La Taula del Tercer Sector realitza el 16 de setembre una jornada on es debatrà com garantir l’accés de les persones vulnerables als subministraments bàsics.
L’acte, que tindrà lloc a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, forma part del Cicle Debats “Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector” que la taula va impulsar el passat mes d’abril.
Durant la sessió Joana Mundó, cap de projectes d’Ecoserveis, presentarà el dossier “L’energia com a dret: com afrontar la pobresa energètica”. Posteriorment, Núria Salas, responsable de projectes de la Fundació ABD, Pablo Cotarelo, membre de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, i Raquel Carrión, cap de l’Àrea d’Acció Social de Càritas Diocesana de Girona, explicaran que estan fent les entitats no lucratives per garantir aquest accés. La taula serà moderada per Catalina Serra, subdirectora del diari Ara.
Les persones interessades en participar han de fer la inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Un documental mostra com seria un món on les dones es comportessin com a homes i els homes com a dones.
“Majorité Opprimée”, un curt de 10 minuts de la francesa Eléonore Pourriat, aborda el sexisme i la discriminació que pateixen les dones des d’una perspectiva mordaç. El vídeo explica un dia a la vida de Pierre, un home que viu en una societat on els rols tradicionals s’han intercanviat.
Pierre ha de suportar les mirades i grosseries de les dones, es víctima d’una agressió sexual i no compta amb el suport de la policia ni de la seva dona. Amb aquestes escenes la directora volia que els homes sentissin la incomprensió i el sentiment de culpabilitat que sovint viuen les dones que pateixen una agressió.
El documental es va estrenar fa cinc anys a diferents festivals, però ha estat a través de les xarxes socials que ha aconseguit tenir repercussió.
Eldiario.es ha reflectit en un mapa les compres que fa l'Estat espanyol a països on no es respecten els drets bàsics dels treballadors/ores.
Matèries primeres, petroli i tèxtils arriben cada dia a Espanya procedents de països on els treballadors/ores fan jornades laborals extenuants a canvi de salaris ínfims, en condicions poc segures i sovint sense dret a sindicar-se.
Amb l'objectiu de donar visibilitat a aquest fet, el diari eldiario.es ha elaborat un mapa on reflecteix què importa l'Estat espanyol d'aquests països. Ho ha fet prenent com a criteri el rànquing de drets laborals de la Confederació Sindical Internacional.
Així, els combustibles i els olis minerals encapçalen el rànquing dels productes que compra l'Estat espanyol als països classificats com "Sense drets laborals".
Pots consultar en mapa en aquest enllaç.
Mentre la medicació de primera línia ha disminuït de preu, els règims de segona línia segueixen sent dues o fins a dotze vegades més cars que el preu més baix, segons els darrers informes de MSF.
"Gairebé 12 milions de persones reben teràpia antiretroviral (TAR) als països en desenvolupament", declara la directora mèdica de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials de Metges Sense Fronteres (MSF), Dra. Jennifer Cohn. A més, especifica, "les persones VIH-positives comencen cada vegada abans el tractament". No obstant això, "els tractaments s'han de seguir tota la vida, així que necessiten millors tractaments de primera línia i medicaments de segona línia més assequibles per quan falten els primers".
En la mateixa direcció, Cecilia Ferreyra, també de MSF, afirma que s'han fet evidents avenços en la qualitat i l'accessibilitat dels tractaments que arriben a països en vies de desenvolupament, però el VIH, diu, "se segueix cobran 1,5 milions de vides per any i a moltes zones del món és encara primera causa de mort". "Hi ha encara 18 milions de pacients que no han rebut tractament i la majoria d'ells no han estat ni diagnosticats".
En la lluita contra el VIH també són necessàries, expliquen des de l'organització, eines addicionals per fer el seguiment del tractament i millorar així la qualitat de l'atenció. La prova rutinària de càrrega viral mesura el nivell del virus a la sang i per tant om respon la persona al tractament. El darrer informe de Metges Sense Fronteres publicat el passat juliol 2014 (amb motiu de la Conferència Internacional de la SIDA celebrada a Austràlia) "Getting to Undetectable" descriure l'accés a la prova a l'Índia, Kènia, Malawi, Sud-Àfrica i Zimbabwe- i revela que encara cap país ha pogut implementar-la com a prova de rutina. L'informe conclou que el preu que han de pagar els països per prova és un obstacle important per a una aplicació més àmplia.
