La Plataforma del Tercer Sector ha demanat al ministre Montoro que la taxa per transaccions financeres es destini a inversió social.
El passat mes de maig 10 països de la comunitat europea, entre ells Espanya, van subscriure un acord per aplicar un impost d'àmbit europeu sobre les transaccions financeres, heretat de la coneguda taxa Tobin, que es preveu entrarà en vigor a partir de 2016 i que gravarà, en un primer moment, les accions i els derivats.
En aquest sentit, el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, ha explicat que durant la reunió que es va celebrar la setmana passada amb el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro i la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, per parlar com afectarà la reforma fiscal al tercer sector, es va demanar que una part d’aquesta taxa es destini a serveis socials.
El Govern s’ha compromès a estudiar la demanda de la Plataforma sobre la taxa a les transaccions financeres, encara que no s’ha confirmat el percentatge que s’invertiria en acció social, segons ha confirmat Luciano Poyato, que ha remarcat la necessitat que el Ministeri d’Hisenda no esperi l'any 2016 per aplicar alguns dels incentius fiscals proposats a la reforma.
Un informe publicat aquests dies per una xarxa de 8 ONG europees alerta que el 21,1% de les persones amb discapacitat corre el risc d’experimentar pobresa a la Unió Europea.
L'informe afirma que entre les persones sense discapacitat aquest percentatge és del 14,9%. Espanya és un dels països europeus en el qual “el risc d’experimentar pobresa per part de les persones amb discapacitat és més elevat, un 25%”, segons l'estudi al que s'ha referit aquesta setmana el diari La Vanguardia.
El percentatge de persones amb discapacitat a Europa, en risc d'experimentar pobresa, és del 21,1%, segons un informe
L'estudi estima que 80 milions de persones (i les seves famílies) conforma el col·lectiu de discapacitats a Europa. Els ajustos en serveis socials, educació i sanitat afecten més aquest sector que altres, ja que “a aquest col·lectiu no només l'afecta el copagament sanitari o el farmacèutic, sinó també les congelacions de les pensions, l’atur, la reducció de les subvencions a les ONG o dels ajuts a la rehabilitació de les llars”.
Aquestes són les dades que explica el Consorci Europeu de Fundacions sobre Drets Humans i Discapacitat (més informació sobre aquesta xarxa europea d'ONG en aquest enllaç) i que es recullen a l’estudi “Impacte de les mesures d’austeritat dels governs europeus sobre els drets de les persones amb discapacitat”.
Totes les entitats disposen d’uns ajuts anuals per a la formació dels seus treballadors i treballadores. Suport Associatiu organitza una jornada informativa per donar a conèixer els avantatges de la formació bonificable a les entitats del Tercer Sector.
Formació a l'abast de les entitats
Totes les entitats tenen dret a uns ajuts econòmics per a la formació del seu personal contractat. Així ho recull l’Ordre TAS 2307/ 2007 de 27 de juliol, que desenvolupa el Reial Decret 395/2007.
L’import d’aquests ajuts depèn de la quantitat ingressada per l’entitat durant l’any anterior en concepte de quota de formació professional.
No obstant això, la llei preveu un mínim de 420€ anuals per a entitats d’entre 1 i 5 treballadors. La resta d’entitats tenen adjudicat un percentatge de bonificació sobre la quota de formació que depèn del seu nombre de treballadors.
Aquests ajuts, però, no poden acumular-se d’un any per a l’altre i, per tant, es perden si l’entitat no els aprofita durant l’any al qual corresponen.
Suport Associatiu calcula que, actualment, les entitats només s’estarien beneficiant d’un 25% d’aquests ajuts, la qual cosa significa el desaprofitament de milers d’euros.
Jornada informativa a la seu de Suport Associatiu
Atesa l’actual situació econòmica, cal que les entitats optimitzin tan com sigui possible els seus recursos i la formació bonificable és una forma de millorar les capacitats i la motivació dels treballadors sense cap cost afegit per a l’entitat.
Per això, Suport Associatiu organitza el proper 4 d’abril una jornada informativa amb l’objectiu de donar a conèixer la formació bonificable, els seus avantatges i el seu funcionament.
La jornada es celebrarà a la seu de Suport Associatiu, a El Prat de Llobregat.
