Centre d’Estudis de l’Esplai – Suport Associatiu et mostra que cal tenir en compte per portar al dia l’entitat.
El curs, emmarcat en l’Escola d’Estiu del Voluntariat 2014 i reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, es realitzarà el 19 i 20 de setembre a Tortosa.
Al llarg d’aquests dos dies els participants treballaran el següent contingut:
Suport associatiu organitza a partir del proper 8 de setembre una formació orientada a gestionar i dirigir els diferents equips de persones dins d'una entitat.
Vols aprendre a organitzar i gestionar el teu equip de treball? Aquest curs està dissenyat per donar a conèixer eines i metodologies per millorar les habilitats per organitzar, motivar i formar equips de treball.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a responsables de voluntaris i persones que treballen dins l'associació.
Els Centres d’Estudi de Parla Catalana, durant l’any 2013, van incrementar un 20% les seves activitats, malgrat veure reduit el seu pressupost.
És un fet que les entitats de cultura popular han vist reduïdes les seves capacitats degut a la caiguda de subvencions públiques. Davant d’aquesta situació, algunes han aconseguit fer més amb menys recursos. És el cas dels Centres d’Estudi de Parla Catalana que, durant l’any 2013, van incrementar un 20% les seves activitats.
En concret, i segons dades de l’Institut Ramon Muntaner, l’any 2012 un total de 205 centres van realitzar 1.850 activitats mentre que l’any passat, un total de 215 centres van portar a terme 2.349 activitats diferents en els territoris de parla catalana. Una quarantena d’aquests esdeveniments, com ara conferències, audiovisuals, visites culturals i actes commemoratius, es van fer amb motiu de l’Any Espriu.
El nombre d’exposicions inaugurades al llarg de l’any passat van ser 193, de les quals 159 van ser de producció pròpia, és a dir, elaborades pels 61 centres d’estudi.
Gairebé 90.000 euros en premis i beques
Tot i la contenció en la despesa, els centres d’estudis han continuat convocant fins a 32 premis i beques per part de 25 instituts i centres d’estudis que han permès atorgar un total de 85.775 euros. Els de major dotació, 25.000 euros en total, són els Premis de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, seguits pels 9.000 euros de les Beques del CEIC Alfons El Vell de Gandia.
Un projecte de recerca de la universitat Rovira i Virgili portarà a la creació d’una base de dades sobre les associacions catalanes entre 1870 i 1980. Ramon Arnabat ens explica en que consisteix.
El grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitza un projecte de recerca històrica sobre la sociabilitat i l’associacionisme català. Amb el títol “Els espais i la memòria de la sociabilitat popular a la Catalunya Contemporània” i prenent com a punt de partida la Segona República es planteja veure com les formes de sociabilitat popular han evolucionat a Catalunya durant la repressió franquista i la posterior recuperació de la democràcia.
Una de les parts del projecte inclou la creació d’una base de dades de les associacions catalanes entre 1870 i 1980 que implicarà la cooperació dels centres d’estudis locals i comarcals de tot Catalunya. Actualment es compta amb 12.200 registres.
Per conèixer amb més profunditat aquesta iniciativa hem preguntat a Ramon Arnabat, responsable de la base de dades de l’associacionisme històric català Grup de recerca consolidat ISOCAC de la URV.
- D'on sorgeix la iniciativa de crear una bases de dades sobre l'associacionisme català?
En aquests moments no trobem aquesta informació de forma conjunta. Hi ha diversos treballs locals i comarcals, però manca una gran base de dades que permeti conèixer la història associativa del país. A partir d’un projecte de recerca sobre la sociabilitat i els espais de la sociabilitat la Catalunya contemporània del grup ISOCAC de la URV i finançat pel Ministerio de Economia, es va plantejar aquesta possibilitat. Tot i que érem conscients que nosaltres sols no podríem fer-ho, si que vam decidir de posar-nos a treballar i així és com s’ha posat en marxa aquesta macro base de dades. Ara esperem trobar la col·laboració de les associacions i de l’administració per poder-la desenvolupar.
- El període escollit va de 1870 a 1980, perquè aquestes dates?