Encara que la implementació de la prova de càrrega viral és lenta i incompleta, s'espera que permeti descobrir molts pacients que no responen bé a la primera línia de tractament i han de canviar a la segona línia. Per tant, el preu dels medicaments per als tractaments de segona línia és també un tema crític.
L'informe anual de MSF sobre preus dels medicaments conclou aquest any que mentre el cost dels tractaments de primera línia han disminuït en els últims 12 mesos, els règims de segona línia segueixen sent dues vegades més cars que els de primera. Per als països d'ingressos mitjans, la situació és encara pitjor. Alguns arriben a pagar 12 vegades més que el preu més baix conegut.
La directora de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials a l'Índia, Leena Menghaney, afirma que per aconseguir posar més persones en tractament, "els països han de superar les barreres de patents que impossibilita l'accés a medicaments assequibles".
PINCAT i UNICEF demanen que es refermi el compromís amb la Convenció dels drets dels infants, que es faci més inversió pública en infància, i que es repensi el seu paper a la societat.
En motiu de la commemoració del 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants i dels Adolescents, el dia 3 de juliol es van celebrar una jornada en la qual institucions públiques i entitats d’arreu van marcar nous reptes per Catalunya a partir de l’avaluació de l’impacte que ha tingut la Convenció en la infància.
Cal recordar que la Convenció va ser la primera eina internacional que reconeix com a subjectes actius de drets els infants i els adolescents, i estableix els principis bàsics sobre els quals han girat des de la seva aprovació, les polítiques públiques dels Estats signants: la no-discriminació, l’interès superior del menor, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, i el respecte a les seves opinions.
Des de la Presidència del Parlament de la Generalitat de Catalunya, es van valorar positivament les polítiques d’infància que s’estan portant a terme, tant a nivell legislatiu, pel que fa a la Llei 14/2010 dels drets de la infància i l’adolescència i al Pacte per la Infància, com a l’hora de posar en marxa projectes.
Tant la Presidenta del Parlament, Nuria de Gispert com la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, han fet especial menció a la necessitat de seguir implantant mesures per disminuir la situació de pobresa infantil denunciada a l’informe d’UNICEF, així com fomentar la participació dels infants i adolescents com a ciutadans actius.
Els representants d’entitats com UNICEF i PINCAT, integrada a la Taula del Tercer Sector, demanen a l'Administració Pública catalana:
Elysium és una de les pel·lícules escollides per SOS Racisme pel seu cicle de cinema i drets humans 2014. En aquesta ocasió la pel·lícula i el debat giren al voltant del dret a la salut. La sessió és gratuïta.
Cinema i debat, una fórmula que funciona i que ens proposa en aquest cas SOS Racisme i el seu cicle de cinema Cinexclusió. Concretament, és el Grup d'Acció de Cultura de l'organització, que té el suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el Casal del Pou de la Figuera de Barcelona.
Aquesta edició del cicle, la tercera, es centra en els drets vulnerats. Així doncs, les reflexions que SOS Racisme vol provocar són sobre “com s’estan erosionant els drets a la salut, els drets de les dones i els drets a l’habitatge i a la ciutat”.
La Comissió Europea ha publicat una consulta pública sobre els drets dels infants, l’objectiu de la qual és aconseguir que tots els actors rellevants en aquest àmbit puguin fer la seva aportació.
Una aportació en vistes a l’elaboració d’unes directrius europees sobre la construcció d’uns millors sistemes integrats de protecció dels infants.
Aquesta consulta pública pren la forma d’un qüestionari en línia (aquí) i les aportacions es poden enviar a la Comissió Europea fins el proper 3 de juliol.
El “target”, s'explica al qüestionari, són treballadors en la protecció dels infants, treballadors socials, policia, equips de presons, guardes de frontera, jutges, advocats d'infants, síndics de greuges, personal acadèmic, periodistes, personal sanitari, educadors, personal d'administracions en afers socials, justícia, salut, educació, finances, interior, d'agències i departaments responsables de protecció d'infants, personal d'ONG del sectorr...
Alguns drets han estat objecte de repetits atacs per part del Govern i de les empreses, mentre que es perjudica la lluita per aconseguir unes condicions laborals millors.
La Confederació Internacional de Sindicats (CIS), ha elaborat un informe-índex dels drets laborals, que reflexa els pitjors llocs del món per treballar-hi.
Aquest organisme, el qual reuneix afiliades a 325 organitzacions dels 5 continents, i compte amb caràcter consultiu davant del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, ha constatat que la llibertat d’expressió de forma col·lectiva en el món laboral, la llibertat de negociar perquè els llocs de treball siguin segurs i amb condicions justes, i poder treballar lliures de discriminació, permet que la productivitat i el creixement econòmic pugui prosperar.
