La Taula del Tercer Sector realitza el 16 de setembre una jornada on es debatrà com garantir l’accés de les persones vulnerables als subministraments bàsics.
L’acte, que tindrà lloc a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, forma part del Cicle Debats “Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector” que la taula va impulsar el passat mes d’abril.
Durant la sessió Joana Mundó, cap de projectes d’Ecoserveis, presentarà el dossier “L’energia com a dret: com afrontar la pobresa energètica”. Posteriorment, Núria Salas, responsable de projectes de la Fundació ABD, Pablo Cotarelo, membre de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, i Raquel Carrión, cap de l’Àrea d’Acció Social de Càritas Diocesana de Girona, explicaran que estan fent les entitats no lucratives per garantir aquest accés. La taula serà moderada per Catalina Serra, subdirectora del diari Ara.
Les persones interessades en participar han de fer la inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Un documental mostra com seria un món on les dones es comportessin com a homes i els homes com a dones.
“Majorité Opprimée”, un curt de 10 minuts de la francesa Eléonore Pourriat, aborda el sexisme i la discriminació que pateixen les dones des d’una perspectiva mordaç. El vídeo explica un dia a la vida de Pierre, un home que viu en una societat on els rols tradicionals s’han intercanviat.
Pierre ha de suportar les mirades i grosseries de les dones, es víctima d’una agressió sexual i no compta amb el suport de la policia ni de la seva dona. Amb aquestes escenes la directora volia que els homes sentissin la incomprensió i el sentiment de culpabilitat que sovint viuen les dones que pateixen una agressió.
El documental es va estrenar fa cinc anys a diferents festivals, però ha estat a través de les xarxes socials que ha aconseguit tenir repercussió.
Eldiario.es ha reflectit en un mapa les compres que fa l'Estat espanyol a països on no es respecten els drets bàsics dels treballadors/ores.
Matèries primeres, petroli i tèxtils arriben cada dia a Espanya procedents de països on els treballadors/ores fan jornades laborals extenuants a canvi de salaris ínfims, en condicions poc segures i sovint sense dret a sindicar-se.
Amb l'objectiu de donar visibilitat a aquest fet, el diari eldiario.es ha elaborat un mapa on reflecteix què importa l'Estat espanyol d'aquests països. Ho ha fet prenent com a criteri el rànquing de drets laborals de la Confederació Sindical Internacional.
Així, els combustibles i els olis minerals encapçalen el rànquing dels productes que compra l'Estat espanyol als països classificats com "Sense drets laborals".
Pots consultar en mapa en aquest enllaç.
Mentre la medicació de primera línia ha disminuït de preu, els règims de segona línia segueixen sent dues o fins a dotze vegades més cars que el preu més baix, segons els darrers informes de MSF.
"Gairebé 12 milions de persones reben teràpia antiretroviral (TAR) als països en desenvolupament", declara la directora mèdica de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials de Metges Sense Fronteres (MSF), Dra. Jennifer Cohn. A més, especifica, "les persones VIH-positives comencen cada vegada abans el tractament". No obstant això, "els tractaments s'han de seguir tota la vida, així que necessiten millors tractaments de primera línia i medicaments de segona línia més assequibles per quan falten els primers".
En la mateixa direcció, Cecilia Ferreyra, també de MSF, afirma que s'han fet evidents avenços en la qualitat i l'accessibilitat dels tractaments que arriben a països en vies de desenvolupament, però el VIH, diu, "se segueix cobran 1,5 milions de vides per any i a moltes zones del món és encara primera causa de mort". "Hi ha encara 18 milions de pacients que no han rebut tractament i la majoria d'ells no han estat ni diagnosticats".
En la lluita contra el VIH també són necessàries, expliquen des de l'organització, eines addicionals per fer el seguiment del tractament i millorar així la qualitat de l'atenció. La prova rutinària de càrrega viral mesura el nivell del virus a la sang i per tant om respon la persona al tractament. El darrer informe de Metges Sense Fronteres publicat el passat juliol 2014 (amb motiu de la Conferència Internacional de la SIDA celebrada a Austràlia) "Getting to Undetectable" descriure l'accés a la prova a l'Índia, Kènia, Malawi, Sud-Àfrica i Zimbabwe- i revela que encara cap país ha pogut implementar-la com a prova de rutina. L'informe conclou que el preu que han de pagar els països per prova és un obstacle important per a una aplicació més àmplia.
Encara que la implementació de la prova de càrrega viral és lenta i incompleta, s'espera que permeti descobrir molts pacients que no responen bé a la primera línia de tractament i han de canviar a la segona línia. Per tant, el preu dels medicaments per als tractaments de segona línia és també un tema crític.
L'informe anual de MSF sobre preus dels medicaments conclou aquest any que mentre el cost dels tractaments de primera línia han disminuït en els últims 12 mesos, els règims de segona línia segueixen sent dues vegades més cars que els de primera. Per als països d'ingressos mitjans, la situació és encara pitjor. Alguns arriben a pagar 12 vegades més que el preu més baix conegut.
La directora de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials a l'Índia, Leena Menghaney, afirma que per aconseguir posar més persones en tractament, "els països han de superar les barreres de patents que impossibilita l'accés a medicaments assequibles".
L'ONG adverteix que les diferències salarials actuals poden trigar més de 75 anys en igualar-se i insta al G20 a intervenir-hi.
Oxfam Intermón ha presentat l'informe El G20 i la igualtat de gènere: Com el G20 pot fer avançar els drets de les dones en l'àmbit laboral, la protecció social i les polítiques fiscals, on s'adverteix que, si es manté el ritme actual, les diferències salarials entre els homes i dones encara trigaran 75 anys en igualar-se.
Per aquest motiu, l'ONG insta als països membres del G20 a abordar les desigualtats de gènere en la cimera que tindrà lloc a finals d'any a Austràlia.
La directora executiva d'Oxfam, Winnie Byanyima, ha apuntat que tant en els països que pertanyen al G-20 com en els que no, les dones cobren menys que els homes, fan la major part del treball no remunerat, tenen més presència en les ocupacions a temps parcial i són objecte de discriminació dins la llar, als mercats i a les institucions.
L'informe s'ha publicat amb la col·laboració de la fundació Heinrich Böll Foundation i amb motiu de la Business 20 (B20), una de les conferències "satèl·lit" prèvia a la que tindrà lloc al novembre.
