Durant les cinc sessions es donaran a conèixer diferents polítiques, programes sectorials i línies de subvenció de la UE i es desenvoluparan les competències necessàries per planificar i gestionar projectes europeus.
Els propers dies 1, 3, 8, 10 i 15 de juliol la FOCIR organitza un curs de gestió de projectes europeus. Durant les cinc sessions es donaran a conèixer diferents polítiques, programes sectorials i línies de subvenció de la UE pels propers anys i es desenvoluparan les habilitats necessàries per planificar i gestionar projectes europeus.
El curs constarà d’una sessió inaugural a càrrec de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Xavier Tiana, responsable de Relacions Internacionals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i quatre sessions pràctiques de treball en grup en les que s’aprendrà a gestionar un projecte europeu des de la fase d’identificació, passant pel disseny i formulació fins arribar a la fase final de finançament, execució i avaluació dels projectes.
El curs té un cost de 50 €. Per formalitzar la vostra inscripció cal que escriviu un correu electrònic a secretaria@focir.cat indicant el vostre nom, correu electrònic, organització de la que formeu part i ocupació dins la mateixa. Les places són limitades. Trobareu el programa del curs en aquest enllaç.
Les últimes eleccions europees també han fet moure fitxa a les ONG Catalanes. L'augment dels discursos xenòfobs de l'extrema dreta les preocupen.
OPRAX és, segons SOS Racisme Catalunya, “una nova eina en clau local de monitoratge i visualització del racisme i xenofòbia a Catalunya, l’OPRAX, l’Observatori de polítiques racistes i xenòfobes als municipis catalans. Un observatori present a la xarxa que sistematitza i analitza els discursos polítics racistes i xenòfobs als municipis de Catalunya classificant-los com a Denúncies, Bones Pràctiques, i al seu torn fent visibles aquests discursos sobre un Mapa de Catalunya”.
Els objectius de l’OPRAX CAT, que “permetrà fer un seguiment més acurat dels discursos de l’odi”, són:
SOS Racisme Catalunya ens segueix explicant: “Les fonts d’informació de l’observatori són diverses, però és cabdal l’existència d’una xarxa d’observadors/es que facin seguiment dels següents espais: mitjans de comunicació locals, els generalistes, les xarxes socials, les pàgines webs i blocs de partits polítics i grups racistes, així com els blocs de periodistes que estan especialitzats en el mateix seguiment”-
Pots col·laborar amb SOS Racisme Catalunya fent-te observador/a de l'OPRAX. Per a més informació, entra al web de l'OPRAX CAT, escriu a info@oprax.org o truca a SOS Racisme Catalunya al 933010597.
El curs s'adreça a les persones que considerin interessant, pels seus estudis o activitats, incorporar una formació específica sobre la UE en el seu currículum.
Un "Curs d'Estiu sobre la Unió Europea" es celebrarà a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del marc de la Universitat d'Estiu.
El curs estarà impartit per professors del Màster Oficial d'Integració Europea de la UAB, tots ells acadèmics de reconegut prestigi en els seus respectius àmbits. També comptarà amb la col·laboració del Centre de Documentació Europea, que impartirà la darrera sessió sobre les fonts d'informació i les oportunitats de treball, estudis i finançament a la UE.
S'adreça a totes aquelles persones que vulguin incorporar una formació sobre la UE en el seu currículum vitae i també per a aquells que s'estiguin planejant orientar els seus estudis o activitat en aquesta direcció i vulguin realitzar un curs introductori.
Les dades bàsiques:
La Plataforma d'ONG d'Acció Social ha publicat aquest document en línia, sobre els programes socials per aquest període.
La unió Europea té diversos recursos i eines pel Tercer Sector, amb l'objectiu d'enfortir-lo, però accedir-hi pot oferir algunes dificultats, i més tenint en compte que han canviat des del passat gener 2014, quan es van publicar les noves coordenades dels programes.
La publicació de la Plataforma d'ONG d'Acció Social s'emmarca en el II Plà estratègic del Tercer Sector Social de l'entitat. Té tres parts diferenciades. Una primera part en la qual es revisen els programes europeus del període 2007 – 2013, com a context, una segona part en la qual s'entra en el detall de les convocatòries noves, i una tercera en la qual s'analitzen les convocatòries en les quals poden entrar les entitats del sector encara que “no siguin convocades de forma exclusiva”, segons llegim al comunicat de la Plataforma.