La Confederació proporciona informació sobre les violacions dels drets de llibertat sindical, de negociació col·lectiva i de vaga de tot el món mitjançant un mapa interactiu, en el qual podem trobar també la situació d’Espanya.
L’informe destaca que a Espanya les polítiques d’austeritat han tingut un impacte negatiu sobre la classe treballadora i la classe mitjana, fent èmfasis a l’abaratiment de l’acomiadament a conseqüència de la reforma laboral de 2012, sense obviar assenyalar les recents reduccions de les prestacions de jubilació i d’atur parcial.
Esmenta que els jutges, magistrats i fiscals no poden sindicalitzar-se o no poden sindicar-se lliurement al sindicat de la seva elecció.
A més, pel que fa al dret de vaga, el qual està reconegut per la legislació espanyola, reflecteix que s’han fet servir mecanismes de serveis mínims abusius per obstaculitzar el seu exercici.
De manera general, l’informe manifesta que les feines amb unes òptimes condicions laborals escassegen a tot el món, els treballadors i treballadores no troben espais de representació col·lectiva i s’estant produint cada cop més limitacions dels seus drets laborals.
A més, estant proliferant els casos d’acomiadament per intentar negociar els propis drets laborals amb l’empresa, de manera que s’aconsegueix callar les veus dels treballadors i treballadores que protesten contra les situacions d’explotació.
Aquesta permissibilitat dels governs davant dels casos de vulneració de drets fa créixer la possibilitat de ser discriminat en el lloc de treball i ha fomentat el treball precari en les seves diverses formes: contractació temporal, subcontractació i treball informal, entre d’altres.
Tot això també acaba afectant els drets col·lectius, perquè les persones tenen por d’afiliar-se a sindicats, augmentant encara més la seva vulnerabilitat en el lloc de treball.
L'institut de Drets Humans de Catalunya realitza a partir del 16 de juny un curs que ofereix els mitjans i les eines per integrar els drets humans en la cooperació al desenvolupament.
A partir de l'estudi dels sistemes internacionals de protecció dels drets humans i dels fonaments del desenvolupament i de la cooperació, es treballarà la coneguda metodologia de l'enfocament basat en drets humans. Una metodologia, una eina i un objectiu per integrar els drets humans en totes les actuacions de la cooperació al desenvolupament, des de la seva definició política fins a la seva implementació en tot el cicle del projecte.
El curs està dirigit a cooperants al terreny, tècnics de gestió de projectes, mitjans de comunicació especialitzats i altres persones vinculades a l'àmbit del desenvolupament, que no necessàriament han de comptar amb una formació jurídica prèvia, però que desitgin tenir una primera aproximació als drets humans i a l'enfocament basat en drets humans.
Programa
L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
Barcelona avança en els drets civils i la no-discriminació
L’ Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
El passat mes de març, concretament el 28 de març de 2014, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació de l’Agencia Pels Drets Civils i la No-Discriminació, la qual va ser presentada per Francina Vidal, regidora de Dona i Drets Civils
Aquesta agència te com a objectiu principal ser identificada i utilitzada per la ciutadania com el servei municipal que impulsa la defensa i promoció dels drets i deures de les persones a Barcelona
Aquest serà l’objectiu principal, però l’agència també destaca els seus objectius específics:
Per dur a terme l’objectiu principal i els objectius específics, l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, ha estat estructurada en dos eixos de treball:
L’ Ajuntament de Barcelona, el dia de la presentació de l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, va destacar que es posaran en marxa uns determinats projectes dirigits a col·lectius vulnerables, com per exemple:
Per finalitzar, destacar que es preveu dotar a l’Agència Pels Drets Civils i la No-discriminació de capacitat sancionadora quan la llei ho permeti, però en aspectes concrets
UNICEF, Save de Children, i 11 plataformes i organitzacions més, signen un manifest pels drets dels infants a Europa i al món, amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu.
Diverses organitzacions, xarxes internacionals i agències de Nacions Unides han publicat un manifest que demana a la Unió Europea i als dirigents del món més vigilància en la protecció dels infants. És el projecte “Jo sóc un campió dels drets dels infants”.
Amb la idea “Un gran poder comporta una gran responsabilitat”, el manifest indica al futur Parlament un seguit d'accions, basat en que el proper Parlament Europeu ha de tenir la capacitat institucional de defensar els interessos dels infants en tots els seus àmbits de treball.