Fa més de 30 anys que Oxfam Intermón promou i defensa els drets de les dones com a pas imprescindible per acabar amb la desigualtat i la pobresa. Per aconseguir-ho, acompanya dones, organitzacions i moviments de dones perquè assumeixin el control de les seves vides i emprenguin accions col·lectives que els permetin exercir els seus drets econòmics, socials i polítics i visquin lliures de violència.
Qui vulgui més informació pot llegir l'informe complet.
Oxfam Intermón denuncia que la reforma fiscal anunciada pel Govern el passat divendres 20 de juny no farà sinó beneficiar les empreses i les grans fortunes.
El passat divendres 20 de juny, el Govern va presentar la seva proposta de reforma fiscal, anunciant que suposaria una rebaixa per a les rendes mitjanes i baixes.
Oxfam Intermón denuncia, en canvi, que la proposta incrementarà la distància entre rics i pobres i mantindrà la major càrrega fiscal sobre les rendes mitjanes.
L’entitat titlla la reforma de merament electoralista pel fet que anuncia una rebaixa de la pressió fiscal que, en realitat, a penes afectarà les rendes baixes i mitjanes.
En l’informe Anàlisi de les propostes inicials de l’avantprojecte de reforma fiscal -basat en les informacions que el Govern va donar el passat divendres 20 de juny- Oxfam Intermón critica la proposta en diversos aspectes alertant, d’entrada, que no es tracta d’una veritable reforma integral sinó únicament d’una rebaixa de tipus que presenta, entre d’altres, els següents problemes:
Oxfam Intermón denuncia que les persones amb ingressos fins a 17.000 euros pràcticament no es veuen afectats per la reforma atès que:
L’entitat recorda que són 11,5 els milions de treballadors i pensionistes que, actualment, tenen ingressos per sota dels 17.000€.
En canvi, l’entitat alerta que les rendes més beneficiades són aquelles que superen els 53.000€. A més, l’homogeneïtzació dels trams a partir dels 60.000€ fa que es perdi la progressivitat.
Les xifres no quadren, guanyen els que més tenen i no beneficia les rendes més baixes [...] En canvi, les llars amb rendes més baixes segueixen havent de fer front a un IVA molt elevat, i a majors despeses en educació i sanitat.
En síntesi, Oxfam Intermón conclou que l’Estat no solament renuncia a captar de qui més té sinó que disminueix la càrrega de les rendes altes i les grans empreses per la caiguda de fins a 7 punts en tipus IRPF a la qual cal afegir la rebaixa de 4 punts per a les rendes del capital.
En aquest sentit, l’informe reclama la desaparició del sistema dual de rendes del treball i del capital, a més de la revisió de la conformació i requisits de les SICAV així com d’altres figures similars com ara els SIF (Fons d’inversió especialitzats) o les SOCIMI (Societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària).
Pel que fa a l’Impost de Societats, Oxfam Intermón denuncia que la unificació a un únic tipus del 25% implica una baixada de 5 punts per a les grans empreses i una pujada de 5 punts per a les microempreses.
A més, l’entitat recorda que amb els beneficis fiscals que actualment existeixen, les grans empreses acaben pagant, en realitat, al voltant d'un 3,5%. Per això, l’informe reclama que es faci una revisió en profunditat de l’Impost de Societats així com les exempcions i deduccions a fi d’eliminar les que no aportin cap valor real ni contribueixin a la creació d’ocupació digna o dinamitzin l’activitat econòmica.
Les grans empreses són responsables del 60% dels beneficis declarats, però a penes generen el 24% de les contribucions a l'Impost de Societats.
L’informe també lamenta que no s’hagi fet cap anunci que indiqui un major compromís del Govern contra el frau fiscal que, a Espanya, és molt superior a la mitjana europea i que, segons indica l’entitat, prové en un 72% de les grans empreses i les grans fortunes.
La lluita contra l'evasió i l'elusió fiscal té un enorme potencial recaptatori a més d'un efecte fonamental en la recuperació d'equitat i en la confiança dels ciutadans en el sistema tributari.
El frau fiscal suposa que es deixin de recaptar, anualment, uns 59.500 milions d’euros. Per això, el text alerta que Espanya és el país europeu amb menys inspectors per habitant i menys recursos assignats. Els recursos de l’Agència tributària, a més, es destinen en un 80% al control dels petits contribuents que, d’altra banda, ja queden controlats mitjançant la seva nòmina.
Oxfam Intermón adverteix, a més, que la reforma limita la capacitat de recaptació de l’Estat i, per tant, pot perjudicar el finançament dels serveis socials.
En aquest sentit, denuncia que la reforma no suposa millores per a la renda disponible real de les famílies amb rendes mitjanes i baixes que, a més, han de fer majors esforços per cobrir les despeses derivades de les retallades en polítiques socials (especialment en sanitat i educació).
Per a més informació, consulteu l’informe d’Oxfam Intermón:
Anàlisi de les propostes inicials de l’avantprojecte de reforma fiscal
La Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) i els seus membres de tota Europa demanen als europeus votar per una Europa més social.
Concretament, demana a la ciutadania el vot per aquells partits i candidats que s'hagin, explícitament, compromès en la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats a la Unió Europea. Al voltant del 9 de maig, Dia d'Europa, organitzacions des de Finlàndia a Portugal celebren activitats a nivell nacional, regional i local, en la línia de la crida de l'EAPN.
L'EAPN s'ha adreçat a candidats, preguntat-lis pel seu compromís per una Europa més social, lliure de pobresa, exclusió social i desigualtats. Molts candidats han respòs, i s'han adherit a les línies de treball de l'EAPN, oferint un ampli ventall de opcions compromeses amb una Europa social en la qual les necessitats de les persones estiguin al centre. Però, s'afirma des de la Xarxa, que “estem decebuts per que l'Europa d'avui no motiva a les persones a votar”. “Però també hi ha molts ciutadans que s'adonen de la importància de votar; sobre un 80% de les lleis nacionals és decidida a nivell europeu”.
Les claus de la crida de l'EAPN són:
Tot i l'objectiu europeu de treure 20 milions de persones de la pobresa fins el 2020, les estadístiques mostren un augment de la pobresa, segons estimacions de l'EAPN. Entre el 2010 i el 2011, l'increment de persones en risc de pobresa o exclusió va ser de 3,7 milions de persones.
