La cooperativa de treball Suara desenvolupa el projecte "Un, dos, coop" en col·laboració amb centres educatius amb l'objectiu de promoure el cooperativisme entre els/les joves.
Un, dos, coop porta a les escoles i als instituts uns tallers pràctics sobre els valors del cooperativisme. És un programa impulsat per Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d'atenció a les persones, per difondre els valors i principis del cooperativisme entre l'alumnat de primària i primer cicle de secundària de Catalunya.
A través d'aquest programa, les escoles participants acullen tallers que permeten a l'alumnat conèixer i viure l'experiència cooperativa, a través del joc, la música i el debat.
Els formadors/ores dels tallers són socis i sòcies de Suara, que expliquen trets definitoris de l'economia social: "Així contribuïm tant a cobrir part de l’incomprensible forat que els formats empresarials alternatius tenen als plans d’estudi com a transmetre la il·lusió i l’orgull de ser soci cooperativista".
El projecte es va posar en marxa durant el segon trimestre de 2014 i ja s'han realitzat més de 80 tallers a més de 20 instituts o escoles per tot el territori català. Al setembre, juntament amb el curs 2014-2015, s'engegaran nous tallers.
La llei catalana de cooperatives estableix que aquestes han de destinar un 10% dels seus beneficis a l'anomenat Fons d'Educació i Promoció Cooperativa. Aquest fons serveix per finançar activitats formatives i d'intercooperació, per assolir objectius d'incidència social i de lluita contra l'exclusió, i per difondre el cooperativisme.
"Un, dos, coop" és una de les accions que realitza Suara en aquest sentit. Destina els beneficis generats pel treball al foment dels valors cooperatius i a impulsar l'economia social i solidària, amb la convicció de que si els valors cooperatius tenen més presència a l'escola, la societat serà més pròspera i solidària.
Les escoles que vulguin participar al programa s'hi poden inscriure a través d'aquest formulari.
El pròxim mes de setembre comença una prova pilot que donarà feina a les persones que sobreviuen recullin ferralla pels carrers de la ciutat.
La cooperativa ocuparà de moment a 12 treballadors, tot i que l’Ajuntament de Barcelona confia que en poc temps es pugui donar feina a 30. La majoria d’aquestes persones són d’origen africà, tot i que també hi ha un important col·lectiu galaic-portuguès. Els contractats es dedicaran a recollir ferralla dels contenidors de la ciutat per portar-los a punts verds o als ferrovellers majoristes.
La nova cooperativa farà contractes d’un any i pagarà el sou mínim interprofessional (645,30 euros al mes). Els empleats podran renunciar a una part del seu salari, que no sigui superior al 30% del total, per obtenir un habitatge municipal. La cooperativa només contractarà a persones amb situació administrativa regular.
La iniciativa, considerada insuficient per l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, costarà a l’Ajuntament 274.055. Tot i així, segons el promotor del projecte, Jordi Portabella, conseller per ERC a l’Ajuntament de Barcelona, en el fons serà “un estalvi”, ja que es deixaran de destinar altres recursos a altres partides socials.
Crític, el nou mitjà digital cooperatiu, especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi crítica, amplia el seu objectiu: vol aconseguir 1.000 subscriptors per garantir l’estabilitat del projecte.
Falten només 5 dies perquè acabi la campanya a Verkami de Crític, un nou mitjà impulsat per la cooperativa de periodistes formada per Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila. Després d'una arrencada sorprenent, es plantegen arribar als 1.000 subscriptors:
Les subscripcions via Verkami són més econòmiques que un cop es llanci el projecte: 25 euros el semestre (la subscripció semestral quan s'acabi el Verkami valdrà 30 euros) i 40 l'anual (que valdrà 52). Si arriben als mil subscriptors, l'estabilitat del projecte serà molt més a prop i a més, realitzaran un d'aquests tres objectius extra, que decidiran mitjançant una votació popular entre els micromecenes.
Cada setmana, Crític publicarà un reportatge en profunditat sobre un tema d'actualitat política, econòmica i social. També publicarà continguts diaris d'opinió i anàlisi i una entrevista setmanal. Puntualment editarà revistes monogràfiques en paper sobre temes de gran interès social.
La campanya de micromecenatge va tenir una arrencada d'allò més exitosa: en només quatre dies van recaptar els 25.000 euros que s’havien proposat inicialment. “La setmana passada vam viure 78 hores que recordarem durant molts anys”, relataven els impulsors de Crític al blog del projecte.