I això ho vol posar sobre la taula amb la demanda de la creació d'un mecanisme permanent al Parlament amb la responsabilitat de promoure i protegir els drets dels infants en totes les polítiques, tan en afers interns com externs. També demana que es faci un control pressupostari en aquest àmbit.
I vol que es generi consciència, tant al Parlament com en la ciutadania, sobre les polítiques, legislació i fons de la UE en el sector. Finalment, el manifest indica la conveniència de que els propis infants i adolescents tinguin veu en la presa de decisions i tinguin accés a informació rellevant i adequada a la seva edat.
l manifest inclou un seguit de dades sobre la infància a la UE i al món. Es pot consultar en català, en aquest enllaç.
Serà possible de la mà del III Protocol facultatiu de la Convenció dels Drets de l'Infant (CDN), que ha entrat en vigor aquest dilluns 14 d'abril.
Aquest protocol fa referència al Procediment de comunicacions, fent possible que els propis menors, de manera individual o en grup, es puguin adreçar directament a les Nacions Unides per denunciar la vulneració dels seus drets. També ho poden fer els seus representants i els Estats signants del protocol. D'aquesta manera, s'ofereix als infants una eina de Dret Internacional per denunciar violacions greus dels seus drets.
Els fets que poden denunciar són les violacions dels drets que reconeix la Convenció dels Drets de l'Infant (CDI) i els dos protocols, subscrits posteriorment, sobre la venda de nens i la prostitució infantil i sobre la participació dels nens en conflictes armats. El Comitè dels Drets de l'Infant serà l'encarregat d'investigar les vulneracions.
L'entrada en vigor del III Protocol facultatiu de la CDI ha estat possible perquè el passat mes de gener Costa Rica el va ratificar, esdevenint el desè país en fer-ho, condició necessària per la seva entrada en vigor. S'ha afegit així als altres nou països que s'hi havien adherit amb anterioritat: Albània, Alemanya, Bolívia, Gabon, Eslovàquia, Espanya, Montenegro, Portugal i Tailàndia.
La Convenció sobre els Drets de l'Infant recull en els seus 54 articles els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics dels nens i nenes d'arreu. Aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el mes de novembre de 1989, va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990. És el tractat internacional més ratificat de la història, ja que els únics estats que no l'han signat són els Estats Units i Somàlia.
Ara les organitzacions que treballen amb la infància afronten la tasca de donar a conèixer aquesta opció als infants. Save the Children, per exemple, ha creat aquest vídeo:
La setmana de l'1 al 8 de març se celebra a Europa des de fa 10 anys la Setmana contra l'Apartheid Israelià. A l'Estat espanyol, 7 universitats i ciutats s'han sumat a la campanya.
La Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de les Illes Balears (UIB), Universitat de Sevilla (US), Universitat Autònoma de Madrid (UAM), València, Iruñea (Navarra) i Gijón (Astúries). Són les 4 universitats i 3 ciutats que durant aquesta setmana (de l'1 al 8 de maçr) convoquen activitats amb motiu de la X Setmana contra l'Apartheid Israelià.
En total, són 133 les ciutats que se sumen a la causa i que, en diferents setmanes de l'any, accentuen la difusió i la reflexió sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Al mapa de la Israeli Aparthaid Week 2014 s'hi pot consultar el mapa de les localitzacions així com tots els esdeveniments que tindran lloc al món sencer.
Durant aquests 7 dies, doncs, diferents universitats i entitats s'adhereixen a la "Campanya Internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l'aparthaid i la ocupació israeliana" sobre territori palestí (en anglès, Boycott, Divestment, and Sanctions BDS).
La campanya té 4 línies d'actuació: boicot econòmic, polític, acadèmic i cultural i esportiu. Una iniciativa sorgida de la societat civil palestina que ha assolit seguiment internacional ja als 4 nivells i que rep el suport de la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina, que agrupa més de 30 ONG, associacions i grups de solidaritat amb el poble palestí.
A l'àmbit acadèmic, el boicot contra Israel ha obtingut l'adhesió d'acadèmics com Stephen Hawking i d'organitzacions com l'American Studies Association i la Humanits Sociology Association. A més de comptar amb el suport també de les universitats de Johanesburg a Sud-àfrica, la Universitat de Bergen o la Universitat Tècnica de Dinamarca, entre molts altres departaments i federacions d’estudiants d'Europa.
