La Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) i els seus membres de tota Europa demanen als europeus votar per una Europa més social.
Concretament, demana a la ciutadania el vot per aquells partits i candidats que s'hagin, explícitament, compromès en la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats a la Unió Europea. Al voltant del 9 de maig, Dia d'Europa, organitzacions des de Finlàndia a Portugal celebren activitats a nivell nacional, regional i local, en la línia de la crida de l'EAPN.
L'EAPN s'ha adreçat a candidats, preguntat-lis pel seu compromís per una Europa més social, lliure de pobresa, exclusió social i desigualtats. Molts candidats han respòs, i s'han adherit a les línies de treball de l'EAPN, oferint un ampli ventall de opcions compromeses amb una Europa social en la qual les necessitats de les persones estiguin al centre. Però, s'afirma des de la Xarxa, que “estem decebuts per que l'Europa d'avui no motiva a les persones a votar”. “Però també hi ha molts ciutadans que s'adonen de la importància de votar; sobre un 80% de les lleis nacionals és decidida a nivell europeu”.
Les claus de la crida de l'EAPN són:
Tot i l'objectiu europeu de treure 20 milions de persones de la pobresa fins el 2020, les estadístiques mostren un augment de la pobresa, segons estimacions de l'EAPN. Entre el 2010 i el 2011, l'increment de persones en risc de pobresa o exclusió va ser de 3,7 milions de persones.
El manifest de l'EAPN, Escollir campions per una Europa social, es pot consultar en aquest enllaç
Fundada el 1990, l'EAPN és la xarxa de xarxes nacionals, regionals i locals més gran d'Europa, que involucra organitzacions anti – pobresa i moviments de base, així com organitzacions de nivell europeu actives en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
És el compromís que demana l'EAPN a tots els països participants en les pròximes eleccions europees.
L'objectiu és obtenir el compromís dels candidats i candidates per tal que situïn la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i la desigualtat en el centre de l'agenda política europea.
Les mesures d'austeritat han desmantellat l'estat del benestar, per tant és més important que mai votar les candidatures que marquin la diferència, que apostin directament per incrementar les polítiques socials, treballant conjuntament amb les entitats del tercer sector.
Malgrat que l'Estratègia Europa 2020 marca l'objectiu de reduir en 20 milions el nombre de persones en risc de pobresa, el cert és que, des del 2010 a la UE hi ha 6 milions més de persones vivint en situació de pobresa; ell 2012 ja n'eren 121,2 milions.
"L'augment de les desigualtats i l'absència de participació de la societat civil en els processos de presa de decisions ha incrementat les diferències entres els que tenen el poder polític i econòmic i la resta de la ciutadania" senyala Barbab Helfferich, directora d'EAPN. Per tot això EAPN ha endegat la campanya Elecció de Líders per a una Europa Social i assolir un pacte social europeu.
La European Anti Poverty Network – EAPN (Xarxa europea de lluita contra la pobresa) és una coalició independent d'ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social en els Estats membres de la Unió Europea, creada al desembre de 1990 per organitzacions que treballaven dins de la UE amb persones en situació de pobresa i vulnerabilitat, sent un òrgan de consulta del Consell d'Europa.
La crisi econòmica mundial ha portat a un increment de les diferències entre rics i pobres. El nou Informe d'Oxfam Intermón proporciona pautes per poder entendre la magnitud de la situació actual.
Una de les principals conseqüències de la crisi econòmica mundial ha estat l'increment, en els darrers anys, de les desigualtats al món. Mentre els rics han vist incrementada la seva riquesa, els pobres i bona part de la classe mitjana existent han patit una reducció significativa del seu poder adquisitiu. Això és el que es desprèn de l'informe Governar per a les elits: segrest democràtic i desigualtat econòmica, que Oxfam Intermón va fer públic el passat 20 de gener.
El document surt a la llum la setmana que els principals dirigents econòmics mundials es reuneixen a Davos per analitzar i fer front als principals perills econòmics mundials, recollits en l'informe preliminar Riscos Globals 2014. En ell es pot comprovar com, en la mateixa direcció que Oxfam Intermón, les desigualtats socials esdevenen un dels principals maldecaps per als mandataris mundials. L'informe adverteix que calen mesures urgents per no caure en una nova gran recessió que ofegaria les classes mitjanes dels països desenvolupats.
Però, fins a quin punt són palpables aquestes diferències? A continuació us proporcionem un seguit de claus, extretes de l'informe d'Oxfam Intermón, que ens ajuden a fer-nos una idea de la situació actual:
CLAUS
1. Quasi la meitat de la riquesa mundial està en mans de l'1% de la població més rica, mentre que l'altra meitat es reparteix entre el 99% restant.
2. La riquesa del 1% de la població més rica del món ascendeix a 110 bilions de dòlars, una xifra 65 vegades més gran que el total de la riquesa que posseeix 3 la meitat més pobra de la població mundial.
3. Les 85 persones més riques del món poseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial.
4. Set de cada deu persones viuen en països on la desigualtat econòmica ha augmentat. en els últims 30 anys.
5. El 1% més ric de la població ha vist com s'incrementava la seva participació en la renda entre 1980 i 2012 en 24 dels 26 països dels quals tenim dades.
6. Als Estats Units, el 1% més ric ha acumulat el 95% del creixement total posterior a la crisi des de 2009, mentre que el 90% més pobre de la població s'ha empobrit encara més.
Per fer front a aquest increment de les desigualtats, l'informe Governar per a les elits: segrest democràtic i desigualtat econòmica exigeix als líders mundials les següents mesures:
MESURES
• No utilitzar paradisos fiscals per evadir impostos ni als seus propis països ni en altres països en els quals inverteixen i operen.
• No utilitzar la seva riquesa econòmica per obtenir favors polítics que suposin un menysteniment de la voluntat política dels seus conciutadans.
• Fer públiques totes les inversions en empreses i fons de les quals siguin beneficiaris efectius i finals.
• Recolzar una fiscalitat progressiva sobre la riquesa i els ingressos.
• Exigir als governs que utilitzin la seva recaptació fiscal per proporcionar als ciutadans assistència sanitària, educació i protecció social universals.
• Reclamar que totes les empreses que posseeixen o controlen ofereixin un salari digne als seus treballadors.
• Exigir a altres elits econòmiques que també s'adhereixin a aquests compromisos.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya porta a terme a partir de febrer una formació on line on s’aprofundirà en els drets civils i polítics i en els sistemes de protecció.
El curs, centrat en la seguretat dels drets humans, permet endinsar-se en els fonaments dels drets humans i en els diferents sistemes internacionals de protecció. A més, un dels blocs de la formació abordarà com la crisi econòmica i financera que afecta als països occidentals està incidint en aquests.
Temari
El passat 27 d’octubre el Departament de Governació i Administracions Públiques va organitzar una jornada de treball i col•laboració entre administracions, entitats i fundacions gitanes i tècnics de les administracions públiques per presentar el nou Pla Integral del Poble Gitano i fer una mostra de les actuacions realitzades fins el moment.
El nou Pla integral del poble gitano 2009-2013 es va aprovar el passat mes de juny amb la intenció de crear una eina eficaç per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques de la comunitat gitana. El Pla incorpora millores i canvis que han sorgit del treball conjunt i col•laboració entre departaments de la Generalitat, associacions i fundacions gitanes, entitats que treballen per millorar la qualitat de vida del poble gitano i dues avaluacions externes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’esperit i principis teòrics del Pla són la participació i el treball transversal entre 13 departaments de la Generalitat, les entitats gitanes, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; entitats cíviques i, sobretot, el Consell Assessor del Poble Gitano, òrgan consultiu i de participació del poble gitano.
La jornada es va desenvolupar en bona part en l’exposició en taules rodones de les diferents actuacions que s’estan desenvolupant. Aquests són només alguns exemples: la Fundació Pública Institut de Cultura del Poble Gitano a Catalunya, el protocol d’actuació amb persones gitanes d’origen immigrant, el Pla integral del poble gitano al territori, el Museu virtual del poble gitano, el projecte de promoció escolar del Departament d’Educació, la línia d’actuació dels Mossos d’Esquadra amb el poble gitano, la prospecció sobre l’estat de la qüestió de la població gitana a Catalunya en l’àmbit universitari, el servei de mediació per a la gestió de l’habitatge social i el servei de mediació cívica i comunitària per afavorir la prevenció de conflictes de convivència.