Després d’aquest èxit, van ampliar l’objectiu, però no per assolir una xifra concreta de diners, sinó un nombre determinat de subscriptors. “El que volem és consolidar CRÍTIC sumant nous subscriptors. El pla d'empresa de CRÍTIC preveu l'estabilitat del projecte a l'entorn dels 1.000. Per tant, el nostre objectiu no serà arribar a cap quantitat concreta de diners, sinó arribar una quantitat concreta de persones. 1.000 micromecenes. Els 1.000 primers subscriptors de CRÍTIC.” Per aconseguir-ho, estan fent campanya a les xarxes socials amb l'etiqueta #Posemnosa1000.
Mentrestant, al web de Crític ja han començat a publicar continguts.
El documental mostrarà experiències personals i col·lectives d'arreu d'Europa "que han demostrat que es pot conviure d'una manera més justa, humana i sostenible".
La cooperativa audiovisual La Antena prepara un documental que explicarà diferents experiències al voltant del model de l'Economia del Bé Comú. Per poder desenvolupar el projecte necessiten un pressupost de 60 mil euros, que volen aconseguir a través d'aportacions voluntàries de particulars i patrocinadors.
L'Economia del Bé Comú és un model econòmic alternatiu al capitalisme sorgit a Àustria fa uns anys i que cada cop compta amb més suport. El film pretén reflectir com ha sorgit aquesta proposta, com es desenvolupa i com s'implementa "en un procés orientat a la construcció d'una societat més equitativa, justa i responsable amb l'ésser humà i amb el medi ambient". Ho farà tot recollint experiències que promoure el bé comú com a valor fonamental en les relacions econòmiques, socials i mediambientals a Àustria, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Espanya.
És la història de persones, empreses i organitzacions de tot Europa que ja han iniciat un camí cap al canvi.
El documental es finançarà a través del crowdfunding. Les persones que facin una aportació econòmica seran considerades productores i els seus noms figuraran en els crèdits de la pel·lícula. També rebran un correu el dia de l'estrena amb un enllaç perquè puguin descarregar-se el documental. Les empreses i les organitzacions poden ser patrocinadores a través d'una aportació voluntària. El seu logotip figurarà en la pàgina d'inici en la secció de Patrocinadors i serà inclòs en els crèdits del documental. També rebran un correu amb l'enllaç per la la descàrrega.
Aquesta cooperativa sense ànim de lucre pretén aconseguir la sobirania en el camp de les telecomunicacions. De moment s'estan fent xerrades pel territori.
Quantes vegades heu intentat fer algun tràmit en qualsevol companyia de telèfons i us heu quedat amb la sensació què us estan prenent el pèl? Segurament moltes. I per no dir les multituds de vegades que us han trucat per oferir-vos ofertes i nous serveis. És aquest el servei que desitja la ciutadania? O és un altre?
Aquestes són algunes de les preguntes que possiblement s'han formulat els fundadors de Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre que pretén oferir un bon servei de telefonia i connexió a Internet. Aquesta nova cooperativa vol seguir l'estela de Som Energia, i ja s'estan fent les primeres xerrades pel territori. La idea ha nascut de la mà de Mercè Botella, Andreu Camprubí, la cooperativa EtiCom i l'empresa tecnològica Nubip. El seus principals objectius, són oferir els següents serveis:
Fins aquí tothom pot pensar que Som Connexió, ofereix lo mateix que els grans proveïdors de telecomunicacions. Però són molts els fets diferencials d'aquesta cooperativa. En l'aspecte tècnic, primer de tot cal destacar que Som Connexió vol crear una xarxa de fibra òptica pel territori de la mateix manera que s'ha creat la xarxa Guifi.net. Aquestes xarxes entren dins l'anomenat Xarxa de Comuns, que vol dir que és una xarxa oberta, lliure i neutral.
Un altre de les principals característiques, és que filosòficament estan acollits al paradigma de l'Economia del Bé Comú. Aquest paradigma comporta els següents valors:
Oferint els serveis esmentats i acollint-se al paradigma de l'Economia del Bé Comú, Som Connexió pretén arribar a la sobirania de les infraestructures i els serveis de telecomunicacions. Això traduït al llenguatge col·loquial vol dir, la democratització i humanització d'aquests serveis.
Si Som Connexió té l'èxit de Som Energia, aleshores s'acabaran les trucades intempestives amb ofertes enganyoses, el mal servei que ofereixen algunes empreses i la sensació generalitzada que t'estan prenent el pèl.
Font d'informació: Som Connexió
Aquesta nova cooperativa de consumidors oferirà serveis de telefonia i Internet adaptats a les necessitats dels seus socis i sòcies, els quals podran decidir on invertir els beneficis que es vagin generant.