El Govern ha aprovat el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista, el qual estableix les principals actuacions per eradicar la violència masclista a Catalunya.
El passat 28 de gener, el Govern de la Generalitat va aprovar el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista, d’acord al que s’estableix a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Aquest Programa conté les línies estratègiques i les principals actuacions del Govern per eradicar la violència masclista a casa nostra. Concretament, aquest Programa incideix en tres aspectes fonamentals:
Les principals accions de sensibilització i prevenció consisteixen en propiciar canvis dins de l’imaginari social i cultural de dones i homes a fi de trencar les estructures que sustenten les diverses formes de violència masclista.
També s’aposta per reforçar la prevenció de relacions abusives de parella, adreçada fonamentalment a persones joves i adolescents.
Una altra qüestió a destacar és la voluntat de desenvolupar accions per treballar amb homes per canviar els models de gènere dominants i oferir models de masculinitat i feminitat més igualitaris.
En aquest àmbit, es promourà la detecció precoç de la violència masclista, així com l’atenció i recuperació de les dones i llurs fills i filles. La pretensió és garantir l’accés i l’exercici dels drets de les dones, adolescents i infants que pateixen violència masclista.
El Programa garantirà les estructures de coordinació necessària per a una intervenció integral, unificada i de qualitat.
El Programa d’intervenció integral contra la violència masclista estarà vigent fins al 2015.
Diferents entitats imparteixen una formació on s’ofereix una perspectiva global de l’actualitat i el paper de les entitats no lucratives, així com eines per la construcció d’un món més just.
Entre el 8 de febrer i el 15 de març, Arquitectes sense Fronteres, Centre Delàs d'Estudis per la Pau - Justícia i Pau, Enginyeria sense Fronteres - Catalunya, Fundació Proide, Institut de Drets Humans de Catalunya i InteRed Catalunya, amb la coordinació de la Federació Catalana d’ONG (FCONG) imparteixen la 4a edició del curs “Fonaments per a la Transformació Social”.
La formació compta amb la participació de diferents ponents, com Arcadi Oliveras, Jose Luis Gordillo o Pepa Martínez, té com a objectius:
Serà a partir d'abril; els països que han signat fins el moment l'ampliació són Costa Rica, Albània, Alemanya, Espanya, Bolívia, Gabon, Eslovàquia, Montenegro, Portugal i Tailàndia, però ja ha entrat en vigor global.
L'ampliació és el “Tercer Protocol Facultatiu de la Convenció”, que facilita les vies per les quals es poden presentar denúncies per vulneracions de drets. Així, els infants podran presentar les seves pròpies denúncies, de forma individual o col·lectiva, davant del Comitè de Drets dels Infants de Nacions Unides quan entri en vigor el Protocol, el més d'abril. Podrà entrar en vigor gràcies a la ratificació d'un desè país, Costa Rica.
El marc d'aquest nou Tercer Protocol és la Convenció sobre els Drets dels Infants (que va entrar en vigor el 1990), i els dos Protocols previs sobre els infants en conflictes armats, tràfic d'infants, i prostitució i ús d'infants en pornografia.
“Els grans avenços pels drets de la infància només són possibles quan existeixen eines legislatives i jurídiques que els possibiliten. Aquesta setmana s'ha donat un gran pas en aquest camí perquè amb la signatura d'aquest Protocol per part de Costa Rica es té el quòrum de països necessari per a la entrada en vigor d'aquesta eina fonamental”, explica Consuelo Crespo, presidenta d'UNICEF Comitè Espanyol.
Més informació en aquest enllaç d'UNICEF Espanya, en aquest, també d'UNICEF; i en la web del Comitè dels Drets dels Infants, l'òrgan de Nacions Unides que supervisa l'aplicació de la Convenció i dels Protocols i que vehicularà les possibles denúncies.
L’Observatori DESC desenvolupa a partir del 10 de febrer un curs on es mostraran experiències relacionades amb el dret a l’habitatge.
Aquesta formació on line té com a finalitat desmuntar la percepció dels drets socials com a drets subalterns i promoure una vida digna de les persones.
A través dels quatre models que estructuren el curs, els participants treballaran els següents continguts:
Amb l'organització Human Rights Watch (HRW) es pot fer un repàs de la situació dels drets humans, el 2013, i de les perspectives pel 2014.
Milions de persones han visitat HRW.org el 2013. Per cercar investigacions sobre el terreny en el camp dels drets humans arreu del món. Informant sobre vulneració de drets humans, l'ONG espera el suport de persones, col·lectius i organitzacions per seguir realitzant la seva tasca.
