S’ha presentat el tercer Pla Integral del poble gitano que comprèn el període de 2014 a 2016, amb el qual es pretén actuar d’acord a les directrius de la Comissió Europea en aquest àmbit.
S’ha elaborat el Nou Pla Integral del poble gitano 2014-2016, el qual defineix les polítiques públiques específiques per millorar les condicions de vida de la població d’ètnia gitana.
Aquest Pla segueix les directrius de la Comissió Europea i, per la seva elaboració, s’ha comptat amb la participació de 21 representants d’entitats gitanes, l’assessor en matèria d’atenció a la comunitat gitana de la Generalitat i el vicepresident segon del Ple del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya.
Alguns dels objectius concrets d’aquest nou Pla són potenciar la llengua romaní, reduir l’absentisme i abandonament escolar, incrementar el nombre de persones que cursen estudis universitaris o post-obligatoris, millorar l’ocupabilitat, garantir el principi d’igualtat de tracte en els programes dirigits al poble gitano i potenciar la xarxa associativa de les persones gitanes.
Aquestes fites estan directament relacionades amb el marc de línies d’actuació que dicta la Comissió Europea, la qual, insta als governs a implementar actuacions que millorin les condicions de la població gitana amb relació a l’educació, el treball, l’habitatge i la salut.
A fi de poder millorar la difusió d’aquest Pla Integral 2014-2016 a la ciutadania gitana que no pertany a les diferents associacions que han participat en el mateix i així millorar el seu impacte, s’ha comptat amb la participació de Pativalé Manusa, que és un òrgan format per gitanos i gitanes de respecte, amb l’objectiu de que facin arribar el contingut del Pla a la població.
La Comissió Europea engega aquesta iniciativa amb l'objectiu d'implicar tots els actors rellevants en l'elaboració d'unes directrius europees sobre protecció dels infants.
En vistes a l’elaboració d’unes directrius europees per a la construcció d’uns millors sistemes integrats de protecció dels infants, la Comissió Europea ha posat en marxa una consulta pública per aconseguir que tots els actors rellevants en aquest àmbit puguin fer la seva aportació.
La consulta es centra principalment en quatre eixos:
Paral·lelament a aquesta iniciativa, la Comissió Europea està realitzant un estudi, que es publicarà a l'octubre, amb l'objectiu de recollir les opinions dels propis menors. Qui ho vulgui pot participar de la consulta omplint el qüestionari online abans del 3 de juliol.
La consulta arriba després que el passat 14 d'abril les Nacions Unides donessin llum verda a la entrada en vigor del III Protocol facultatiu de la Convenció dels Drets de l'Infant (CDN).
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya presenta 18 propostes a tots els candidats que es presenten a les eleccions europees del 25 de maig amb l’objectiu de reforçar l’àmbit social
Les eleccions europees del proper 25 de maig seran unes eleccions molt importants. Així les ha definit la Taula d’Entitats del tercer Sector Social ja que considera que la Unió Europea té una incidència directa en la nostra vida.
En aquestes eleccions, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social vol fer sentir la seva veu i ho fa mitjançant propostes que envien als candidats a les eleccions europees. Juntament amb aquestes propostes, al·leguen que es necessita un Parlament Europeu que sigui conscient de les necessitats de la ciutadania i dels seus interessos i que tant les necessitats com els interessos necessiten defensa per part del Parlament Europeu.
Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya recorden que la pobresa, a nivell europeu, ha pujat en 10 milions de persones des dels últims cinc anys. També recorden que 26 milions d’europeus no tenen feina, és a dir, casi un 4% més que al 2008.
Per aquestes raons, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social considera primordial enviar algunes propostes a tots els candidats que es presenten a les eleccions europees a fi de que les necessitats de millora del sector social es duguin a terme com més aviat millor ja que en aquests darrers anys, la situació ha empitjorat.
Les propostes es divideixen en 3 àmbits:
El primer àmbit és la protecció dels drets socials fonamentals. Les principals propostes són:
El segon àmbit és la lluita contra la pobresa i les desigualtats, del que destaquen les següents propostes:
El tercer àmbit és l’enfortiment i reconeixement del tercer sector, amb propostes com:
Tant si sou una associació, empresa, una escola, una universitat, o administració pública, fins el 4 d'abril podeu inscriure-us a la campanya i organitzar una operació de neteja en un espai natural proper.
