Creu Roja engega una gran "Aliança Humanitària" per lluitar contra l'augment dels casos de pobresa.
Creu Roja Catalunya ha posat en marxa una ambiciosa campanya per recaptar 1 milió d'euros que els permeti arribar a 100.000 infants, el doble dels que van atendre l'any 2013. La campanya es va presentar el passat dimarts, 6 de maig, a l’Auditori de la Fundació RBA de Barcelona i vol ser promoure una aliança humanitària per a l’alimentació infantil, una gran crida per aconseguir el suport de la ciutadania, del món empresarial, de l’administració i d'altres agents socials i econòmics en favor d’aquesta causa.
L'acte, que va estar conduit conduït per l’humorista Peyu i la periodista Marta Càceres, va comptar amb la participació de nombrosos representants de Creu Roja que van explicar el perquè de la campanya i van mostrar nombroses dades que corroboren l’augment de la pobresa infantil a Catalunya: el 29,4% dels infants catalans viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 20,1% del conjunt de la població; entre les persones en situació vulnerable ateses per la Creu Roja, 7 de cada 10 no poden garantir una alimentació saludable als seus fills i filles i un 38% no poden pagar la quota del menjador escolar.
"No ens podem permetre que tants infants no comptin amb una alimentació adequada, perquè això hipoteca el seu futur físic i emocional". Aquest missatge va ser el més repetit pels qui van intervenir en l’acte, com el mateix president de la Creu Roja, Josep Marquès.
Passi de la pel·lícula "Assistència Mortal" (VO francès subtitulada en castellà) i debat posterior. Haití, els altres terratrèmols.
Explica Iolanda Fresnillo: "Confesso que he hagut d’aturar la pel·lícula en diverses ocasions. Amb llàgrimes als ulls, no de pena, sinó de ràbia i impotència. Raoul Peck, reconegut cineasta haitià, recorre els dos primers anys després del terratrèmol del 12 de gener de 2010. Un viatge pel procés de reconstrucció a través del paper de l’ajuda internacional. Aviso que el resultat no deixa gens ben parada l’anomenada 'comunitat internacional'."
Es parlarà de “com s’està utilitzant la cooperació i la reconstrucció per aprofundir les estratègies neoliberals en aquest castigat país del Carib”.
Un cinefòrum amb Iolanda Fresnillo (promotora de #HaitiAltresTerratrèmols, enllaç aquí) sobre la situació a Haití, a quatre anys del terratrèmol, a partir del documental “Assistència Mortal”, del cineasta haitià Raoul Peck, que repassa críticament la reconstrucció i l’ajuda internacional a Haití després del terratrèmol de 2010.
El tifó més devastador en dècades destrueix àmplies zones de Filipines. Què estan fent organitzacions i agències humanitàries en resposta a les seves conseqüències? I com ajudar?
L'agència de Nacions Unides UNICEF és una de les encarregades de prestar ajuda humanitària als milions de persones que ho han perdut tot degut al tifó més devastador de les últimes dècades, que ha tingut la seva força més gran en el seu pas per àmplies zones de Filipines. S'estimen més de 10.000 morts, però els afectats es calculen en milions. UNICEF està mobilitzant-se a la regió, però els recursos econòmics de Nacions Unides són limitats, i necessita moltes petites i grans aportacions per oferir ajuda a la població afectada. Podeu fer una aportació directe a les comunitats filipines afectades en aquest enllaç d'UNICEF. Aigua potable, allotjament, alimentació i suport mèdic són les necessitats prioritàries.
Passem a l'àmbit de les ONG. Veiem la resposta d'algunes d'elles, i també com ajudar
Oxfam Internacional i la seva delegació a l'Estat Espanyol i a Catalunya, Oxfam Intermon, ens expliquen: Oxfam ha enviat un equip d'experts per avaluar les condicions de l'aigua, el sanejament i la salut públicaa Bohol, després que el supertifó Haiyan (nom local: Yolanda) arribés al país el passat 8 de novembre. Un altre equip es dirigirà al nord de Cebu, Samar del Nord i de l'Est i Leyte, a la regió de Visayas Oriental”. Es poden fer aportacions en aquest enllaç.