HRW també s'apunta a la revisió del que ha sigut el 2013. Des de la guerra civil a Síria, als problemes de governabilitat a Egipte o Turquia, passant per la situació de minories a l'Àsia, o els drets dels immigrants als EUA. Uns complicats camps per abordar, tot i que una aproximació és possible. Índia, Birmània i Aràbia Saudita són altres dels escenaris que HRW ha visitat.
I l'article més visitat és... Aquest.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya porta a terme a partir de febrer una formació on line on s’aprofundirà en els drets civils i polítics i en els sistemes de protecció.
El curs, centrat en la seguretat dels drets humans, permet endinsar-se en els fonaments dels drets humans i en els diferents sistemes internacionals de protecció. A més, un dels blocs de la formació abordarà com la crisi econòmica i financera que afecta als països occidentals està incidint en aquests.
Temari
L'objectiu del Dia, proclamat el 1950, va ser, i és encara, posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, establerta dos anys abans.
L'objectiu del Dia, proclamat el 10 de desembre de 1950, va ser posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, definida el 1948. I el 2013 es compleixen 20 anys de l'establiment de l'Oficina del Alt Comissionat de NU pels DH, creada pel recomanació dels delegats de la Conferència Mundial sobre DH (Viena, 1993).
2013: 65 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, i 20 anys de la creació del mandat de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans
Fins aquí les dades “fredes” al voltant del Dia. En aquests anys han canviat coses, moltes, en la matèria, però encara les vulneracions de DH, la pobresa, la desigualtat de gènere, la falta de llibertat de religió o d'expressió, i tantes altres violacions de DH són una constant en el segle XXI.
Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, per posar dos exemples significatius dels quals coneixem força el recorregut, però també tantes altres entitats de nivell internacional a local, que també coneixem, treballen encara per denunciar les violacions de drets bàsics, i especialment per facilitar la capacitació, d'individus, de pobles i de comunitats, en la construcció de les eines per a la promoció de la dignitat.
La FEDAIA et convida a passar un dia a PortAventura a un preu especial, tot ajudant a construir un futur millor per a la infància.
La Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) celebrarà el dissabte 14 de desembre un dia per la infància al parc temàtic PortAventura. Tothom qui vulgui podrà comprar una entrada solidària per 18 euros i part de la recaptació es destinarà a programes que afavoreixen la igualtat d'oportunitats dels infants i joves.
Aquesta iniciativa pretén recordar que, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l'Infant, tots els nens i nenes tenen dret al descans i a l'esbarjo, al joc i a les activitats recreatives, a la vida cultural i a les arts.
El president de la federació, Jaume Clupés, ho explica així: "Amb aquesta iniciativa la FEDAIA pretén celebrar un dia especial per a la infància perquè independentment de la seva situació familiar tenen dret a gaudir d'un dia especial en unes dates màgiques com el Nadal. Volem recordar la necessitat de preservar els drets de l'infant, sobretot en moments com els que travessen moltes famílies, i apropar aquestes activitats als més vulnerables".
Les entrades ja estan a la venda!
La Llum de la Pau de Betlem, un projecte internacional amb una llarga tradició, arriba de nou a casa nostra i ens convida a posar-nos “Drets per la pau”.
Cada any quan s’acosta Nadal, els Escoltes i Guies d’Àustria porten des de Betlem una flama encesa, que després els escoltes i guies d’arreu escampen a tot el món. És la Llum de la Pau de Betlem, una flama que simbolitza la pau que es vol que sigui present arreu.
Aquest any, a casa nostra aquest projecte duu com a lema “Drets per la pau”, per convidar-nos a combatre les injustícies del món i a reivindicar els drets fonamentals de les persones.
Amb aquest eix central, des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’han elaborat uns materials pedagògics que inclouen dinàmiques, lectures i recursos visuals. N’hi ha per a diferents franges d’edats, des d’infants a partir de 6 anys fins a adults. Estan pensats per a agrupaments escoltes i entitats de lleure, però també són útils per a altres contextos educatius. Al web de la Llum de la Pau podreu trobar-hi aquests materials i tota la informació sobre el projecte.
L’acte central de rebuda de la flama a Catalunya, organitzat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya juntament amb altres entitats, tindrà lloc a la plaça de Bonet i Muixí de Barcelona el 15 de desembre. Els dies següents s’organitzaran altres actes de rebuda per anar escampant la flama a diferents poblacions catalanes.
Amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, Estris.cat elabora un especial on es reflexiona sobre la situació d'aquests a Catalunya.
El 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants, on es commemora l'aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (ONU), l'any 1959, i la posterior adopció de la Convenció dels drets de l'infant, signada l'any 1989 per l'Assamblea General de l'ONU.
Amb motiu d'aquesta data senyalada, Estris.cat ha elaborat un especial que consta de l'article “Els drets dels infants: encara molt per fer”, sobre la situació dels drets dels infants a Catalunya des de l'àmbit del lleure, i d'un seguit d'articles on personalitats relacionades amb el Tercer sector opinen sobre els drets dels més petits.
Concretament, la publicació analitza des de drets bàsics com el de l'educació o l'alimentació, a d'altres no menys importants com el dret al lleure, al joc, a la participació, a la companyia de l'adult, a ser un mateix o a la igualtat.
L'estudi conclou que, tot i que s'ha avançat en el reconeixement d'aquests, encara hi ha molt per fer.
Per a més informació, podeu consultar l'especial complet.
El passat dia 12 de novembre, el Govern va aprovar el Decret que recull la creació de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, així com la creació de les Taules Territorials.
El dia 12 de novembre, l’Executiu va aprovar el Decret que recull la creació de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, les Taules territorials i promou la constitució de les Taules locals d’infància.
La constitució d’aquests òrgans té per objectiu coordinar, impulsar i promoure polítiques d’infància arreu del territori i afavorir la participació de les administracions i institucions implicades.
Una de les pretensions d’aquest Decret és donar compliment a l’article 26 de la Llei de Drets i Oportunitats en la infància i l’adolescència, el qual regula la composició i funcionament de les Taules de la Infància a nivell territorial.
L’objectiu principal d’aquests organismes és coordinar les diverses administracions i institucions en la promoció social de la infància i l’adolescència en la detecció i la intervenció davant de situacions de risc, desemparament i maltractaments infantils.
Altres funcions de les Taules de la infància seran els següents:
Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
El 3 d’octubre un vaixell amb unes cinc-centes persones, entre les quals moltes dones embarassades i molts infants, naufraga davant l’illa italiana de Lampedusa, no gaire lluny de la nostra costa. El vaixell s’avaria i comença a enfonsar-se. Un dels supervivents va explicar: «Com que estàvem a prop de la costa vam decidir d’encendre un foc per cridar l’atenció, però el pont estava brut de benzina i en pocs segons el vaixell va quedar envoltat de flames; molts ens vam llançar al mar cridant mentre el vaixell bolcava». Entre morts i desapareguts, unes tres-cents cinquanta persones. Algunes barques de pesca van sentir els crits d’auxili però els van ignorar. Altres – també la Guàrdia Costanera– van rescatar unes cent cinquanta persones. Tots provenien d’Eritrea i Somàlia. Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
Malauradament, no serà l’última catàstrofe
Itàlia, país solidari però alhora intransigent amb la immigració clandestina, va decretar un dia de dol nacional i ha fet una crida perquè Europa els ajudi. Malta, Xipre, Grècia, Espanya pateixen el mateix problema. Milers d’africans però també d’asiàtics utilitzen el Magreb com a pont de trànsit cap a Europa. Encara que molts es neguin a veure-ho, en aquest trànsit hi ha el futur demogràfic d’Europa per a les properes dècades. La pressió demogràfica que hi ha en determinades zones del món fa pensar que, malauradament, la tragèdia del 3 d’octubre no serà pas la darrera. N’hi haurà moltes més. Els immigrants cerquen una vida millor i assumeixen el risc del «viatge migratori», encara que les expectatives de fracàs (és a dir, de no poder arribar, morir pel camí o ser expulsats) siguin molt elevades. L’any 2012 travessaren irregularment la frontera sud espanyola 6.992 persones, mentre que 14.944 van ser interceptades, i 225 van morir en l’intent (cf. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía). La desesperació porta algunes dones a projectar embarassos abans del viatge, perquè són conscients que en aquest estat la legislació de molts països europeus les protegirà.
Un problema d’una gran complexitat
Culpar Europa o les seves institucions, com si aquestes institucions no tinguessin res a veure amb nosaltres, no deixa de ser una sortida fàcil. Europa té un fort teixit civil solidari. Tots, institucions i societat civil, hem de reaccionar per a poder millorar la nostra capacitat d’actuació, els nostres serveis d’acollida i la nostra capacitat de denúncia, i ho hem de fer amb urgència. Hem de ser conscients, però, de la complexitat del problema, en què intervenen actors molt diversos: persones que només volen una vida millor i delinqüents que trafiquen amb els desigs i els somnis dels altres, sotmetent-los a uns transports que comporten un risc enorme. Alhora que lluitem contra les tragèdies, ens cal lluitar contra aquest tràfic inhumà que prolifera a tot el nord d’Àfrica.