Les places són limitades. Per confirmar la vostra assistència, accediu al formulari d’inscripció.
Assistència gratuïta.
Per a més informació, consulteu l’agenda de Xarxanet.
El passat 18 de gener, es va signar el conveni per a la constitució del Fons Social d’Habitatges de lloguer econòmic per a persones víctimes de desnonaments, que es trobin en situacions d’especial vulnerabilitat.
El Fons Social d’Habitatges va néixer el passat 18 de gener amb 5 891 habitatges aportats per 33 entitats de crèdit que van signar el conveni per a la seva constitució junt amb:
La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va presidir l’acte de signatura del conveni, que té per objectiu posar a disposició de persones en situació d’especial vulnerabilitat una bossa d’habitatges de lloguer de baix cost (entre 150 i 400 euros).
Aquests lloguers estan destinats a persones que hagin patit un desnonament per impagament del préstec hipotecari amb posterioritat a l’1 de gener de 2008 i que visquin en un nucli familiar que no superi els 1597,53 euros mensuals d’ingressos i on no hi hagi cap membre que sigui propietari d’un altre habitatge.
Caldrà, a més, que s’acrediti estar en situació d’especial vulnerabilitat (famílies nombroses, monoparentals, etc.). La durada del contracte serà de dos anys, prorrogables a un any més si l’entitat arrendadora considera que els requisits d’accés es segueixen complint.
A fi de vetllar pel correcte desenvolupament del projecte, es constituirà una Comissió de Coordinació i Seguiment en la qual participa la Plataforma del Tercer Sector. EL seu objectiu serà vetllar per la correcta adjudicació d’habitatges i fer propostes per pal·liar el drama social dels desnonaments.
La creació del Fons Social d’Habitatge respon al compromís de donar cobertura a les persones víctimes de desnonaments que es va establir a la Disposició Addicional Única del Reial Decret-llei 27/2012 sobre mesures urgents per reforçar la protecció de deutors hipotecaris.
Per a més informació, consulteu les condicions d’accés.
Habitatges aportats per les entitats bancàries. Font: Ministeri de Foment.
Amb 200.000 persones a l’atur a Catalunya, cada cop és més necessari que el Govern creí polítiques actives i passives d’ocupació per què aquestes persones puguin reincorporar-se al mercat laboral. Una política passiva d’ocupació és la Renda Mínima d’Inserció (RMI) que ajuda els més vulnerables a tenir recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques.
El passat dimarts 30 d’octubre el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va exposar en una compareixença a la Diputació Permanent del Parlament, que la Generalitat encara disposa d’efectiu suficient per seguir pagant la Renda Mínima d’Inserció als seus beneficiaris.
La Renda Mínima d'Inserció (RMI) és una prestació de caràcter social i universal que normalment oscil·la dels 400 a 500 euros al mes i ajuda les persones més necessitades a incorporar-se tant al mercat laboral com a la societat en general.
Actualment, a Catalunya unes 62.184 persones són beneficiàries de la RMI. Durant aquest any 2012, s’han acceptat 7.666 nous expedients i s’han donat de baixa 8.624 per diverses raons: el 70%, ha estat o bé per haver superar el salari mínim interprofessional o bé per haver retornat al seu país d'origen mentre que el 30% restant ha causat baixa per què han trobat feina a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
D’altra banda, Mena va assegurar que la Generalitat encara disposa de recursos suficients per poder pagar les prestacions. A més durant aquest any 2012 es van atorgar a la partida dels Pressupostos Generals 130 milions d’euros destinats a la RMI.
D'aquests 130 milions d’euros, durant els tres primers trimestres daquest any ja s’ha esgotat el 75,77% d'aquesta partida deixant la resta el 24,23% pendent per destinar aquest últim trimestre.
UNICEF denuncia que, segons dades de l’Eurostat, l’any 2011 hi havia uns 2.267.000 infants a Espanya vivint per sota del llindar de la pobresa, 80.000 més que l’any anterior.
Segons dades de l’Eurostat relatives a 2011, Espanya ha esdevingut el país de l’eurozona amb més desigualtat social.
