Amb l'objectiu de facilitar la inserció laboral dels joves i de les persones amb baixa qualificació formal, els ministres d'educació de la Unió Europea van acordar, el passat 26 de novembre, el reconeixement de les competències adquirides fora de l'educació formal. Preveuen que per a l'any 2018 l'aprenentatge informal i no formal seran reconeguts a l'àmbit educatiu i professional.
A la feina, participant a organitzacions de la societat civil o a través de recursos d'Internet pots aprendre i adquirir noves habilitats i competències. Ara com ara, però, no hi ha manera de demostrar aquests aprenentatges de manera oficial. En un món interconnectat, en què les tecnologies ens ofereixen noves maneres d'aprendre, la Unió Europea ha vist la necessitat de reconèixer de manera oficial l'aprenentatge no formal i informal. Considera que els sistemes d'educació i de qualificació han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allò que han après fora de l'escola i utilitzar-lo per la seva carrera o per poder seguir formant-se.
En l'actualitat, Finlàndia, França, Luxemburg i Holanda són els únics països de la Unió Europea que compten amb un sistema de reconeixement de la formació no formal i informal. Per a l'any 2018, però, la resta d'estats membres hauran de regular la validació de les capacitats i les competències adquirides fora de l'escola o la universitat. Així ho van acordar els vint-i-set ministres d'educació, el passat 26 de novembre, al consell d'Educació i Cultura celebrat a Brussel·les. La UE no marcarà un camí únic per fer-ho i permetrà que cada estat s'adapti a les seves singularitats.
Amb aquesta mesura, la UE pretén augmentar les oportunitats d'ocupació de la ciutadania, especialment les dels joves en situació d'atur i les dels treballadors/ores majors i amb poca qualificació.
Educació formal, no formal i informal
L'educació formal o reglada és l'ensenyament oficialment reconegut. Per contraposició, l'aprenentatge no formal són els coneixements adquirits fora de l'escola, la universitat, els centres de formació professional o altres institucions acadèmiques. Així, es considera educació no formal tota aquella activitat educativa organitzada que no formi part del sistema escolar establert, com ara, cursos, conferències, seminaris, formació en l'entorn laboral o amb recursos en línia, que no hagin donat lloc a l'obtenció d'una qualificació o d'un títol oficial.
L'aprenentatge informal, per la seva banda, és l'adquirit en llocs com la llar, el treball, associacions amb fins socials o esportius o "a través de la interacció quotidiana entre les persones". A més, inclou l'aprenentatge d'idiomes, de patrons i d'usos culturals.
Diferents institucions aboguen des de fa anys per la validació de l'educació no formal i informal, com ara, l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop), que treballa per millorar la cooperació europea en educació i formació professional a través de proves i experiència.
L'educació a casa també serà reconeguda
A nivell estatal, unes 2.000 famílies (no hi ha estadístiques oficials) opten per no portar els seus fills i filles a l'escola i fer tota l'educació a casa. És el que s'anomena ensenyament familiar i es considera aprenentatge informal.
En alguns estats europeus fan controls a través d'exàmens que permeten a l'Administració fer un seguiment de l'evolució dels menors; Espanya, però, és un dels pocs països de la UE en què no existeix cap regulació sobre l'educació a casa. Arran de l'acord dels ministres comunitaris, la validació d'aquest aprenentatge també s'haurà de regular.
Cada cop es fan més evidents els progressos pel que fa al reconeixement de la tasca voluntària a l’hora d’optar a un lloc de treball i no només en les vacants d’entitats relacionades amb el Tercer Sector.
A dia d’avui sembla que ja ningú discuteix que el voluntariat és una via d’aprenentatge informal que ajuda a obtenir noves habilitats i competències més enllà de les que s’adquireixen als diferents centres educatius o al món laboral. Tanmateix, aquesta qualitat del voluntariat sembla que encara no està completament reconeguda al món laboral i en molts casos això es deu a la poca visibilitat i reconeixement que se li dóna. Sense esperar cap mena de retribució econòmica, els voluntaris obtenen altres tipus de recompenses vinculades en molts casos a la satisfacció personal de saber que estàs ajudant a aquells qui ho necessiten. En alguns casos les "recompenses" del voluntariat agafen la forma d’experiència i assoliment de noves capacitats. Habilitats organitzatives, responsabilitat, comunicació, treball en equip, gestió de conflictes... aquestes només són algunes de les capacitats que es poden treballar sent voluntari i que tenen una aplicació directa al món laboral.
