Ni els immigrants paguen menys impostos, ni els catalans són garrepes, ni els avis col·lapsen la sanitat pública. Aquests són alguns dels rumors que volen trencar des de Santa Coloma de Gramenet.
Els catalans som garrepes? Les rosses són tontes? Els immigrants ens envaeixen? Asseure’s en un bar a Santa Coloma de Gramanet i demanar el menú del migdia pot voler dir que acabaràs menjant-te els teus prejudicis per dinar. I és que a 32 bars i restaurants de la ciutat s’hi poden trobar les conegudes com “estovalles antirumors” una iniciativa de la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius.
L’entitat porta 10 anys treballant a Santa Coloma per la convivència i el bon veïnatge d’aquesta ciutat amb una gran diversitat cultural. A Santa Coloma l’any 2004 la població estrangera arribava al 6% i pocs anys després, el 2011 havia crescut fins els 24%. Per aquest motiu des del Servei de Convivència es van engegar diferents campanyes amb la implicació dels propis veïns per tal de treballar en favor del civisme i evitar els prejudicis, no només cap a la comunitat estrangera sinó entre els propis nouvinguts.
La tècnica de trencar rumors a través d’informació contrastada no és nova. Ja en moltes ciutats catalanes existeixen manuals o publicacions específiques per trencar els estereotips. Però les estovalles antiurmors són una novetat enginyosa per combatre’ls.
Els organitzadors descriuen l’experiència com un èxit i després de distribuir 20.000 estovalles estan preparant una reedició que es centrarà en missatges sobre la diversitat de Santa Coloma.
La Xarxa, que ha celebrat el seus 10 anys de vida, també porta a terme sensibilització, foment de l'associacionisme emergent, formació i diàleg intercultural i religiós a partir d’activitats, xerrades, tallers, etc. En els darrers dos anys un total de 2.500 persones han participat als tallers de la ciutat.
Quin paper té la formació de les persones voluntàries actualment? Quins són els reptes de la formació del voluntariat? La gerent del Centre d’Estudis de l’Esplai, Ester García, ens explica en aquesta breu entrevista com percep ella la formació actual del voluntariat a Catalunya, alhora que ens explica quins són per ella els factors que porten una persona a fer voluntariat.
Quins creus que són els reptes de la formació del voluntariat avui en dia?
Actualment el principal repte és l’anticipació als nous escenaris de voluntariat, és a dir, poder preparar les entitats i els responsables de voluntariat sobre les noves manifestacions del mateix. Cal crear escenaris de previsió que ens permetin adaptar la formació i donar eines per la gestió i el coneixement compartit del voluntariat.
Creus que existeix prou coneixement del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya per part de les entitats i les persones voluntàries?
Com a associació i com a escola de formació des de la Fundació Catalana de l’Esplai ens dediquem a divulgar el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya. Crec, però, que les possibilitats de formació, l’adaptació del pla, la versatilitat de continguts i les modalitats en que es pot fer formació, així com les formacions que el pla subvenciona, no han arribat suficientment a totes les entitats i tots els possibles usuaris, ja que quan s’explica el Pla de Formació, encara hi ha entitats i persones que se sorprenen.
En els darrers anys han aparegut noves necessitats formatives dels voluntaris?
L’adequació de les formacions als nostres ritmes de vida és una necessitat general de la societat, però també dels voluntaris. El perfil de voluntariat està canviant molt. Ara tenim menys dedicació horària, però potser més especificitat en els continguts en les noves incorporacions al voluntariat. Això ha demanat un canvi en les metodologies que el Pla de Formació del Voluntariat ha sabut recollir molt bé, per exemple incloent la modalitat 'e-learning'. Respecte als continguts, els relacionats amb temes de dependència i intervenció social són els que han tingut més bona acollida.
Quins creus que són els factors que pesen més perquè una persona es faci voluntària?
Tots som fruit d’una complexitat. Per això, hi ha diferents factors que tenen a veure amb el fet que una persona opti per fer voluntariat. Alguns són, per exemple, el fet que els pares hagin fet voluntariat i els valors que han transmès als fills, el foment que es fa des de l’escola, la voluntat de retorn a la societat i de donar utilitat al seu temps que tenen les persones grans. També són molt importants les bones experiències explicades per persones de l’entorn, que fan que els voluntaris acabin convencent amics i companys si la seva experiència ha estat gratificant. Per això és molt important que com a entitats sapiguem cuidar els voluntaris, oferint-los un projecte que els faci sentir-se realitzats.
Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat
