vegada millor i convidar a celebrar amb nosaltres aquesta data tan significativa per tot allò que suposa d’esforç, de treball, d’experiència, de satisfaccions, de preocupacions, i de compartir molts moments personals".
"Per tots aquests motius, ens va semblar molt interessant posar en marxa els Premis al Compromís a les Persones Refugiades 2014, a fi de donar un reconeixement públic i estimular la tasca feta a favor de les persones refugiades a casa nostra".
"Aquests guardons volen premiar els esforços realitzats per afavorir la plena integració social i laboral de les persones refugiades en un sentit molt ampli que va des del respecte i ajut en l’exercici dels seus drets, formació, salut, inserció laboral, lleure, sensibilització, divulgació, fins qualsevol oportunitat de normalitzar la vida quotidiana".
Els premis van adreçats a reconèixer la tasca de les institucions, empreses i mitjans que treballen en favor dels refugiats a Catalunya. Quina ha estat la resposta per part d'aquests tres sectors davant de la iniciativa?
"La veritat és que ens ha sorprès molt gratament la bona acollida que han tingut i de l'alt nivell de les candidatures presentades. Esperem que aquesta iniciativa animi a aquelles institucions, empreses i mitjans de comunicació a seguir treballant en favor de les persones refugiades. Alhora que esperem que motivi a aquelles que no ho fan a què ho facin, especialment empreses i mitjans de comunicació. Aquests últims han de tenir molta cura amb el llenguatge que utilitzen doncs sovint parlen de immigració irregular quan clarament es tracta de persones refugiades com vam veure amb el drama de Lampedusa o actualment a Ceuta i Melilla. Persones que se'ls estan vulnerant els seus drets com a refugiades, drets reconeguts en tractats internacionals firmats i ratificats per l'Estat espanyol".
Quina és la diferència entre una persona immigrada i una persona refugiada?
"La línia és molt fina. Podríem dir que la diferència principal és la voluntarietat o no del procés migratori. Les persones refugiades fruit de la persecució individualitzada per motius ètnics, religiosos, de nacionalitat, per pertànyer a un determinat grup social, per les seves opinions, per gènere o per orientació sexual i identitat de gènere o fruit de la violència generalitzada en el seu país es veuen obligades a fugir de casa seva en la recerca de protecció internacional. Des de la CCAR, però, qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions. No és també la pobresa una greu, continuada i sistemàtica violació dels drets humans?"
Quina és la situació actual dels refugiats a Catalunya? Com afecta la situació de crisi econòmica i social a aquest col·lectiu especialment vulnerable?
"A Catalunya tenim una greu mancança de places d'acollida per a sol·licitants d'asil. Aquestes places són per quan arriben i no tenen ni xarxa social ni mitjans econòmics. Al 2013 van sol·licitar l'asil 484 persones a Catalunya, la majoria de Síria i Malí i només comptem amb 28 places d'acollida. A part de les places la seva situació, com el de la majoria de la ciutadania, ha empitjorat notablement fruit del context de crisi que pateix el país. Van ser conjuntament amb la població immigrada les primeres víctimes. Cal afegir que les persones refugiades parteixen d'una situació encara més desfavorable. Per exemple, la documentació que tenen tot i que els permet viure i treballar és diferent a la de la resta dels ciutadans i ciutadanes i el desconeixement per part d'administracions i empreses dificulta que puguin tenir accés al mercat de treball i als serveis socials un cop tenen l'Estatut de Refugiat. Estem molt preocupats perquè actualment tenim persones que han fugit de Síria que es troben en situació de carrer. Això ens hauria d'avergonyir com a societat. Hem de fer un esforç important per a què les persones que han estat víctimes de greus violacions dels drets humans puguin tenir un procés d'inclusió favorable a casa nostra. No hem d'oblidar a més a més que les persones refugiades que ha acollit Catalunya han fet importants contribucions i aportacions a la nostra societat: músics, escriptors/es, periodistes, professionals de primer nivell, entre altres."
Quin paper té el dret internacional sobre les persones refugiades?
"Té un paper importantíssim doncs en el nostre cas podem exigir a l'administració de l'Estat el compliment de les obligacions vers a les persones refugiades en virtut de la normativa internacional en la matèria que l'Estat en el seu moment va firmar i ratificar".
La CCAR compleix 10 anys de treball a Catalunya en favor del col·lectiu de persones refugiades. Quina és la valoració d'aquesta primera dècada de trajectòria?
"En els últims 10 anys hem atès a més de 16.000 persones, refugiades i migrants vulnerables. Enguany conjuntament amb totes les organitzacions del sector hem aconseguit que la Generalitat de Catalunya adopti un Pla de Protecció Internacional a Catalunya. Estem molt contents doncs és una vella reivindicació de les entitats que treballem l'asil i el refugi a Catalunya. Catalunya té un deute amb les persones refugiades molt important, no hem d'oblidar que vam patir l'exili i que ara som qui som gràcies a que altres països van acollir-nos en el seu moment. Ara estem treballant per a què aquest Pla es desplegui i sigui dotat d'un pressupost doncs si no comptem amb polítiques públiques dotades de pressupost aquest pla quedarà en res. Fem un bon balanç tot i que encara ens queda molta feina a fer".
Quins són els reptes actuals i de futur de l'associació?
"El nostre principal repte es poder donar resposta a les necessitats de les persones que arriben a Catalunya en recerca d'asil i treballar per a una societat intercultural i diversa, respectuosa amb els drets humans. Això, però, cada dia resulta més difícil. Les pròpies entitats hem patit i continuem patint greus retallades i impagaments per part de les administracions que dificulten enormement la nostra tasca".
Com estan afectant els ajustaments dels darrers anys en l'àmbit social a la tasca de la CCAR?
"En els últims tres anys ens hem vist obligats a tancar 10 places d'acollida temporal, reduir equips i programes. Ha tingut un impacte molt negatiu tant per a les persones que hem atès com a les que no hem pogut atendre per falta de mitjans".
“Creiem en l'acció del voluntariat a fi d'aconseguir una ciutadania crítica i transformadora de la societat en la que vivim”
Quin paper tenen els voluntaris dintre de l'associació?
"Tenen un paper cabdal. Actualment comptem amb 50 persones voluntàries. Sense la seva col·laboració i treball absolutament desinteressat seria impossible continuar amb les nostres tasques. L'equip de voluntaris i voluntàries i la feina tan important que fan són un orgull per a nosaltres. Creiem en l'acció del voluntariat a fi d'aconseguir una ciutadania crítica i transformadora de la societat en la que vivim".
La Comissió Europea engega aquesta iniciativa amb l'objectiu d'implicar tots els actors rellevants en l'elaboració d'unes directrius europees sobre protecció dels infants.
En vistes a l’elaboració d’unes directrius europees per a la construcció d’uns millors sistemes integrats de protecció dels infants, la Comissió Europea ha posat en marxa una consulta pública per aconseguir que tots els actors rellevants en aquest àmbit puguin fer la seva aportació.
La consulta es centra principalment en quatre eixos:
Paral·lelament a aquesta iniciativa, la Comissió Europea està realitzant un estudi, que es publicarà a l'octubre, amb l'objectiu de recollir les opinions dels propis menors. Qui ho vulgui pot participar de la consulta omplint el qüestionari online abans del 3 de juliol.
La consulta arriba després que el passat 14 d'abril les Nacions Unides donessin llum verda a la entrada en vigor del III Protocol facultatiu de la Convenció dels Drets de l'Infant (CDN).
El dia 17 de maig es celebra el Dia Internacional contra l’homofòbia. S'ha convocat pel dia 16 de maig una concentració al Parc de la Ciutadella sota el lema Ni un pas enrere: Volem la llei contra la LBGTfòbia
Està pendent d’aprovació en el Parlament de Catalunya una proposició de llei que pretén garantir els drets de les persones lesbianes, gais, dones i homes bisexuals i transsexuals (LGBT) i evitar situacions de discriminació i violència cap a aquest col·lectiu. Una llei que vol recollir la demanda històrica del teixit associatiu que reivindica els seus drets. Una lluita que es vol fer ben visible aquesta setmana.
Com cada any, l’Observatori Contra l’Homofòbia ha elaborat un informe sobre l’homofòbia a Catalunya a l’any 2013. Publica el nombre de casos denunciats i la seva tipologia, constatant que la gran majoria d’agressions s’originen al carrer i a llocs públics, però també ocorren molt sovint en l’àmbit de l’Administració pública. Sense ser menys important, però sí en menor mesura, també es produeixen agressions en l’àmbit laboral, a les xarxes socials, a la família i a l’habitatge.
L’informe detalla les agressions més greus i més habituals que pateix aquest col·lectiu, i d’aquestes, destaquen les agressions produïdes a conseqüència del “projecte pilla pilla”. Un grup organitzat de joves publicava vídeos a la xarxa retransmetent com es feien passar per adolescents de 16 anys i contactaven per internet amb homes gais amb qui concertaven una cita. El grup els retenia en contra de la seva voluntat i els coaccionava i vexava, relacionant-los amb la pedofília
No són els únics casos que s’han registrat d’atacs homòfobs per internet, doncs les xarxes socials estan plenes de pàgines amb aquest tipus de contingut
L’Observatori reclama que s’agilitzin els tràmits per l’aprovació de la llei contra l’homofòbia i que es protegeixin els drets fonamentals de la persona, en especial el dret a la intimitat i a la dignitat. Demana que s’actuï contundentment davant de grups organitzats homòfobs i davant d'accions puntuals homòfobes al carrer, a la xarxa, i en directe. Vol que es creïn polítiques d’atenció integral a les persones agredides, que es vetlli per la dignitat del col·lectiu LGTB als centres penitenciaris i que s’ofereixi dret d’asil polític a les persones LGTB perseguides, castigades o torturades en el seu país d’origen, per la seva condició sexual.
A banda d’aquest informe elaborat per l'Observatori contra l'Homofòbia, la Comissió Unitària 28 de juny, ha elaborat un manifest per a reclamar una llei específica que vetlli pels drets i llibertats del col·lectiu LBGT.
La Proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia,vol situar a Catalunya en una posició pionera i exemplar pel que fa a l’elaboració i aplicació de polítiques LGBT. Està redactada amb l’objectiu d’aconseguir reduir la discriminació i fomentar a la ciutadania en general valors d’igualtat, respecte i tolerància, mitjançant l’establiment d’un conjunt de mesures que incideixen en l’àmbit educatiu, cultural, de lleure i esportiu, en els mitjans de comunicació, en les polítiques sanitàries i en l’acció social. Posa especial èmfasi als drets de les persones LGBT immigrades, en el tractament dins l’àmbit penitenciari d’aquelles persones LGBT que han estat privades de llibertat, regula els seus drets dins el mercat de treball, i finalment, tracta de forma separada alguns drets concrets de les persones transsexuals.
En definitiva, la llei vol donar resposta a les demandes de les entitats que treballen per els drets del col·lectiu LGBT.
Es destaca la creació de serveis i protocols específics dirigits a l’atenció integral d’aquestes persones, i la promoció de projectes d’entitats que treballin per la recuperació de la memòria històrica de les persones LGBT. També vol promoure les iniciatives d’associacions i empreses d’educació en el lleure, així com d’associacions juvenils que incorporin principis de reconeixement i respecte a la diversitat sexual i afectiva i sobre la identitat de gènere.
Per acabar, puntualitzar que amb la implantació d’aquesta llei, Catalunya també donaria resposta a la crida que va fer el 9 de maig el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, demanant als governs que revisin la legislació i implantin mesures per protegir els intersexuals.
Els òrgans de la UPF i de la UB que treballen per promoure la igualtat entre homes i dones a les universitats se sumen al rebuig de l'avantprojecte de llei sobre la interrupció voluntària de l'embaràs.
La Comissió Permanent de Polítiques d'Igualtat de Gènere de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), UPF Igualtat, considera que l'avantprojecte de llei orgànica per a "la protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada", impulsada pel Govern espanyol i el Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, "atempta contra la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos".
La comissió homòloga de la Universitat de Barcelona (UB), va un pas més enllà i demana la retirada de la proposta de reforma, ja que, expliciten, "suposa un retrocés en les llibertats generals de les dones i el dret de decidir sobre el seu propi cos".
UPF Igualtat, en el comunitat emès a principis de febrer, afirma també que "amb la supressió de terminis vigents per uns supòsits extremadament restrictius, els drets sexuals retrocedeixen a un passat autoritari on les dones havien de ser tutelades com a menors d'edat". En la mateixa direcció, la Unitat d'Igualtat de la UB afirma que la proposta "victimitza les dones i les considera subjectes passtius que han de ser tutelades per l’estat".
D'aquesta manera, les respectives comissions en matèria d'igualtat de gènere se sumen al rebuig públic emès ja per nombroses organitzacions feministes mobilitzades dins i fora de l'estat.
La Comissió Europea ha ampliat el període d’adaptació del termini obligatori d’implantació de transferències i domiciliacions SEPA.
La Comissió Espanyola de Migració a la SEPA destinada al seguiment de la transició a la SEPA a Espanya, òrgan format per associacions bancàries, infraestructures processadores de pagament i representants de la comunitat bancària espanyola, ha actualitzat les fites específiques per a la migració i ha fixat el següent calendari d’adaptació:
1 de febrer de 2014:
18 març 2014:
Maig 2014:
10 juny 2014:
1 febrer 2016:
"Junts podem fer una Internet millor" és el lema del Dia Mundial de la Internet Segura 2014, que se celebrarà arreu del món el proper dimarts, 11 de febrer.
Cada segon dimarts de febrer la Comissió Europea i INSAFE (la Xarxa Europea per a una Internet Segura) celebren el Dia Mundial de la Internet Segura (Safer Internet Day). Es tracta d'un esdeveniment a nivell mundial per un ús responsable i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment entre menors i joves.
L'edició d'enguany se celebrarà l'11 de febrer i posarà de manifest la necessitat d'implicar tota la societat en la creació d'una Internet més segura i propera als menors d'edat.
En el marc d'aquesta diada, s'organitzen diferents activitats a més de 70 països d'arreu. A Madrid, per exemple, tindrà lloc la tercera edició del congrés "Joven y en red". L'educació i la connectivitat mòbil seran els eixos d'aquesta trobada, que aplegarà tant a joves com a professionals de l'educació, les TIC i la seguretat.
Organitzacions sense afany de lucre i centres educatius estan convidats a acollir activitats en el marc d'aquesta celebració. Les accions es poden registrar a la plana web del Safer Internet Day i seran visualitzades juntament amb la resta d'activitats en un mapa interactiu.
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Com aborden les universitats la problemàtica? Com treballen per a la igualtat entre dones i homes?
"És imprescindible millorar la sensibilització social i la prevenció de la violència masclista amb actuacions adreçades a totes les dones i a tota la població, incidint molt especialment en la població jove".
Així s'expressa la necessitat de sensibilització social respecte de la violència exercida sobre les dones al Manifest Institucional del 2013, signat per la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis.
La importància de la conscienciació per avançar-se a les situacions de violència masclista i prevenir-les és, doncs, una evidència reconeguda a nivell institucional i també a nivell social, i mostra d'aquesta preocupació és el conjunt d'associacions i organitzacions que treballen amb aquest objectiu, com ara la Plataforma Unitària contra les violències de gènere.
La preocupació respecte de l'increment de situacions de violència masclista ha crescut arran de les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Segons l'estudi "L'evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere", les agressions físiques a les adolescents per part de les seves parelles ha augmentat un 0,8% en els últims tres anys. Les investigacions revelen també que les noies que accepten haver-se sentit obligades a participar d'activitats sexuals en les quals no volien ha crescut d'un 1% l’any 2010, a un 1,4% aquest 2013. Augmenta també l'amenaça d'agressió, que passa del 0,9% al 1,4%.