La Plataforma segueix explicant que “aquesta guia es publica en un moment complexe pel Tercer Sector, quan hi ha una caiguda del finançament públic, i un augment del nombre de persones que necessiten el suport de les organitzacions socials per mantenir unes condicions de vida dignes” (...) “Una situació que ha obligat a reconèixer des de dins els punts febles i els forts”.
Us podeu descarregar la Guia des d'aquest enllaç.
Organitzades pel Fòrum de Salut Mental, se celebraran els dies 22 i 23 de maig a l’Auditori de l’ONCE de Barcelona.
Europa afronta el repte de com millorar i fer sostenible el sistema de cohesió social conegut fins ara, a l’actual entorn de crisi econòmica i social; així mateix, la diversitat de factors que entren en joc mostren un escenari complex. Per estudiar i fer front a aquests nous reptes, el Fòrum de Salut Mental ha organitzat, el dijous 22 i divendres 23 de maig, les jornades “Salut Mental: Europa 2020”.
Se celebrarà a l’auditori de l’ONCE (Gran Via de les Corts Catalanes, 400 de Barcelona)
L’Organització Mundial de la Salut remarca la necessitat de prioritzar la millora de la intervenció en salut mental i la Unió Europea ha considerat que cal avançar significativament en cinc àrees: la salut mental dels joves, la prevenció de la depressió i el suïcidi, la salut mental de la gent gran, la salut mental en l’entorn laboral, la inclusió social i la lluita contra l’estigma.
Per estudiar les propostes de la UE, en el decurs de les jornades “Salut Mental: Europa 2020” hi haurà diversos col·loquis i taules rodones, com: “Salut mental i joves”, “Salut Mental 2020, Catalunya”; “Salut mental, inclusió social, treball, habitatge, comunitat”; “Prevenció en salut mental i addiccions”, etc.
Fòrum Salut Mental és una associació formada per 22 entitats del sector de l’atenció sanitària concertada i l’atenció social en salut mental i addiccions, per infants i adults. Compta amb mes de 100 serveis (CSMIJS, CSMA, CAS, hospitals de dia, comunitats terapèutiques, serveis de rehabilitació comunitària, rehabilitació infanto-juvenil, llars residència, llars amb suport, serveis prelaborals, serveis d’inserció, empreses socials, clubs socials, serveis tutelars) i més de 1000 professionals.
Per ampliar informació i realitzar la inscripció accediu a l'enllaç clicant aquí.
Un curs per conèixer les eines bàsiques per a l’elaboració i consecució de projectes amb finançament europeu pel Tercer Sector.
També té com a objectius mostrar els condicionaments conceptuals, organitzatius, administratius i legals, i conèixer els factors claus per al disseny i execució dels projectes.
L’orientació del curs és pràctica. Parteix del marc general institucional per, en un procés de diàleg, identificar les possibilitats de sinergia i experimentació entre els participants. A partir d’aquí, es passarà a la simulació de la presentació d’un projecte segons les convocatòries que estiguin en vigor.
Les dades pràctiques:
Té lloc una xerrada a Barcelona per conèixer què són el Servei de Voluntariat Europeu (EVS) i els programes de voluntariat de llarga durada (LTV).
La xerrada es fa a la "Vaqueria" (seu del Servei Civil Internacional de Catalunya, carrer Carme 95). Es pot consultar en línia la informació bàsica sobre aquestes opcions de voluntariat, però en la sessió es podran tenir de primera mà les respostes a les preguntes més freqüents.
Informació en línia sobre el EVS (de 6 a 12 mesos a un altre país de la Unió Europea, SCI-Cat)
Informació en línia sobre el LTV (de 3 a 12 mesos a un altre país europeu o d'un altre continent, SCI-Cat)
Informació en línia sobre el EVS II (Gencat.cat)
La Plataforma Social ha llençat la seva nova web aquests dies de juliol 2013, amb funcions pensades per explicar de forma més clara les seves línies de treball i ser una eina més útil per la transformació social a Europa. Moltes entitats catalanes, a través de xarxes, formen part d'aquesta Plataforma.
Una novetat és el seu apartat “Areas of Focus”, on s'explica què fa la xarxa en temes com inclusió, drets, treball i atur, serveis socials i diàleg civil. Aquests són els temes bàsics que ha triat la Plataforma, però són més els temes que treballen les seves organitzacions membres. En cada Àrea es pot trobar un apartat amb enllaços a recursos i notícies rellevants de cada tema.
