L’informe "Inversions que són la bomba", realitzat per SETEM i el Centre d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, confirma que 42 entitats financeres estan relacionades financera i econòmicament amb 30 empreses espanyoles fabricants de material armamentístic i militar com vaixells de guerra i avions de combat, entre d'altres.
Per primera vegada a l’Estat espanyol, l’entitat SETEM i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, descobreixen els vincles financers existents entre la banca i la indústria militar a l’Estat espanyol en el seu informe “Inversions que són la bomba. Negocis de la banca amb les empreses d'armes espanyoles”, realitzat en el marc de la campanya Banca Neta.
El suport financer que ha rebut el complex militar-industrial mitjançant participacions accionarials, fons d'inversió i crèdits de 2007 a 2011, ens mostra que a l’Estat espanyol s'han desviat un mínim de 1.372 milions d’euros al sector armamentístic, la qual cosa revela la gran dependència existent entre el sector armamentístic i la banca a l’Estat espanyol.
L'informe descobreix la implicació de 42 entitats financeres, entre les quals es troben els bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit, empreses d'assegurances i intermediàries financeres en el negoci de la guerra. Cal destacar que els deu bancs que han participat en el negoci armamentístic amb major volum de negocis i més presència en empreses d'armes espanyoles en el període estudiat són, per ordre d'importància: Bankia, Liberbank, Banco Santander, Caixabank, BBVA, Catalunya Caixa , Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter
En l'informe s'han identificat 30 empreses d'armament del complex militar-industrial espanyol que han rebut suport financer de la banca que opera a l’Estat espanyol i que fabriquen vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes, munició, blindats, tancs, helicòpters militars, elements de comunicació militar i fins i tot han comercialitzat bombes de dispersió fins a 2008.
La jornada estava organitzada amb la finalitat d'analitzar de quina manera es relacionen les entitats socials i el món financer i per enfortir aquestes relacions.
Es va estructurar en tres parts, la primera de les quals va servir per presentar una panoràmica del tema, amb diverses intervencions que van posar de relleu les dificultats de relació que existeixen causades, d'una banda, per la diversitat de tipologies de les entitats del sector i, d'altra banda, per l'objectiu de negoci que pròpiament tenen les entitats financeres.
A la segona part de la jornada van intervenir representants de cinc entitats financeres que van exposar els seus respectius programes de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) i els seus productes per donar resposta a les necessitats de les entitats socials.
La tercera part de la jornada va estar dedicada a la celebració d'una taula rodona en la qual es van presentar diverses iniciatives del Tercer Sector per donar resposta a les pròpies necessitats financeres, entre elles la presentada per Sergi Valentin, responsable de finances de la Fundació Catalana de l'Esplai, que va explicar l'experiència de gestió compartida de la tresoreria o sistema de "cash pooling", i va defensar que els excedents de tresoreria que poden tenir les entitats en un moment donat poden servir per alimentar la manca de diners de les altres entitats del sistema, amb les quals comparteixen aquesta gestió de la tresoreria.
La jornada es va tancar amb la conclusió de que s'han de crear noves i millors vies de comunicació entre les entitats socials i el món financer. A més, la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, va anunciar la creació d'un grup de treball sobre finançament a la Taula i va animar tots els assistents a inscriure's al III Congrés del Sector que es celebrarà els dies 24 i 25 de març de 2011 amb el lema "Sumem valors, construïm futur".