L'estudi explicita, en contraposició, que creix tant el rebuig a la violència masclista com les denúncies exercides per noies que l'han patida; canvis de tendència que posen de manifest la necessitat d'un canvi de mentalitat a nivell social. I en aquesta fita les escoles i l'educació dels infants i adolescents hi pren especial rellevància, tal i com conclou l'estudi.
Els actes del 25 de novembre a les universitats
La conscienciació com a eina de prevenció i instrument per fer créixer el rebuig vers la violència exercida contra les dones no s'acaba, però, als centres escolars. Ha d'arribar i arriba a les universitats.
El 25 de novembre, amb motiu de l'assassinat de les tres germanes i activistes Mirabal que van ser assassinades el 1960 per ordre del governant dominicà Rafael Trujillo, es commemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Per donar rellevància al dia i a la causa per la qual existeix, diferents universitats catalanes realitzen activitats i li donen veu:
La UPF Igualtat du a l'Auditori del campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra l'obra La Esclusa, de Michel Azama, interpretada per Ana Plaza i dirigida per Antonio Moreno. L'obra, un monòleg d'una reclusa que passa la seva darrera nit de confinament en una cel·la aïllada, incideix en les pors internes d'una dona que tem reintegrar-se al món després de setze anys de presó per un crim. La representació tindrà lloc el dilluns 25 de novembre a les 17.00 hores a l'Auditori del campus de la Ciutadella. L'accés és lliure amb prèvia reserva de les localitzacions a través del correu igualtat@upf.edu.
La Universitat de Girona (UdG), des de la Unitat d'Igualtat entre Dones i Homes, organitza la I Jornada del Dia Internacional contra la violència masclista, amb l'objectiu, segons l'organisme, "de sensibilitzar, prevenir i eradicar". L'acte comptarà amb taules rodones sobre la violència masclista a les universitats, xerrades sobre feminisme i la presentació del projecte europeu GAP en el qual participarà la UdG: «Violència de gènere i assetjament sexual en l'àmbit de les universitats».
El Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i promoció de les dones, de la Universitat de Lleida (UdL), convoca un acte unitari el dia 25 a la Plaça dels Fanalets de Sant Jaume per dir NO al maltractament contra les dones. L'endemà celebrarà el II Memorial d'Hortènsia Alonso: Joves i violència masclista al Centre de Cultures Transfonterer.
Finalment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) oferirà des de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) tota la informació i material necessaris per difondre un missatge d'igualtat entre gèneres i de no maltractament. Paral·lelament, l'Observatori per a la Igualtat reprendrà la campanya iniciada la passada Festa Major "NO és NO" i es manifestarà el 25 de novembre amb una jornada de reflexió col·lectiva a la Plaça Cívica de la UAB sobre els rols de gènere i amb un cine-fòrum sobre els professionals de l'educació vistos a través del cinema: visió de gènere.
Un pas més en la tasca de sensibilització i lluita contra la violència masclista
Diferents universitats catalanes compten amb organismes interns que vetllen per la igualtat d'oportunitats, el tractament no sexista i que lluiten per eradicar les pràctiques masclistes.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) disposa de l'Observatori per a la Igualtat, que ha elaborat una guia que posa de rellevància que la violència de gènere és entesa com la "violència física, però també la psicològica, sexual i l'assetjament exercits sobre les dones pel sol fet de ser dones, en el marc d'unes relacions de poder desiguals amb els homes". L'Observatori dóna eines i recursos per a combatre casos pràctics amb les quals les i els estudiants de la universitat es poden trobar.
En la mateixa línia, la Universitat de Barcelona (UB) compta amb la Comissió per a la igualtat de Gènere de la UB, mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per la seva banda, té la Oficina per al Suport de la Igualtat d'Oportunitats de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Cadascun d'aquests organismes interns de les universitats han desenvolupat Plans d'Igualtat (UPC, UdG, UAB i UB compten amb el seu) amb l'objectiu de, primer, analitzar la situació discriminatòria o no entre homes i dones als respectius centres, tant pel que fa a professorat i PAS com estudiantat. I segon, per avançar cap a un model universitari igualitari i sense expressions masclistes.
Així doncs, les universitats, que són una via fonamental per l'eradicació de les expressions de masclisme en la societat, no només commemoraran el Dia Internacional contra la Violència Masclista, sinó que totes tenen, si més no de cara enfora, eines per treballar cap a una universitat lliure de discriminacions per raó de gènere.
La mobilitat internacional de l'estudiantat i el foment del voluntariat són avui una prioritat per a les universitats catalanes. El programa SVE i el Voluntariat Universitari de la ONU donen resposta a ambdues fites.
L'activitat voluntària a Europa varia d’un Estat a un altre. Alguns casos, com els de l'Europa Oriental (Bulgària, República Txeca, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Eslovàquia i Eslovènia), gaudeixen d'una llarga tradició d'activitat voluntària. En d'altres, el fenomen encara s'hi està arrelant i creix poc a poc.