Sobre la resposta de Caritas, que també té delegacions al país d'Àsia Pacífic, podeu tenir més informació en aquest enllaç.
Acció contra la Fam explica que la destrucció afecta més de 4,3 milions de persones. L'entitat també explica que està present des de l'any 2000 al país i que dedicarà els recursos que obtingui a alimentació, aigua potable, sistemes sanitaris i kits d'higiene, que “poden ser la diferència entre la vida i la mort en els primers dies desprès d'una catàstrofe”, segons indica. Es pot fer un donatiu a través d'aquest enllaç.
Creu Roja també ha posat en marxa els seus dispositius d'emergència. Les necessitats més immediates que indica són les mateixes que ja hem apuntat: aigua, menjar, dispositius sanitaris. Es poden fer aportacions des d'aquest enllaç.
Save the Children augmenta a 9,5 milions l'estimació de les persones en risc a causa del tifó, dels quals un 40% són infants. Podeu veure què fa i com ajudar, aquí.
Aquesta és la proposta del concurs de l'ONG humanitària, de cooperació i de sensibilització Oxfam Intermon. Cal parlar en el vídeo d'activisme, de canvi social, i de persones.
Per participar s'ha de ser més gran de 18 anys, i seguir els passos que l'ONG indica en la web del concurs. El termini és fins el 24 de novembre de 2013.
L'eix: “explicar com l'activisme pot aconseguir canvis en la vida de les persones”
Oxfam Intermon proporciona idees i material per usar en la peça, que ha d'incloure necessàriament una imatge que proporciona l'entitat i que es pot obtenir al llarg del procés de registre. L'11 de desembre de 2013 es faran saber les propostes guanyadores, que podran ser usades en les campanyes de l'organització.
El procés, a partir d'aquí, és:
Idees bàsiques: justícia econòmica, acció humanitària, ciutadania i governabilitat, drets socials bàsics i drets de les dones.
Hi haurà dues propostes guanyadores, una per votació del públic (ja es poden veure algunes de les propostes presentades, i votar-les) i l'altra per votació del jurat. Els premis, aquí.
Les treballadores humanitàries van ser segrestades a Kenya i portades suposadament a Somàlia, l'octubre de 2011. No es coneixen encara molts detalls de l'alliberament, a 18 de juliol 2013, quan MSF l'ha comunicat.
Les dues cooperants de Metges sense Fronteres col·laboraven amb l'ONG humanitària al camp de refugiats de Dadaab, a Kenya.
Metges sense Fronteres (MSF) ha informat que les dues cooperants de l'ONG es troben en bon estat de salut, i que esperen tornar al seu entorn el més aviat possible. Montserrat Serra y Blanca Thiebaut compten amb el suport de l'organització per retornar a la vida lliure, explica MSF.
MSF ha demanat als mitjans de comunicació que respectin la privacitat de les cooperants en aquest procés
L'organització ha afegit que agraeix “l'esforç de tots els implicats en l'alliberament”, i que condemna “els atacs als cooperants que donen assistència mèdica a la població somalí més vulnerable”.
Amb un espectacular desplegament en línia, Intermon – Oxfam proposa una experiència interactiva per sensibilitzar sobre la pobresa i les desigualtats al món, i especialment per la tasca en emergències humanitàries: “Obre els ulls”.
La campanya – web ha estat creada gratuïtament per una empresa de comunicació, i vol ser una eina de captació de fons. Amb el títol “Obre els ulls”, la campanya pretén sensibilitzar sobre la dramàtica situació que viuen milions de persones, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina.
Una web interactiva et convida a obrir els ulls i et recorda que tancant els ulls no desapareixeran situacions de pobresa, injustícia o emergència
La campanya utilitza la webcam de l'ordinador del visitant per interactuar amb ell, Una primera pantalla apareix amb el tema “El que tens davant dels ulls no desapareix si els tanques”. Quan es tanquen els ulls, el so pren el seu paper acompanyant el visitant a situacions de conflicte, pobresa i emergència humanitària. També es pot navegar sense webcam ni so.
Les situacions d'emergència i Intermon – Oxfam
Gràcies a les donacions rebudes, Intermon – Oxfam pot donar resposta les primeres 24 hores i iniciar una resposta humanitària, ja sigui per una catàstrofe natural o per un conflicte. Les crisis “oblidades” o amb poc impacte mediàtic són el target de l'organització.
