La taxa de risc a la pobresa afecta el 26,4% dels catalans menors de 16 anys, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008.
El passat 19 de desembre, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) va fer públics els resultats de l’Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa, corresponent a dades de 2011.
Aquestes dades mostren que la crisi s’acarnissa especialment amb els menors de 16 anys que presenten una taxa de risc a la pobresa de 26,4%, 2,7 punts més que l’any 2010 i 8,8 punts més que la de l’any 2008.
Aquesta taxa és superior també a la del conjunt de la població, que es situa en 19,1%, vuit dècimes menys que l’any anterior. Pel que fa a la població major de 65 anys, la taxa es redueix 3,7 punts des de l’any 2010 i queda en 17,7%.
Les dades de l’IDESCAT sobre pobresa corresponen a un concepte de pobresa relativa o risc a la pobresa. Això vol dir que la pobresa no es mesura de forma aïllada sinó en relació amb el nivell de desenvolupament de la societat en estudi.
Una persona es considera pobra, per tant, quan està en una situació desavantatjosa respecte la mitjana de la resta de la població.
Segons el càlcul de l’IDESCAT, per a l’any 2011, el llindar d’ingressos anuals sota el qual una persona es considera en risc a la pobresa era de 8.176€ nets.
Això deixa 1 de cada 5 catalans en situació de risc a la pobresa.
Enguany és el primer cop que l’IDESCAT calcula la taxa AROPE, un dels indicadors dels objectius de l’Europa 2020 que l’institut defineix com l’indicador “que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc a la pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa”.
La taxa AROPE (at risk of poverty or social exclusion) serveix per calcular la pobresa des d’una perspectiva més àmplia segons la qual una persona en situació de pobresa pateix una de les tres mancances:
Per això, la taxa AROPE es calcula tenint en compte el nombre de persones que viuen en llars amb baixa intensitat d’ocupació i el d’aquelles que pateixen un nivell sever de privacions materials. D’aquesta manera, es vol complementar la taxa de risc a la pobresa, que es basa en criteris monetaris.
Segons aquests càlculs, l’any 2011, el 25,5% de la població de Catalunya estava en risc a la pobresa o exclusió social, percentatge superior a la mitjana europea que se situa en el 24,2%.
L’impacte de la crisi sobre els infants ha estat denunciat des de diferents institucions i entitats.
A mitjans d’any, la FEDAIA feia un crida a unir esforços per combatre la pobresa infantil i publicava un document amb 13 propostes per millorar la situació dels infants que viuen sota el llindar de la pobresa.
Els efectes de la crisi sobre la infància van quedar palesos també a l’informe trimestral sobre ocupació i situació social de la Comissió Europea, on s’alertava sobre les males perspectives que tenen els joves europeus i sobre l’augment de la pobresa infantil.
Igualment, UNICEF denunciava recentment que, segons dades de l’Eurostat, l’any 2011 hi havia uns 2.267.000 infants a Espanya vivint per sota del llindar de la pobresa, 80.000 més que l’any anterior.
En aquest sentit, a mitjans desembre, UNICEF ha demanat al Senat que es posin en marxa mecanismes a fi d’estudiar l’impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat sobre els infants i les famílies.
Per la seva banda, també el Síndic de greuges també reconeix els infants com "un dels col·lectius més vulnerables en períodes de crisi econòmica". Així ho expressa a l'Informe sobre la pobresa infantil a Catalunya, publicat el passat mes de setembre.
El document recorda que, l'any 2011, el 13% de la població infantil ja vivia en llars sense persones ocupades. Segons l'informe, Catalunya -com sol succeir als països del sud d'Europa- s'ha caracteritzat, a més, per uns nivells de despesa social baixos i, a més, no s'hi ha fet cap "abordatge específic i integral, des del punt de vista de la planificació de la política social, de la pobresa infantil".
En aquest sentit, el document del Síndic demana als poders públics que posin el problema de la pobresa infantil en el centre de la seva agenda política i que promoguin plans integrals per combatre'l.
Ens els darrers dies han sortit a la llum dos estudis duts a terme per UNICEF Espanya i FEDAIA que alerten d’un augment molt important de la pobresa infantil a Espanya i Catalunya.
"Els costos de no actuar ara no només afecten els nens i les famílies més vulnerables de forma immediata, sinó que comprometen el creixement i el benestar de tota la societat a mitjà i llarg termini" alerta Paloma Escudero, directora d’UNICEF Espanya. Segons l’informe, el deute públic que li correspon a cada nen que neix a Espanya és de 15.570 €.
Segons els informes, 2,2 milions de nens viuen en llars per sota del llindar de la pobresa a Espanya, un 10% més que l’any 2.008. Aquesta xifra representa que 3 de cada 10 nens espanyols estan en risc de pobresa o exclusió social. En dos anys (2009-2011) el percentatge ha passat d’un 23,7% a un 29,8%. En el cas de Catalunya la xifra és inferior i es situa al 23,7%.
El nombre de llars espanyoles amb infants que tenen a tots els seus membres adults sense treball ha passat de 324.000 a 714.000 entre 2007 i 2010; el què suposa un increment d’un 120%.
Nens que van a dormir sense sopar, que no disposen de material escolar o roba adequada a l’època de l’any
41 de les entitats que formen part de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) informen d’un perfil de famílies amb nens que van a dormir sense sopar, que no disposen de material escolar, roba adequada a l’època de l’any i que no poden participar en activitats escolars o reforç escolar.
La situació s’agreuja perquè no s’havien fet els deures
L’informe de la FEDAIA posa de manifest la poca inversió que es va fer en temps de bonança. L’any 2008, països com Dinamarca o Finlàndia destinaven un 5,1% i 2,6% del seu Producte Interior Brut (PIB) a la infància. Espanya en canvi tan sols un 0,7%.
“En aquests dos anys, s’han produït reduccions en les ajudes monetàries a la infància i a les seves famílies en pràcticament totes les Comunitats Autònomes. Les ajudes han disminuït el seu import, s’ha restringit la seva cobertura, s’han endurit les condicions econòmiques i familiars per accedir a elles o simplement s’han eliminat” explica l’informe.
A més a més, lluny de fer un ús més racional o eficient, l’informe d’Unicef revela que “en l’àmbit de les decisions polítiques s’ha instal·lat la sensació de que aquest tipus d’ajudes a la infància són altament prescindibles en temps de crisi”.
La pobresa infantil ja compromet la futura força productiva del nostre país
Jaume Clupés, president de la FEDAIA ressalta "És indispensable adoptar mesures, ja que les carències econòmiques a la infància condicionen totalment la vida d’una persona i condemnen als nens que les pateixen a reproduir el cercle viciós de la pobresa quan es tornen adults”.
Més informació:
