La universitat UNASAM del Perú, al costat de la UdL, han impulsat un projecte conjunt per crear un sistema que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat indígena d'Huapra de manera sostenible.
Els estats d'Amèrica Llatina tenen en comú, entre d'altres característiques, el fet d'haver viscut un segle XX convuls i carregat de reformes polítiques, socials i econòmiques. Un dels reclams, també comú per part de diferents comunitats, era i encara és el repartiment just de la propietat de la terra. D'aquí que avui coneguem nombrosos exemples de reformes agràries que intentessin donar solució a la lluita per la propietat del sòl, com les de Colòmbia (els anys 1936, 1961 i 1988), la de Bolívia (el 1953), Mèxic (1910), Veneçuela (1945 i 1960), Cuba (1959 i 1963), Equador (1964, 1973 i 1992) i Costa Rica (1961).
El Perú va experimentar també una reforma agrària l'any 1969, de la mà del president militar Juan Velasco Alvarado –que va arribar al poder a partir d'un cop d’estat l’any 1968-. Una conseqüència directa del canvi agrari impulsat pel dictador va ser l'alliberament de les terres habitades per comunitats indígenes dels Andes, entre elles, la de Huapra, ubicada al districte de Marcarà, província de Carhuaz, Departament de Ancash; situada a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar.
Des d'aleshores, la comunitat d'Huapra ha crescut, fins a formar-se avui per 180 persones. La comunitat d'Huapra ha viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums.
No obstant això, segons els investigadors del Projecte impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), en la manera de subsistir de la comunitat, podrien donar-se canvis que optimitzarien els recursos de la zona dels quals disposa la comunitat i permetria l'adaptació a un nou context climàtic. Segons expliquen des del Projecte, "el canvi climàtic ha fet variar el període de pluja i ha incrementat la temperatura, cosa que ha fet desorientar les costums de la comunitat". A més, "la producció agrícola i ramadera de subsistència s'ha vist també perjudicada per la contaminació minera". D'altra banda, afirmen que la "sostenibilitat del sistema agrícola no ha estat fins ara considerada una prioritat".
És per donar resposta, doncs, als canvis del context que de la mà de Lluís M. Plà Aragonés, membre del Departament de Matemàtiques de la UdL, en unió amb l'equip multidisciplinari de la UNASAM del Perú, s'ha impulsat el projecte de desenvolupament agrari sostenible.
El projecte pretén, en primer lloc, avaluar el sistema productiu passat i present de la comunitat indígena. En segon, formular un model matemàtic que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat i en tercer, facilitar la planificació. Diversos investigadors i professionals peruans, doncs, s'endinsen en la comunitat per oferir la possibilitat de mostrar una alternativa respecte del maneig ecològic del sòl i de les plagues, sobre l'elaboració de compostatge i la criança d'animals menors.
Des de 1994 se celebra el 9 d'agost el Dia Mundial dels Pobles Indígenes, per una resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides. Es fa en el marc del segon Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes (2005-2015). El tema escollit pel 2013 és “Pobles indígenes construint aliances”.
El tema escollit pel 2012 va ser “Els mitjans de comunicació indígenes: donant poder a les veus indígenes”. I el tema d'aquest segon decenni, que acaba el 2015, és “Un decenni per l'acció i la dignitat”. El tema escollit per l'edició de l'any anterior del Dia ens parla de la realitat de les poblacions indígenes, en part ja connectades als “nous” mitjans de comunicació. Connexió feta per combatre prejudicis i estereotips, projectar identitats, i incidir en les agendes polítiques i socials.
En aquesta web es pot trobar tota la informació i les accions de Nacions Unides, estats membres i ONG associades, sobre el tema
El tema pel 2013 és “Pobles indígenes construint aliances”, i la commemoració central és el dia 9 d'agost a la seu de Nacions Unides a Nova York, organitzada per Nacions Unides i amb la participació d'ONG de l'àmbit.
Una de les xarxes de la societat civil més actives en l'àmbit dels drets dels pobles indígenes és Via Campesina, una organització bàsicament participativa que ha tingut un paper en les trobades de Nacions Unides sobre el tema. Una altra ONG destacada de defensa d'aquests col·lectius és Survival, més en l'àrea que en anglès s'anomena “advocacy” (promoció, defensa).
El 2005 les Nacions Unides van aprovar el Programa d'Acció pel Segon Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes. L'ONU va demanar als països membres recolzament econòmic per aquest programa de desenvolupament i també l'adopció, per part de governs i ONG, de mesures per facilitar l'aprovació ràpida de la declaració de Nacions Unides sobre els drets dels indígenes.