Segons el darrer sondeig de l'Eurobaròmetre publicat l'any 2011, "Voluntariat i solidaritat intergeneracional", prop d'una quarta part de la ciutadania europea realitza alguna activitat de voluntariat, ja sigui regularment o ocasionalment. Per reconèixer la tasca de 100 milions d’europeus que ja aleshores participaven en activitats voluntàries, la Comissió Europea (CE) va crear l’Any Europeu del Voluntariat, amb l'objectiu de reforçar aquestes persones i d'encoratjar les que encara no eren vinculades al fenomen del voluntariat.
A banda de la celebració i els nous repte de la tasca voluntària, la CE, a través d'eines com "Joventut en acció", ha buscat impulsar i potenciar el voluntariat entre el jovent i, en particular, del voluntariat de joves entre estats europeus.
El voluntariat de joves a Europa
Segons les dades publicades pel Portal Europeu de Joventut, l'any 2007 hi havia 96 milions de joves a la Unió Europea d'entre 15 i 29 anys involucrades en activitats voluntàries. Tot i això, les xifres no es reparteixen de manera homogènia a tot Europa.
D'una banda, cal tenir en compte la tradició històrica i la costum del voluntariat com a tal, on per exemple, a l'Estat espanyol hi és fortament arrelada. D'altra, hi ha països amb poblacions més joves, com ara Irlanda, Xipre, Eslovàquia i Polònia. Composició demogràfica que facilita, doncs, que a més joves, més possibilitat de tenir joves fent voluntariat.
El programa Servei Voluntari Europeu (SVE)
Amb l'objectiu, doncs, de potenciar que el jovent europeu s'involucri en activitats voluntàries intracomunitàries, la Comissió Europea va crear el 1996, el Servei Voluntari Europeu. El programa SVE depèn de la Comissió de Joventut de la CE i el defineixen com un "procés personal de formació no reglada del voluntari o voluntària, al llarg del qual, adquiriran una sèrie d'habilitats i coneixements de gran importància en el context personal i professional".
El programa SVE requereix d’una organització d’enviament i d’una d’acollida, paper que a avui a l'Estat espanyol exerceixen fundacions, associacions, ajuntaments i diferents universitats catalanes i espanyoles, com ara la Universitat d'Alacant, Universitat de Salamanca o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les entitats, ja siguin les que envien, les que reben, o les que coordinen; han de ser associacions no governamentals o entitats i iniciatives locals sense ànim de lucre. El seu finançament es basa en el principi de cofinançament entre les organitzacions participants i els fons de la Unió Europea.
Les estades a l'estranger a través del voluntariat poden durar de dos a dotze mesos i les línies d’actuació dels projectes específics van de qüestions mediambientals fins a treball per a crear societats cooperadores, passant pel combat contra el racisme, el tracte inclusiu de persones amb discapacitats, feina per la coexistència pacífica en zones conflictives, etc.
Els joves que hi participen i que decideixen traslladar-se a un altre estat de la UE per col·laborar amb una tasca com a voluntaris reben el suport i la formació necessàries per desenvolupar el projecte en el qual prendran part.
La Joana Cabral és una jove de Portugal que, a través del programa SVE, ha arribat al voluntariat de justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). La Pauline Wittekind, d'Alemanya, és també a la FAS col·laborant com a voluntària al programa CROMA, destinat a l'ajuda de nenes i nens de centres educatius de primària i secundària.
Per raons diferents (ja sigui la dificultat de trobar una feina a Portugal o la voluntat d'experimentar i créixer), l'empenta les a dutes a Catalunya i a fer feina desinteressadament en benefici d’altres persones. Segons la Pauline, "l'acollida a la FAS ha estat enorme" i el programa SVE ofereix una molt bona oportunitat amb "un procés fàcil i senzill".
La Joana, per la seva banda, explica que el fet d'entrar en contacte amb persones que viuen en altres circumstàncies diferents a les personals i a altres països, "trenca els amb els prejudicis culturals i les jerarquies socials". El voluntariat, diu, "ajuda més a una mateixa que als altres".
En la mateixa línia, el voluntari Abtin Mohtadi, d'Alemanya, explica que "el voluntariat ajuda a créixer com a persona i a viure noves experiències". L'Abtin és, amb la Vasiliki Stoumpou, de Grècia, voluntari al servei de persones amb discapacitat PIUNE, de la UAB.
Segons ell, fer de voluntari significa "posar-se a l'altra banda de la societat, mirar-la amb uns altres ulls". A més, és clar, del factor amb el qual la Vasiliki també coincideix que suposa anar a un altre país, amb una cultura i, sobretot, un (o en el cas de Catalunya), dos idiomes diferents.
Voluntariat Universitari de les Naciones Unides (PNUV)
Paral·lelament a l'impuls del voluntariat exercit per la Comissió Europea, les Nacions Unides també posen el seu granet de sorra a través del Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides (PNUV). Aquest voluntariat dura 6 mesos i a dia d'avui 28 universitats espanyoles formen part de la xarxa, coordinades per la Universidad Autónoma de Madrid.
A nivell català, són sis les universitats que, ja sigui a través del SVE o del PNUV, ofereixen l'oportunitat al seu estudiantat de participar de la xarxa d'intercanvi de voluntaris a nivell europeu. L'Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la de Lleida (UdL), la Politècnica de Catalunya (UPC), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV).