El manifest de l'EAPN, Escollir campions per una Europa social, es pot consultar en aquest enllaç
Fundada el 1990, l'EAPN és la xarxa de xarxes nacionals, regionals i locals més gran d'Europa, que involucra organitzacions anti – pobresa i moviments de base, així com organitzacions de nivell europeu actives en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
És el compromís que demana l'EAPN a tots els països participants en les pròximes eleccions europees.
L'objectiu és obtenir el compromís dels candidats i candidates per tal que situïn la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i la desigualtat en el centre de l'agenda política europea.
Les mesures d'austeritat han desmantellat l'estat del benestar, per tant és més important que mai votar les candidatures que marquin la diferència, que apostin directament per incrementar les polítiques socials, treballant conjuntament amb les entitats del tercer sector.
Malgrat que l'Estratègia Europa 2020 marca l'objectiu de reduir en 20 milions el nombre de persones en risc de pobresa, el cert és que, des del 2010 a la UE hi ha 6 milions més de persones vivint en situació de pobresa; ell 2012 ja n'eren 121,2 milions.
"L'augment de les desigualtats i l'absència de participació de la societat civil en els processos de presa de decisions ha incrementat les diferències entres els que tenen el poder polític i econòmic i la resta de la ciutadania" senyala Barbab Helfferich, directora d'EAPN. Per tot això EAPN ha endegat la campanya Elecció de Líders per a una Europa Social i assolir un pacte social europeu.
La European Anti Poverty Network – EAPN (Xarxa europea de lluita contra la pobresa) és una coalició independent d'ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social en els Estats membres de la Unió Europea, creada al desembre de 1990 per organitzacions que treballaven dins de la UE amb persones en situació de pobresa i vulnerabilitat, sent un òrgan de consulta del Consell d'Europa.
Els òrgans de la UPF i de la UB que treballen per promoure la igualtat entre homes i dones a les universitats se sumen al rebuig de l'avantprojecte de llei sobre la interrupció voluntària de l'embaràs.
La Comissió Permanent de Polítiques d'Igualtat de Gènere de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), UPF Igualtat, considera que l'avantprojecte de llei orgànica per a "la protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada", impulsada pel Govern espanyol i el Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, "atempta contra la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos".
La comissió homòloga de la Universitat de Barcelona (UB), va un pas més enllà i demana la retirada de la proposta de reforma, ja que, expliciten, "suposa un retrocés en les llibertats generals de les dones i el dret de decidir sobre el seu propi cos".
UPF Igualtat, en el comunitat emès a principis de febrer, afirma també que "amb la supressió de terminis vigents per uns supòsits extremadament restrictius, els drets sexuals retrocedeixen a un passat autoritari on les dones havien de ser tutelades com a menors d'edat". En la mateixa direcció, la Unitat d'Igualtat de la UB afirma que la proposta "victimitza les dones i les considera subjectes passtius que han de ser tutelades per l’estat".
D'aquesta manera, les respectives comissions en matèria d'igualtat de gènere se sumen al rebuig públic emès ja per nombroses organitzacions feministes mobilitzades dins i fora de l'estat.
Diferents entitats imparteixen una formació on s’ofereix una perspectiva global de l’actualitat i el paper de les entitats no lucratives, així com eines per la construcció d’un món més just.
Entre el 8 de febrer i el 15 de març, Arquitectes sense Fronteres, Centre Delàs d'Estudis per la Pau - Justícia i Pau, Enginyeria sense Fronteres - Catalunya, Fundació Proide, Institut de Drets Humans de Catalunya i InteRed Catalunya, amb la coordinació de la Federació Catalana d’ONG (FCONG) imparteixen la 4a edició del curs “Fonaments per a la Transformació Social”.
La formació compta amb la participació de diferents ponents, com Arcadi Oliveras, Jose Luis Gordillo o Pepa Martínez, té com a objectius:
La crisi econòmica mundial ha portat a un increment de les diferències entre rics i pobres. El nou Informe d'Oxfam Intermón proporciona pautes per poder entendre la magnitud de la situació actual.
Una de les principals conseqüències de la crisi econòmica mundial ha estat l'increment, en els darrers anys, de les desigualtats al món. Mentre els rics han vist incrementada la seva riquesa, els pobres i bona part de la classe mitjana existent han patit una reducció significativa del seu poder adquisitiu. Això és el que es desprèn de l'informe Governar per a les elits: segrest democràtic i desigualtat econòmica, que Oxfam Intermón va fer públic el passat 20 de gener.
El document surt a la llum la setmana que els principals dirigents econòmics mundials es reuneixen a Davos per analitzar i fer front als principals perills econòmics mundials, recollits en l'informe preliminar Riscos Globals 2014. En ell es pot comprovar com, en la mateixa direcció que Oxfam Intermón, les desigualtats socials esdevenen un dels principals maldecaps per als mandataris mundials. L'informe adverteix que calen mesures urgents per no caure en una nova gran recessió que ofegaria les classes mitjanes dels països desenvolupats.
Però, fins a quin punt són palpables aquestes diferències? A continuació us proporcionem un seguit de claus, extretes de l'informe d'Oxfam Intermón, que ens ajuden a fer-nos una idea de la situació actual:
CLAUS
1. Quasi la meitat de la riquesa mundial està en mans de l'1% de la població més rica, mentre que l'altra meitat es reparteix entre el 99% restant.
2. La riquesa del 1% de la població més rica del món ascendeix a 110 bilions de dòlars, una xifra 65 vegades més gran que el total de la riquesa que posseeix 3 la meitat més pobra de la població mundial.
3. Les 85 persones més riques del món poseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial.
4. Set de cada deu persones viuen en països on la desigualtat econòmica ha augmentat. en els últims 30 anys.
5. El 1% més ric de la població ha vist com s'incrementava la seva participació en la renda entre 1980 i 2012 en 24 dels 26 països dels quals tenim dades.
6. Als Estats Units, el 1% més ric ha acumulat el 95% del creixement total posterior a la crisi des de 2009, mentre que el 90% més pobre de la població s'ha empobrit encara més.