La data d’inici és perquè és a partir de 1870 que comencem a trobar registres oficials d’associacions i per tant disposem d’informació més detallada, i la data final, 1980, perquè pensem que amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya s’inicia una nova etapa i ja es compta amb un registre d’entitats associatives oficial. El que de veritat ens interessava, però, era veure l’impacte de la dictadura franquista sobre la xarxa associativa catalana, i la veritat que aquest va ésser enorme, brutal!
- Quines són les principals aplicacions que després tindrà? Qui podrà tenir-hi accés?
Si obtenim suport de l’administració és evident que ha d’ésser una base dades pública, i per tant l’accés ha de ser lliure. Esperem que serveixi per impulsar la recerca sobre associacionisme i sociabilitat, més enllà de localitzar les dades d’associacions concretes. També pensem que pot ser molt útil als centres d’estudis locals i comarcals al facilitar-los una base important per a les seves investigacions.
- Amb quines dificultats us esteu trobant per recollir aquesta informació?
La principal dificultat és que la informació està molt dispersa i s’han de consultar molts arxius. Nosaltres per fer una primera aproximació hem consultat arxius estatals, provincials i comarcals i encara resta molta feina per fer. A més hem de tenir en compte que moltes associacions no deixaren un rastre oficial, és a dir, mai s’inscrigueren en un registre, i la informació sobre elles tan sols es pot obtenir a nivell local, per això hem demanat la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner.
Experts debatran aquest cap de setmana a Cervera sobre els efectes del Decret de Nova Planta en l’àmbit local i la derrota de 1714 en la 9a edició del Congrés dels Centres d’Estudi de Parla Catalana.
Sota el títol ‘Després de les noves plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana’, l’edició d’enguany servirà per posar en comú la recerca feta des de la perspectiva del món local sobre el que va significar la ruptura de les Noves Plantes, allà on van ser aplicades, i sobre la transcendència de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que van viure i protagonitzar al llarg del segle XVIII.
El congrés versarà al voltant de quatre àmbits temàtics: sistema polític i elits locals (règim municipal, hisendes locals i fiscalitat), una economia en transformació (especialitzacions productives, xarxes comercials i dinàmiques gremials), transformacions socials i conflictivitat (mobilitat social, xarxes de relació familiar i espais de sociabilitat) i cultura popular i renovació de les idees (llengua, ensenyament, producció científica i literària).
Cada dia rebem notícies relacionades amb la crisi que estem patint i les seves conseqüències socials. Aquesta successió de males notícies pot dur-nos al desànim, al catastrofisme o al fatalisme de creure que davant d’aquesta situació no hi ha res a fer.
Cristianisme i Justícia fa una proposta que neix de la convicció que tots som convidats a donar esperança i a esquerdar aquests murs que ara mateix se’ns imposen. Es tracta d’una iniciativa senzilla per il·lusionant que consisteix a compartir testimonis sobre històries que animin a l’acció i a l’esperança.
Durant el temps d’Advent, des del 2 de desembre i fins a Nadal, es publicaran al bloc les comunicacions rebudes, que responguin a aquesta crida:
Les històries s’han d’enviar a gastarlavida@fespinal.com. En funció de la resposta, la campanya tindrà continuïtat més enllà del temps d’Advent.
“Feedingzgz”: l’escàndol global del menjar
La primera història publicada arriba des de Saragossa i l’explica l’activista social i jesuïta José Maria Segura. Sorgeix de l’observació de l’escena d’un grup de persones cercant aliments en bon estat als contenidors d’escombraries d’un supermercat, d’on aconsegueixen treure diversos productes amb petits defectes o una data de caducitat propera. El malbaratament d’aliments –es llença gairebé un terç del que es produeix- esdevé especialment dolorós en un moment en què moltes famílies passen greus necessitats.
Per denunciar-ho i cridar l’atenció sobre aquest model productiu i de consum injust, a diverses ciutats d’Europa, i ara també a Saragossa, col·lectius de persones i entitats organitzen el què s’anomena “feeding”, àpats multitudinaris elaborats amb aliments rebutjats.
Podeu llegir aquesta i altres històries a l'apartat del nostre bloc: Esquerdes al mur
Suport Associatiu organitza a partir del 24 de desembre una formació adreçada a les persones majors de 16 anys que volen fer tasca de monitoratge.
Durant el curs, reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya, es treballarà el següent contingut:
El Centre d’Estudis de l’Esplai - Suport Associatiu desenvolupa durant el mes de desembre una formació on line adreçada a oferir eines per al disseny i la gestió de projectes.