A més, com denuncia el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), la taxa de pobresa infantil l’any 2011 hauria augmentat fins al 27,2%, un punt més respecte el 26,2% de l’any anterior que assenyalava l’entitat en el seu informe La infància q Espanya: l’impacte de la crisi en els infants.
En aquest informe, UNICEF alertava que, l’any 2009, Espanya ja era el cinquè dels 35 països rics analitzats que presentava menys capacitat per fer front a la pobresa infantil. Des d’aleshores i en virtut de les mesures contra la crisi econòmica, aquesta capacitat no hauria fet sinó disminuir.
Segons les noves dades de l’Eurostat, a Espanya hi havia l'any passat 760.000 llars amb infants en què cap adult treballava, 46.000 més que l’any 2010.
En total, UNICEF calcula que uns 2.267.000 infants viuen a Espanya per sota del llindar de la pobresa i un 14,4% viuen en llars amb índex de pobresa elevada.
Per tot plegat i ara que s’inicia la tramitació parlamentària dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013, UNICEF reclama que es tingui en compte la situació de vulnerabilitat de la infància a Espanya, el grup d’edat més injustament afectat per la crisi.
En definitiva, UNICEF demana que es situïn les persones més vulnerables en el centre de les decisions pressupostàries atès que, en paraules de Paloma Escudero, directora executiva d'UNICEF Espanya, allò que està en joc és decidir quina mena de societat volem deixar als nostres fills.
Per això, UNICEF proposa que:
Segons un estudi de l'Obra Social de La Caixa, el 67,4% dels joves espanyols entre 20 i 29 anys viu amb els pares, tendència que s’ha vist agreujada arran de la crisi econòmica.
L’estudi de l’Obra Social de La Caixa, La transición de los jóvenes a la vida adulta. Crisis económica y emancipación tardía, té l'objectiu d'analitzar la manera en què el jovent passa a la vida adulta i les dificultats que ha d’afrontar en aquesta transició.
Per això, els autors comparen la situació dels joves espanyols amb la de països del nostre entorn i investiguen l’impacte de la crisi econòmica sobre l’emancipació.
Segons la coordinadora de l’estudi, Almudena Moreno, la tendència a retardar l’edat d’emancipació no és nova a Espanya però, arran de la crisi, es detecta un canvi en els motius per fer-ho: si abans els joves decidien quedar-se amb els pares per motius de comoditat o altres de tipus personal, ara han perdut la capacitat de decidir perquè no tenen cap altra opció.
Així, mentre que l’any 2005 el 40,7% dels joves entre 16 a 34 anys vivia amb els seus pares, l’any 2011 aquest percentatge va augmentar fins al 44,1%. Aquest increment es relaciona amb el percentatge d’atur juvenil que l’any 2011 es situava en el 44% en el cas dels joves d'entre els joves de 20 a 24 anys.
Pels autors, però, l’atur no és l’únic factor decisiu a l’hora d’explicar l’emancipació tardana dels joves sinó que cal considerar també l’efecte de la precarietat laboral en els processos de transició a la vida adulta.
De fet, els joves ocupats segueixen vivint amb els pares en una important proporció: el 18,7% dels joves de 30 a 34 anys i el 43,9% dels joves de 25 a 29 anys.
L'estudi aborda també altres qüestions com ara les polítiques socials i denuncia que, malgrat alguns avenços, la despesa social adreçada a joves segueix estant entre les més baixes d’Europa, juntament amb Portugal i Itàlia.
Aquest dia se celebra el mateix dia (17 d'abril) que el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) fa públiques les dades de la despesa militar mundial del 2011. Aquest informe indica que la despesa militar mundial creix per tretzè any consecutiu, mentre que les despeses socials, en educació i salut baixen en caiguda lliure.
Els pressupostos de l'Estat espanyol 2012 porten a una disminució de la despesa militar d'un 8%, mentre que les retallades dels Ministeris està en un 17% de mitjana. “Partides com la de cooperació al desenvolupament, s’han retallat per sobre del 50%. I s’està parlant de reduir 10.000 milions d’euros de la despesa sanitària i educativa”, afirma la Fundació per la Pau.
Unes 15 entitats catalanes i de l'Estat espanyol fan una sèrie de propostes en relació a la despesa militar
Les accions es basen en aquests punts:
En l'actual situació de crisi econòmica, el sector de les entitats no lucratives és un dels primers que en noten els efectes de manera directa, ja que les entitats que treballen temes socials i de cooperació estan veient com s'incrementen les demandes de serveis i atenció per part dels beneficiaris de la seva acció social.
La crisi i la reducció del pressupost està comportant que les activitats de les entitats es concentrin en aquelles que estan directament relacionades amb la seva missió fundacional, per la qual cosa es disminueix la dedicació cap aquelles altres que no aporten aquest valor afegit.
Els principals reptes i preocupacions que es van detectar durant el transcurs de la jornada per part de les entitats van ser:
Durant la jornada no es van trobar solucions immediates, ja que la situació que pateixen actualment les entitats està provocada per factors aliens a elles, però sí que es varen aportar algunes idees i propostes per poder tenir millors expectatives de futur pel sector.
Per a més informació podeu consultar el següent recurs.
La crisi econòmica ens ha deixat a tots una mica més pobres. Les persones, famílies, Estats, governs, empreses, associacions, fundacions, etc. han tret les tisores.
Amb aquestes circumstàncies econòmiques, hi ha alguna esperança de poder mantenir els actuals nivells de benestar als que hem estat acostumats?
La Federació Catalana de Voluntariat Social pretén amb la taula rodona ‘Fer més amb menys’ compartir la realitat econòmica que ens envolta a tots. L’objectiu és compartir com les entitats, de la més petita a la més gran, enfrontrem el tema i quines eines desenvolupen per a sortir-se´n i tirar endavant.
Intervindran a la taula:
Moderarà la taula:
DIA: 16 de juny
HORA: 19:30h
LLOC: Sala d’actes de l’Hotel d’Entitats (c. Rutlla, 20-22 Girona)
S’entén per activitat econòmica qualsevol tipus de lliurement de béns o prestació de serveis que es realitzi de forma habitual o quan existeix contraprestació econòmica, tot i que l’entitat no tingui ànim de lucre.
Abans de començar a facturar, si l’entitat no està donada d’alta en cap epígraf o clau de l’IAE, s’haurà de donar d’alta mitjançant el model 036, indicant l’epígraf de l’activitat. La llista d’activitat es pot consultar en el Reial Decret Llei 1175/1990.
Tot i estar obligada a donar-se d’alta de l’IAE quan una entitat tingui activitat econòmica, les possibles exempcions de pagament d’aquest impost que afecten les entitats sense afany de lucre són:
Quan una entitat no es pugui acollir a cap de les exempcions anteriorment citades, haurà de pagar anualment una quota de l’IAE per cadascuna de les activitat que dugui a terme.
Segons l’àmbit de l’activitat hi ha tres tipus de quotes: la quota municipal, la provincial i la nacional.
La plataforma Democràcia real ja convoca la ciutadania a sortir al carrer aquest diumenge 15 de maig per fer sentir la seva veu i mostrar la seva indignació per l’actual panorama polític, econòmic i social.
A Barcelona, la manifestació està convocada a les 18’00 a la Plaça Catalunya sota el lema “Democràcia real ja! No som mercaderia en mans de polítics i banquers”.
Convocatòries a Catalunya:
La resta de convocatòries poden ser consultades al web de la plataforma Democràcia real ja.
Es tracta d’una convocatòria ciutadana, apolítica, forjada mitjançant Internet i les xarxes socials i promoguda a través d’un grup de discussió informal denominat Plataforma de coordinació de grups pro-mobilització ciutadana.
Democràcia Real Ja fa especial èmfasi en el caire pacífic de la mobilització i en el fet que els seus integrants no responen a cap signe polític ni sindical.
De fet, la plataforma ha publicat manifest en que els promotors es defineixen com a “persones normals i corrents”, preocupades per la indefensió de la ciutadania davant l’actual situació política, econòmica i social.
En aquest sentit, Democràcia real ja denuncia la “irresponsable gestió econòmica del país per part dels poders polítics i econòmics” i els exigeix que assumeixin les responsabilitats que els corresponen.
El manifest encoratja la ciutadania a creure en la seva capacitat per construir una societat millor, que tingui per prioritat la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, benestar i felicitat de les persones.