A finals de desembre l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya va atorgar el Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat al projecte "Encuentros de salud", el qual es desenvolupa des de fa set anys a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas (Mèxic) i busca formar i equipar el personal de les cases de salut de la zona.
Durant set anys, la Societat Civil Cultural i Solidària per la Pau de Reus i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat el projecte de cooperació "Encuentros de salud" a Mèxic. Aquest projecte també ha comptat amb la participació del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, qui des del principi hi va aportar un finançament molt important i hi va donar suport. El passat mes de desembre, "Encuentros de Salud" va rebre el reconeixement de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya en forma del Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat.
La dotació del premi, 5.000 euros, ha estat reinvertida íntegrament en el projecte que segueix en funcionament a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas. Segons expliquen fonts de la URV, "el projecte està centrat en donar suport al sistema de salut autònom zapatista per a les comunitats indígenes, aportant la capacitació de persones formades i promotores mitjançant seminaris formatius i contribuint a l'equipament de cases de salut amb material sanitari i farmacològic".
Fins ara, 88 persones de la comunitat universitària, majoritàriament estudiants de Medicina, Fisioteràpia, Infermeria i Nutrició, han participat al projecte i durant aquest 7 anys, la URV Solidària assegura haver-hi aportat 113.245 euros.
La Mostra de Cinema Indígena de Barcelona reivindica des de fa quatre anys els drets dels pobles indígenes. Centrant-se especialment en les comunitats d'Amèrica Llatina, dóna veu a aquests pobles i difon la seva cosmovisió. L'objectiu és, doncs, apropar el públic als processos comunicatius dels pobles indígenes i difondre els seus valors, problemàtiques i formes de vida des de la seva pròpia veu i visió.
La Travesía de Chumpi, un documental que representa un viatge al món natural i espiritual del poble Achuar de la selva amazònica, inaugurarà la cinquena edició d'aquesta mostra de cinema, organitzada per l'entitat sense afany de lucre alterNativa. Intercanvi amb Pobles Indígenes i la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI).
Serà dijous 24 de novembre, després de l'acte inaugural que començarà a les 20:00 hores i estarà presidit per Aouatif Stitou, adjunta de la Direcció General de Cooperación al Desenvolupament, Jeannette Paillan, coordinadora general de la CLACPI, i Isabelle Torallas, coordinadora de la mostra.
L'edició d'enguany de la mostra se centrarà en les lluites indígenes en defensa de la terra i el territori.
Documentals, pel·lícules de ficció i d'animació de realització indígena parlaran en primera persona de les conseqüències de les concessions petrolieres, l'entrada d'empreses mineres, la construcció d'hidroelèctrica i la militarització de territoris ancestrals, on els pobles indígenes defensen una convivència respectuosa i sostenible amb la terra.
En total, s'hi projectaran una quinzena de films realitzats per creadors/ores indígenes, que han estat seleccionats principalment d'entre els participants i/o premiats en el X Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).
No, afirma l'ONG. Simplement conserven tradicions i formes de vida quotidiana de generació en generació, especialment de tradició oral i de pràctiques, i intenten conservar les seves terres ancestrals. En aquests temes tenen en Survival un “advocat”, que vol preservar l'immensa riquesa que suposa la diversitat cultural i multiètnica mundial, i l'indigenisme.
A molts punts del món, pobles del planeta conserven formes de vida tradicionals, amb més o menys contacte amb el “pensament únic occidental”. Els darrers grups socials -o tribus- “no especialment contactats” podrien ser pobles de l'Amazònia brasilera i a altres zones de les ex-colònies europees de Sud-Amèrica. Els boiximans del sud-oest africà també estan, per exemple, entre els “clients” d'aquesta ONG internacional, que té la seva seu central a Londres, però amb seus a 6 ciutats més. I també monitoritza Àsia, Austràlia, i els Inuit de Nord-Amèrica.
Però l'industrialització i la sobre-explotació dels recursos naturals amenacen la pervivència d'aquests col·lectius, defensats com a “contemporanis”, per Survival, i no com a “primitius” o “salvatges”, qualificacions que Survival rebutja de pla, “per racistes”.
Per això ha engegat la campanya participativa i online “Planta-li cara al racisme”, amb la que vol evitar el concepte de primitivisme i denunciar l'ús que aquesta qualificació té aquesta nostra societat, diguem-ne, “benestant” i hiper-transformadora dels entorns.