Amb aquesta operació es pretén donar resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals (boscos, rius, platges, rieres…), per tal d’evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’hàbitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, l’acció també té un alt potencial de sensibilització ja que pretén conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura.
En aquesta fitxa, trobareu unes pautes molt clares de com organtizar una activitat d'aquestes característiques i podeu fer la inscripció de la vostra acció fins el dia 4 d'abril, a través d'aquest formulari. A partir d’aquesta data es tancarà la inscripció de cara a enviar amb temps el material comunicatiu (bosses de ràfia reutilitzables, armilles i guants protectors) als organitzadors inscrits.
Si les accions de neteja són a rius i rieres es poden organitzar amb l’Associació Habitats en el marc del consolidat Fem Dissabte.
Si sou persones interessades en aquest gran esdeveniment, podeu col·laborar-hi a través de la participació directa en les activitats organitzades. A partir del mes de març, podeu consultar l'agenda d'activitats i apuntar-vos a l'activitat que més us agradi.
L'any 2013, aquesta jornada va aglutinar 16 activitats, 695 participants, 13 tones de residus recollits.
La campanya European Clean Up Day, s'emmarca dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, un projecte del programa LIFE+ de la Comissió Europea, impulsada a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat a través de l'Agència de Residus de Catalunya.
Més informació de la campanya a www.arc.cat/letscleanupeurope, on hi trobareu el http://sdr.arc.cat/prevencio/GetLoginPrevencio.do ">formulari inscripció.
Hashtag de la campanya #ewwrcat i #letscleanupCAT
Carles Agustí i Francina Alsina presenten l'agenda d'activitats amb 30 actes ja confirmats als què s'aniran sumant els que aportin les entitats.
Amb l’objectiu de mostrar les activitats previstes inicialment i les possibilitats de col·laboració en el programa de la Capital Europea del Voluntariat 2014, el 13 de febrer es va realitzar una reunió amb les entitats que van donar suport a la candidatura de Barcelona, les que són membres del Consell de Ciutat, del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona i del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. A l’acte es va presentar el web en construcció de la Capital i es va anunciar que la presentació pública tindrà lloc el proper 3 de març.
El Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, va indicar que ja hi ha 30 actes previstos. Carles Agustí en va citar alguns com el Marketplace o la Barcelona Magic Line, destacant que l’exemple més gran és la Mostra d’Associacions de la Mercè que enguany anirà dedicada als voluntaris. Però l’agenda no està tancada i, és per això, que s’aniran afegint nous actes conforme les entitats vagin sumant els seus esdeveniments.
"La Capitalitat Europea del Voluntariat ens dóna projecció", va insistir Carles Agustí. En aquest sentit va destacar que "per una banda, és una oportunitat per a que parlamentaris i personalitats europees vinguin a Barcelona. Per una altra, dóna una gran possibilitat a les entitats per a vendre els seus projectes davant un gran focus que és la Unió Europea".
La presidenta de la FCVS, Francina Alsina, va insistir en que Europa ha valorat la candidatura de Barcelona per les "polítiques de promoció del voluntariat del municipi, sumades a les del Govern de la Generalitat, i enxarxades amb les aportacions i iniciatives de federacions i de tota mena d’entitats". Això ha permès "mostrar un mosaic d'actuacions amb gran capilaritat de recursos que abasten tots els àmbits d’intervenció".
La Capitalitat Europea del Voluntariat és una "gran oportunitat" per a les entitats en tant que servirà per difondre a les institucions europees que "la vitalitat i riquesa del binomi inseparable associacionisme i voluntariat es troba a l’origen de l’èxit de la nostra ciutat". A més, Francina Alsina va destacar que "a Barcelona busquem la notorietat i el reconeixement del voluntariat però agregant-lo al de les entitats, que són la seva matriu natural".
A l’acte la Directora de Participació i Associacionisme, Gloria Meler, va presentar a les entitats el web de la Capitalitat Europea del Voluntariat que, tot i estar en construcció, va permetre mostrar una pàgina amb funció de consulta i de difusió dels esdeveniments que vagin succeint-se durant aquest any. Així, les entitats podran introduir mitjançant un formulari web les seves propostes per anar configurant l’agenda complerta de la Capitalitat.