Durant el passat exercici, 2,7 milions de persones d'11 països africans i llatinoamericans van ser beneficiàries d'Intermon – Oxfam.
Les ONG alerten de la reducció dels recursos per fer front a les crisi humanitàries. Aquesta situació, no només representa l’empitjorament en la qualitat de l’assistència humanitària, sinó que posa en perill a les persones que s’ocupen de subministrar-la.
El Sahel, Síria, la Banya d’Àfrica, Haití i alguns països asiàtics, són les zones més necessitades d’ajuda actualment, ja sigui pels conflictes armats que hi tenen lloc, com pels desastres naturals, segons les organitzacions no governamentals. Aquestes són algunes de les zones on les ONG com Metges Sense Fronteres, Intermon Oxfam o Creu Roja estan duent a terme campanyes d’ajuda.
Són precisament aquestes mateixes organitzacions les que recentment han denunciat que la disminució dels pressupostos destinats a assistència social i a cooperació internacional per part dels governs fan cada vegada més complicada l’atenció en situacions de crisi. Davant aquesta situació, els responsables de les organitzacions intenten, si més no, fer arribar serveis bàsics als més necessitats, intentant estirar al màxim aquestes ajudes.
Una altra preocupació és el desprestigi que està patint l’ajuda humanitària en les zones de conflicte. Des de la Creu Roja s’ha denunciat que el personal està cada vegada més exposat i que l’emblema de l’organització no és cap garantia “quan fa 50 anys es respectava per totes les parts del conflicte”. I és que els segrestos i la violència cap als cooperants han augmentat en els darrers temps. Davant d’aquestes situacions, la falta de recursos econòmics també fa complicat garantir la seguretat dels cooperants.
Moltes d’aquestes reivindicacions van sortir a la llum el passat 19 d’agost, en que es va commemorar el dia Mundial de l’Assistència Humanitària. En aquesta ocasió, a més d’explicar com la crisi econòmica està afectant també a les tasques per fer arribar ajuda humanitària, es va valorar positivament la resposta que alguns països comencen a tenir alhora d’anticipar-se a les crisis humanitàries, facilitant així l’acció de les ONG.
L'informe d'ACNUR titulat “Tendències Globals 2011” mostra que el 2011 ha estat un any rècord quant a desplaçament forçós entre fronteres, registrant la major xifra de persones que s'han convertit en refugiades des de l'any 2000. Una sèrie de crisis humanitàries encadenades (Costa d’Ivori, Líbia, Somàlia, Sudan, Mali) ha provocat el desplaçament forçat de 4,3 milions de persones, de les quals 800.000 van haver de creuar les fronteres dels seus països.
“L'any 2011 ha estat testimoni d'un sofriment a escala èpica. Ha estat tan elevat el nombre de persones que s'han vist embolicades en situacions de conflicte en tan poc temps, que ha tingut un cost personal enorme per a tots els afectats”, diu António Guterres, Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats. “Del que sí podem estar agraïts és que el sistema internacional de protecció per a aquestes persones s'hagi mantingut ferma en la seva major part, i que les fronteres hagin romàs obertes. Han estat moments de posar-se a prova”.
A tot el món hi ha 42,5 milions de persones que en 2011 es trobaven com a refugiats (15,2 milions), desplaçats interns (26,4 milions) o com a sol·licitants d'asil (895.000). Malgrat l'alt nombre de nous refugiats, la xifra total de desplaçats per conflictes va ser menor que en 2010, en què va haver-hi 43,7 milions. Això es deu principalment a aquest efecte compensador que ha suposat la tornada a gran escala de persones desplaçades internes que han tornat a les seves llars en 2011, i que s'eleva a 3,2 milions, la xifra més alta de retornament de desplaçats de l'última dècada.
Des d'una perspectiva a 10 anys vista, l'informe ens mostra algunes tendències preocupants: una d'elles és que el desplaçament forçat està afectant a un nombre cada vegada major de persones a nivell global, amb la mitjana anual sobrepassant els 42 milions en els últims cinc anys. Una altra seria que una persona que es converteix en refugiat ara, té moltes més possibilitats de romandre en aquesta situació per molts anys, sovint en un camp de refugiats o vivint en situació de precarietat en algun barri urbà. Dels 10,4 milions de refugiats sota l'empara d'ACNUR, gairebé tres quartes parts (7,1 milions) porten vivint en l'exili durant més de cinc anys, a l'espera d'una solució a la seva situació.