Les oportunitats de moure's per Europa a través i gràcies a les portes que obre la universitat són moltes. Com a voluntari o voluntària, però també amb altres projectes específics de cada centre i fins i tot cada facultat que gestionen les pròpies universitats. Si ets estudiant universitari o universitària, no te'ls perdis!
.
La Direcció General per a la Immigració ha resolt quines seran les entitats que formaran part de la Taula de Ciutadania i Immigració durant els propers 3 anys.
La Taula de Ciutadania i Immigració és un òrgan de consulta i participació per a polítiques de gestió del fet migratori que promou la Generalitat de Catalunya.
El principal objectiu de la Taula de Ciutadania i Immigració és el foment de la participació de la població immigrada estrangera i del conjunt de la població respecte aquelles polítiques vinculades amb el fet migratori.
Aquest òrgan també té per finalitat contribuir a la incorporació de la població immigrada i retornada al teixit associatiu de casa nostra i la sensibilització de la societat amb relació a la immigració i la no discriminació.
La Taula està formada per diferents òrgans interns i un d’ells és la Comissió Permanent. Les funcions d’aquesta Comissió és el desenvolupament i seguiment dels programes vinculats al Pla de Ciutadania i Immigració, el seguiment de les polítiques locals, estatals i europees en aquesta matèria i l’impuls i dinamització dels debats dels Grups de Treball i les Taules Territorials de la Taula.
Aquesta Comissió Permanent està formada pels departaments corresponents de l’Administració i per un conjunt d’entitats socials. Aquestes entitats són de dos tipus:
El passat 19 de setembre, la Direcció General per a la Immigració va resoldre les entitats que formaran part d’aquesta Comissió Permanent per als propers 3 anys. Les entitats que composaran l’òrgan fins 2016 són: Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis, CCOO, UGT, PIMEC, Foment del Treball, Unió de Pagesos, JARC, Càritas, Associació Reintegra, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, CCAR, SOS Racisme, ECAS, Fundació SER.GI, Creu Roja, Fedelatina, Associació de Dones Xineses de Catalunya, Mujeres Pa’lante, Associació Cultural Mediterrània de l’Hospitalet, La Llum del Nord, Associació Romanesa de Catalunya, Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya, Federació Catalana d’Entitats Pakistaneses, la Direcció General per a la Immigració, SOC i Departament de la Presidència.
La Comissió d'Acció i Cooperació de l'EIC fa una avaluació satisfactòria de la tasca duta a terme pels voluntaris enginyers a diverses ONGs de Catalunya i en destaca que gairebé el 40% són enginyers en actiu.
Quan, fa poc més de dos anys, els Enginyers Industrials de Catalunya van crear la Comissió d'Acció i Cooperació es van plantejar com a missió principal la sensibilització dels enginyers en les problemàtiques socials tant de les que els són més properes com les d'abast mundial i animar-los a fer tasques de voluntariat.
Aquestes tasques poden ser d'àmbit genèric dins de les ONG o bé, en el marc de les seves competències com a enginyers, difondre l'ús de noves tecnologies dins de les entitats o aplicar avenços tecnològics que incideixin en la millora del benestar dels incapacitats, entre d'altres actuacions.
Al llarg del 2011 i del 2012 la Comissió de l'EIC han estat 32 voluntaris (13 al 2011 i 19 al 2012) que han col·laborat amb 14 organitzacions del Tercer Sector Social. A finals del 2012 hi havia 13 enginyers fent voluntariat a 9 entitats i cal destacar que 5 (el 38%) són professionalment en actiu.
La Comissió fa una lectura positiva d'aquestes dades que reflecteixen el creixent interès dels i les enginyers/es per col·laborar en tasques de voluntariat i per això faran especial incidència en les relacions amb les federacions de ONGs per ampliar la difusió del servei i conèixer noves necessitats.
La persistent situació de crisi econòmica té una especial incidència en els col·lectius més desafavorits i fa que s' incrementi les demandes de serveis a les ONGs i també la necessitat d’aquestes de gestionar amb el màxim de eficiència els recursos disponibles i de diversificar el seu finançament. L'EIC considera que el seu voluntariat pot ajudar a reforçar moltes d’aquestes entitats.
El passat 25 de gener, la Comissió promotora per una Renda de Ciutadania Garantida va presentar a la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la seva proposta . La Comissió va lliurar el text i la memòria de la Iniciativa Legislativa Popular amb l’objectiu d’iniciar el procés legal.
L’any passat es va impulsar una iniciativa legislativa popular amb l’objectiu de presentar a tràmit un projecte de llei per a una renda ciutadana garantida. Aquesta demanda es recolza en la necessitat de desenvolupar l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, el qual, diu literalment: “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida ciutadana que els garanteixi una vida digna”.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per entitats socials, cíviques i polítiques, les quals consideren necessària aquesta regulació com a conseqüència de de l’augment de les dificultats econòmiques per a moltes famílies arrel de la situació creixent d’atur i pobresa.
L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és que ningú estigui per sota el llindar de la pobresa
Per aconseguir aquesta finalitat, la proposta de llei té els següents eixos principals:
La proposta també fa referència als requisits fonamentals per accedir al dret a cobrar la prestació . Són els següents:
El text presentat també preveu que la RGC sigui a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i gestionada per l’Administració de la Generalitat, les administracions locals i amb la participació de les entitats del Tercer Sector degudament acreditades.
