El passat 22 de novembreva entrar en vigor la Llei 10/2012 per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia. La Llei es va publicar al BOE el 21 de novembrei la seva entrada en vigor ha estat immediata.
El principal efecte de la nova llei és que, a partir de la seva entrada en vigor, tothom que inicií un procediment judicial haurà de pagar una taxa. La llei grava amb una taxa qui promou la demanada o acció judicial tant en la primera instancia, com sobretot en els casos de segona instància en què es vol recórrer una sentencia prèvia.
Queden fora de la regulació de la nova llei de taxes judicials, els procediments penals i la primera instància dels procediments laborals, que estarien exempts de les noves taxes. També queden exclosos alguns procediments on la controvèrsia afecta a drets fonamentals o menors. Les persones acollides a la justícia gratuïta tampoc han de pagar la taxa judicial.
L’entrada en vigor d’aquesta normativa és important per a les entitats del Tercer sector ja que abans només s’aplicava una taxa a les societats mercantils amb una facturació superior a vuit milions d’euros a l’any però ara tothom, fins i tot entitats i ciutadans, hauran d’abonar aquesta taxa judicial per exercir els seus drets judicialment.
Actualment, atesa la crisis econòmica, són moltes les entitats que necessiten accedir a la via judicial per a la resolució de conflictes i, per tant, també estan subjectes al pagament de la nova taxa judicial.
Només estan exemptes d’abonar les taxes judicials, les entitats acollides a la Llei 49/2002 del mecenatge o règim fiscal de les fundacions així com aquelles associacions que siguin declarades d’utilitat pública, ja que ambdues normatives concedeixen el benefici de la justícia gratuïta i, per tant, deixen aquestes entitats fora de l’obligació de la nova Llei 10/2012, de 20 de novembre.
Totes les entitats no lucratives que estiguin obligades a presentar declaracions trimestrals a Hisenda, hauran de tenir en compte que el proper 20 de juliol finalitza el termini per presentar els diferents models.
Com cada exercici, quan arriba el mes de juliol les associacions i fundacions que estiguin obligades hauran de presentar a Hisenda les declaracions tributàries corresponents al segon trimestre.
Aquelles entitats que vulguin domiciliar els seus impostos hauran de realitzar la presentació de les declaracions com a data límit el 15 de juliol. Per a les entitats que no vulguin domiciliar els models, el termini finalitza el 20 de juliol.
L'IRPF no és un impost que afecti directament les entitats no lucratives, que són persones jurídiques. Aquest impost és un tribut que només afecta les persones físiques. Per tant, no suposa una despesa addicional per l'entitat.
Ara bé, les associacions i fundacions que paguin determinades rendes o imports a personal contractat laboralment, que hagin contractat els serveis d'algun professional autònom o conferenciant, que hagin lliurat algun premi o que paguin beques sí que tindrien una obligació fiscal.
Lògicament, aquestes quantitats retingudes cal ingressar-les posteriorment a l'Agència Tributària, operació que es farà mitjançant aquest model 111 de declaració-document d'ingrés.
Abans de presentar el primer model 111, l'entitat haurà de comunicar a Hisenda que comença a satisfer rendiments sotmesos a retenció. De la mateixa manera, en el moment en què deixem de satisfer els rendiments, caldrà fer una nova declaració censal per comunicar la baixa en el cens de retenidors.
Al mes de gener de l'any següent, caldrà presentar una declaració informativa amb el detall de tots els imports satisfets i retinguts, especificant quins han estat els perceptors i en quin concepte s'han abonat les quantitats satisfetes, entre altres dades. És el model 190.
Els terminis de presentació del model 111 són:
1. Entre l'1 i el 20 d'abril, en relació a les quantitats satisfetes i retingudes en el primer trimestre de l'any natural (de gener a març).
2. Entre l'1 i el 20 de juliol, en relació a les quantitats satisfetes i retingudes en el segon trimestre de l'any natural (d'abril a juny).
3. Entre l'1 i el 20 d'octubre, en relació a les quantitats satisfetes i retingudes en el tercer trimestre de l'any natural (de juliol a setembre).
4. Entre l'1 i el 20 de gener de l'any següent, en relació a les quantitats satisfetes i retingudes en el quart trimestre de l'any natural (d'octubre a desembre).
Per tal de conèixer les diferents modalitats de presentació i els aspectes més concrets del model 111, consulteu el recurs El model 111 d'Hisenda.
Les entitats obligades a presentar declaracions tributàries a Hisenda, corresponents al tercer trimestre, han de tenir en compte que el termini finalitza el proper 20 d’octubre.
