La universitat UNASAM del Perú, al costat de la UdL, han impulsat un projecte conjunt per crear un sistema que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat indígena d'Huapra de manera sostenible.
Els estats d'Amèrica Llatina tenen en comú, entre d'altres característiques, el fet d'haver viscut un segle XX convuls i carregat de reformes polítiques, socials i econòmiques. Un dels reclams, també comú per part de diferents comunitats, era i encara és el repartiment just de la propietat de la terra. D'aquí que avui coneguem nombrosos exemples de reformes agràries que intentessin donar solució a la lluita per la propietat del sòl, com les de Colòmbia (els anys 1936, 1961 i 1988), la de Bolívia (el 1953), Mèxic (1910), Veneçuela (1945 i 1960), Cuba (1959 i 1963), Equador (1964, 1973 i 1992) i Costa Rica (1961).
El Perú va experimentar també una reforma agrària l'any 1969, de la mà del president militar Juan Velasco Alvarado –que va arribar al poder a partir d'un cop d’estat l’any 1968-. Una conseqüència directa del canvi agrari impulsat pel dictador va ser l'alliberament de les terres habitades per comunitats indígenes dels Andes, entre elles, la de Huapra, ubicada al districte de Marcarà, província de Carhuaz, Departament de Ancash; situada a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar.
Des d'aleshores, la comunitat d'Huapra ha crescut, fins a formar-se avui per 180 persones. La comunitat d'Huapra ha viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums.
No obstant això, segons els investigadors del Projecte impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), en la manera de subsistir de la comunitat, podrien donar-se canvis que optimitzarien els recursos de la zona dels quals disposa la comunitat i permetria l'adaptació a un nou context climàtic. Segons expliquen des del Projecte, "el canvi climàtic ha fet variar el període de pluja i ha incrementat la temperatura, cosa que ha fet desorientar les costums de la comunitat". A més, "la producció agrícola i ramadera de subsistència s'ha vist també perjudicada per la contaminació minera". D'altra banda, afirmen que la "sostenibilitat del sistema agrícola no ha estat fins ara considerada una prioritat".
És per donar resposta, doncs, als canvis del context que de la mà de Lluís M. Plà Aragonés, membre del Departament de Matemàtiques de la UdL, en unió amb l'equip multidisciplinari de la UNASAM del Perú, s'ha impulsat el projecte de desenvolupament agrari sostenible.
El projecte pretén, en primer lloc, avaluar el sistema productiu passat i present de la comunitat indígena. En segon, formular un model matemàtic que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat i en tercer, facilitar la planificació. Diversos investigadors i professionals peruans, doncs, s'endinsen en la comunitat per oferir la possibilitat de mostrar una alternativa respecte del maneig ecològic del sòl i de les plagues, sobre l'elaboració de compostatge i la criança d'animals menors.
A finals de desembre l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya va atorgar el Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat al projecte "Encuentros de salud", el qual es desenvolupa des de fa set anys a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas (Mèxic) i busca formar i equipar el personal de les cases de salut de la zona.
Durant set anys, la Societat Civil Cultural i Solidària per la Pau de Reus i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat el projecte de cooperació "Encuentros de salud" a Mèxic. Aquest projecte també ha comptat amb la participació del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, qui des del principi hi va aportar un finançament molt important i hi va donar suport. El passat mes de desembre, "Encuentros de Salud" va rebre el reconeixement de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya en forma del Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat.
La dotació del premi, 5.000 euros, ha estat reinvertida íntegrament en el projecte que segueix en funcionament a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas. Segons expliquen fonts de la URV, "el projecte està centrat en donar suport al sistema de salut autònom zapatista per a les comunitats indígenes, aportant la capacitació de persones formades i promotores mitjançant seminaris formatius i contribuint a l'equipament de cases de salut amb material sanitari i farmacològic".
Fins ara, 88 persones de la comunitat universitària, majoritàriament estudiants de Medicina, Fisioteràpia, Infermeria i Nutrició, han participat al projecte i durant aquest 7 anys, la URV Solidària assegura haver-hi aportat 113.245 euros.
La cooperació al desenvolupament que realitzen les comunitats autònomes i les entitats locals s'anomena cooperació descentralitzada. Durant els darrers anys s'ha debilitat molt, degut a les retallades que s'hi han aplicat amb l'excusa de la crisi. D'aquesta manera, del 2010 al 2011 es van destinar a l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) autonòmica 60 milions d'euros menys, és a dir, va tenir un descens del 15%.
La Coordinadora de ONG para el Desarrollo de l'Estat espanyol (CONGDE) ha volgut analitzar aquestes polítiques des de la perspectiva de les ONGD amb l'Informe sobre la Política de Cooperación al Desarrollo de las Comunidades Autónomas.
Aquest document recull dades facilitades per les coordinadores autonòmiques d'ONGD, com ara la Federació Catalana d'ONGD per al Desenvolupament (FCONGD), i revisa diferents aspectes de la cooperació descentralitzada:
L'informe destaca que hi ha molta heterogeneïtat en les estructures i models de cooperació, però que tots els governs autonòmics tenen un dèficit important en quant al pes que atorguen a les polítiques de cooperació.
Les CA intervenen sobretot en tres àmbits: Cooperació al Desenvolupament; Acció Humanitària i de Emergència; i Educació per al Desenvolupament i Sensibilització. Geogràficament es prioritza la regió llatinoamericana.
L'Educació per al Desenvolupament és un element diferencial de la cooperació autonòmica, però està patint retallades
Destinen gran part de la seva a aquest últim: El 53% de la seva AOD va a l'Educació per al Desenvolupament (EpD), que a més, suposa el 70% del total de l'AOD espanyola destinada a aquest fi. És, doncs, un element diferencial de les cooperació autonòmica. Sembla, però, que la considerin menys important o prescindible, ja que, s'estan suprimint alguns accions d'EpD. En proporció al total de la seva AOD són Cantàbria (54%), Catalunya (15%) i la Comunitat Valenciana (13%) les que més fons hi destinen.
S'han realitzat grans esforços en millorar la planificació dels projectes, en canvi, l'assignatura pendent de la cooperació autonòmica segueixen sent el seguiment i l'avaluació.
S'ofereixen poques possibilitats de participar a ONGD i a la societat civil
Quant a la relació entre els governs autonòmics i les ONGD, encara que en teoria es fomenta la participació de les entitats, en la pràctica, se'ls dóna un caràcter informatiu i poques opcions de participació de qualitat. És destacable, però, que el Consell de Cooperació català és el que té un funcionament més regular i el que més pes dóna a la societat civil, mentre que en d'altres comunitats té només u caràcter informatiu.
L'informe assenyala que existeix un dèficit important als mecanismes de transparència i rendició de comptes. Tampoc es sotmet a un excessiu control parlamentari. 10 comunitats compten amb una Comissió Parlamentària per a la Cooperació o temes relacionats i, d'aquestes, l'única que té operativitat real, és a dir, capacitat de resposta, és la catalana.