La innovació que és bona per a la societat i, a més, millora la capacitat d'aquesta per actuar és com entén la Comissió Europea la innovació social. Així, a través del Concurs Europeu d'Innovació Social 2013 convida la ciutadania a proposar solucions innovadores per crear noves oportunitats de treball i millorar les que ja existeixen.
La Comissió Europea vol premiar les innovacions socials que tenen un impacte real en ajudar que més persones aconsegueixin un lloc de treball o s'apropin a nous tipus de treball. Amb aquest objectiu convoca el Concurs Europeu d'Innovació Social 2013, al qual es poden presentar propostes fins al divendres 21 de desembre.
La Comissió Europea explica que les idees que s'hi presentin poden estar relacionades amb desbloquejar o detectar el talent de les persones, crear o donar forma a nous mercats, o capacitar les persones per iniciar i desenvolupar amb èxit nous negocis.
El concurs està obert a totes les persones legalment establertes o residents als Estats membres de la UE (o en aquells països que han establert un acord per participar en el Programa de Competitivitat i Innovació), incloent individus, organitzacions o grups sense constituir. El termini per presentar candidatures tancarà el 21 de desembre de 2012.
Entre gener i febrer de 2013 es triaran les 30 propostes finalistes, que participaran a tutories per poder desenvolupar les seves idees. 10 d'aquests finalistes seran convidats/des a l'acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el mes de maig de 2013. Allà, es donaran a conèixer les tres idees guanyadores, que rebran 20.000€ cadascuna.
Què és la innovació social?
Tal com s'explica a la plana web del concurs, "les innovacions socials són innovacions que són socials tant en els seus fins com en els seus mitjans, és a dir, aquelles noves idees (productes, serveis i models) que compleixin simultàniament les necessitats socials (més eficaçment que altres alternatives) i creïn noves relacions socials o col·laboracions".
Són, doncs, innovacions que no només són bons per a la societat, sinó que, a més a més, milloren la seva capacitat per actuar. Les innovacions socials tenen lloc a través de les fronteres entre el sector públic, el sector privat, el tercer sector i la llar.
L’any 1989 es va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant per part de les Nacions Unides. Des d'aleshores, durant aquestes més de dues dècades, cada any, el dia 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Drets de l’Infant a tot el món.
Avui dia 20 de novembre és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Aquesta data commemora l’aprovació del Tractat Internacional que a l’any 1989 va establir els drets fonamentals de tots els infants, conegut amb el nom de Convenció sobre els Drets de l’Infant.
Aquest any, a casa nostra, aquest dia adquireix una especial rellevància com a conseqüència dels darrers informes publicats, com per exemple, el del Síndic de Greuges, que indica que la pobresa afecta un 23,7% dels infants catalans com a conseqüència de la crisi econòmica que estem vivint a casa nostra.
Malgrat aquesta situació, a Catalunya, comptem amb diferents mecanismes per garantir els drets dels infants: a nivell legislatiu, tenim una llei que recull tots els drets i garanties de la Infància i a més, el Parlament ha constituït una Comissió d’Infància. Així mateix, el Departament de Benestar, juntament amb altres municipis , ha acordat les bases d’actuació davant de les situacions de risc greu dels infants.
Per commemorar aquesta data i per sensibilitzar a la població envers a la situació de vulnerabilitat que es troben molts infants, la Fundació Catalana de l’Esplai i la Diputació de Barcelona han impulsat aquest 2012 la plataforma web www.dretsinfant.cat, dirigida a infants, professionals del món de l’educació i famílies i té com objectiu sensibilitzar i difondre els drets dels infants a la població.
La lluita de l’associacionisme educatiu perquè es reconegui la seva tasca educativa podria tenir una oportunitat gràcies a la Comissió Europea, que ha llançat una proposta perquè els estats membres validin abans de 2015 les capacitats i competències que s’adquireixen fora de l’escola o la universitat.
La Comissió Europea ha recomanat als estats membres que reconeguin les capacitats i competències adquirides en l’educació no formal. Es pretén que aquesta mesura serveixi per fer front als elevats índexs d’atur, especialment dels joves, els treballadors de més edat i les persones amb poques qualificacions. També es pretén incrementar l’accés a l’ensenyament superior, sobretot entre els estudiants de més edat.
Amb aquesta recomanació, la Comissió insta els estats membres a establir, d’ara fins al 2015, sistemes nacionals per validar l’ensenyament no formal i informal. Això permetria que els ciutadans obtinguessin una qualificació total o parcial sobre les capacitats i competències adquirides fora de l’ensenyament formal. Actualment, només Finlàndia, França, Luxemburg i els Països Baixos disposen de sistemes complets per validar aquest tipus d’aprenentatge.
“El nostre objectiu és que tots els ciutadans puguin fer ple ús de les oportunitats d'aprenentatge disponibles per millorar les seves qualificacions i les seves possibilitats d'ocupació, ja sigui al lloc de treball, a través de grups de la societat civil o a través d'internet”
Androulla Vassiliou, comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut
La proposta de la Comissió es debatrà al Consell Europeu i haurà de ser adoptada pels ministres d’Educació i Joventut els dies 23 i 24 de novembre.
Més informació al comunicat de premsa de la Comissió Europea.