Per fer front a aquest increment de les desigualtats, l'informe Governar per a les elits: segrest democràtic i desigualtat econòmica exigeix als líders mundials les següents mesures:
MESURES
• No utilitzar paradisos fiscals per evadir impostos ni als seus propis països ni en altres països en els quals inverteixen i operen.
• No utilitzar la seva riquesa econòmica per obtenir favors polítics que suposin un menysteniment de la voluntat política dels seus conciutadans.
• Fer públiques totes les inversions en empreses i fons de les quals siguin beneficiaris efectius i finals.
• Recolzar una fiscalitat progressiva sobre la riquesa i els ingressos.
• Exigir als governs que utilitzin la seva recaptació fiscal per proporcionar als ciutadans assistència sanitària, educació i protecció social universals.
• Reclamar que totes les empreses que posseeixen o controlen ofereixin un salari digne als seus treballadors.
• Exigir a altres elits econòmiques que també s'adhereixin a aquests compromisos.
L’Observatori DESC desenvolupa a partir del 10 de febrer un curs on es mostraran experiències relacionades amb el dret a l’habitatge.
Aquesta formació on line té com a finalitat desmuntar la percepció dels drets socials com a drets subalterns i promoure una vida digna de les persones.
A través dels quatre models que estructuren el curs, els participants treballaran els següents continguts:
L’Institut de Drets Humans de Catalunya porta a terme a partir de febrer una formació on line on s’aprofundirà en els drets civils i polítics i en els sistemes de protecció.
El curs, centrat en la seguretat dels drets humans, permet endinsar-se en els fonaments dels drets humans i en els diferents sistemes internacionals de protecció. A més, un dels blocs de la formació abordarà com la crisi econòmica i financera que afecta als països occidentals està incidint en aquests.
Temari
El Catedràtic de Ciència Política de la UAB, Joan Subirats, que participa en el IV Congrés del Tercer Sector Social, ens parla sobre com esdevenir una societat menys desigual.
Joan Subirats és professor i Catedràtic de Ciència Política i investigador del IGOP a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El també Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), s'ha especialitzat en temes de governança, gestió pública i en l'anàlisi de polítiques públiques i exclusió social, així com en problemes d'innovació democràtica, Internet i política, societat civil i govern multinivell.
En el marc del IV Congrés del Tercer Sector Social, que té lloc entre el 27 i 29 de novembre i que va arrencar ahir, Subirats modera i participa en el primer col·loqui "com podem esdevenir una societat menys desigual". Sobre com treballar, doncs, per una societat més igualitària, ens en parla en primera persona.
Què entenem per societat igualitària?
És un error confondre conceptes. En primer lloc, igualtat no és homogeneïtat. El contrari de la igualtat és la desigualtat i el contrari de la homogeneïtat és la diversitat. Tampoc es pot confondre amb igualtat d'oportunitats, perquè significaria acceptar que tothom parteix d'un mateix punt i que tothom té accés a les mateixes oportunitats. En canvi, les condicions de partida són desiguals. Quan parlem de societat igualitària ens referim segurament a una societat equitativa, és a dir, tractar situacions diferents de manera diferent amb l'objectiu que tothom gaudeixi d'uns elements bàsics. Hem d'incorporar en la idea d'igualtat la idea de discriminació positiva o acció positiva en relació amb els punts de partida. L'element clau és la no acceptació de la desigualtat com a un element natural.
És la desigualtat un problema de tots i totes? O un problema individual?
Si partim de la idea que la desigualtat és conseqüència de la falta d'esforç individual, estem despolititzant la desigualtat. La visió que les persones són desiguals perquè no s'hi han esforçat prou (una visió lliberal), passem erròniament a individualitzar el problema de la desigualtat i el deixem d'abordar com a un problema col·lectiu, que és el que és. Sota una òptica individualista, es pot caure en el ser benevolents o caritatius. Fer caritat, però, no és fer justícia. En canvi, el concepte ha de ser de justícia social, no de benevolència.
Les entitats del Tercer Sector treballen amb aquesta justícia com a fita. Han d'arribar allà on no arriben les administracions públiques?
El sistema capitalista genera desigualtats. Amb la creació de l'Estat del benestar, s’havia trobat una eina de redistribució. Del 1945 al 1975 vam viure 30 anys d'estat del benestar a Europa en els quals la desigualtat es va reduir a la meitat. Avui, però, degut a la ofensiva neoliberal, a la mundialització econòmica o al canvi tecnològic, els poders públics han vist reduir la seva capacitat de recaptació fiscal. Avui hi ha més possibilitats per als més poderosos d'eludir o evadir les seves obligacions fiscals, la qual cosa ha erosionat la capacitat de despesa dels poders públics.
Paral·lelament, s'ha consolidat el Tercer Sector. Les entitats neixen de l'arrel del problema, en molts casos familiars de malalts que s'han organitzat, per exemple. L'administració, en canvi, resol qüestions des de les competències. Tenen una compartimentació i tracten la realitat sota una òptica igual de indiferent, és a dir, de manera homogènia. La qualitat que caracteritza les entitats del Tercer Sector és que, en tractar l'arrel del problema, tenen més capacitat d'adaptació i resposta a una realitat que no és homogènia (com la tracten les administracions), sinó tot el contrari, és una realitat heterogènia i diversa davant la qual les entitats poden donar una resposta diferenciada. Les entitats, doncs, són més capaces d'afrontar emergències com les que esdonen. No és qüestió de on no arriba un arriba l’altre, sinó que duen a terme funcions diferents. Fan funcions diferents i és bo que facin funcions diferents.
Un dels objectius de la Taula del Tercer Sector és reforçar el vincle entre administració i el sector. De quin vincle parlem?
En primer lloc, les administracions han d’entendre que no és només que hi hagi unes entitats que presten serveis, sinó que hi ha una lògica de canvi en les estructures de poder. Les entitats no només implementen decisions que altres han pres i que elles ho fan millor i més barat que les administracions, sinó que parlem de coproduir polítiques i coproduir serveis més de manera més equilibrada i simètrica. Més capacitat de compartir decisions.
Avui creix el volum de població que requereix prestacions socials mentre decreixen les prestacions socials públiques i paral·lelament, les entitats del tercer sector veuen reduir-se els seus recursos. Com afrontar aquesta contradicció?