Podeu visitar la nova web de la xarxa en aquest enllaç
Una nova funció de la web és la secció de recursos on es poden trobar documents de la Plataforma Social. Des de cartes de denúncia social adreçades a la Comissió Europea, al Consell i al Parlament Europeus, fins a declaracions i posicionaments. Hi ha la possibilitat de fer una cerca interna per tipus de document i per tema.
Hi ha una secció de notícies a la portada principal on publiquen les novetats de les organitzacions membres i de la pròpia Plataforma. La Plataforma s'ha posat al dia en termes d'Internet 2.0.
Sobre la Plataforma Social
La “Social Platform” ha crescut en “mides i influència”, segons explica la xarxa, des de la seva creació el 1995. Ara hi ha 47 ONG i xarxes membres directes, que representen més de 2800 organitzacions, associacions i grups de voluntariat de nivell local, regional i nacional. Tenen membres a cadascun dels països de la Unió Europea.
Formen part organitzacions de dones, de gent gran, de discapacitats, en l'àmbit de la pobresa, de joves, en l'àrea infants i família, LGTB, minories culturals, campanyes per la justícia social, pels sense sostre, per l'aprenentatge al llarg de la vida, per l'accés a la salut i pels drets reproductius i contra el racisme.
La Plataforma i Catalunya
Com a exemple de la vinculació d'entitats catalanes amb la Plataforma Social, és membre d'aquesta ONG la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN), de la qual és membre la Taula d'Entitats del Tercer Sector, a la qual pertanyen unes 32 federacions i agrupacions catalanes d'entitats de tot el territori (4.000 entitats socials no lucratives: associacions, cooperatives, fundacions, empreses d'inserció i centres especials de treball).
El 30,6 % del nens menors de 18 anys estan exposats al risc de pobresa i exclusió social a Espanya. El nivell educatiu i l'origen dels pares, així com la composició de la família. No és el país amb la situació més dramàtica d'Europa, però forma part dels que estan a la cua.
El 30,6 % del nens menors de 18 anys estan exposats al risc de pobresa i exclusió social a Espanya, segons l’estudi comparatiu presentat el passat dimarts 26 de febrer per l’Eurostat. En comparació amb la resta dels estat membres de la UE a Espanya es reflexa una situació molt dramàtica. Segons l’estudi, això està directament relacionat amb la situació de crisi que s’està patint a l’Estat Espanyol, l’elevat percentatge de població immigrant que resideix al país i al tipus de llar on viuen aquests nens en risc.
El risc de pobresa infantil es concentra especialment en les famílies monoparentals i en famílies amb tres fills o més o amb avis o familiars dependents.
Hi ha, però, altres factors que també influeixen en el risc de pobresa, com ara l’educació dels pares o la pertinença a una família immigrant.
L’educació dels pares és clau ja que influeix de manera decisiva en el risc de pobresa dels nens. Segons dades del 2011, el 48,1% dels nens que viuen en llars on els pares tenen un nivell educatiu baix estan exposats a la pobresa monetària a Espanya, per contra del 12,7% en el cas de pares amb estudis universitaris. Cal destacar que s’està originant un empobriment accelerat de la classe mitjana, amb més d’un 25% de famílies que estan en risc de pobresa.
En relació a l’origen dels pares, cal destacar que el risc de pobresa monetària augmenta entre les famílies d’orígen estranger, gairebé el doble que entre les famílies originàries d’Espanya: un 45% enfront d’un 23%.
Les conseqüències de la crisi econòmica
La desocupació, la baixada dels salaris, l’increment dels impostos i les mesures d’austeritat en la despesa pública, han desestabilitzat a molts ciutadans. El creixement de la pobresa infantil que està provocant aquesta crisi econòmica va acompanyat de l’augment en la demanda d’ajudes públiques.
La pobresa infantil a Europa
L'estudi presentat per l'Eurostat té un component compartiu i permet conèixer quina és la situació de la pobresa infantil a tot Europa i en concret a cada un dels països membres.
Malgrat que el risc de pobresa infantil a Espanya (30,6%) està per sobre de la mitjana europea (27%), no és un dels països en què la situació és més dura.
Els països de la UE on hi ha més percentatge de nens amb risc de pobresa o exclusió social són: Bulgària (52%), Romania (49%), Letònia (44%), Hongria (40%) i Irlanda (38%).