En conjunt, Afganistan segueix sent el major emissor de refugiats i refugiades (2,7 milions), seguit de l'Iraq (1,4) Somàlia (1,1), Sudan (500.000) i la República Democràtica del Congo (491.000). Unes quatre cinquenes parts de la població mundial de refugiats han fugit cap als seus països veïns i això es reflecteix en el alt nombre de persones refugiades que hi ha, per exemple, a Pakistan (1,7 milions), Iran (886.000), Kenya (566.500) i Txad (366.500).
El mandat original d'ACNUR era ajudar als refugiats, però en les sis dècades que l'Agència treballa des de la seva creació per l'Assemblea General de l'ONU, el seu treball ha anat creixent per ampliar l'assistència a moltes persones desplaçades al món i als apàtrides, persones que manquen d'una nacionalitat reconeguda i dels drets humans que comporta. L'informe de Tendències Globals 2011 assenyala que tan sols 64 països van proporcionar dades sobre persones apàtrides, la qual cosa suposa que l’ACNUR només va poder registrar xifres sobre una part de la població mundial d'apàtrides, que s'estima en uns 12 milions.
Dels 42,5 milions de persones en situació de desplaçament forçat a la fi de 2011, no totes es troben sota l'atenció de l’ACNUR: uns 4,8 milions de refugiats, per exemple, estan registrats amb la nostra agència germana, la UNRWA, encarregada dels refugiats palestins. Dels 26,4 milions de desplaçats interns, 15,5 reben protecció i assistència d'ACNUR. En el seu conjunt, els refugiats i desplaçats interns dels quals s'ocupa ACNUR –uns 25,9 milions de persones- van créixer en 700.000 persones en 2011.
http://www.youtube.com/watch?v=ofTcvDHo9K4&list=UUxkmsJuuNc702Rjoz9dgo5A&index=1&feature=plcp
Barcelona, una ciutat compromesa amb el món. Sota aquest lema es presenta el Consell Municipal de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau i amb ell el nou Pla Director de Cooperació que busca marcar els eixos d’acció cooperativa dels propers anys a la ciutat.
El nou Pla Director de Cooperació, que definirà les accions de cooperació a dur a terme durant els propers anys a Barcelona, ja està en marxa. L’encarregat de donar la llum verda al pla ha estat el Consell Municipal de Cooperació Internacional del qual són membres, entre d’altres, la Federació Catalana de ONG pels Drets Humans, la Federació Catalana de ONG per la Pau, el Centre de Cooperació per al desenvolupament de la UPC, la Fundació Solidaritat UB i el Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC.
El director del Campus per la pau de la UOC va senyalar la seva satisfacció davant la decisió presa i va senyalar que actualment la cooperació s’està veient “damnificada per la crisi”. El Pla director busca innovar en el camp de la cooperació per trobar solucions òptimes que afavoreixin el desenvolupament social i incidir en l’educació massiva. A més aquest nou pla busca, en certa manera, situar Barcelona com a referent internacional pel que fa a cooperació descentralitzada. El Consell Municipal de Cooperació Internacional és un òrgan de participació que intenta impulsar la cooperació per al desenvolupament i promoure l’ajuda humanitària i els drets humans.
Actualment, està vigent el Pla d’Acció 2009-2012.
Les ajudes internacionals per a la reconstrucció d'Haití han disminuït un cop passat el boom inicial. Intermón Oxfam denuncia que dels 4.600 milions de dòlars compromesos pels donants, només s'ha lliurat el 43%, fet que dificulta encara més la reconstrucció del país. Ho fa a l'informe Haití: El lento camino hacia la reconstrucción.
CONGDE (Coordinadora de ONG para el Desarrollo), que aglutina més de 400 organitzacions del sector, ha manifestat la seva preocupació per les retallades en Cooperació del Govern espanyol, ja que podrien afectar el compromís del Govern amb Haití, que puja encara a 346 milions d'euros.