Més capacitat de creació de xarxa social de les pròpies entitats i possibilitat de fer créixer els recursos propis i fer decréixer la dependència de les administracions. Aquest canvi dóna autonomia i fa augmentar la capacitat de seguir fidel als propis principis de l'entitat. Ara bé, que el paper de les entitats del tercer sector creixi no pot difuminar les obligacions de les administracions.
No hi ha recursos? O no estan ben distribuïts?
És cert que la capacitat de recaptació dels Estats s'ha tornat més difícil. També és cert, però, que a l'hora d'establir prioritats de despesa, pots establir que el més important és pagar el deute i seguir mantenint qüestions de defensa, o pots prioritzar la sanitat i l’educació. És un problema de crisi fiscal dels estats i és un problema de prioritats.
Quines són les obligacions de les institucions públiques?
A les institucions els costarà molt recuperar el nivell d'ingressos de fa uns anys perquè no som en una crisi, som en un canvi d'època. Hi ha un procés de reequilibri i redistribució de recursos a nivell mundial. El futur dependrà cada vegada més de les capacitats comunitàries i d'ajuda mútua que puguem ser capaços de construir a nivell local. Això no vol dir que no haguem de pressionar per pressupostos més equitatius i per uns drets bàsics. No hem d'abandonar el debat i el conflicte amb els poders institucionals públics perquè compleixi amb les seves obligacions, però al mateix temps hem de ser conscients que les dificultats creixen perquè hi ha un sistema econòmic que és el que és. Possiblement en el futur haurem de vincular el tema econòmic amb la qüestió social. Economia cooperativa, economia social, relacions entre àmbit social i econòmic... acabar generant processos socials de manteniment de l'estat del benestar.
Cal, doncs, una societat amb una mentalitat col·lectivista?
Allò públic no s’esgota amb allò institucional, sinó que l'àmbit públic és la capacitat col·lectiva de fer front a problemes que tenim en comú. Això es pot fer a través de les institucions, però no només. També es pot fer per la capacitat de construcció autònoma per donar resposta a aquests problemes. És cert que ha crescut el valor de l'autonomia individual, però hauríem d'evitar que aquesta autonomia individual acabés en individualisme. S'ha de defensar una autonomia amb vincles. Autonomia entenent que si no som capaços de mantenir vincles, aquest individualisme és corrosiu perquè trenca totes les lògiques de relació i solidaritat. És a dir, establir àmbits de recursos i espais comuns. Públics, no en el sentit institucional, sinó comuns. De gestió col·lectiva dels recursos comuns. Hem de ser conscients del compromís vers els altres, perquè el no ser-ho comporta un nivell d'erosió de la convivència tan gran, que quasi com a principi de subsistència hem de plantejar-nos la relació amb l'espai comú. Tot i que la tendència del sistema sigui situar-ho en el terreny de decisions individuals. A més avui, casos com la PAH o fins i tot Wikipedia evidencien que són reals altres vies de convivència i treball comú.
Quines eines tenim les i els ciutadans per treballar per una societat menys desigual?
D'entrada, voler canviar les normes o les prioritats dels recursos. És a dir, incidir en els poders polítics perquè canviïn. En segon lloc, resistir els components socials de caràcter injust que juguen en detriment d'aquests elements bàsics de convivència. I, finalment, construir noves formes diferents de plantejar-nos les coses. Incidència en els canvis, resistència en aquelles situacions injustes i dissidència construint noves formes de treball col·lectiu.
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Com aborden les universitats la problemàtica? Com treballen per a la igualtat entre dones i homes?
"És imprescindible millorar la sensibilització social i la prevenció de la violència masclista amb actuacions adreçades a totes les dones i a tota la població, incidint molt especialment en la població jove".
Així s'expressa la necessitat de sensibilització social respecte de la violència exercida sobre les dones al Manifest Institucional del 2013, signat per la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis.
La importància de la conscienciació per avançar-se a les situacions de violència masclista i prevenir-les és, doncs, una evidència reconeguda a nivell institucional i també a nivell social, i mostra d'aquesta preocupació és el conjunt d'associacions i organitzacions que treballen amb aquest objectiu, com ara la Plataforma Unitària contra les violències de gènere.
La preocupació respecte de l'increment de situacions de violència masclista ha crescut arran de les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Segons l'estudi "L'evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere", les agressions físiques a les adolescents per part de les seves parelles ha augmentat un 0,8% en els últims tres anys. Les investigacions revelen també que les noies que accepten haver-se sentit obligades a participar d'activitats sexuals en les quals no volien ha crescut d'un 1% l’any 2010, a un 1,4% aquest 2013. Augmenta també l'amenaça d'agressió, que passa del 0,9% al 1,4%.
L'estudi explicita, en contraposició, que creix tant el rebuig a la violència masclista com les denúncies exercides per noies que l'han patida; canvis de tendència que posen de manifest la necessitat d'un canvi de mentalitat a nivell social. I en aquesta fita les escoles i l'educació dels infants i adolescents hi pren especial rellevància, tal i com conclou l'estudi.
Els actes del 25 de novembre a les universitats
La conscienciació com a eina de prevenció i instrument per fer créixer el rebuig vers la violència exercida contra les dones no s'acaba, però, als centres escolars. Ha d'arribar i arriba a les universitats.
El 25 de novembre, amb motiu de l'assassinat de les tres germanes i activistes Mirabal que van ser assassinades el 1960 per ordre del governant dominicà Rafael Trujillo, es commemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Per donar rellevància al dia i a la causa per la qual existeix, diferents universitats catalanes realitzen activitats i li donen veu:
La UPF Igualtat du a l'Auditori del campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra l'obra La Esclusa, de Michel Azama, interpretada per Ana Plaza i dirigida per Antonio Moreno. L'obra, un monòleg d'una reclusa que passa la seva darrera nit de confinament en una cel·la aïllada, incideix en les pors internes d'una dona que tem reintegrar-se al món després de setze anys de presó per un crim. La representació tindrà lloc el dilluns 25 de novembre a les 17.00 hores a l'Auditori del campus de la Ciutadella. L'accés és lliure amb prèvia reserva de les localitzacions a través del correu igualtat@upf.edu.