Pràcticament tots els joves fan servir les noves tecnologies i es podrien considerar "nadius digitals". La Comissió Europea considera, però, que molts no saben com utilitzar el món digital en un context laboral. Per això, aquesta organització celebra l'e-Skills Week 2012 o la Setmana Europea de les Competències Digitals.
Tenint en compte que per a l'any 2015, el 90% dels llocs de treball requeriran competències electròniques, la Comissió Europea considera necessari preparar els/les joves i formar-los en habilitats i competències digitals. L'adquisició d'aquestes competències podria augmentar l'oferta de treballadors qualificats, incrementar les oportunitats d'ocupació i donar a Europa una injecció de productivitat.
Amb aquesta campanya la Comissió Europea vol informar els i les joves sobre com adquirir les competències electròniques necessàries per poder trobar llocs de treball en l'economia digital. També pretén conèixer les opinions sobre les prioritats per oferir llocs de treball, creixement, productivitat i competitivitat a Europa.
Entitats i organitzacions de més de 30 països europeus han acollit durant el mes de març esdeveniments i activitats en el marc de la campanya e-Skills Week, que té el colofó final durant aquesta darrera setmana del mes.
El 30 de març es realitzarà a Copenhaguen l'acte de clausura, on es llançarà el manifest d'e-Skills Week, que explicarà per què i com hauria d'invertir Europa en competències digitals. Fins al 2 d'abril, tothom que vulgui pot fer aportacions al manifest.
La iniciativa europea de consulta pública sobre l’accessibilitat i la supressió de barreres que afecten els ciutadans europeus amb discapacitat vol recollir propostes per elaborar la Llei europea d’accessibilitat, de cara a la tardor de 2012.
La finalitat d’aquesta nova normativa és garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin de condicions d’igualtat en l’accés a l’entorn físic, al transport i els serveis d’informació i comunicació. També es vol afavorir les persones amb mobilitat reduïda, així com la gent gran.
La proposta convida a tots els actors públics i privats interessats en el tema a aportar les seves opinions, a fi d’aixecar les barreres i, segons la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, la millora de l’accessibilitat també pot ser un estímul per a la innovació i el creixement.
L’accessibilitat és un tema clau en l’Estratègia de Discapacitat de la Unió Europea 2010-2020 i l’objectiu fonamental d’aquesta és la creació d’una Europa sense barreres per a les persones amb una limitació funcional abans del 2020.
La Comissió Europea va presentar aquest nou compromís a la Conferència de donants que es va celebrar dimarts dia 8 de novembre a Copenhague i en la qual van participar entitats públiques i privades de 40 països.
L’objectiu principal de la iniciativa és aconseguir la reinserció a l’escola primària d’uns 67 milions de menors que avui estan fora del sistema educatiu.
El comissari europeu de Desenvolupament, Andris Piebalgs, va destacar "els progressos considerables en educació primària" que s’han assolit en els darrers anys als països en vies de desenvolupament i va defensar "la necessitat de concentrar-se en millorar-ne la qualitat".
Per a fer-ho, el comissari va recordar la seva proposta d’invertir "almenys el 20% de l'ajuda europea al desenvolupament en impulsar el desenvolupament humà i la inclusió social”, prioritzant l’educació, la protecció social i la salut.
L’ajuda de les 30 entitats que participen en el programa de Cooperació Global per a l’Educació (GPE) ha permès, des de l’any 2004, l’escolarització de 19 milions d’alumnes. D’altra banda, l’ajuda comunitària per a la iniciativa ha recolzat l’escolarització de 9 milions d’alumnes a primària, la incorporació de 85.000 noves alumnes a secundària i la formació de més de 720.000 professors, segons dades de la Comissió.
S’obre una consulta pública per a tots els ciutadans de la UE sobra la nova estratègia europea UE 2020
En els últims deu anys la UE ha posat en marxa moltes mesures per convertir la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010". Aquests objectius es coneixen també com a Estratègia de Lisboa. No obstant això, diversos indicadors demostren que la UE no ha assolit aquests objectius. Per tal de definir les metes per a la pròxima dècada, la Comissió ha posat en marxa una consulta pública sobre la nova estratègia UE 2020. La consulta ha de proporcionar a la Comissió més informació sobre la visió que els ciutadans tenen d’una Europa amb un mercat social més intel·ligent i més respectuós amb el medi ambient.
Aquestes consultes públiques són espais que la societat civil i les seves organitzacions poden usar per donar la seva opinió sobre qüestions concretes. Les ONG, per exemple, poden expressar les seves preocupacions en relació amb la problemàtica de societats on cada vegada més hi ha exclusió social. Les ONG de medi ambient poden donar la seva opinió sobre com la UE i els seus Estats membres han d'afrontar el canvi climàtic i crear una economia més respectuosa amb el medi ambient.
La Comissió va presentar un document base per a la consulta, en què predefineix la forma en què l'estratègia UE 2020 s’ha de centrar en consolidar la recuperació de la crisi, procurant impedir que se’n pugui produir una de semblant en un futur pròxim. Hi ha tres objectius temàtics: crear valor a través del coneixement, potenciar el paper dels ciutadans en unes societats inclusives, i crear una economia competitiva, connectada i més verda. El termini per a remetre les aportacions a la consulta finalitza el 15 de gener de 2010.