Avançar cap a un model econòmic que promogui la justícia social, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i la construcció comunitària. Aquest és l'objectiu de la cooperativa de consumidors Eticom - Som connexió. Ho volen fer utilitzant els serveis de telecomunicacions "d'una manera més justa, democràtica, solidària i sostenible". Així, aquest projecte "proveirà de serveis de telefonia i Internet als socis i sòcies i crearà ocupació, en el marc d'un projecte de construcció cooperativa i d'economia social i solidària".
L'assemblea constituent de la cooperativa estava prevista per a l'1 de març, però s'ha traslladat al 22 del mateix mes. Fins llavors l'agenda dels impulsors d'Eticom - Som connexió està plena de presentacions arreu del territori català. La idea és donar a conèixer el projecte i aplegar 400 persones que vulguin ser sòcies fundadores de la cooperativa.
Ara com ara, estan programades les següents presentacions:
"És una alternativa comunitària des de la ciutadania que pot donar respostes a les necessitats reals que tenim i no allò que marquen els oligopolis", explica Óscar Rando, un dels impulsors d'Eticom - Som connexió. El funcionament d'aquest projecte serà com la de qualsevol altra operadora amb els mateixos serveis, però per poder contractar-la caldrà ser soci/sòcia de la cooperativa, aportant un capital inicial i únic de 100 euros.
Josu Martínez, un altre dels impulsors, assegura que poden oferir tots els serveis que ofereixen les altres operadores i "algun més". Així, explica que al principi començaran amb serveis "paquetitzats", però que esperen rebre feedback de les necessitats de cada soci i fer "vestits a mida".
Labcoop posa en marxa durant el mes de març una formació on es compartiran eines, coneixements i experiències pràctiques d’emprenedoria social.
El curs, adreçat a totes aquelles persones que desitgen trobar models alternatius d’activitat econòmica, mostrarà com el model d’emprenedoria social compta amb una llarga tradició al país.
Al llarg dels tres dies de durada, els participants treballaran el següent contingut:
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya realitza periòdicament sessions informatives on poder saber que cal tenir en compte per desenvolupar el teu projecte.
Aquestes sessions informatives i de resolució de dubtes tenen lloc a la seu de la federació (c. Premià, 15 1er 2a – Barcelona) i us permeten conèixer les característiques principals d’aquestes organitzacions, quins elements heu de tenir presents per al procés de constitució d’una cooperativa i quins serveis de suport ofereix la federació per ajudar a la posada en marxa d’una iniciativa.
Les xerrades s’emmarquen en el programa d’Ara Coop, adreçat a estimular la creació d’empreses cooperatives i acompanyar-les durant el procés de constitució. Per assistir-hi, cal realitzar reserva prèvia a través del correu electrònic nuria@cooperativestreball.coop, especificant la data de sessió a la qual voleu assistir, les dades de contacte, el nombre de persones assistents i l’activitat que teniu previst realitzar. La federació us enviarà una resposta de confirmació de plaça.
Calendari de les sessions
Per a més informació, podeu contactar amb Núria Casamajó, trucant al 933.188.162 (ext.1) o enviant un correu electrònic a nuria@cooperativestreball.coop.
Passats sis mesos del tancament de l’any anterior, moltes entitats publiquen a través d’Internet els seus informes anuals amb tota la informació referent a l’activitat de 2011. És el cas d'Oikocredit, una cooperativa social que mitjançant les inversions dels seus socis concedeix crèdit a aquelles persones que habitualment no poden accedir al sistema bancari.
Oikocredit és una cooperativa de crèdit sense afany de lucre que està present a tots els continents del món i els 896 socis que la formen estan repartits en 70 països. Tot i això, el 15% dels seus clients són de l'Àfrica.
Aquesta cooperativa té com a missió captar fons mitjançant els seus socis per tal d'invertir amb criteris ètics i sostenibles. El 80% de la seva cartera de productes són microcrèdits i el 20% finançament a empreses socials: agricultura, manufactura i educació social.
A principis del mes de juliol de 2012, Oikocredit va presentar un informe que recull l'activitat portada a terme per la cooperativa durant l’exercici 2011.
A l’hora d'idear l’informe, es va comptar amb 495 socis d'Oikocredit per a la recollida de les dades.
El document destaca que l'any anterior, Oikocredit va concedir 520 milions d'euros, dels quals 410 milions d'euros corresponien a microfinances i la resta a finançament d'entitats del tercer sector.
Durant el 2011, els socis d'Oikocredit varen atorgar productes de crèdit a un total de 26 milions persones necessitades. A més el 83% d'aquests clients eren dones i el 53% habitaven en regions rurals.
Finalment, aquest 2012 Oikocredit continuarà expandint les seves idees socials i financeres a través dels seus socis amb l’objectiu de continuar arribant a les persones que més ho necessiten.