Campaments precaris, còlera, malnutrició i atur
Les ONG que operen a Haití afirmen que s'han fet avenços, però que les necessitats de la població continuen sent enormes: 520 mil haitians viuen a campaments precaris, 4,5 milions i mig d'habitants pateixen escassetat d'aliments i el 60% de la població està desocupada.
Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia que el còlera i la malnutrició continuen expandint-se i que l'accés a l'atenció sanitària és pràcticament inexistent per a les persones més vulnerables, en particular per als que estan lluny dels centres urbans o que no tenen mitjans per pagar els serveis privats que operen al país.
L'epidèmia de còlera que es va desencadenar 10 mesos després del terratrèmol, ha provocat la mort a set mil persones i s'han contagiat més de 500 mil persones. A més, s'expandeix a causa de la manca d'aigua potable i a les males condicions d'higiene.
Durant aquests dies són moltes les notícies que es publiquen al voltant de la situacuó a Haití. Si vols ampliar informació pots consultar els següents enllaços:
La majoria dels afectats es concentren a les regions del nord d’Haití, tot i que el problema es podria agreujar de confirmar-se els possibles casos de contagi a la capital, Port-au-Prince. A la ciutat hi viuen actualment milers de persones en campaments de damnificats, on les condicions higièniques són molt precàries, fet que podria propagar més ràpidament el brot de còlera.
Després del caos viscut amb les donacions pel terratrèmol, Haití ha demanat coordinar aquesta vegada l’ajuda humanitària internacional que ja ha començat a arribar al país pel brot de còlera.
Metges Sense Fronteres tracta una mitjana de 450 pacients al dia a la ciutat de Saint Marc, propera al centre de l’epidèmia, i continua amb els preparatius per reforçar Port-au-Prince. Més informació
Intermón Oxfam ha reforçat els equips desplaçats a la zona d’Artibonite i Port-au-Prince, on comptem amb més de 700 persones treballant per atendre les víctimes i impulsar accions de prevenció per frenar la propagació de la malaltia. Algunes de les accions que estan duent a terme són: subministrar aigua, sals d’hidratació oral, sabó i tabletes potabilitzadores d’aigua a 40.000 persones, tot i que esperen arribar a les 100.000 en els propers dies. També estan emetent missatges per ràdio de prevenció i sensibilització sobre la importància de la higiene.
Anesvad està present a Haití des de l’any 2005 duent a terme accions d’Atenció Primària en Salut. Des de l’inici, l’ONGD ha posat en marxa 12 projectes de cooperació amb l’objectiu de millorar les precàries condicions de salut de la població del país.
Mans Unides ha destinat el Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia a un projecte de reactivació agrícola a Haití.
Pots fer donacions a qualsevol d’aquestes organitzacions que estan treballant a Haití a través de la seva pàgina web.
Una acció pacífica d'ajuda humanitària que farà història
La "Flota de la llibertat" va salpar el passat 26 de maig des de Creta amb 7 vaixells i 800 persones de la societat civil internacional (entre elles 25 parlamentaris de la Unió Europea) que transportaven 10.000 tones d'ajuda humanitària. Van emprendre així una de les accions pacífiques d'ajuda humanitària amb més embargadura de la història. Alguns d'aquests vaixells van veure's obligats a aturar el seu recorregut per problemes tècnics.
L'acció ha estat coordinada pel Free Gaza Movement i participen la Turkish Relief Foundation, la Perdana Global Peace Organization de Malàsia, la Campanya Europea per a acabar amb el setge de Gaza i les iniciatives Sueca i Grega “Boat to Gaza”.
La reacció d'Israel
Davant d'aquesta mobilització l'excèrcit Israelià va declarar aigües de la costa de Gaza “zona militar”, després de qualificar d'acte “de provocació” la "Flota de la Llibertat". De fet, com a conseqüència del bloqueig al qual està sotmesa Gaza, l'estat d'Israel converteix qualsevol traspàs dels límits de vaixells sense autorització en un acte il.legal, i per tant considera legítim interceptar la Flota i dirigir-la cap al port de Ashdod, on poder arrestar als seus passatgers i traslladar-los a un centre de detenció temporal.