En el costat oposat, els països amb xifres més reduïdes són Suècia (16%), Dinamarca (16%) i Finlàndia (16%).
MÉS INFORMACIÓ:
Veure l'estudi complert (en anglès)
La pobresa infantil en 8 dades
En aquesta xerrada el Servei Civil Internacional (SCI) explica en què consisteixen els programes del Sevei de Voluntariat Europeu (SVE/EVS) i el programa de voluntariat de llarga durada LTV.
La xerrada tindrà lloc a Barcelona, a la "Vaqueria" (seu de l'SCI, c. Carme 95, Barcelona). A les 19h del dia 14 de gener. S'informarà de les oportunitats, dels procediments i del seu funcionament. Podeu consultar la informació sobre EVS i LTV en aquest enllaç.
I en aquest vídeo podeu sentir i veure l'experiència del Francesco, un dels voluntaris de l'SCI Catalunya, que va venir d'Itàlia a través de l'EVS (Servei de Voluntariat Europeu).
El SCI de Catalunya celebra el 14 de gener una xerrada per donar a conèixer tot el que cal saber per realitzar un voluntariat europeu.
Durant la sessió, que començarà a les 19h de la tarda a la seu del SCI (Carme 95, baixos 2n), s’explicaran dos dels programes de voluntariat que gestiona l’entitat:
Coneix l'experiència d'en Francesco, un dels participants del programa del Servei de Voluntariat Europeu que va venir d'Itàlia a Catalunya.
El Servei de Volunariat Europeu busca oferir als joves de la Unió la possibilitat de formar-se més enllà de les aules. El fet de realitzar voluntariat a l'estranger és una font molt rica d'experiències i enriquiment personal. Les voluntàries europees de la Fundació Autònoma Solidària ens expliquen com estan vivint el seu SVE a Barcelona.
Alyssa Marie i Ellen Wiener tenen 19 anys, la Mira Sammler en té 20. Totes tres són d'Alemanya, la Mira i l'Alyssa de Colònia i la Ellen de Munic, i van arribar a Barcelona el setembre. Des d'aleshores col·laboren amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS) dins el marc del Servei de Voluntariat Europeu (SVE).
Per la Mira, el SVE és una "experiència personal molt bona". "És un any per a la individualitat; tens quasi tot un any per dedicar-lo a créixer com a persona i al mateix temps, tot un any per concentrar-te al 100% en el programa de voluntariat que fas". La Ellen valora de la mateixa manera el voluntariat europeu: "Si fas voluntariat al teu país, mentre estudies o treballes, no t'hi pots dedicar completament. Fent el SVE, en canvi, tens moltes hores per poder posar tot el teu cor i tota la teva passió en ajudar en el projecte que tries".
Per l'Alyssa, el voluntariat europeu és una "manera de treballar i compartir coneixements en contextos socials diferents, de tal manera que dones molt però també reps d'una manera incalculable a nivell d'experiència". Després de pensar-s'ho una mica afegeix, segura de si mateixa, que el seu voluntariat no canviarà el món, però sí que contribueix en fer canviar petites coses. "És un inici de canvi", sentencia.
Formació no reglada
Aquest programa impulsat des de la Comissió Europea busca oferir als joves de la Unió una nova porta per ampliar la seva formació més enllà de l'àmbit acadèmic i els estudis reglats. Marxar a un país estranger a fer voluntariat és sens dubte una bona oportunitat per viure de primera mà una experiència intercultural, apropar-se a les diferents realitats existents, cooperar pel desenvolupament de comunitats locals i, perquè no, aprendre idiomes a través de la participació activa en un àmbit concret de la societat d'acollida.
Alyssa Marie: "No canviarem món però sí petites coses... El voluntariat és un inici de canvi"
Precisament en aquests aspectes es van fixar les tres voluntàries europees de la FAS a l'hora de decidir presentar la sol·licitud per entrar a formar part del Servei de Voluntariat Europeu. Tant la Mira com l'Alyssa tenien clar que volien viure una experiència diferent després d'acabar el batxillerat i abans d'anar a la universitat. "Tenia pensat fer un any de batxillerat a l'estranger però al final no vaig poder i per això vaig pensar que el voluntariat europeu em podia donar el mateix o més que un any d'estudiar a fora", assegura l'Alyssa.
