L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
Barcelona avança en els drets civils i la no-discriminació
L’ Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
El passat mes de març, concretament el 28 de març de 2014, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació de l’Agencia Pels Drets Civils i la No-Discriminació, la qual va ser presentada per Francina Vidal, regidora de Dona i Drets Civils
Aquesta agència te com a objectiu principal ser identificada i utilitzada per la ciutadania com el servei municipal que impulsa la defensa i promoció dels drets i deures de les persones a Barcelona
Aquest serà l’objectiu principal, però l’agència també destaca els seus objectius específics:
Per dur a terme l’objectiu principal i els objectius específics, l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, ha estat estructurada en dos eixos de treball:
L’ Ajuntament de Barcelona, el dia de la presentació de l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, va destacar que es posaran en marxa uns determinats projectes dirigits a col·lectius vulnerables, com per exemple:
Per finalitzar, destacar que es preveu dotar a l’Agència Pels Drets Civils i la No-discriminació de capacitat sancionadora quan la llei ho permeti, però en aspectes concrets
SOS Racisme Catalunya ha presentat l'informe "L'estat del racisme a Catalunya - 2013", en què alerta d'un problema creixent: el racisme invisibilitzat.
El passat 21 de març, coincidint amb el Dia Internacional per l'eradicació del racisme i la xenofòbia es va presentar l'informe "L'estat del racisme a Catalunya" que des de fa 5 anys recull les principals preocupacions sobre situacions de racisme existents. El document està elaborat per SOS Racisme Catalunya i aquest any denuncia, principalment, el racisme invisibilitzat, és a dir, aquell que no es denuncia.
Segons l'informe, el 51% de situacions de discriminació racista que van arribar al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) al llarg del 2013 no es van acabar denunciant. La responsable del SAiD, Alícia Rodríguez, va explicar que les denúncies no s'acaben tramitant "per por, per desconeixement dels seus drets, però sobretot i més preocupant, per desconfiança al sistema".
Al llarg del 2013 SOS Racisme Catalunya va assumir un total de 80 casos, d'entre els quals destaquen:
Implicació dels agents de policia
Són abusos i agressions en els quals hi ha implicats cossos de seguretat, ja siguin Mossos d'Esquadra, Policia Local o Policia Nacional. Suposen un 40% del total de denúncies.
Racisme en l’accés als drets socials
Són les discriminacions en l'accés a la sanitat, a les prestacions socials, a l'empadronament o a l'educació entre d'altres. Suposen un 15% dels casos denunciats.
El percentatge de discriminació restant prové en un 14% dels serveis privats, en un altre 14% d'agressions entre particulars, en un 11% de discriminació laboral i en un 6% d'abusos de seguretat privada.
L'informe complet, que també inclou un resum de l'actualitat política i social de l'any 2013 i la memòria del SAiD, pot consultar-se online.
Els casos de racisme sense denunciar, els d'abús policial i les discriminacions en drets socials són les principals preocupacions que recull l'informe anual de SOS Racisme Catalunya.
Aquesta entitat treballa des de fa 25 anys en la defensa dels drets humans i la lluita contra el racisme i la xenofòbia. En aquesta línia, des del 2009 publica un estudi sobre l'estat del racisme a Catalunya, basant-se en els casos que aten el Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SaiD). Així, l'informe L'estat del racisme a Catalunya 2013 analitza els 443 casos atesos durant l'any passat al SaiD.
A partir de l'informe, SOS Racisme mostra la seva preocupació per l'elevat nombre de persones que, tot i posar-se en contacte amb l'entitat, no acaben denunciant els casos de discriminació. És el que va passar amb el 51% de situacions de racisme que van arribar al SAiD el 2013.
L'informe considera que moltes persones decideixen no denunciar "per por, per desconeixement dels seus drets, per l'augment dels problemes que l'envolten o per desconfiança en el sistema". També denuncia que "la quotidianitat amb la que es donen aquestes discriminacions generen un efecte pervers que fa que aquestes situacions es normalitzin".
L'increment de casos en què estan implicats els agents de policia preocupa a SOS Racisme, siguin Mossos d'Esquadra, policia local i Policia Nacional. Suposen el 40% de casos gestionats durant el 2013 i gairebé en la meitat de casos la denúncia no tira endavant, "probablement per desconfiança en el sistema".
Les discriminacions que es donen en l'accés als drets socials (sanitat, prestacions socials, empadronament, educació, entre altres) són la segona tipologia més nombrosa, amb el 15% dels casos.
Segons l'associació antiracista els casos d'abús policial, les discriminacions en drets socials i els casos que no s’aconsegueixen denunciar "són clarament conseqüència directa del racisme institucional", el qual "alimenta les aversions i conflictes entre la població i legitima i alimenta la por cap a l'altre, situació que fa emergir situacions de racisme i xenofòbia".
Un dels objectius de l'informe és oferir a les administracions catalanes una diagnosi que els ajudi a planificar polítiques per lluitar contra la discriminació i el racisme. Tot i així, SOS Racisme també apel·la a la responsabilitat del Govern, recordant que recollir i visibilitzar els casos de racisme hauria de ser tasca seva. "Aquest és l'únic informe que recull casos de discriminació a Catalunya. Nosaltres ho seguirem fent, però és una responsabilitat del govern recollir i visibilitzar per actuar-hi en contra", explica al directora de l'entitat, Alba Cuevas.
A primers de desembre, el Parlament europeu va aprovar dues resolucions en favor de la integració de la població gitana en el territori de la UE.