"Junts podem fer una Internet millor" és el lema del Dia Mundial de la Internet Segura 2014, que se celebrarà arreu del món el proper dimarts, 11 de febrer.
Cada segon dimarts de febrer la Comissió Europea i INSAFE (la Xarxa Europea per a una Internet Segura) celebren el Dia Mundial de la Internet Segura (Safer Internet Day). Es tracta d'un esdeveniment a nivell mundial per un ús responsable i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment entre menors i joves.
L'edició d'enguany se celebrarà l'11 de febrer i posarà de manifest la necessitat d'implicar tota la societat en la creació d'una Internet més segura i propera als menors d'edat.
En el marc d'aquesta diada, s'organitzen diferents activitats a més de 70 països d'arreu. A Madrid, per exemple, tindrà lloc la tercera edició del congrés "Joven y en red". L'educació i la connectivitat mòbil seran els eixos d'aquesta trobada, que aplegarà tant a joves com a professionals de l'educació, les TIC i la seguretat.
Organitzacions sense afany de lucre i centres educatius estan convidats a acollir activitats en el marc d'aquesta celebració. Les accions es poden registrar a la plana web del Safer Internet Day i seran visualitzades juntament amb la resta d'activitats en un mapa interactiu.
La mobilitat internacional de l'estudiantat i el foment del voluntariat són avui una prioritat per a les universitats catalanes. El programa SVE i el Voluntariat Universitari de la ONU donen resposta a ambdues fites.
L'activitat voluntària a Europa varia d’un Estat a un altre. Alguns casos, com els de l'Europa Oriental (Bulgària, República Txeca, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Eslovàquia i Eslovènia), gaudeixen d'una llarga tradició d'activitat voluntària. En d'altres, el fenomen encara s'hi està arrelant i creix poc a poc.
Segons el darrer sondeig de l'Eurobaròmetre publicat l'any 2011, "Voluntariat i solidaritat intergeneracional", prop d'una quarta part de la ciutadania europea realitza alguna activitat de voluntariat, ja sigui regularment o ocasionalment. Per reconèixer la tasca de 100 milions d’europeus que ja aleshores participaven en activitats voluntàries, la Comissió Europea (CE) va crear l’Any Europeu del Voluntariat, amb l'objectiu de reforçar aquestes persones i d'encoratjar les que encara no eren vinculades al fenomen del voluntariat.
A banda de la celebració i els nous repte de la tasca voluntària, la CE, a través d'eines com "Joventut en acció", ha buscat impulsar i potenciar el voluntariat entre el jovent i, en particular, del voluntariat de joves entre estats europeus.
El voluntariat de joves a Europa
Segons les dades publicades pel Portal Europeu de Joventut, l'any 2007 hi havia 96 milions de joves a la Unió Europea d'entre 15 i 29 anys involucrades en activitats voluntàries. Tot i això, les xifres no es reparteixen de manera homogènia a tot Europa.
D'una banda, cal tenir en compte la tradició històrica i la costum del voluntariat com a tal, on per exemple, a l'Estat espanyol hi és fortament arrelada. D'altra, hi ha països amb poblacions més joves, com ara Irlanda, Xipre, Eslovàquia i Polònia. Composició demogràfica que facilita, doncs, que a més joves, més possibilitat de tenir joves fent voluntariat.
El programa Servei Voluntari Europeu (SVE)
Amb l'objectiu, doncs, de potenciar que el jovent europeu s'involucri en activitats voluntàries intracomunitàries, la Comissió Europea va crear el 1996, el Servei Voluntari Europeu. El programa SVE depèn de la Comissió de Joventut de la CE i el defineixen com un "procés personal de formació no reglada del voluntari o voluntària, al llarg del qual, adquiriran una sèrie d'habilitats i coneixements de gran importància en el context personal i professional".
