Un habitatge de per vida, la possibilitat de transmetre’n el dret de permanència als fills i a un preu baix. És una alternativa a la hipoteca i al lloguer que ofereixen les cooperatives d’habitatges.
La cooperativa d’habitatge SostreCívic no s’ha inventat res. El seu model és calcat de les experiències d’èxit que es duen a terme a Dinamarca i Alemanya des de fa molt anys. Davant del problema de l’habitatge, els desnonaments, la impossibilitat de fer front a les hipoteques i la falta d’habitatge social, prenen força algunes alternatives al lloguer o a la hipoteca.
Són les anomenades cooperatives d’habitatge que a partir de la cessió a llarg termini d’un solar o un edifici, hi construeixen o el rehabiliten i s’ofereixen als socis habitatges amb espais comuns i espais privats per un preu reduït i amb la possibilitat de restar-hi de per vida. Aquesta alternativa no els convertirà mai en propietaris, ja que la propietat serà de la cooperativa, però garanteix estabilitat ja que la persona s’hi pot quedar fins que vulgui o, fins i tot, cedir el dret de permanència als fills o familiars directes.
Hem parlat amb Raül Robert, el president de SostreCívic, que des de fa 8 anys està treballant per buscar un model d’accés a una vivenda no especulatiu ni abusiu.
SostreCívic té com a objectiu la transformació personal i social a través de l’accés i les formes d’habitatge. És una Cooperativa mixta d’usuaris i habitatge, sense ànim de lucre i especialment protegida, una associació sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública. L’objectiu de SostreCívic es vehicula a través de les Cooperatives en Model de Cessió d’Ús (MCU), la Gestió Social de Patrimoni per particulars i entitats, Plans d’Activació de Patrimoni en desús per ajuntaments i entitats del tercer sector, Projectes d’Urbanisme Social i Rehabilitació Ecològica i Estudis d’Innovació Social i Tècnica en relació a l’habitatge i les formes d’habitar.
SostreCívic Cooperativa promou o assessora les Cooperatives en Models de Cessió d’Ús (MCU) com una via per activar patrimoni en desús, procurar habitatge no especulatiu i permanentment assequible en el temps, promoure la integració social donant drets i deures a les persones. La Cooperativa arriba a acords de tinença amb propietaris de patrimoni públic i privat, el qual recau en el conjunt de la Cooperativa. Els seus socis tenen un dret d’ús indefinit de l’habitatge i serveis a través d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible a la seva realitat.
Transformació social i personal a través de l’habitatge. Un espai d’eines i recursos per crear el teu projecte.
A Catalunya les experiències similars de Cooperatives en Model de Cessió d’Ús amb les que hem col·laborat i en les que ja hi està vivint gent són Cal Cases (Santa Maria d’Oló), Ca la Fou (Cabrera d’Anoia), o La Sequoia (Sant Vicenç de Torelló). També hi ha entitats amb línees de treball similars a Catalunya com són Comunitaria.cat (www.comunitaria.cat) o Oikos (www.oikos.coop).
Pot ser soci expectant qualsevol persona jurídica o física major o menor d’edat. Per ser soci usuari s’ha de ser major d’edat. Els socis col·laboradors o inversors poden ser qualsevol persona jurídica o física major d’edat.
Les persones sòcies tenen dret a serveis gratuïts de negociació d’activació de patrimoni, assessorament en relació conflictes d’habitatges, descomptes en economia social i cooperativa, i accés a intranet de SostreCívic per buscar grups o patrimoni d’interès.
SosteCívic ofereix transformació social i personal a través de l’habitatge.
El finançament es fa a través de capital propi de la cooperativa, l’aportació de capital dels socis, l’emissió de títols participatius, la banca ètica, les quotes i els donatius.
Actualment som 200 socis
El model de vida de feina fixa i segura amb l’habitatge com a bé d’inversió a través d’una hipoteca individual assequible s’ha acabat. Davant una legislació de lloguer poc atractiva pels inquilins, models basats en la flexibilitat i apropiació de l’habitatge sense hipoteca individual, amb el foment de valors i serveis associats, aquestes alternatives són part de la solució i d’un canvi de model que la població està ja demanant.
Can Batlló: Una plataforma veïnal gestiona dues naus en desús. Amb uns 60 membres es vol constituir en Cooperativa La Borda i edificar trenta habitatges.
LaCol: cooperativa d’arquitectes encarregada del projecte de Can Batlló i de la recerca de finançament.