Alhora, el document denuncia també la “dictadura partitocràtica” dels dos partits majoritaris i recorden que la funció de la classe política hauria de ser la de traslladar a les institucions la veu de la ciutadania i no la d’enriquir-se i girar-li l’esquena atenent només als interessos dels grans poders econòmics.
Per tot plegat, el manifest declara la necessitat d’una revolució ètica que impedeixi seguir posant els diners per damunt de l’ésser humà i que faci possible el respecte dels drets bàsics de vivenda, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal així com el dret al consum de béns necessaris per a una vida sana i feliç.
Les mesures per a la reducció del dèficit públic aprovades al Congrés dels Diputats no han estat ben rebudes per la Plataforma, que considera que no es pot dur a terme fent recaure els costos de la crisi sobre el funcionariat, els pensionistes i les persones dependents. En un comunicat la Plataforma afirma que les mesures "són injustes socialment i contraproduents per afavorir la reactivació econòmica i la creació d’ocupació". Per contra, les entitats aposten per una reforma fiscal que incideixi en aquelles persones i empreses amb més ingressos, en lloc de retallar la despesa social.
Es tractaria d'augmentar la fiscalitat del capital, tot recuperant l’impost de patrimoni, incrementant la tributació de les SICAV, i fixant una tributació base per l’impost de successions i donacions. Aquestes i d'altres mesures com establir un nou tram a l'IRPF per a rendes molt altes o exigir impostos a les transaccions financeres que limitin els moviments de capital especulatiu són propostes que la Plataforma presenta com a alternatives a les mesures aprovades.
La previsió de la pujada de l'IVA tampoc s'ha vist amb bons ulls: serà un impost que pagaràn per igual tots els ciutadans i ciutadanes amb independència del la seva capacitat econòmica i que afectarà comparativament més a les rentes baixes.
Per la Plataforma la crisi econòmica representa una oportunitat per replantejar el sistema tributari espanyol, per millorar "la suficiència i progressivitat del nostre sistema impositiu, potenciar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida i introduir el concepte de fiscalitat ambiental per fomentar maneres de produir i consumir més netes."
La Plataforma està formada per les següents entitats i té com a portaveu Jordi Marí de FETS (Tel. 649 638 041)
Segons APDHA i IDHC davant la greu i prolongada crisi social i econòmica que es viu al país, s'està tendint a una criminalització de la immigració tant el debat polític com en el marc normatiu. Darrerament s'ha iniciat una espiral de declaracions públiques i propostes polítiques, que segons aquests col·lectius resulten alarmants, ja que fomenten el rebuig social cap a les persones immigrades al territori.
Senyalen, per exemple, que varis ajuntaments han pres mesures per obstaculitzar l'accés al padró municipal a les persones d'origen immigrant. És el cas dels ajuntaments de Vic, Llavaneres o Torrejón de Ardoz. D'altra banda el Partit Popular ha proposat una reforma de la Llei d'estrangeria que restringeixi encara més els drets fonamentals de les persones estrangeres a l'Estat Espanyol; Convergència i Unió ha reprès la seva proposta del carnet per punts per a immigrants alhora que enalten l'emblema de "a catalunya no hi cabem tots". També es segueix amb la tendència generalitzada de vincular constantment immigració i delinqüència, fet que va portar a Mariano Rajoy, president nacional del Partit Popular, a advocar per l'expulsió de persones immigrants que cometessin delictes penats amb més de sis mesos de presó.
Aquests i d'alters exemples venen recollits en el manifest que han elaborat les associacions abans esmentades, i al què s'han adherit moltes d'altres associacions i comissions que treballen pels drets humans i aquells col·lectius socials vinculats a la immigració.
Davant d'aquestes circumstàncies demanen que la societat civil continui exigint responsabilitat a totes les instàncies polítiques, mediàtiques i socials a l'hora de tractar el fenomen migratori.
El manifest alerta que culpabilitzar, en tot o en part, directament o indirectament a la immigració de la crisi comporta uns
greus riscos com la xenofòbia i la fractura social, que poden, al seu torn, crear greus problemes de convivència.
Per adherir-se a aquest manifest, enviar un correu electrònic amb el nom de l'entitat i les dades de contacte a manifest@idhc.org
Entitats adherides
Persones adherides