El programa SVE requereix d’una organització d’enviament i d’una d’acollida, paper que a avui a l'Estat espanyol exerceixen fundacions, associacions, ajuntaments i diferents universitats catalanes i espanyoles, com ara la Universitat d'Alacant, Universitat de Salamanca o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les entitats, ja siguin les que envien, les que reben, o les que coordinen; han de ser associacions no governamentals o entitats i iniciatives locals sense ànim de lucre. El seu finançament es basa en el principi de cofinançament entre les organitzacions participants i els fons de la Unió Europea.
Les estades a l'estranger a través del voluntariat poden durar de dos a dotze mesos i les línies d’actuació dels projectes específics van de qüestions mediambientals fins a treball per a crear societats cooperadores, passant pel combat contra el racisme, el tracte inclusiu de persones amb discapacitats, feina per la coexistència pacífica en zones conflictives, etc.
Els joves que hi participen i que decideixen traslladar-se a un altre estat de la UE per col·laborar amb una tasca com a voluntaris reben el suport i la formació necessàries per desenvolupar el projecte en el qual prendran part.
La Joana Cabral és una jove de Portugal que, a través del programa SVE, ha arribat al voluntariat de justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). La Pauline Wittekind, d'Alemanya, és també a la FAS col·laborant com a voluntària al programa CROMA, destinat a l'ajuda de nenes i nens de centres educatius de primària i secundària.
Per raons diferents (ja sigui la dificultat de trobar una feina a Portugal o la voluntat d'experimentar i créixer), l'empenta les a dutes a Catalunya i a fer feina desinteressadament en benefici d’altres persones. Segons la Pauline, "l'acollida a la FAS ha estat enorme" i el programa SVE ofereix una molt bona oportunitat amb "un procés fàcil i senzill".
La Joana, per la seva banda, explica que el fet d'entrar en contacte amb persones que viuen en altres circumstàncies diferents a les personals i a altres països, "trenca els amb els prejudicis culturals i les jerarquies socials". El voluntariat, diu, "ajuda més a una mateixa que als altres".
En la mateixa línia, el voluntari Abtin Mohtadi, d'Alemanya, explica que "el voluntariat ajuda a créixer com a persona i a viure noves experiències". L'Abtin és, amb la Vasiliki Stoumpou, de Grècia, voluntari al servei de persones amb discapacitat PIUNE, de la UAB.
Segons ell, fer de voluntari significa "posar-se a l'altra banda de la societat, mirar-la amb uns altres ulls". A més, és clar, del factor amb el qual la Vasiliki també coincideix que suposa anar a un altre país, amb una cultura i, sobretot, un (o en el cas de Catalunya), dos idiomes diferents.
Voluntariat Universitari de les Naciones Unides (PNUV)
Paral·lelament a l'impuls del voluntariat exercit per la Comissió Europea, les Nacions Unides també posen el seu granet de sorra a través del Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides (PNUV). Aquest voluntariat dura 6 mesos i a dia d'avui 28 universitats espanyoles formen part de la xarxa, coordinades per la Universidad Autónoma de Madrid.
A nivell català, són sis les universitats que, ja sigui a través del SVE o del PNUV, ofereixen l'oportunitat al seu estudiantat de participar de la xarxa d'intercanvi de voluntaris a nivell europeu. L'Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la de Lleida (UdL), la Politècnica de Catalunya (UPC), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV).
Les oportunitats de moure's per Europa a través i gràcies a les portes que obre la universitat són moltes. Com a voluntari o voluntària, però també amb altres projectes específics de cada centre i fins i tot cada facultat que gestionen les pròpies universitats. Si ets estudiant universitari o universitària, no te'ls perdis!
.
Barcelona celebra el Dia d'Europa amb un debat i una exposició sobre la construcció europea i els drets de la ciutadania. Aquesta commemoració se celebra el 9 de maig, tot recordant el Pla Schuman (1950), que va donar origen a la primera de les Comunitats Europees, la CECA.
El Museu Marítim de Barcelona acollirà avui, 9 de maig, dos actes per commemorar el Dia d'Europa. A les 11.00 hores, tindrà lloc el debat "Per una Europa dels ciutadans: més democràtica, representativa i participativa", que comptarà amb la participació dels eurodiputats Maria Badia, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Santiago Fisas i estarà moderat pel periodista Manuel Cuyàs. El debat pretén reflexionar, amb polítics i representants de la societat civil, sobre la millor manera de legitimar democràticament el procés de construcció europea, sobretot amb vista a les properes eleccions europees de 2014.