El passat 12 de desembre, el Parlament europeu va aprovar la resolució (2013/2924(RSP)) sobre els progressos en l’aplicació d’estratègies nacionals d’integració de la població gitana.
En ella, l’Eurocambra condemna els intents de limitar il·legalment el dret a la lliure circulació de persones gitanes i insta els estats membre de la UE a posar fi a les expulsions il·legals
La resolució recorda que la Unió es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans.
Alhora, denuncia que la població gitana segueix essent víctima de discriminació arreu d’Europa. En aquest sentit, el document alerta, a més, sobre la manca de polítiques d’inclusió adequades i sobre l’existència d’una discriminació “estructural i sistèmica”.
Per tot plegat, el Parlament insta els estats de la UE a lluitar contra la discriminació i a garantir que les directives de la UE, com ara les Directives 2000/43/CE y 2012/29/UE són degudament transposades i aplicades.
Igualment, demana a la Comissió que estableixi mecanismes de seguiment sobre els drets fonamentals dels gitanos i, als Estats membres de la UE, que lluitin contra la incitació a l’odi i posin fi als abusos policials i altres violacions dels drets humans comeses contra els gitanos.
L’Eurocambra reclama també als Estats que garanteixin un finançament suficient per al desenvolupament d’una societat civil gitana sòlida i que facin especial esforç pel que fa a les qüestions de gènere en les estratègies d’integració de la població gitana.
A més, el Parlament insta la Comissió a definir un calendari, objectius i indicadors clars i quantigicables per a l’aplicació d’estratègies nacionals d’integració de la població gitana als Estats membres, en consonància amb l’Estratègia Europa 2020.
El dia 10 de desembre, el Parlament europeu va aprovar una altra resolució relacionada amb la població gitana, concretament amb els Aspectes relacionats amb el gènere del Marc Europeu d’Estratègies Nacionals d’Inclusió dels gitanos (2013/2066(INI)).
En el document, els eurodiputats exigeixen als Estats de la UE que fomentin la participació de les dones gitanes mitjançant organitzacions de dones, ONG gitanes, etc. en la preparació, aplicació, avaluació i seguiment de les estratègies nacionals d’inclusió de la població gitana.
El Parlament demana també als Estats que vetllin pel respecte als drets fonamentals de dones i infants gitanos, que garanteixin que tant les dones com les nenes gitanes siguin informades sobre els seus drets, i que lluitin contra les tradicions patriarcals i sexistes.
Pel que fa a les polítiques d’austeritat, els eurodiputats reclamen que no afectin de forma desproporcionada les dones gitanes i nòmades i que les decisions pressupostàries es prenguin des del respecte als drets humans.
En aquest sentit, el text demana que s’apliqui la igualtat en els drets de tots els ciutadans i en l’accés a la sanitat, ocupació, habitatge i educació. Quant a l’educació, s’aconsella en concret el desenvolupament de mesures que evitin l’abandonament escolar de nenes i joves gitanes.
En síntesi, el Parlament europeu demana que es reforci l’enfocament de gènere en l’aplicació de les estratègies nacionals d’inclusió de la població gitana.
La Universitat Rovira i Virgili participa al projecte internacional I:CUD. Aquest projecte pretén detectar les discriminacions existents a la xarxa i desenvolupar una guia per descobrir-les.
El racisme i la xenofòbia estan canviant el seu àmbit d'actuació. Si abans era el carrer, ara és Internet i les seves respectives xarxes socials. Tot i què moltes empreses propietàries de xarxes socials eliminen comptes d'usuari que provoquen comentaris racistes, és molt difícil detectar-los. Per això és fonamental la implicació de la resta d'usuaris.
El projecte internacional I:CUD (Internet: Creatively Unveling Discrimination), pretén detectar les discriminacions existents a la xarxa. Per a fer-ho, vol elaborar una guia pràctica sobre com descobrir pràctiques discriminatòries a Internet. Aquesta guia seria utilitzada per el col·lectiu més vulnerable de patir discriminacions.
Aquest projecte està desenvolupat per el Grup de Recerca d'Anàlisis Social i Organitzativa. Aquest grup forma part de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El projecte ha estat seleccionat per el Programa “Fundamental Rights and Citizenship Funding” de la Direcció de Justícia de la Unió Europea.
Font d'informació: Tinet.
“El racisme i l'esport” és el lema escollit per Nacions Unides per commemorar el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial 2013, el 21 de març.
És una decisió de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels drets humans, amb la que vol “destacar, d'una banda, el creixent problema del racisme en l'esport, i d'altra banda, el paper de l'esport en la lluita contra el racisme i la xenofòbia”.
Els esports i la lluita pels drets humans comparteixen valors i objectius. Els principis que té la Carta Olímpica, com la no discriminació i la igualtat, són a la base dels drets humans: “L'objectiu de l'Olimpisme és posar sempre l'esport al servei del desenvolupament harmònic de l'home, amb la finalitat de promoure una societat pacífica i compromesa amb el manteniment de la dignitat humana”.
Segons l'Oficina de Nacions Unides sobre l'esport pel desenvolupament i la pau, les activitats esportives que incorporen els millors valors de l'esport, com l'autodisciplina, el respecte a l'adversari, el joc net i el treball en equip, “poden ajudar a integrar els grups marginals i ensenyar a les persones els valors necessaris per prevenir i resoldre tensions i conflictes humans”.
Per llegir més sobre el Dia Internacional 2013 per l'Eliminació de la Discriminació Racial, podeu anar a aquest enllaç.