Cal Cases: Des de fa set anys viuen al Bages vint adults i deu infants. Comparteixen serveis, tenen espais privats i les decisions es prenen de manera assembleària. La cooperativa és la propietària de la finca i cap dels socis pot vendre o llogar.
La Sequoia: Cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, un grup de 9 adults i 2 infants, amb el propòsit de crear un model de vida col·lectiva a través de l'experiència.
Ca la Fou: És un espai auto-organitzat, cooperativista, pacífic i sostenible per al desenvolupament d'alternatives productives, tecnològiques i de vivendes.
Des de la Generalitat, i en concret l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Càritas s’ha arribat a un acord per tal d’ampliar el conveni de cessió d’habitatges socials signat al novembre de 2011.
L’Agencia de l’Habitatge de Catalunya i Càritas ja van signar un conveni el passat mes de novembre del 2011 per tal d’afavorir polítiques socials que fessin front a les dificultats de moltes famílies per accedir a l’habitatge o fins i tot la situació de risc d’exclusió social un cop arriba el desnonament.
Inicialment l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya va cedir 31 habitatges, aquest número ha estat ampliat enguany una un total de 30 pisos més, repartits entre Barcelona ciutat i uns 12 municipis més.
L’objectiu d’aquest conveni és treballar de manera conjunta per tal d’evitar els desnonaments i les situacions de risc d’exclusió social posteriors, afavorint la integració de les famílies més necessitades.
Destacar en aquest sentit que el passat 12 de juny, es va celebrar la Jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques”. En aquesta jornada les entitats socials van reclamar que els pisos buits de les entitats financeres que han estat rescatades per l’estat espanyol es posin a disposició de les Comunitats Autònomes per tal d’afavorir aquests programes de lloguer social per a persones sense recursos.
L’Agencia de l’Habitatge de Catalunya disposa a més a més d’aquest convenis amb Càritas d’altres recursos per tal de treballar contra l’exclusió social residencial com són:
El passat 12 de juny es va celebrar la Jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques”, organitzada per la Taula del Tercer Sector, entre d’altres entitats i agents socials. En el marc d’aquesta jornada es va reclamar que els habitatges buits procedents d’entitats financeres rescatades amb els diners procedents d’Europa passin a formar part d’un parc de pisos de lloguer social.
Ahir es va celebrar la jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques”, organitzada per la Taula del Tercer Sector amb col·laboració de Càritas Diocesana de Barcelona, els Sindicats Comissions Obreres i UGT, el Consell Nacional de la Joventut, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i Justícia i Pau. En total hi van participar unes 400 persones i va comptar amb l'assistència del conseller de Territori i Sostenibilitat .
La principal demanda que es va exposar a la jornada va ser la de la creació d’un fons de rescat d’ordenació de l’habitatge. Aquesta iniciativa de les entitats socials reclama que els habitatges buits propietat de les entitats financeres intervingudes per l’Estat es posin a disposició de les Comunitats Autònomes a fi que aquestes els incorporin dins l’oferta de lloguer social per a persones sense recursos.
Aquesta reclamació, promoguda per la Taula del Tercer Sector, la qual agrupa a unes 4000 organitzacions socials, es fonamenta en el fet que a l’Estat, les entitats financeres disposen d’un estoc d’un milió d’habitatges buits.
Com a contrapartida d’aquesta dada, la Taula afirma que a l’Estat es necessiten uns 550.000 habitatges de lloguer social per fer front a les necessitats de moltes famílies que no poden pagar les seves hipoteques o un lloguer a preu comercial.
En consonància amb aquestes mesures també es vol promoure la continuïtat de la política catalana d’ajuts al pagament de lloguer i la restauració dels ajuts per l’accés dels joves al primer habitatge.
Actualment a Catalunya només hi ha un 1,5% d’habitatge públic de lloguer social davant el 18% del conjunt d’Europa
També s’ha demanat la revisió del Pacte Nacional de l’Habitatge 2007-2016, perquè es considera que les circumstàncies en que es va signar i les actuals han variat substancialment i per tant actualment es dificulta l’accés a un habitatge digne.
i per tant, actualment es dificulta l’accés a un habitatge digne.
Dins del marc de la jornada també es va sol·licitar que una part dels 100.000 milions d’euros que la Unió Europea ha previst per rescatar a les entitats financeres espanyoles, es destini a crear un Fons de rescat per a les famílies sobre endeutades amb risc de pèrdua del seu habitatge, a fi que puguin continuar a casa seva amb un pagament adequat als seus ingressos.