Tot seguit s'inaugurarà l'exposició "#dretscompartits", que fa un recorregut pels drets dels ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea. Es tracta d'una exposició itinerant que romandrà al Museu Marítim de Barcelona fins al 17 de maig i que visitarà posteriorment diverses ciutats catalanes. La propera parada serà Almacelles, on es podrà visitar del 22 de maig al 2 de juny.
La mostra convida els/les visitants a conèixer els seus drets, a exercir-los plenament i a donar-los a conèixer també al seu entorn. Per això, fa servir codis QR que remeten a la versió on-line de l'exposició, que permet ampliar i compartir els continguts a través de les xarxes socials. La Representació de la Comissió Europea a Barcelona organitza aquesta exposició en el marc de l'Any Europeu dels Ciutadans 2013.
Roses, Girona, Castelldefels, Tarragona i altres municipis catalans també acullen activitats en el marc d'aquesta diada.
European Social Network organitza la 21a Conferència Europea de Serveis Socials, a Dublín, coincidint amb la presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea. Hi participa el Departament de Benestar Social i Família amb un taller.
Els serveis socials, com els de salut, educació i ocupació, són pilars fonamentals per respondre als reptes de la societat actual. La Conferència es planteja com poden incidir, els líders dels serveis públics en la gestió de polítiques i pressupostos, en la transformació social.
La Conferència serà del 17 al 19 de juny, amb el títol “Transformar vides. Reformar els serveis per una societat en evolució”
Transformar la vida de les persones és el repte dels serveis socials en el context més ampli del canvi social, demogràfic i econòmic. Aquest és l'eix central de la Conferència, que analitzarà les relacions dels serveis socials amb les polítiques de salut, educació i habitatge, i amb la participació ciutadana compromesa i organitzada.
Benestar Social i Família participa amb el taller “Experiències d’atenció integrada i de coordinació entre la xarxa sanitària i la xarxa social”. El Departament explica:
“Aquest taller es centrarà en com la interrelació entre la situació social de la persona i la seva salut posa de manifest la necessitat de realitzar una intervenció integral i global, que comporti una autèntica coordinació entre la xarxa sanitària i la xarxa social. Durant el taller es presentaran tres pràctiques diferents d’implementació d’un pla local que permet una tasca coordinada entre la xarxa sanitària i la xarxa social, tractant d’abordar necessitats socials complexes des d’una visió holística per tal de millorar els resultats de l’atenció sanitària i social”.
La innovació que és bona per a la societat i, a més, millora la capacitat d'aquesta per actuar és com entén la Comissió Europea la innovació social. Així, a través del Concurs Europeu d'Innovació Social 2013 convida la ciutadania a proposar solucions innovadores per crear noves oportunitats de treball i millorar les que ja existeixen.
La Comissió Europea vol premiar les innovacions socials que tenen un impacte real en ajudar que més persones aconsegueixin un lloc de treball o s'apropin a nous tipus de treball. Amb aquest objectiu convoca el Concurs Europeu d'Innovació Social 2013, al qual es poden presentar propostes fins al divendres 21 de desembre.
La Comissió Europea explica que les idees que s'hi presentin poden estar relacionades amb desbloquejar o detectar el talent de les persones, crear o donar forma a nous mercats, o capacitar les persones per iniciar i desenvolupar amb èxit nous negocis.
El concurs està obert a totes les persones legalment establertes o residents als Estats membres de la UE (o en aquells països que han establert un acord per participar en el Programa de Competitivitat i Innovació), incloent individus, organitzacions o grups sense constituir. El termini per presentar candidatures tancarà el 21 de desembre de 2012.
Entre gener i febrer de 2013 es triaran les 30 propostes finalistes, que participaran a tutories per poder desenvolupar les seves idees. 10 d'aquests finalistes seran convidats/des a l'acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el mes de maig de 2013. Allà, es donaran a conèixer les tres idees guanyadores, que rebran 20.000€ cadascuna.
Què és la innovació social?