Tant la Mira com la Ellen tenien clar que volien fer voluntariat a alguna part d'Espanya: "M'agrada molt la llengua i la mentalitat de la gent d'aquí", assegura convençuda la Ellen. La Mira en canvi ja coneixia Espanya de més a prop. Segons explica, cada any van a Alicant amb la seva família per vacances. Allà hi viu la seva avia. Totes tres es van interessar per la FAS al veure els programes de voluntariat que oferia a la Base de Dades dels projectes d'acollida aprovats per la Comissió Europea.
La Fundació és entitat d'acollida des de fa més de 10 anys i per un motiu o altre, durant aquest temps han estat nombrosos els voluntaris i voluntàries que hi han arribat procedents d'Alemanya. "Em va agradar molt el projecte del PIUNE-FAS centrat en les persones amb discapacitat. Feia molt temps que volia fer voluntariat i quan vaig trobar aquest projecte vaig tenir molt clar el que volia fer", comenta la Mira al recordar el moment en que va trobar l'oferta de voluntariat del PIUNE, el qual treballa per garantir que totes les persones, independentment de la seva discapacitat, puguin tenir un accés garantit a la universitat.
La Ellen en canvi és més crítica amb el funcionament de la base de dades: "Vaig enviar al voltant de 30 sol·licituds diferents a diversos projectes que apareixien a la base de dades però més de la meitat o ja no existien o l'entitat ja no operava... Suposo que és difícil mantenir actualitzada una base de dades tant gran".
Voluntariat per triar i remenar
El SVE es pot centrar en temàtiques i àmbits molt diversos que van des de la cultura i l'esport fins a la protecció civil i les problemàtiques socials, passant per temes relacionats amb el patrimoni, el medi ambient i la cooperació per al desenvolupament entre d'altres. Tot i aquest gran ventall de possibilitats, hi ha un tipus concret de voluntariat que no contempla aquest programa: les intervencions en situacions de post-crisis immediata com podria ser l'ajuda humanitària o l'auxili després de desastres i conflictes.
La Ellen, la Mira i l'Alyssa participen a diversos programes de voluntariat de la FAS i el PIUNE
Actualment, la Mira i la Ellen col·laboren amb el PIUNE i una tarda a la setmana participen al programa de voluntariat sociosanitari de la FAS a l'Hospital Vall d'Hebron. L'Alyssa en canvi fa classes d'anglès als menors del Centre de Justícia Juvenil Els Til·lers en el marc del programa de justícia de la FAS i participa tant en el programa de voluntariat de salut com en el de cooperació i medi ambient.
Les barreres de l'idioma
Les tres voluntàries europees que col·laboren amb la FAS coincideixen en senyalar que la llengua ha estat un dels principals obstacles amb el qual van topar just arribar. Totes tres havien fet castellà a l'institut. No obstant això, el fet que Catalunya tingui llengua pròpia els hi va posar les coses una mica més difícils. Durant els primers mesos d'estada han fet un curs intensiu de català.
De fet, segons marquen les directrius del SVE, l'entitat d'acollida ha de facilitar la integració lingüística dels voluntaris a partir de cursos i altres. D'aquesta manera, el voluntariat europeu esdevé una opció inqüestionable per l'aprenentatge, no només pràctic sinó també en certa mesura teòric, de llengües.
Mira Sammler: "El primer mes va ser més difícil perquè no coneixíem bé les llengües i vivia amb gent que no coneixia"
Viure fora de casa per primera vegada és també un dels canvis importants que normalment han d'afrontar els voluntaris europeus. Molts d'ells decideixen fer aquest servei abans de començar la universitat i, conseqüentment, la majoria encara no han viscut mai apartats de la família. "La independència respecte als pares és una cosa bona però no tot és positiu; has d'assumir tu sola totes les responsabilitats. Tot i així, a mi m'agrada!", assegura somrient la Ellen.
Entitats d'acollida i enviament
El Centre Europa Jove és una altra de les entitats catalanes d'acollida i enviament de voluntaris i voluntàries. A la seva pàgina web hi ha recollides les experiències d'algunes persones que també han realitzat el SVE. És el cas per exemple d'Elisabeth Flores qui entre el setembre del 2009 i l'agost del 2010 va ser voluntària a una escola Montessori austríaca. "No em va costar gaire adaptar-me; va ser una immersió total i immediata. Vaig arribar a l'aeroport de Viena, em van venir a recollir i em van portar directament a l'escola. Al obrir la porta em vaig trobar 50 persones assegudes davant meu i aplaudint-me. Era la reunió de pares d'inici de curs".