Aquesta matinada han decidit interceptar els vaixells amb un atac. Segons les informacions que van arribant sembla ser que l'excèrcit ha atacat per mar i per aire, amb vaixells i helicòpters, tot i les banderes blanques que s'han deixat veure des de la "Flota de la LLibertat" en senyal de pau i no violència.
Diversos mitjans locals i regionals informen que aquest atac és il.legal donat que l'abordatge ha succeït en aigües internacionals. A més, aquests mitjans també informen que l'exèrcit hauria utilitzat gas durant l'atac.
Després de la intervenció, l'excèrcit Israelià ha emés un comunicat on diuen que simplement s'han limitat "a fer complir l'ordre del govern israelià d'impedir una entrada no autoritzada a la Franja de Gaza"
La veu de la Unió Europea
Catherine Ashton, portaveu Representant d'Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea, ha emès un comunicat oficial cridant a la calma de les parts i reiterant la posició europea d'una obertura “immediata, sostinguda i sense condicions de les fronteres per al flux d'ajuda humanitària, productes comercials i persones de i cap a Gaza”.
Hores de silenci del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i el Govern Català
La societat civil de Catalunya exigeix al Govern i al Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació que mostrin el seu suport incondicional a aquesta iniciativa d'ajuda humanitària i pacífica. Tot i així, el Govern Espanyol ha argumentat el seu silenci fins ara perquè "no hi havia cap bandera espanyola en els vaixells". Més tard el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació ha publicat un breu comunicat.
En aquests vaixells hi viajaven la cooperant catalana Laura Arau i el madrileny resident a Vic Manuel Tapial, els quals treballaven per l'Associació cultura pau i solidaritat. Encara no es tenen notícies dels dos activistes.
Concentracions convocades per avui, 31 de maig:
Enllaços relacionats:
Veure vídeos relacionats:
Vídeo de l'atac:
Vídeo de Manuel Tapial, cooperant espanyol, explicant la situació de la "Flota per la llibertat" hores abans de l'atac:
Tot i que la població d’Haití ja no surt als diaris, ràdios i televisions, l’ajuda humanitària segueix sent fonamental per atendre els milers de ferits que encara queden i per reconstruir la ciutat de Port-au-Prince, la més devastada pel terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter del passat 13 de gener. El proper divendres 26 de febrer la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos organitza un concert benèfic de TwoCats Goospel a Barcelona.
Un mes després que un fort terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter i que la desgràcia dels haitians ocupés pàgines i pàgines de diaris i hores a la ràdio i la televisió, els afectats pel terratrèmol han quedat a l’oblit dels mitjans de comunicació. Els periodistes enviats especials han anat marxant progressivament del país i només hi han quedat els haitians, els cooperants i la destrucció.
Nuestros Pequeños Hermanos, com altres entitats i ONG, segueix organitzant actes benèfics i recollida de diners per enviar a Haití. El proper divendres 26 de febrer a les 21:30h tindrà lloc un concert de TwoCats Goospel a l’Església dels Franciscans menors conventuals (c. Elisa, 23) de Barcelona.
El país està devastat i segueix fent falta molta ajuda, però mica en mica s’avança en l’atenció dels ferits i en la reconstrucció de la ciutat de Port-au-Prince, la capital d’Haití i la que més va patir el terratrèmol.
La Fundació Nuestros Pequeños Hermanos, que treballa a Haití des de 1988, informa de les actuacions que ha fet en aquest primer mes després del terratrèmol.
Actualment hi ha 45 metges voluntaris que estan reforçant la feina del personal empleat que treballa a Haití de forma permanent. Entre tots han atès uns 10.000 ferits i, a més, les cinc clíniques ambulatòries mòbils atenen setmanalment 1.500 persones. Algunes d’aquestes persones tenen fractures òssees des de fa tres setmanes. Nuestros Pequeños Hermanos realitzen 36 cirurgies menors cada dia i s’espera que el volum de cirurgies segueixi igual durant els propers tres mesos.
A banda d’això, la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos coopera amb altres organitzacions locals i internacionals distribuint aliments. En un mes han donat aliments a 55.000 persones i diàriament donen menjar a un centenar de nens.