Una altra proposta ha estat la creació d’un organisme operatiu públic-privat que estigui integrat per l’Administració, entitats financeres i entitats del Tercer Sector a fi d’establir directrius en el marc de relació entre les entitats financeres i els sol·licitants de crèdits hipotecaris a l’hora d’adquirir un habitatge.
Finalment, conscients de la necessitat de prendre mesures davant de l’actual situació de l’habitatge, per part de l’Administració es va anunciar una proposta de llei de segona oportunitat per a les famílies que no puguin pagar la hipoteca.
En aquest mateix sentit, el conseller de Territori va convidar les entitats financeres a signar convenis de mediació per evitar els desnonaments.
La Taula del Tercer Sector organitza el proper 12 de juny una jornada de reflexió i propostes al voltant dels problemes actuals que viu la ciutadania en matèria residencial.
En l’actual moment econòmic i social moltes persones i famílies veuen empitjorada la seva situació, ja sigui per la pèrdua d’ingressos o per la manca d’habitatge assequible. Això s’ha traduït els darrers anys en un augment indiscriminat de situacions residencials precàries o dels processos de pèrdua de l’habitatge habitual, com són les execucions hipotecàries i els desnonaments.
Segons l’Informe INSOCAT elaborat per l’ECAS, des de finals de 2007 fins a principis de 2010 les execucions hipotecàries a Catalunya van passar de gairebé 1.000 trimestrals a un pic de 5.623, un augment de més del 500% en dos anys i mig. I a finals del 2011 se n’han produït 3.500 trimestrals, més del triple que just abans de l’inici de la crisi.
A nivell polític, moltes de les mesures i objectius establerts al Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2014 ja no resulten ni possibles ni adequades per poder garantir l’accés a un habitatge digne, doncs aquest és va signar sota unes circumstàncies força diferents a la realitat socioeconòmica actual.
En aquest context, la Taula del Tercer Sector ha impulsat – juntament amb la col·laboració de Càritas Barcelona, CCOO-Catalunya, CNJC, CONFAVC, Justícia i Pau i UGT-Catalunya – la jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques" adreçada a contribuir a la reflexió col·lectiva sobre les noves solucions i noves polítiques que el país necessita per donar resposta als problemes residencials de la ciutadania.
La iniciativa se celebrarà al llarg del 12 de juny a l’Auditori de l’ONCE (Gran Via, 400 – Barcelona) i comptarà amb la presència de diversos responsables polítics i agents socials. (places limitades, cal inscripció prèvia)
La Taula del Tercer Sector organitza el proper 12 de juny una jornada de reflexió i propostes al voltant dels problemes actuals que viu la ciutadania en matèria residencial.
En l’actual moment econòmic i social moltes persones i famílies veuen empitjorada la seva situació, ja sigui per la pèrdua d’ingressos o per la manca d’habitatge assequible. Això s’ha traduït els darrers anys en un augment indiscriminat de situacions residencials precàries o dels processos de pèrdua de l’habitatge habitual, com són les execucions hipotecàries i els desnonaments.
Segons l’Informe INSOCAT elaborat per l’ECAS, des de finals de 2007 fins a principis de 2010 les execucions hipotecàries a Catalunya van passar de gairebé 1.000 trimestrals a un pic de 5.623, un augment de més del 500% en dos anys i mig. I a finals del 2011 se n’han produït 3.500 trimestrals, més del triple que just abans de l’inici de la crisi.
A nivell polític, moltes de les mesures i objectius establerts al Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2014 ja no resulten ni possibles ni adequades per poder garantir l’accés a un habitatge digne, doncs aquest és va signar sota unes circumstàncies força diferents a la realitat socioeconòmica actual.
En aquest context, la Taula del Tercer Sector ha impulsat – juntament amb la col·laboració de Càritas Barcelona, CCOO-Catalunya, CNJC, CONFAVC, Justícia i Pau i UGT-Catalunya – la jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques" adreçada a contribuir a la reflexió col·lectiva sobre les noves solucions i noves polítiques que el país necessita per donar resposta als problemes residencials de la ciutadania.