La Universitat de Girona (UdG), des de la Unitat d'Igualtat entre Dones i Homes, organitza la I Jornada del Dia Internacional contra la violència masclista, amb l'objectiu, segons l'organisme, "de sensibilitzar, prevenir i eradicar". L'acte comptarà amb taules rodones sobre la violència masclista a les universitats, xerrades sobre feminisme i la presentació del projecte europeu GAP en el qual participarà la UdG: «Violència de gènere i assetjament sexual en l'àmbit de les universitats».
El Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i promoció de les dones, de la Universitat de Lleida (UdL), convoca un acte unitari el dia 25 a la Plaça dels Fanalets de Sant Jaume per dir NO al maltractament contra les dones. L'endemà celebrarà el II Memorial d'Hortènsia Alonso: Joves i violència masclista al Centre de Cultures Transfonterer.
Finalment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) oferirà des de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) tota la informació i material necessaris per difondre un missatge d'igualtat entre gèneres i de no maltractament. Paral·lelament, l'Observatori per a la Igualtat reprendrà la campanya iniciada la passada Festa Major "NO és NO" i es manifestarà el 25 de novembre amb una jornada de reflexió col·lectiva a la Plaça Cívica de la UAB sobre els rols de gènere i amb un cine-fòrum sobre els professionals de l'educació vistos a través del cinema: visió de gènere.
Un pas més en la tasca de sensibilització i lluita contra la violència masclista
Diferents universitats catalanes compten amb organismes interns que vetllen per la igualtat d'oportunitats, el tractament no sexista i que lluiten per eradicar les pràctiques masclistes.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) disposa de l'Observatori per a la Igualtat, que ha elaborat una guia que posa de rellevància que la violència de gènere és entesa com la "violència física, però també la psicològica, sexual i l'assetjament exercits sobre les dones pel sol fet de ser dones, en el marc d'unes relacions de poder desiguals amb els homes". L'Observatori dóna eines i recursos per a combatre casos pràctics amb les quals les i els estudiants de la universitat es poden trobar.
En la mateixa línia, la Universitat de Barcelona (UB) compta amb la Comissió per a la igualtat de Gènere de la UB, mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per la seva banda, té la Oficina per al Suport de la Igualtat d'Oportunitats de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Cadascun d'aquests organismes interns de les universitats han desenvolupat Plans d'Igualtat (UPC, UdG, UAB i UB compten amb el seu) amb l'objectiu de, primer, analitzar la situació discriminatòria o no entre homes i dones als respectius centres, tant pel que fa a professorat i PAS com estudiantat. I segon, per avançar cap a un model universitari igualitari i sense expressions masclistes.
Així doncs, les universitats, que són una via fonamental per l'eradicació de les expressions de masclisme en la societat, no només commemoraran el Dia Internacional contra la Violència Masclista, sinó que totes tenen, si més no de cara enfora, eines per treballar cap a una universitat lliure de discriminacions per raó de gènere.
A finals d'agost 2013 s'obre la inscripció per aquesta jornada que tindrà lloc el 26 de setembre a Barcelona. Un recull d'experiències concretes, i de reflexions i propostes, per reduir les desigualtats a Europa.
Està organitzada per ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social, i ESAN, Xarxa Europea d'Acció Social.
Serà una jornada participativa, amb grups de treball, però també intervencions i taules rodones que l'articularan; entre d'altres:
Jornada “Nous camins de lluita contra la pobresa. Experiències per reduir les desigualtats a Europa”
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha publicat el dossier Imposició i equitat, un estudi elaborat per la professora d’Hisenda Pública a la UB, Maite Vilalta, sobre els impostos, la redistribució de la riquesa i la lluita contra les desigualtats.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha publicat un nou volum de la seva col·lecció Dossiers del Tercer Sector.
En aquesta ocasió, la Taula d’Entitats ha comptat amb la professora d’Hisenda Pública a la UB, Maite Vilalta, per reflexionar sobre els impostos com a element clau de la redistribució de la riquesa i la lluita contra les desigualtats.
El dossier, titulat Imposició i Equitat, recorda que el sistema impositiu ha de ser “eficient, equitatiu, flexible, fàcil d’administrar, entès pels ciutadans, transparent i que eviti el frau i la evasió fiscal”.
Per l’autora, els impostos són un mecanisme fonamental de redistribució de la renda, essent els impostos directes els més adequats per reduir les desigualtats.
No obstant això, la forma en què l’Estat inverteix els ingressos que obté per la via dels impostos és un element decisiu en tant que, per lluitar contra les desigualtats, és necessari que l’estat destini recursos a serveis "que afavoreixin relativament més" a les persones més vulnerables.
No utilitzar els impostos que poden tenir un cert caràcter redistribuidor, o no fer-ho adequadament, i deixar de prestar serveis que van destinats als que més ho necessiten, ens fa cada vegada més desiguals.
El document denuncia, però, que ara mateix el potencial de l’Estat per disminuir la desigualtat entre els ciutadans és menor que el de la mitjana de països europeus i que, de fet, el nivell de desigualtats a Espanya és un dels més alts de la UE. A parer de l'autoria, els governs tenen a les seves mans la possibilitat de pal·liar aquesta situació i, per això, cal exigir-los que ho facin.
Avui no és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, però volem mostrar algunes dades que mostren a les clares la discriminació que segueix patint la dona en el món actual.
És la igualtat de gènere una utopia? A Mans Unides volem creure que no, però entre les dades que manegem i vídeos com el que avui portem, podem concloure amb contundència que els drets de la dona estan sent literalment trepitjats.
"Mujer", vídeo de Maite García Marco, que va participar en la 4a Edició del Concurs de Clipmetratges.
Tots els tipus de discriminació, que es concreten en les dades de la desigualtat entre homes i dones que aporta aquest vídeo, fan que la igualtat de gènere no pugui esdevenir una realitat, ja que no hi ha igualtat d'oportunitats.
Vols més dades sobre la discriminació cap a la dona?
Si vols veure més clipmetratges, no dubtis a visitar la web del Concurs de Clipmetratges de Mans Unides.
Conèixer les desigualtat socials i comprendre la societat catalana actual. Amb aquest objectiu la Fundació Jaume Bofill posa a disposició d’escoles, instituts i entitats educatives material didàctic interactiu.
La Fundació Jaume Bofill ha elaborat una sèrie de material didàctic per escoles, instituts i entitats relacionades amb l’educació a partir dels vídeos divulgatius que el Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) va editar en motiu del seu desè aniversari.
Aquests materials tenen com a objectiu treballar com és la societat catalana avui però amb un especial èmfasi en les seves desigualtats socials, proporcionar eines als adolescents i joves perquè reflexionin i es puguin formar una opinió sobre el temes clau per entre aquestes desigualtats socials, acostar els mètodes d’investigació de les ciències socials i aprendre com a través del mètode científic es pot fer una mirada analítica a la realitat social.
Aquest material permet divulgar els anàlisis científics del PaD convertint-los en un coneixement socialment útil.
Els eixos didàctics entorn els quals giren els vídeos són: les classes socials, l’educació, la pobresa, el treball, el treball domèstic i familiar, l’habitatge, la joventut i emancipació, la formació de parella, els models de convivència, i el usos lingüístics. Cada vídeo va acompanyat d’un quadern per al professor i un altre quadern per l’alumne amb exercicis i les activitats a realitzar. Aquestes activitats són flexibles de manera que cada docent els pot adaptar a la seva metodologia i a la classe.
Per tal de treure el màxim profit d’aquest material s’ha editat una Guia Didàctica General on s’expliquen els principis metodològics del material.
Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
La Fundació Jaume Bofill va promoure l’any 2000 la creació del PaD, una enquesta longitudinal que recull dades sobre les desigualtats socials a Catalunya i en permet fer un anàlisi evolutiu en el temps. Un dels seus objectius principals és aconseguir millorar el disseny de les poítiques socials per fer-les més igualitàries i justes.
Des de l’any 2001 l’enquesta es realitza de forma anual amb una mostra de 1.991 llars i 5.785 persones. Deu anys després el PaD compta amb la primera base de dades de caràcter longitudinal de Catalunya i la única d’aquestes característiques a l’Estat Espanyol.
El Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD)va editar en motiu del seu desè aniversari uns vídeos divulgatius acompanyats del document "Trajectòries i canvi social a Catalunya. 10 anys, 10 debats". Aquest llibret recull els deu debats claus per comprendre la situació actual de la societat catalana i les seves desigualtats socials.
La Fundació Jaume Bofill està contribuint amb aquest material a divulgar els anàlisis científics del PaD convertint-los en un coneixement socialment útil.
"Imagina intentar viure sense aigua potable, imagina passar diversos dies sense alimentar-te". Així de contundent comença el rap d'Álex Ríos, un cantant de Cornellà que va participar en la 4a edició del concurs de clipmetratges.
Faeh, que és el nom artístic d'Álex, va compondre aquesta cançó especialment per al concurs de clipmetratges de Mans Unides.
El vídeo no va resultar guanyador en el certamen, però des de Mans Unides creiem que la cançó té molt valor, ja que aconsegueix concentrar en només 1 minut un missatge de calat com és el denunciar la desigualtat que pateix la dona al voltant del món.
El clipmetratge, que es va presentar a concurs sota el nom de "Feminització de la pobresa", va ser creat per Mariona Bach, Cèsar Vilanova, Òscar Bàguena i Daniel Burniol.
Si vols veure més clipmetratges, no dubtis a visitar la web del Concurs de Clipmetratges de Mans Unides.
L’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma està preparant el Tercer pla d’acció i preveu tenir-lo redactat a finals de curs. Enguany s’ha convidat a tota la comunitat universitària a donar-hi la seva opinió.
L'Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha marcat una nova fita d'aquí a final de curs: redactar un nou pla d'acció en matèria d'igualtat de gènere per al centre que sigui més participatiu que mai. El període que contempla l'actual document, el segon dins la història de l'Autònoma, va expirar el 2012 i des de l'Observatori ja s'han començat a moure per redactar el tercer.
"Actualment ens trobem en la fase d'avaluació del grau d'implementació del Segon pla d'acció", explica Laura Duarte, tècnica d'igualtat de l'Observatori. Sense tenir l'estudi acabat resulta difícil senyalar quines deficiències detectades i contemplades en el Segon pla ja s'han superat, tot i així, Duarte lamenta que "en matèria d'igualtat de gènere hi ha encara molt camí per fer".
Laura Duarte: "Ens afecta a totes i tots i per això volem que tothom es senti corresponsable tot convidant-los a formar part de l'elaboració"
"Fomentar l'accés de les dones a la carrera acadèmica i a les posicions més altes" com les càtedres d'universitat, "difondre les recerques de gènere fetes des de la UAB" i aconseguir "paritat en els òrgans de govern i posicions de direcció" són algunes de les assignatures que, segons Duarte, l'Autònoma té pendents en matèria d'igualtat. En aquest escenari, la necessitat d'un Tercer pla d'acció esdevé gairebé inqüestionable.
Les xifres de desigualtat a la UAB
"Les dades ens mostren que les dones, tot i ser el col·lectiu majoritari entre l'alumnat des de fa més d'una dècada (el 60% aproximadament), encara continuen sent el grup minoritari entre el professorat representant només el 38%".
Aquests percentatges desiguals s'observen també al estudiar la trajectòria professional d'homes i dones dins l'àmbit acadèmic de tal manera que conforme es pugen esglaons "la presència de les dones va disminuint de manera considerable sense que la situació millori amb els anys".
A la UAB les dones són el col·lectiu majoritari entre l'alumnat però segueixen sent un grup minoritari entre el professorat
A més, existeix encara un fort component de gènere pel que fa la composició de l'alumnat de determinades carreres: "Hi ha carreres fortament feminitzades com les de magisteri i algunes molt masculinitzades com són les enginyeries".
Un pla d'acció més participatiu que mai
La voluntat de l'Observatori de fer del Tercer pla d'acció un document de tots s'ha materialitzat en l'obertura d'un període de participació durant el qual totes les persones membres de la comunitat universitària de la UAB hi podran dir la seva.
Sense la col·laboració de tothom un pla d'acció d'aquestes característiques perd bona part del sentit. Molt sovint la col·laboració va vinculada al sentit de pertinença; a sentir-te com a teva una causa. Per això mateix l'Observatori convida a tothom a opinar per poder redactar un document que la comunitat universitària es pugui sentir com a seu.
"El pla d'acció per a la igualtat entre dones i homes és un conjunt de mesures que afecten i impliquen als tres col·lectius i les diverses àrees, oficines, centres i entitats que formen part de la UAB. Ens afecta a totes i tots i per això volem que tothom es senti corresponsable de la seva execució tot convidant-los a formar part del procés d'elaboració", raona Duarte.
El procés tot just s'acaba de posar en marxa però la valoració que fan des de l'Observatori pel que fa a implicació de moment és força positiva. L'objectiu és poder presentar el Tercer pla d'acció al Consell de Govern de la UAB entre el juny i el juliol.
La col·laboració s'emmarca dins el projecte Equality, finançat per la Comissió Europea, i busca enfortir i crear plans d'igualtat de gènere i estructures per implantar-los a les universitats llatinoamericanes.
Una de els assignatures pendents per bona part dels països llatinoamericans és la de la igualtat de gènere. Per tal d'intentar donar un gir a aquesta situació, l'any passat es va iniciar el projecte Equality, el qual actua des de les universitats. Aquest projecte, en el qual l'única universitat catalana que hi participa és la Universitat Rovira i Virgili (URV), busca dissenyar plans d'igualtat per a les universitats llatinoamericanes i promoure la creació d'estructures que potenciïn la igualtat de gènere.
El projecte està finançat pel programa europeu Alfa III, el qual busca reforçar la igualtat de gènere a les institucions educatives superiors
L'Observatori de la Igualtat de la URV s'encarrega d'acompanyar i supervisar les universitats llatinoamericanes pel que fa a l'elaboració dels seus plans d'igualtat. Està previst que durant aquest segon any d'execució del projecte es dissenyin els plans d'igualtat de les universitats participants al projecte que encara no en tenen i que es creïn les estructures necessàries per implantar-los.
Equality està finançat per la Comissió Europea, més concretament pel programa Alfa III, el qual busca reforçar la igualtat de gènere a les institucions educatives superiors.
Quan falten tres anys pel termini fixat l’any 2015, s’han assolit algunes fites importants en matèries com ara la reducció de la pobresa extrema o l’accés a l’aigua potable. No obstant això, altres àmbits com ara la mortalitat materna continuen lluny d’assolir els objectius malgrat els avenços registrats.
L'informe 2012 de Nacions Unides fa un repàs als 8 Objectius de desenvolupament del Mil·lenni a fi d’oferir un mapa actual de la situació i mostrar en quins camps s’està avançant més i en quins cal fer majors esforços.
D’entre les bones notícies, en destaca que la taxa de pobresa de persones que l’any 2010 vivien amb menys d’1.25 dòlars al dia s’hauria reduït a menys de la meitat respecte 1990. Si es confirmen aquestes dades, voldrà dir que el primer dels Objectius s’ha assolit a escala mundial molt abans de 2015.
En el capítol d'èxits també s'hi compta la paritat assolida en ensenyament primari entre nens i nenes i l'augment arreu del món de l'accés al tractament per a persones amb VIH.
Igualment, l’any 2010 també es va aconseguir reduir a la meitat el nombre de persones sense accés sostenible a l’aigua potable i, pel que fa a la mortalitat infantil, s’ha passat dels 12 milions d’infants l’any 1990 a 7,6 milions. Quant a la salut i mortalitat materna, però, els avenços són molt lents: la disminució d’embarassos adolescents i l’expansió de l’ús d’anticonceptius des de l’any 2000 avança a un ritme més lent que en la dècada anterior.
Segons el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, assolir els Objectius del Mil·lenni en el termini fixat és difícil però no impossible.
Amb tot, segons el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, assolir els Objectius del Mil·lenni en el termini fixat és “difícil però no impossible” i, en gran mesura, depèn del grau de compliment del vuitè dels objectius: l’aliança mundial per al desenvolupament, àmbit en què caldria evitar que l’actual crisi econòmica reverteixi els avenços que ja s’han aconseguit.
El passat 26 de juny el Govern de la Generalitat va aprovar la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Aquesta normativa vol contribuir a eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana la memòria prèvia a l’inici de l’Avantprojecte de llei per la igualtat efectiva entre homes i dones. Actualment, en aquesta matèria, regeix la llei orgànica 3/2007 de de 22 de març per a la igualtat efectiva entre dones i homes. La nova regulació té com a objectiu prioritari aconseguir la construcció de noves referències de relació entre dones i homes basades en el respecte.
Una altra de les principals qüestions que vol abordar la nova normativa és establir mecanismes per que les administracions públiques catalanes impulsin polítiques i actuacions per eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
La nova norma neix amb tres objectius bàsics com són executar una política que garanteixi i desenvolupi els drets de les dones, assolir una societat on els homes i les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i garantir que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats dels dos col·lectius.
El passat 27 d’octubre el Departament de Governació i Administracions Públiques va organitzar una jornada de treball i col•laboració entre administracions, entitats i fundacions gitanes i tècnics de les administracions públiques per presentar el nou Pla Integral del Poble Gitano i fer una mostra de les actuacions realitzades fins el moment.
El nou Pla integral del poble gitano 2009-2013 es va aprovar el passat mes de juny amb la intenció de crear una eina eficaç per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques de la comunitat gitana. El Pla incorpora millores i canvis que han sorgit del treball conjunt i col•laboració entre departaments de la Generalitat, associacions i fundacions gitanes, entitats que treballen per millorar la qualitat de vida del poble gitano i dues avaluacions externes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’esperit i principis teòrics del Pla són la participació i el treball transversal entre 13 departaments de la Generalitat, les entitats gitanes, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; entitats cíviques i, sobretot, el Consell Assessor del Poble Gitano, òrgan consultiu i de participació del poble gitano.
La jornada es va desenvolupar en bona part en l’exposició en taules rodones de les diferents actuacions que s’estan desenvolupant. Aquests són només alguns exemples: la Fundació Pública Institut de Cultura del Poble Gitano a Catalunya, el protocol d’actuació amb persones gitanes d’origen immigrant, el Pla integral del poble gitano al territori, el Museu virtual del poble gitano, el projecte de promoció escolar del Departament d’Educació, la línia d’actuació dels Mossos d’Esquadra amb el poble gitano, la prospecció sobre l’estat de la qüestió de la població gitana a Catalunya en l’àmbit universitari, el servei de mediació per a la gestió de l’habitatge social i el servei de mediació cívica i comunitària per afavorir la prevenció de conflictes de convivència.