+ info: http://www.nph.org/
Multitud d'ONG lluiten per millorar la situació d'Haití. Treballen les 24 hores del dia atenent als damnificats i fan una crida a la solidaritat internacional. A més, expliquen les seves activitats i la situació crítica del país a les seves planes web, al mateix temps que les moviments socials es mobilitzen per condemnar la militarització de l'ajuda enviada pels Estats Units i per exigir la condonació del deute extern del país més pobre d'Amèrica Llatina.
Haití és un país amb una profunda desigualtat social i econòmica i amb un greu problema d'exclusió i pobresa estructural. És, a més, molt vulnerable davant els desastres naturals, degut a la devastació ambiental, la manca d'infraestructures i a la debilitat de l'Estat. Diverses ONG porten anys treballant-hi, intentant donar suport a la població més desafavorida. Moltes d'aquestes organitzacions han patit les dures conseqüències del desastre, però, han reaccionat ràpidament i des del primer dia estan treballant en les tasques de rescat, assistència als ferits i afectats i en la reconstrucció del país.
Els equips de Metges Sense Fronteres (MSF) treballen sense descans, realitzant operacions les 24 hores del dia. Alguns dels seus hospitals van patir danys considerables durant el sisme del 12 de gener, però, es van mobilitzar ràpidament per tal de trobar instal·lacions adients on poder treballar. Ara que moltes persones han estat operades, Metges Sense Fronteres necessita llits i personal d'infermeria per a l'atenció postperatòria. A més, el terratrèmol ha causat un gran impacte psicològic en les persones que el van viure. Per fer front a aquesta situació MSF ha enviat a un equip d'especialistes al país. Actualment, 18 psiquiatres i psicòlegs donen suport tant als ferits com al personal mèdic.
Acció contra la Fam ha posat en marxa el programa de nutrició i està obrint centres on atendre la població més vulnerable: mares, nadons i futures mares. Rebre suport emocional i assessorament sobre la lactància materna, amb zones d'esbarjo i estimulació per als més petits, i amb activitats per a les mares de costura, ganxet, cistelleria, etc. L'objectiu és passar a una fase més activa, en què les mares comencin a sentir que recuperen el control de la seva vida i obtenir petits ingressos per la venda dels articles que produeixin. El programa, previst per a 3 mesos, beneficiarà a 5.000 mares i els seus fills.
La prioritat d'Oxfam Internacional és ara fer arribar aigua potable als damnificats. Està distribuint aigua a 90.000 persones en diversos punts de Petionville, Carrefour i Martissant, en la perifèria de la capital. També està construint latrines i refugis temporals. Oxfam Internacional també ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per exigir la cancel·lació del deute extern d'Haití: Tothom que vulgui pot adreçar un missatge a Dominique Strauss-Kahn per demanar que l'FMI anul·li immediatament el deute d'Haití i asseguri així que l'ajuda humanitària no fa augmentar el deute del país.
En aquesta notícia podreu conèixer el treball que està realitzant a Haití el Comitè francès de Socors Internacionals, COSI, una petita ONG francesa.
En aquest enllaç trobareu un llistat d'organitzacions que estan treballant a Haití i que han obert comptes corrents per tal de recaptar fons per fer front a l'emergència.
Moviments socials exigeixen la condonació del deute extern
Tota ajuda, però, és poca a Haití, que pateix una de les pitjors crisis humanitàries de les darreres dècades. Més de 150 mil morts i prop de 3 milions d'afectats per la manca de menjar, aigua potable, habitatge i altres serveis bàsics i tot un país per reconstruir és el balanç d'aquesta crisi.
Moltes organitzacions consideren que amb l'ajuda humanitària no n'hi ha prou. Cal un canvi més de fons. En una carta adreçada als governs que participen a la cimera de Montreal, diverses organitzacions, col·lectius i personalitats demanen que “els governs que componen la Missió de les Nacions Unides per a l’Estabilització d’Haití (MINUSTAH), revisin les equivocades polítiques que han implementat a Haití”. Els signants de la carta rebutgen la militarització d'Haití i reclamen la cancel·lació immediata i incondicional del seu deute extern. També exigeixen que els recursos destinats a l'ajuda i reconstrucció del país no generin nou endeutament.
Amnistia Internacional, per la seva banda, ha expressat els seus motius de preocupació per la crisi humanitària que pateix Haití. Aquesta organització explica que és essencial posar l'accent en protegir els drets humans perquè l'ajuda humanitària sigui efectiva i la recuperació sostenible. Els esforços i les accions per abordar els problemes de drets humans han de començar durant la fase d'ajuda humanitària i estar en el centre dels treballs de reconstrucció.
Un terratrèmol de 7,3 graus a l’escala de Richter ha sacsejat Haití la passada nit. Encara es desconeixen les xifres oficials, però es calcula que haurà provocat centenars de morts. Estats Units, França i Veneçuela ja han anunciat l'enviament imminent d'ajuda humanitària. Diverses ONG enviaran equips d'ajuda i han iniciat campanyes de recollida de donatius per a l'operatiu d'emergència.
El sisme s'ha produït a les 16:53 hores d'ahir, dimarts 12 de gener (22:53 hores a Catalunya), i ha tingut l'epicentre en una zona molt poblada propera a Port-au-Prince, la capital del país, que ha quedat pràcticament incomunicada. Segons el Servei Geològic dels EUA aquest ha estat el terratrèmol més fort a Haití en més de 200 anys.
El terratrèmol ha afectat els serveis de salut, d'electricitat, d'abastament d'aigua i de telecomunicacions, danys que fa molt difícil la distribució d'ajuda humanitària. Diversos edificis s'han ensorrat del tot, entre d'altres un hospital i una escola. També ha patit danys considerables l'edifici que acull la missió de Nacions Unides (ONU) i el palau presidencial. Encara es desconeix el nombre de víctimes, però es creu que seran centenars de persones les que hi han perdut la vida.
L'ambaixador d'Haití als Estats Units ha parlat d'una catàstrofe de grans dimensions i ha demanat ajuda internacional per pal·liar els danys materials i humans provocats pel fort sisme. De fet, alguns països -com ara Estats Units, Veneçuela i França- i moltes ONG ja han anunciat que hi enviaran ajuda humanitària. El Govern espanyol també ha fet saber que, a través de l'Agència de Cooperació Internacional, prepara l'enviament d'ajuda humanitària. La Comissió Europea, per la seva banda, ha declarat que donarà tres milions d'euros per ajudar el país i que aquesta ajuda es podrà anar ampliant.
Les ONG es mobilitzen per ajudar Haití
Bombers Units Sense Fronteres i Creu Roja Espanyola han fet saber que enviaran contingents a Haití. UNICEF ha posat en marxa el seu operatiu d'emergència per atendre les necessitats bàsiques de les famílies afectades i proporcionar-los aigua, aliments, assistència mèdica, refugi i protecció. Organitzacions que ja eren treballant a Haití abans del terratrèmol, com ara Intermón-Oxfam, Metges Sense Fronteres, Cáritas i Solidaritat Internacional, ja estan ajudant els damnificats.
Diverses ONG també han posat en marxa campanyes de recollida de diners per a l'ajuda humanitària. Les persones i entitats que vulgueu col·laborar econòmicament ho podeu fer de diferents maneres:
Podeu fer un seguiment de la situació d'Haití a Twitter, on també trobareu diferents maneres de col·laborar per tal de pal·liar els danys d'aquesta catàstrofe que empitjora encara més la ja preocupant situació del país més empobrit d'Amèrica Llatina, en constant lluita per recuperar-se d'anys de violència, inseguretat i inestabilitat.
Haití pateix una profunda desigualtat econòmica i social i un greu problema d'exclusió i pobresa estructural, que el fan molt vulnerable. El 76% de la població viu amb menys de 2 dòlars per dia i el 55% amb menys d'un dòlar. A causa de les polítiques econòmiques de liberalització i privatització dutes a terme a partir de la dècada dels 70, Haití depèn econòmicament de l'exterior i la seva pròpia producció ha baixat per no poder competir.
A més, és extremadament vulnerable als huracans i tempestes tropicals, d'una banda per la seva situació geogràfica i les seves condicions físiques, i d'altra, a causa de la degradació ambiental provocada per l'extrema desforestació i la urbanització massiva i desordenada. D'aquesta manera, els desastres naturals provoquen milers de morts i grans pèrdues al país, agreujant la situació d'extrema pobresa.