La iniciativa se celebrarà al llarg del 12 de juny a l’Auditori de l’ONCE (Gran Via, 400 – Barcelona) i comptarà amb la presència de diversos responsables polítics i agents socials. (places limitades, cal inscripció prèvia)
El Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern ha anunciat que prorrogarà fins a quatre anys l’execució de la Llei de Barris però s’ha compromès a anar pagant a partir del 2012 el deute que té contret amb els municipis des de l’any 2009.
El procediment a seguir, dins del marc de laLlei de Barris, és que la Generalitat paga la seva part quan les obres ja estan finalitzades i l’Ajuntament presenta la certificació corresponent. La quantitat que es deu als municipis és tan elevada que la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana s’ha vist obligada a enviar una carta als municipis per demanar que deixin d’enviar certificacions.
Actualment, la Generalitat i els municipis estan calculant l’import total del deute. Degut a aquesta situació, el Departament de Territori i Sostenibilitat, del que depèn Habitatge, ha emès un comunicat en el què anuncia la pròrroga a fi de poder pagar el deute acumulat des del 2009 i començar a rebre noves certificacions a partir del 2013.
Els ajuntaments han expressat la seva preocupació per la impossibilitat de continuar executant les obres programades, ja que degut a aquesta situació, només els quedaria l’alternativa de paralitzar-les per no poder cobrir el seu cost.
La Taula del Tercer Sector va remarcar al conseller Recorder la importància que el Departament prioritzi les polítiques d'habitatge adreçades a les persones i col·lectius més vulnerables, en la trobada que van mantenir representants de la Taula amb la Conselleria.
Una de les reclamacions que es va fer és l’impuls de les polítiques preventives davant del drama de les execucions hipotecàries, per tal que els serveis socials i les entitats puguin mediar des del primer moment quan una família no pot pagar. La delegació de la Taula del Tercer Sector li va plantejar, entre altres, l'articulació d'un sistema de mediació obligatòria d'acord amb les entitats financeres, en la línia del que es fa en altres països europeus. I, en aquest sentit, també se li va demanar la continuïtat dels ajuts al lloguer mitjançant una nova convocatòria el gener de l'any vinent.
Els representants de la Taula del Tercer Sector, presents a la trobada, també li van demanar la ampliació del nombre d'habitatges d'inclusió que gestionen les entitats socials, prop de 1.000 actualment, en la línia dels 30 habitatges que es van cedir a Càritas. Aquests habitatges donen sostre i acompanyament a les persones més necessitades amb un cost mínim per a l'Administració.
Durant la trobada, el Conseller Recoder va anunciar que properament oferiran en règim de lloguer 3.460 habitatges de protecció oficial que estaven buits, i va obrir la possibilitat que alguns es destinin a entitats socials.
Finalment, Recoder va oferir a la Taula del Tercer Sector entrar a formar part del Consell Assessor de l'Habitatge i a incorporar-se al Pacte Nacional i a la seva Comissió de Seguiment.
La delegació de la Taula del Tercer Sector estava encapçalada per la presidenta, Àngels Guiteras i els vice presidents, Teresa Crespo (ECAS) i Enric Morist (Creu Roja). També en van formar part Carme Borbonès (Càritas) Lluís Ignasi Dietrich (FATEC), Manuel Lecha (Sant Joan de Déu) i el Director General, Toni Codina. Durant la trobada, el conseller va estar acompanyat pel Secretari d’Habitatge, Carles Sala.
La taxa de pobresa infantil a Espanya és alta i de caràcter més crònic que la pobresa adulta. Un de cada quatre nens a Espanya, el 24% segons Eurostat, sofreix algun tipus de pobresa: infrahabitatge, qualitat de l'educació, sanitat ineficient, atur de mares i pares... A més, les polítiques públiques no han aconseguit eradicar aquestes situacions. Per tot això la Plataforma d'Infància acaba de llançar la campanya: "Ens la juguem o ho canviem?", per a mobilitzar a tota la societat espanyola sobre la situació de la infància a Espanya i promoure accions per a lluitar contra la pobresa infantil i eradicar-la, a més de dirigir-se al Govern amb propostes concretes.
La Plataforma d'Infància recomana dotar d'un major pes a la pobresa infantil en l'agenda política, contemplant-la de forma especial i coordinada en el pròxim Pla Estratègic Nacional d'Infància i Adolescència i en el Pla Nacional d'Acció per a la Inclusió Social, conforme al informe d'Aplicació de la Convenció sobre els Drets del Infant a Espanya.
Com participar en aquesta campanya?