Tal com s'explica a la plana web del concurs, "les innovacions socials són innovacions que són socials tant en els seus fins com en els seus mitjans, és a dir, aquelles noves idees (productes, serveis i models) que compleixin simultàniament les necessitats socials (més eficaçment que altres alternatives) i creïn noves relacions socials o col·laboracions".
Són, doncs, innovacions que no només són bons per a la societat, sinó que, a més a més, milloren la seva capacitat per actuar. Les innovacions socials tenen lloc a través de les fronteres entre el sector públic, el sector privat, el tercer sector i la llar.
La lluita de l’associacionisme educatiu perquè es reconegui la seva tasca educativa podria tenir una oportunitat gràcies a la Comissió Europea, que ha llançat una proposta perquè els estats membres validin abans de 2015 les capacitats i competències que s’adquireixen fora de l’escola o la universitat.
La Comissió Europea ha recomanat als estats membres que reconeguin les capacitats i competències adquirides en l’educació no formal. Es pretén que aquesta mesura serveixi per fer front als elevats índexs d’atur, especialment dels joves, els treballadors de més edat i les persones amb poques qualificacions. També es pretén incrementar l’accés a l’ensenyament superior, sobretot entre els estudiants de més edat.
Amb aquesta recomanació, la Comissió insta els estats membres a establir, d’ara fins al 2015, sistemes nacionals per validar l’ensenyament no formal i informal. Això permetria que els ciutadans obtinguessin una qualificació total o parcial sobre les capacitats i competències adquirides fora de l’ensenyament formal. Actualment, només Finlàndia, França, Luxemburg i els Països Baixos disposen de sistemes complets per validar aquest tipus d’aprenentatge.
“El nostre objectiu és que tots els ciutadans puguin fer ple ús de les oportunitats d'aprenentatge disponibles per millorar les seves qualificacions i les seves possibilitats d'ocupació, ja sigui al lloc de treball, a través de grups de la societat civil o a través d'internet”
Androulla Vassiliou, comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut
La proposta de la Comissió es debatrà al Consell Europeu i haurà de ser adoptada pels ministres d’Educació i Joventut els dies 23 i 24 de novembre.
Més informació al comunicat de premsa de la Comissió Europea.
La resolució 44/1992 de la Unió Europea preveu l’establiment d’una renda bàsica del 60% del salaris mitjà a cada país. Amb aquest marc, durant l’any 2012 diverses ciutats europees estan duent a terme consultes ciutadanes sobre la renda bàsica que culminaran en un conjunt de propostes que es presentaran davant del Parlament Europeu.
En el cas català, l’Estatut d’Autonomia també estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen” (Art. 24.3.)
Amb l’objectiu de debatre al voltant de la renda bàsica, Alternativas Europeas Barcelona, Xarxa Renda Bàsica i Taula del Tercer Sector organitzen el 24 d’abril una sessió de treball al Pati Llimona on hi participaran diferents experts en aquesta matèria i es donarà a conèixer la campanya europea per a la renda bàsica.
Programa
17.00h Acreditacions
17.15h Benvinguda
17.30h Taula rodona d’experts
18.30h Pausa- Cafè
18.45h Grups de treball
20.15h Conclusions de les taules de treball
20.30h Cloenda
Pràcticament tots els joves fan servir les noves tecnologies i es podrien considerar "nadius digitals". La Comissió Europea considera, però, que molts no saben com utilitzar el món digital en un context laboral. Per això, aquesta organització celebra l'e-Skills Week 2012 o la Setmana Europea de les Competències Digitals.
Tenint en compte que per a l'any 2015, el 90% dels llocs de treball requeriran competències electròniques, la Comissió Europea considera necessari preparar els/les joves i formar-los en habilitats i competències digitals. L'adquisició d'aquestes competències podria augmentar l'oferta de treballadors qualificats, incrementar les oportunitats d'ocupació i donar a Europa una injecció de productivitat.
Amb aquesta campanya la Comissió Europea vol informar els i les joves sobre com adquirir les competències electròniques necessàries per poder trobar llocs de treball en l'economia digital. També pretén conèixer les opinions sobre les prioritats per oferir llocs de treball, creixement, productivitat i competitivitat a Europa.
Entitats i organitzacions de més de 30 països europeus han acollit durant el mes de març esdeveniments i activitats en el marc de la campanya e-Skills Week, que té el colofó final durant aquesta darrera setmana del mes.