Les declaracions més freqüents que es presenten a Hisenda són:
IRPF:
· Model 111 - Declaració d’ingrés de retencions i ingressos a compte de l’IRPF d’ús obligatori per liquidar les retencions efectuades a professionals autònoms, a treballadors, a col·laboradors, a treballadors laborals, a premis i a beques.
· Model 115 - Declaració d’ingressos i retencions a compte per les rendes d’arrendaments d’immobles, és a dir, totes les entitats que paguin un lloguer.
· Model 123 - Declaració de retencions de l’IRPF o impost de societats sobre pagaments d'interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital.
· Model 216 – Declaracions de retencions sobre pagament d'imports a determinades persones físiques, empreses o entitats considerades No Residents a Espanya a efectes fiscals.
IVA:
· Model 303 – Declaració trimestral de l’autoliquidació de l’IVA.
· Model 349 - Declaració informativa de les operacions de compres o vendes de béns i/o serveis efectuades entre entitats o empreses subjectes a IVAque estiguin inscrites al Registre d'Operadors Intracomunitaris d'Hisenda.
IMPOST DE SOCIETATS:
· Model 202 – Declaració a presentar només en el cas de que l'entitat hagi presentat Impost de Societats, i que a més aquest hagi sortit positiu (llevat d'algunes excepcions).
Les entitats que domiciliïn els seus impostos, han de tenir en compte que el termini finalitza el 15 d’octubre
Per a qualsevol dubte sobre aquests i altres models, podeu adreçar-vos als serveis d’assessorament econòmic de Xarxanet trucant al 902 267 267 o bé escrivint a economic@xarxanet.org.
Amb motiu de l'inici del període de presentació de les declaracions informatives i resums anuals dels diferents impostos gestionats per l'Agència Tributària, aquesta ha posat en la seva pàgina web a disposició dels contribuents tots els programes d'ajuda per la confecció de les diferents declaracions (per exemple, els models 180, 182, 190 i 390, entre d'altres).
Aquest període de presentació s'iniciarà el proper dia 1 de gener de 2011 i s'extendrà, per les declaracions obtingudes mitjançant aquests programes d'ajuda, fins el proper dia 31 de gener.
La mateixa Agència Tributària ha recollit en un portal específic tota la informació relativa a les Declaracions informatives de 2010, i addicionalment, en aquest mateix portal de Xarnanet podeu consultar el recurs relatiu a aquest tipus de declaracions, a on s'ha inclòs informació específica del procediment de descàrrega i instal·lació dels programes per tal de facilitar a les entitats el compliment de les seves obligacions.
La societat civil organitzada de Catalunya ha respost ràpid i de manera conjunta a la sentència que ahir va fer pública el Tribunal Suprem. Les entitats articulen un mateix discurs: la sentència es basa en un conflicte social que no existeix, provoca un perill de segregació de la societat en funció de la llengua i ataca un model reconegut, avalat i que funciona.
La sentencia crea un conflicte que no existeix
El conjunt de les entitats catalanes coincideixen a assenyalar que la sentència crea un conflicte social on no existeix. Tal i com afirma la CAL, la sentència “posa les bases per separar els nens en funció de la llengua dels seus pares”. La Plataforma per la llengua assegura que és “un atac contra la convivència i la cohesió social”.
En una Declaració Institucional signada per 8 entitats catalanes, s'afegeix que la sentència també significa “la limitació de les oportunitats dels ciutadans no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya”.
Defensa del model
La immersió és un model reconegut, avalat i que funciona. Aquest és el missatge que la majoria d’entitats ha entonat. Segons Òmnium Cultural “El Comitè d'Experts del Consell d'Europa considera, pel que fa a l'ensenyament de la llengua catalana, que l’únic model respectuós amb el compromisos de la Carta europea a l’Estat Espanyol és el que s’aplica a Catalunya basat en la immersió lingüística i en la no segregació dels alumnes.”
Les entitats també han fet referència a les dades de l’estudi PISA, unes dades que van sortir a la llum fa escassament una setmana. La declaració institucional afirma que l’últim informe PISA demostra que els estudiants a Catalunya “tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües que els de la resta de l’Estat espanyol.”
La consigna: reaccionar de manera ferma en defensa de la immersió
Com cal reaccionar a aquesta sentència? Malgrat alguns matisos diferents, el conjunt d’entitats coincideixen a proposar una reacció ferma de les institucions catalanes en defensa de la immersió. Segons Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, “Actuarem coordinadament per a una reacció serena i ferma” . La mateixa entitat insta “al govern i partits polítics a mantenir fermament el model educatiu català.” La Plataforma per la Llengua demana en especial a CiU, “com a coalició que s’està preparant per a governar Catalunya” que mostrin un rebuig complet a la sentència i a l’esperit que la motiva. La mateixa Plataforma ha anunciat la posada en marxa d’una campanya de gran abast per exigir la restitució del model educatiu català. (PxL)
Més de 10 entitats ja han reaccionat
La societat civil catalana ha trigat menys d’un dia a donar una resposta unitària a la sentència emesa ahir per part del Tribunal Suprem. Entre d’altres reaccions, s’ha fet pública una declaració institucional signada per 8 entitats catalanes: Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, el Centre UNESCO de Catalunya, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, l'associació d'escriptors PEN Català, el centre internacional Ciemen, l'Associació de Mestres Rosa Sensat i Linguapax. Altres entitats com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) i Tallers per la Llengua han emès comunicats al respecte.