A poc a poc les empreses comencen a tenir en compte l’experiència com a voluntaris de les persones que opten als llocs de treball
A finals d’agost del 2009 es va aprovar un Reial Decret que buscava regular el reconeixement de les competències professionals adquirides per l’experiència laboral. En aquest hi constava també com calia valorar i reconèixer l’acció voluntària feta. D’altra banda, algunes recomanacions de com aconseguir que la tasca voluntària feta tingui visibilitat i incidència apunten cap a l’ús del model comunitari de Currículum Vitae (CV). L’Europass, o Youthpass en el cas de CV per joves, ajuda a presentar les capacitats i qualificacions de manera senzilla i ordenada a partir de cinc documents diferents, cada un d’ells destinat a posar de manifest un aspecte concret de la formació personal. L’Europass no té un document dedicat estrictament a la presentació de l’experiència com a voluntari però el seu format facilita molt fer-ho evident i al mateix temps convida a la persona a donar-ho a conèixer com un element més de la seva formació.
El interès empresarial per la tasca voluntària
Sergio Guerrero ha estat voluntari i assegura que ell té tota l’experiència com a tal introduïda al seu currículum. Creu que és important donar-ho a conèixer: “Suposo que així els qui t’han de contractar veuen que ets una persona activa, amb ganes i iniciativa”. “En el meu cas es van interessar per la tasca feta com a voluntari quan em van fer l’entrevista”, comenta Guerrero referint-se a l’entrevista feta per una empresa de bricolatge on posteriorment el van contractar. Gemma Medina va ser voluntària als 18 anys i així consta també al seu currículum: “Hi tinc l’any en que ho vaig fer i el tipus de voluntariat”. En el seu cas també es van interessar per la feina realitzada com a voluntària, tot i no tenir massa a veure amb el lloc de treball al qual optava i al qual cal dir que va accedir: administrativa a una mútua.
Medina treballa a més a la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i afirma que a final de curs la majoria dels voluntaris demanen el certificat conforme han fet voluntariat. “El certificat no el poden convalidar per crèdits, però acredita que han estat voluntaris a un programa concret”, comenta Medina. En un futur, certificats d’aquest tipus poden ser útils als joves per demostrar que realment han estat col·laborant amb una associació, organització o fundació de manera altruista.
Aquests dos exemples il·lustren que a poc a poc les empreses comencen a tenir en compte l’experiència com a voluntaris de les persones que opten als llocs de treball i que són conscients que aquesta tasca permet desenvolupar un seguit de capacitats que no només són útils dins entitats del Tercer Sector sinó també al món laboral en el seu conjunt.
Els agrupaments i els esplais són una important via per l’adquisició d'experiència com a educador i dinamitzador
En el món laboral relacionat amb l'educació és on probablement el voluntariat està millor valorat. Sovint a les ofertes de feina per monitors de casals d’estiu o cases de colònies es demana experiència. Els agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i els esplais són una important via per l’adquisició d’aquesta experiència com a educador i dinamitzador. D’aquest voluntariat de lleure n’emanen doncs unes habilitats que posades en relleu poden marcar la diferència a l’hora d’aconseguir un lloc de treball. Per tal que els caps i monitors siguin conscients de les capacitats que desenvolupen a diari, el Movimiento Scout Católico (MSC) ha posat a disposició dels voluntaris ¡Valorízate!. Si bé aquesta eina està pensada pel sector específic dels voluntaris de lleure, un cop d’ull ràpid pot servir a qualsevol per prendre consciència de quines capacitats té més desenvolupades i quines habilitats li caldria treballar.