També ens cal obrir un debat rigorós en el si de la ciutadania europea. Quina funció tenen les fronteres? Com podem ordenar amb humanitat un fenomen que ara com ara és inevitable i que creixerà en un futur proper? Quins efectes tenen determinades lleis aprovades als nostres parlaments? Alguns vaixells pesquers van fugir i no van ajudar a salvar vides a Lampedusa. L’alcaldessa, Giusi Nicolini, va atribuir la suposada actitud insolidària d’alguns pescadors a l’actual legislació italiana, aprovada el 2008 pel govern de Silvio Berlusconi i inspirada pel llavors ministre Roberto Maroni, de la xenòfoba Lliga Nord. «Si van marxar i no han ajudat és perquè el nostre país ha processat pescadors i armadors que havien salvat vides».
I com a cristians…
El passat juliol, el papa Francesc havia visitat Lampedusa per fer un acte de solidaritat i profetisme. El mossèn de Lampedusa, Stefano Nastasi, el va convidar a l’illa perquè conegués aquella realitat. El Papa va celebrar una missa en un altar que era el casc d’una pastera i va dir: «Qui de nosaltres ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes, de tots aquells que viatjaven sobre aquestes barques, per les joves mares que portaven els seus fills, per aquests homes que cercaven qualsevol cosa per a mantenir la seva família? Som una societat que ha oblidat l’experiència del plor… La il·lusió per allò insignificant ens mena cap a la indiferència vers els altres, cap a la globalització de la indiferència».
Com a cristians hem de posar-nos en moviment i actuar. Tots en som responsables. Cal mantenir i millorar les activitats d’acollida i de reacció d’emergència davants les crisis. Los poblacions més allunyades de les costes tenen la mateixa responsabilitat. Cal també continuant promovent la integració i plena ciutadania dels ja arribats, reclamant la recuperació del dret a l’assistència sanitària a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa. Hem de fer sentir la nostra veu de denúncia, sumant-la a la de les institucions polítiques i representatives. Les organitzacions amb responsabilitats de control de fronteres –policies, armades, Frontex– han d’exercir les seves funcions amb plena garantia dels drets humans, entre els quals, el dret a demanar asil –un dret sovint menystingut. Com que la causa de la immigració és sobretot la manca d’oportunitats de vida digna al país d’origen, hem d’aspirar a aconseguir que el nostre país i la Unió Europea no afluixin la seva política de cooperació al desenvolupament ni la seva política integral cap a l’Àfrica. La crisi econòmica no justifica el baix pressupost que Espanya hi dedica o l’abandó d’estratègies integrals com ara els plans Àfrica 2006 i 2009. La política immigratòria s’ha de concertar amb els països d’origen, però no podem exigir que ells siguin els nostres guàrdies de fronteres.
Tots som «nosaltres»
El corrent migratori i l’aportació de noves llengües i religions és viscut per moltes persones com una amenaça a la cohesió social i les nostres tradicions. Aquesta reacció de temor, que fins a un cert punt és explicable, no ens pot paralitzar, ni encara menys fer-nos derivar cap a reaccions defensives o xenòfobes. Recordem l’exhortació de Joan Pau II a l’inici del seu pontificat: «no tingueu por». L’estranger és imatge del germà i de nosaltres mateixos. Tots som «nosaltres». Com deia la religiosa Teresa Losada, que va dedicar la vida a la relació amb els immigrants, «en l’encontre no hi ha itineraris previs. Tan important com la meta és el punt de partida. És una exigència evangèlica i, per tant, no hi podem posar fronteres ni límits. És un procés obert perquè participem d’un misteri insondable i la nostra fe ens repta a anar més enllà de les fronteres. Potser començarem a ser veritablement cristians quan fem deu passes, tot i que l’altre només en faci una. Dialogar, conviure, donar sense la certesa d’esperar reciprocitat manifesta la gratuïtat més gran a què ens convida la nostra fe. Una de les resistències més tenaces de l’opció cristiana és la suposició que no hi ha reciprocitat. Cal arriscar-se».
Barcelona, 9 d’octubre de 2013