La Conferència Mundial de la Joventut 2010 (CMJ), que s’ha celebrat del 25 al 27 d’agost a la ciutat de León (Guanajuato, Mèxic), ha congregat a més de 1.000 persones de 112 països de tot el món per realitzar fòrums sobre el desenvolupament de la joventut mundial, amb especial èmfasi en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM). Cada un d’aquests espais de debat i reflexió correspon a un dels agents socials estratègics: el fòrum social (els propis joves i els organismes no governamentals, els governs i els parlaments), els fòrum de governs i els fòrum de legisladors.
D’aquestes jornades de treball es desprèn la Declaració Guanajuato, un document elaborat per diversos governs participants al CMJ 2010, òrgans nacionals i locals, organitzacions civils i les Nacions Unides (ONU), a més de comptar amb la participació de joves. L’informe emet tretze recomanacions pels governs de tot el món per garantir, a nivell nacional i internacional, els drets bàsics de la joventut en els següents temes:
Aquesta declaració es presentarà a la Reunió Plenària d’Alt Nivell de l’Assemblea General de l’ONU que se celebrarà del 20 al 22 de setembre de 2010.
Durant la setmana de treball s’han realitzat més de 100 conferències, entre les que destaca la de Shirin Ebadi, premi Nobel de la Pau al 2003, dinàmiques, taules rodones, concerts, exposicions, etc.
La CMJ és una iniciativa del govern mexicà que ha comptat amb el suport de diversos països de tot el món, així com amb el del Sistema de les Nacions Unides i altres organismes multilaterals.
Greenpeace, ATTAC i Via Campesina són algunes de les organitzacions que, preocupades pel futur de l'alimentació i de l'agricultura a Europa, han creat la “Declaració sobre l'alimentació a Europa: per una Política Agrícola i Alimentària Comú sana, sostenible, justa i de suport mutu".
Aquestes organitzacions reconeixen la feina que s'està fent des d'activitats de base i moviments socials en la construcció d'una alternativa viable a la producció, distribució i consum actuals. Però, a més a més, consideren que cal fer arribar un missatge rotund als que elaboren les polítiques de la Unió Europea i als nostres països exigint una Política Agrícola Comuna que estableixi un nou sistema agrícola i alimentari basat en l'equitat, el dret universal a l'alimentació, la bona governança i la transparència.
Conviden a totes les organitzacions, grups i persones individuals a que signin aquesta declaració per utilitzar-la com eina per fomentar el debat sobre quin tipus de política agrícola i alimentària necessitem. Podeu llegir la “Declaració sobre l'alimentació a Europa: per una Política Agrícola i Alimentària Comú sana, sostenible, justa i de suport mutu" en castellà en aquest enllaç.
Consideren aquesta declaració com el primer pas per construir un ampli moviment de canvi per unes polítiques i pràctiques de sobirania alimentària a Europa.
Més informació i signatura: www.europeanfooddeclaration.org
Podríem dir que totes les associacions que persegueixen interessos generals, tenen una utilitat pública, ja que les seves finalitats van més enllà del benefici exclusiu dels seus membres. Ara bé hem de tenir en compte que no n'hi ha prou; cal que l'administració ens reconegui aquesta condició, previ compliment d'una sèrie de requisits i aleshores sí, podrem ser Declarats d'Utilitat Pública.
En aquesta càpsula, veurem quines obligacions i quins drets atorga aquesta declaració. D'entrada, podem avançar que la Utilitat pública possibilita l'accés al mateix règim fiscal especial del que gaudeixen les Fundacions.
D'entre les mesures de foment de l'associacionisme incloses a la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març reguladora del dret d'associació, destaquen les que fan referència a la declaració d'UTILITAT PÚBLICA.
La declaració d'Utilitat Pública, reconeguda des del Ministeri de l'Interior, suposa, a més d'un reconeixement social de la tasca realitzada per l'associació,
1) la capacitat d'usar la menció "declarada d'utilitat pública"
2) la possibilitat de gaudir d'exempcions fiscals i beneficis econòmics.