El curs –reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya – està dirigit a totes aquelles persones encarregades de la gestió de l’entitat i/o que necessiten conèixer les claus per una correcta formulació.
Durant el curs es treballarà el següent contingut:
En el context de la crisi econòmic que afecta els països occidentals i la força creixent de les “potències emergents”, s’ha produït un increment considerable de l’interès per la terra i els recursos naturals a l’Àfrica Subsahariana. El Centre d'Estudis Africans i Interculturals ens proposa un curs per conèixer aquesta realitat.
Un seguit d’inversors públics i privats, provinents d’Occident, Àsia, Amèrica Llatina o la mateixa Àfrica han decidit apostar per les potencialitats de l’agricultura, la ramaderia, la mineria o el turisme en aquest continent. En alguns llocs, això ha desencadenat conflictes amb les poblacions rurals locals i una veritable “carrera per la terra” africana.
Aquestes noves circumstàncies vénen sumar-se a problemes i tensions presents de fa temps en el món rural africà: el creixement demogràfic, la desigualtat en l’accés a la terra i els recursos naturals, els efectes de les variacions climàtiques, les reformes agràries sovint fracassades, les disputes en torn dels parcs naturals, o l’apropiació per part de les elits dirigents de la major part dels ingressos generats per l’explotació dels minerals.
Des del Centre d'Estudis Africans i Interculturals proposen una anàlisi aprofundida d’aquests fenòmens i de les possibles vies de futur, centrant-se no només en els conflictes sinó també en les oportunitats de canvi i millora. I mirant d’entendre les diferents visions i idees sobre la terra i el seu ús que expressen els actors africans i els no africans.
El Centre d'Estudis Africans i Interculturals (CEA) organitza el curs “Terra africana: usos, visions i conflictes”, que es realitzarà des del 16 de novembre al 24 de novembre de 2012.
L’enquesta sobre participació i política del 2011 trenca alguns mites i marca un canvi de tendències socials que ve donat de la mà dels més joves. L’estudi, del qual s’ha encarregat l’Observatori Català de la Joventut i ha supervisat el Centre d’Estudis d’Opinió, s’ha realitzat sobre una mostra de 1.100 joves residents a Catalunya de 15 a 29 anys i 1.000 adults de més de 29 anys.
Segons el document publicat a principis de mes, "el voluntariat és un fenomen genuïnament juvenil". El 24,6% del joves van participar en alguna activitat organitzada de voluntariat durant els 12 mesos previs a la realització de l’enquesta, mentre que la taxa d’adults és del 13,1%. De la mateixa manera, dins el grup considerat de joves es produeix una tendència semblant: a menys edat, més participació en activitats de voluntariat. D’aquesta manera, els joves de 15 a 19 anys participen en un 34,9% en aquest tipus d’activitats, els de 20 a 24 anys ho fan en un 24,3% i els de 25 a 29 en un 18,9%.
Aquestes dades es matisen remarcant que la tendència d’associar-se és menor entre les persones joves, tot i que quan formen part de manera fixa d’entitats i associacions acostumen a mostrar un major grau d’implicació que el de les persones adultes.
Els joves que formen part d'associacions i entitats s'impliquen més en la seva gestió i organització que les persones adultes
D’altra banda, l’enquesta trenca amb el fals tòpic que els joves no s’interessen per la política. De fet, el document revela que ho fan tant o més que els adults però a través de formes de participació que s’allunyen de les tradicionals i entre les quals prenen especial força la signatura de manifestos, la compra o boicot de productes per raons socials o polítiques i la participació en manifestacions i concentracions.
L’estudi ofereix altres dades interessants relacionades amb el sentiment de pertinença nacional i la participació per sexes. Totes elles es poden consultar al document adjunt o al següent enllaç.
Totes les sessions es duran a terme en dissabte, de 10 a 14h. Màxim 20-25 persones.
Matrícula ordinària: 120 euros / estudiants: 80 euros
PROGRAMA:
MÒDUL A: ECONOMIA
MÒDUL B: SOCIETAT I POLÍTICA
MÒDUL C: CULTURA
Més informació:
Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia
Fundació Lluís Espinal
Roger de Llúria, 13 - 08010 Barcelona
Tel. 933172338 - Mail: info@fespinal.com