El 30 de març es realitzarà a Copenhaguen l'acte de clausura, on es llançarà el manifest d'e-Skills Week, que explicarà per què i com hauria d'invertir Europa en competències digitals. Fins al 2 d'abril, tothom que vulgui pot fer aportacions al manifest.
La iniciativa europea de consulta pública sobre l’accessibilitat i la supressió de barreres que afecten els ciutadans europeus amb discapacitat vol recollir propostes per elaborar la Llei europea d’accessibilitat, de cara a la tardor de 2012.
La finalitat d’aquesta nova normativa és garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin de condicions d’igualtat en l’accés a l’entorn físic, al transport i els serveis d’informació i comunicació. També es vol afavorir les persones amb mobilitat reduïda, així com la gent gran.
La proposta convida a tots els actors públics i privats interessats en el tema a aportar les seves opinions, a fi d’aixecar les barreres i, segons la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, la millora de l’accessibilitat també pot ser un estímul per a la innovació i el creixement.
L’accessibilitat és un tema clau en l’Estratègia de Discapacitat de la Unió Europea 2010-2020 i l’objectiu fonamental d’aquesta és la creació d’una Europa sense barreres per a les persones amb una limitació funcional abans del 2020.
La Comissió Europea va presentar aquest nou compromís a la Conferència de donants que es va celebrar dimarts dia 8 de novembre a Copenhague i en la qual van participar entitats públiques i privades de 40 països.
L’objectiu principal de la iniciativa és aconseguir la reinserció a l’escola primària d’uns 67 milions de menors que avui estan fora del sistema educatiu.
El comissari europeu de Desenvolupament, Andris Piebalgs, va destacar "els progressos considerables en educació primària" que s’han assolit en els darrers anys als països en vies de desenvolupament i va defensar "la necessitat de concentrar-se en millorar-ne la qualitat".
Per a fer-ho, el comissari va recordar la seva proposta d’invertir "almenys el 20% de l'ajuda europea al desenvolupament en impulsar el desenvolupament humà i la inclusió social”, prioritzant l’educació, la protecció social i la salut.
L’ajuda de les 30 entitats que participen en el programa de Cooperació Global per a l’Educació (GPE) ha permès, des de l’any 2004, l’escolarització de 19 milions d’alumnes. D’altra banda, l’ajuda comunitària per a la iniciativa ha recolzat l’escolarització de 9 milions d’alumnes a primària, la incorporació de 85.000 noves alumnes a secundària i la formació de més de 720.000 professors, segons dades de la Comissió.
S’obre una consulta pública per a tots els ciutadans de la UE sobra la nova estratègia europea UE 2020
En els últims deu anys la UE ha posat en marxa moltes mesures per convertir la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010". Aquests objectius es coneixen també com a Estratègia de Lisboa. No obstant això, diversos indicadors demostren que la UE no ha assolit aquests objectius. Per tal de definir les metes per a la pròxima dècada, la Comissió ha posat en marxa una consulta pública sobre la nova estratègia UE 2020. La consulta ha de proporcionar a la Comissió més informació sobre la visió que els ciutadans tenen d’una Europa amb un mercat social més intel·ligent i més respectuós amb el medi ambient.
Aquestes consultes públiques són espais que la societat civil i les seves organitzacions poden usar per donar la seva opinió sobre qüestions concretes. Les ONG, per exemple, poden expressar les seves preocupacions en relació amb la problemàtica de societats on cada vegada més hi ha exclusió social. Les ONG de medi ambient poden donar la seva opinió sobre com la UE i els seus Estats membres han d'afrontar el canvi climàtic i crear una economia més respectuosa amb el medi ambient.
La Comissió va presentar un document base per a la consulta, en què predefineix la forma en què l'estratègia UE 2020 s’ha de centrar en consolidar la recuperació de la crisi, procurant impedir que se’n pugui produir una de semblant en un futur pròxim. Hi ha tres objectius temàtics: crear valor a través del coneixement, potenciar el paper dels ciutadans en unes societats inclusives, i crear una economia competitiva, connectada i més verda. El termini per a remetre les aportacions a la consulta finalitza el 15 de gener de 2010.