El marc legal bàsic de la declaració d'utilitat pública el trobem en els articles 32, 33, 34, 35 i 36 de la Llei Orgànica 1/2002, mentre que les qüestions sobre procediment i tramitació queden desenvolupades en el Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat publica.
El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ho recull com a una de les seves competències exclusives a l'article 118.a i b, pendents de desenvolupament normatiu, per la qual cosa, pel que fa a les exempcions i als beneficis, els podem trobar a data d'avui a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
Per gaudir d'ells, però, no n'hi ha prou amb la Utilitat Pública. Cal acollir-se expressament a aquest règim fiscal especial alhora que, per acollir-s'hi, cal complir els requisits establerts en el seu article 3.
Podran ser declarades d'Utilitat Pública les associacions que compleixin els requisits establerts a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació.
Quins són aquests requisits?
a) Sobre les finalitats. En els estatuts de l'associació cal preveure el fet que d'entre les seves finalitats es tendeixi a promoure l'interès general. L'article 32.1 de la LODA, estableix una àmplia llista oberta de finalitats, entre les que és difícil que no ens trobem.
b) Sobre les activitats. L'activitat de l'associació no ha d'estar restringida exclusivament a beneficiar els seus associats.
c) Sobre la Junta Directiva. Els membres dels òrgans de representació que perceben retribucions no ho podran fer a càrrec de fons i subvencions públiques.
d) Sobre els mitjans. L'associació ha de disposar dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per a garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
e) Sobre el temps. L'associació ha d'estar constituïda i inscrita en el registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i concorrent tots els requisits anteriors, almenys durant els DOS ANYS immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
D'altra banda, si voleu saber quins són els documents necessaris per sol·licitar la declaració cliqueu més avall. Documents a presentar per sol·licitar la declaració d'Utilitat Pública.
En contrapartida a les possibles exempcions i beneficis, ja siguin de caire fiscal o econòmic, de la declaració d'Utilitat Pública, les associacions han de complir un seguit d'obligacions que cal tenir molt presents perquè el seu incompliment pot arribar a produir un procés de revocació de la declaració.
Quines són, aquestes obligacions?
1. Rendició dels comptes anuals de l'exercici anterior en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització.
Aquests comptes anuals han d'expressar la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, així com l'origen, quantia, destí i aplicació dels ingressos públics rebuts. Així, es fa imprescindible per a l'entitat dur una comptabilitat per partida doble.
2. Presentació d'una memòria descriptiva de les activitats realitzades en l'exercici anterior a l'organisme encarregat de verificar la seva constitució i d'efectuar la seva inscripció en el Registre corresponent, en el que quedarà dipositada, juntament amb els comptes anuals.
3. Facilitar a les Administracions públiques els informes que li siguin requerits, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.
4. Aplicar les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense afany de lucre i les normes d'informació pressupostària, aprovades pel Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril.
Com ja hem vist, les associacions declarades d'Utilitat Pública han de presentar o remetre, abans del dia 1 de juliol de cada any, al Ministeri d'Interior, o bé al Registre d'Associacions on està inscrita l'entitat, els Comptes anuals de l'exercici anterior.
Quins documents han de presentar per complir amb l'obligació anual de rendició de comptes?
1. Certificat de l'acord de l'assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels Comptes anuals i el nomenament, si s'escau, d'auditors, expedit per les persones o càrrecs de l'entitat amb facultats per a certificar acords.
2. Un exemplar dels Comptes anuals, firmats per tots els membres de la junta directiva o òrgan de representació de l'associació obligats a formular-les, que contindran el Balanç de situació, el Compte de resultats i la Memòria econòmica.
3. Un exemplar de la memòria descriptiva de les activitats realitzades durant l'exercici econòmic al que corresponen els comptes anuals, firmats per tots els membres de la junta directiva o òrgan de representació de l'associació.
4. Les entitats declarades d'utilitat pública obligades a formular comptes anuals en model normal hauran de sotmetre-les a auditoria i acompanyaran a elles un exemplar de l'informe dels auditors, firmat per aquests.
En qualsevol cas, cal tenir present que:
a) Les entitats han de retre comptes de l'últim exercici tancat, en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització.
b) Els Comptes anuals es formularan conforme les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense afany de lucre, aprovades pel Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril, sens perjudici de les particularitats que puguin establir les disposicions fiscals per a aquest tipus d'entitats.
c) Els Comptes anuals han d'estar integrats per documents diferenciats, en els que s'indicarà de forma clara la seva denominació, la identificació de l'associació, l'exercici a que es refereixen, la moneda en que s'expressen, la firma dels responsables de formular-les i la data de la seva formulació.
d) El Balanç de situació, el Compte de resultats i el Quadre de financiació han de recollir tant els imports de l'exercici que es tanca com els de l'inmediatament anterior.