Flores va tenir llibertat quasi absoluta a l'hora de programar activitats pels alumnes de l'escola: classes de castellà, tallers de danses tradicionals catalanes i espanyoles, sessions de cançons i contes populars... "Estic aprenent molt -afirmava en un text redactat durant la seva estada a Àustria-, no només pel que fa a l'alemany i la pedagogia Montessori sinó també sobre la cultura que m'envolta, com obrir-me a la gent, veure les coses a distància, que a vegades és com millor es veuen, i el més important: m'estic coneixent més a mi mateixa i m'estic adonant que sóc capaç de molt més del que em pensava".
Dues experiències de voluntariat europeu completament diferents són les de Roser Lòpez i Gemma Gabarron. Lopez va realitzar tasques de rehabilitació de diverses sales d'un castell a Luxemburg i Gabarron va col·laborar en l'organització d'una galeria d'art recent inaugurada vinculada a la fundació Richter, una organització sense ànim de lucre.
En el marc del projecte "Care for diversity II, developing intercultural skills in social work", l'associació Nexes convida a 24 joves catalans a tenir una experiència professional vinculada al sector social, a Itàlia, Portugal, Suècia o França. L'estada serà de 13 setmananes i es portarà a terme durant l'any 2013. Dimecres, 19 de setembre, es farà ua presentació del projecte.
Nexes ofereix a joves recent titulats la possibilitat de tenir una primera experiència laboral europea en el sector social. Ho fa a través de la segona edició del projecte Care for diversity, que s'emmarca dins el Programa europeu Leonardo da Vinci. Aquesta iniciativa compta també amb la col·laboració del Col·legi de Treball Social de Catalunya.
Dimecres 19 de setembre a les 18.00 hores presentaran el projecte, a la seu del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, a Barcelona (Portaferrissa, 18 1r 1a).
24 joves catalans podran gaudir d'aquesta oportunitat. En grups de sis podran realitzar una pràctica laboral i un programa sociocultural d'inserció a Pau (França), Florència (Itàlia), Lisboa/Cascais (Portugal) o Arvidsjaur (Suècia). Les estades a Itàlia es realitzaran de gener a abril de 2013, a Portugal i Suècia d'abril al juliol, i a França d'agost a octubre.
La beca s'adreça a joves que acabin d'obtenir una titulació dels sectors del treball social, la integració social, l'educació social i intercultural (formació professional o universitària) i que es trobin a l'atur. Els destinataris han de tenir entre 18 i 30 anys i una experiència laboral de menys de 3 anys. Les candidatures es poden fer arribar a Nexes fins al 2 octubre, emplenant aquest formulari i afegint el CV i una breu carta de motivació.
La beca inclou la preparació abans de la sortida (socio-cultural i lingüística), el viatge, el projecte d'acollida (allotjament, transport, pràctica i monitoratge, uns diners de butxaca i programa sociocultural) i l'avaluació/certificació de l'experiència. Trobaràs més informació en aquest enllaç.
Experiència enriquidora tant professionalment com personalment
A la primera edició de "Care for diversity, developing intercultural skills in social work" han participat 12 joves catalans, durant el 2012. A través de la pàgina de Nexes a Facebook han compartit les seves experiències.
La Sílvia, que ha estat a Pau, explica que "m'ha ajudat a crear noves expectatives professionals i personals i a obtenir una visió més intercultural i integradora en tots els àmbits. Tot això, sense oblidar l'alegria, l'optimisme i la diversió que m'ha proporcionat aquesta estada".
La Montserrat, una de les companyes de la Sílvia, explica les seves vivències en vídeo (en francès):
Tot i que es pot demanar un exemplar en paper, l'estudi en format electrònic també es pot descarregar des de la web de la Fundació Luis Vives, que l'ha promogut.
Sobre l'estudi:
El 14 de novembre la Fundación Luis Vives ha presentat a Madrid la publicació “Modelos europeos en la evolución del Tercer Sector Social”, que mostra la situació d'aquest sector a països com Itàlia, Regne Unit, França i Alemanya, així com reptes del sector a l'Estat espanyol.
L'estudi comparatiu neix a partir d'una investigació que fa la Fundació juntament amb Antares Consulting, amb diverses col·laboracions, entre d'altres del Fons Social Europeu. Ha sigut conduit per Ricard Valls Riera.
Les tendències més rellevants a nivell d'aquests països són comparats amb la situació a l'Estat espanyol.
