L'Escola Cultura de Pau posa de manifest a la seva darrera publicació "Gènere i Pau" que, malgrat les formalitats i els documents aprovats a la cimera, manquen avenços i compromisos reals.
Més de 129 governs es reunien el passat juny a Londres en una cimera de quatre dies amb l'objectiu, deien, de treballar per acabar amb la violència sexual derivada de conflictes. La "Global Summit to end Sexual Violence in Conflict" va comptar amb personatges mediàtics com l'actriu Angelina Jolie, co-amfitriona de la cimera amb el secretari d'exterior britànic William Hague. S'hi van sentir les veus de la premi Nobel de la Pau del 2011 Leymah Gbowee, del Secretari d'Estat nord-americà John Kerry o del Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon. Era doncs un esdeveniment de primera línia d'actualitat política.
En la darrera publicació de l'Escola Cultura de Pau (ECP), "Gènere i Pau", de juliol, l'organització analitza la realitat sobre la violència sexual a Kosovo, Nigèria, República Centreafricana, Líbia, Egipte, Costa d'Ivori i Colòmbia i fa una valoració crítica sobre la cimera londinenca.
D'acord amb entitats, activistes i organitzacions de la societat civil que van emetre les valoracions i els balanços després de la trobada, destaca la publicació, en primer lloc, una innegable visibilització mediàtica del conflicte gràcies al ressò i abast de la cimera. Un segon mèrit també a considerar és l'aprovació del "Protocol Internacional sobre la Documentació i Investigació de la violència sexual en els conflictes" i que Nacions Unides va presentar una guia sobre reparacions a les vítcimes.
Ara bé, segons valoren entitats i també l'anàlisi de l'ECP, va haver-hi una "falta d'avenços tangibles", ja que més enllà de documents, "els governs no van comprometre's amb cap mesura concreta de prevenció, atenció a les víctimes o persecució dels responsables criminals". Cal ressaltar-hi també l'absència de grans estats com la Xina, Rússia, l'Iran, Índia, Kènia, Síria o Sri Lanka.
També és criticada la simplificació amb la que, segons l'anàlisi, es va tractar el concepte "violència sexual", ja que segons Gènere i Pau, "ni es va contextualitzar la violència sexual en el continu de violències que pateixen les dones a tot el món ni es va posar de manifest que la violència sexual que té lloc durant la guerra és una arma de guerra".
Expertes en el camp van assenyalar la importància d'abordar el fenomen des de la complexitat i posant èmfasi en la prevenció, més que en el càstig com a única mesura efectiva. Segons, Leymah Gbowee, "posar fi als conflictes armats és la única manera efectiva d'acabar amb la violència sexual".
La publicació de l'Escola Cultura de Pau acaba per concloure, doncs, que sense treure valor a la importància que el tema hagi adquirit una major atenció política i pública, "és necessari impulsar mesures concretes que parteixin de la societat civil implicada en aquesta lluita i de l'acompanyament de les supervivents".
El Secretari General de l'ONU presentava el 2013 l'informe en el qual assenyalava Afganistan, República Centreafricana, Colòmbia, Costa d’Ivori, RD Congo, Mali, Myanmar Somàlia, Sudan del Sur, la regió sudanesa de Darfur, Síria i Iemen com a països on s’estava desenvolupant violència contra les dones arran dels conflictes armats. A més d'indicar actors concrets que l'estaven perpetuant.
El mapa mundial de la violència sexual assenyala una vintena de països, 8 dels quals es consideren molt perillosos per a les dones: Colòmbia, Síria, Sudan del Sud, Mali, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo i Birmània.
A Kosovo, per exemple, se signava el passat març una nova llei per reconèixer i assistir les supervivents de violència sexual durant la guerra entre Sèrbia i l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. La legislació, però, no contempla comunitats diferents a la majoritària (l'albanesa). A Nigèria han estat enormement mediàtics els segrestos i el tràfic de nenes com a mercaderia d’intercanvi polític. El 2013 es van documentar 860 violacions relacionades amb el conflicte de la RD Congo. 200.000 han estat violades des del 1998. Egipte passava a considerar el 2013 l'agressió sexual com a un crim punible entre 6 mesos i 5 anys o amb multa. No obstant això, un estudi de la ONU estima que 9 de cada 10 dones ha patit violència sexual, als que s'afegeixen els casos d'agressions a la Plaça Tahrir.
No obstant això, es camina també i paral·lelament cap al canvi. L'any que ve, amb els Objectius del Mileni 2015, s'hauria d'iniciar teòricament una nova etapa d'objectius de desenvolupament a escala internacional. Durant el 2014 Nacions Unides i diverses organitzacions treballen per crear una nova agenda. Malgrat les dificultats i impediments interposats per governs conservadors davant la inclusió de qüestions fonamentals per als drets de les dones, a les primeres reunions ja celebrades es pressiona des d'algunes organitzacions per incloure en l'Agenda per al Desenvolupament 2015 l'equitat entre gèneres i la lluita pels drets humans de dones i nenes com a objectiu, a més d'una postura ferma i contrària la violència contra les dones.
Contingut relacionat
La Cimera de Londres avança en la lluita contra la violència sexual, article de El Periódico
La violència sexual en xifres, article de l'Ara.cat
Set preguntes i respostes sobre el segrest de més de 300 nenes a Nigèria. Reportatge en profunditat, Vilaweb
Publicació "Gènere i Pau", de l'Escola Cultura de Pau, juliol 2014
Aquesta coalició denuncia que les empreses privades desenvolupen i venen sistemes de vigilància a governs dictatorials, que les utilitzen per violar els drets humans, i demana una regulació internacional.
Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Reporters sense Fronteres són algunes de les organitzacions de drets humans que han creat la Coalició contra les Exportacions de Vigilància Il·legal (Coalition Against Unlawful Surveillance Exports, CAUSE). El seu objectiu és aconseguir que els governs i les empreses privades retin comptes dels abusos relacionats amb el comerç internacional de tecnologies de comunicació aplicades a la vigilància.
La coalició afirma que "els governs recorren cada vegada més a l'ús de programari, material i eines d'espionatge per violar el dret a la intimitat i una infinitat de drets humans més". En la seva plana web mostra un mapa on s'explica quines tecnologies s'han utilitzat, tot especificant d'on provenen, quina empresa les ha creades i quin govern les ha fet servir. Segon aquesta aliança, aquest comerç mou 5.000 milions de dòlars nord-americans i segueix creixent.
Davant aquesta situació, les organitzacions que formen part de CAUSE expressen la seva alarma per "l'absència pràcticament total de regulació respecte al comerç global de materials de comunicació aplicats a la vigilància" i fan una crida als dirigents mundials per "comprometre's a mantenir sistemes i tecnologies de vigilància invasiva lluny de les mans de dictadors i règims opressius".
Amnistia Internacional publica un informe on es reflecteix l’augment d’atemptats contra el dret a la vida a causa de la pena de mort
El passat mes de març, Amnistia Internacional va donar a conèixer les xifres d’assassinats i els països que van utilitzar la pena de mort per treure el dret fonamental a la vida, inherent a tot esser humà.
Durant l’any 2013, 100 persones mes que al 2012 van ser executades en diversos països, un 15% més que al 2012.
El països amb més execucions a causa de la pena de mort són, per ordre:
· China, encara que oficialment es desconeix la xifra d’executats ja que aquest tema, al país asiàtic, es considera secret d’estat.
· Iran, amb 369 execucions.
· Irak, amb 169 execucions.
· Aràbia Saudi, amb 79 execucions
· Estats Units, amb 39 execucions.
Aquests cinc estats són els que més han utilitzat la pena de mort però en total son 22 països a tot el món als quals s’ha aplicat aquest atemptat contra la vida. Destaquen Kuwait o Indonèsia ja que han retornat a utilitzar-la després de, mínim, un any sense fer-la servir, oficialment.
Entre els diversos mètodes que utilitzen aquest països per treure la vida als éssers humans destaquen la decapitació, l’afusellament o la injecció letal. Aquest mètodes, als països considerats més radicals, com ara Iran, Aràbia Saudí o Corea del Nord, les execucions es feien públicament.
D’altra banda, de la lectura de l’informe publicat per Amnistia Internacional, també destaca que, encara que el número d’execucions hagi augment al 2013, hi ha països on la pena de mort ha quedat suspesa, com per exemple a Gambia, Pakistan o els Emirats Àrabs Units .
El secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty a manifestat que les execucions a causa de la pena de mort son una veritable vergonya i que els Estats que utilitzen la pena capital estàn cada vegada més aïllats.
També va manifestar que tots el Estats que practiquen la pena de mort, creïn mecanismes per eradicar-la definitivament.
A la Declaració Universal dels Drets Humans destaquen diversos drets inherents a la persona, com per exemple el dret a la vida, a la integritat física i a la prohibició de tractes inhumans i degradants.
Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya, ens respon algunes qüestions sobre crisis humanitàries i de drets humans: “Té tots els números per ser-ho”.
Què es fa quan es detecten vulneracions de drets humans?
“Quan la nostra organització detecta violacions de drets humans activa mecanismes d'investigació. Si és possible desplacem un equip de dues o tres persones per documentar i reportar els abusos a drets humans comesos sobre terreny i, amb aquesta informació, AI elabora un informe. Aquest informe és el que es fa públic als mitjans de comunicació i es difon a autoritats i actors implicats. Amb tota seguretat pot ser la base per a una futura campanya d'Amnistia Internacional (AI) sobre un cas concret. En els informes formulem recomanacions d'actuació i llancem posicionaments públics de l'organització”.
Com es posa en marxa una campanya d'AI?
“Bàsicament des de tres eixos: investigació i difusió, mobilització / activisme i incidència. Mitjançant accions al carrer i mobilitzacions dels i les activistes d'AI fem visible aquell tema que denunciem i ens adrecem a governs, organismes intergovernamentals, grups armats, empreses... sigui quin sigui l'actor amb responsabilitat en els abusos a drets humans comesos per exigir-los, o bé que els aturin si encara estan en curs, o bé que retin comptes si ja no es produeixen. Són les nostres accions d'incidència política. També busquem suports d'altres actors i aliances que enforteixin l'impacte de la campanya”.
Una emergència humanitària és una crisi de drets humans?
“Té tots els números per ser-ho. Quan parlem de drets humans no fem referència només als drets civils i polítics. Entren en joc qüestions relacionades amb els drets econòmics, socials i culturals; drets com l'habitatge, la salut, l'educació, etc.”
“Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”
Moltes de les conseqüències d'una crisi humanitària, sobretot si va vinculada a un conflicte bèl·lic, acaben afectant greument els drets humans: desplaçaments interns de població, sortida massiva de població refugiada, creació d'assentaments precaris, desallotjaments forçosos, atacs als drets sexuals i reproductius de dones i nenes, desaparicions forçades, execucions extrajudicials... Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”.
Com participen els ciutadans?
“Amnistia Internacional és una organització de persones activistes que es mobilitzen per prevenir les violacions de drets humans o denunciar-ne els abusos. Mobilitzem l'opinió pública per pressionar governs i altres responsables de violacions dels drets humans i aconseguir avenços. Una de les nostres accions més conegudes i tradicionals que compta amb la participació de la ciutadania és l'enviament massiu de cartes, correus electrònics i faxos a qui viola drets humans, sigui qui sigui.”
“Està comprovat que aquesta tècnica fa el seu efecte: no hi ha res que odiïn més els qui cometen abusos que convertir-se el focus d'atenció de milers i milers de persones. L'acció salva vides, en tenim molts exemples, i per això seguim treballant en aquesta línia, ara amb el suport d'Internet i les xarxes socials, on estem molt presents”.
El 25 de gener se celebrarà un dinar al Casinet d’Hostafrancs per donar a conèixer els projectes a l’Índia i a Madagascar.
Per al proper dissabte 25, a les 13:00h, l’entitat Yamuna ha preparat un dinar que tindrà lloc al Casinet d’Hostafrancs (carrer Doctor Triadó 53 de Barcelona). En el decurs de l’acte es donarà a conèixer com estan els projectes que Yamuna du a terme a l’Índia i a Madagascar; així mateix es podrà veure i adquirir artesania de la cooperativa de dones Vehivavy Mihavotra de Madagascar; se sortejarà l’estada d’una nit al Gran Hotel Central de Barcelona i altres regals sorpresa. I, com a fi de festa, es podrà gaudir d’una actuació especial.
Cal confirmar l’assistència abans del 12 de gener a: info@yamuna.org o al telèfon 934 196 944, indicant quants menús adults i quants infantils.
A més, Yamuna du a terme diversos programes de desenvolupament, bàsicament a Madagascar, i treballa per assegurar la integració familiar dels infants i adolescents en situació de marginalitat, dotant-los dels medis necessaris per tal que gaudeixin d’una vida digna. També donen suport a dones soles amb fills al seu càrrec, sense recursos ni feina i les formen en un ofici amb condicions laborals dignes.
La intervenció de les forces franceses i africanes al país no aconsegueix parar els crims de guerra i crims contra la humanitat, informa Amnistia Internacional.
AI ha enviat un equip a la República Centreafricana, que ha constatat que tot i que la comunitat internacional ha enviat forces militars (França i països africans), els crims de guerra i contra la humanitat es segueixen produint al país. Des del 8 de desembre han mort almenys 90 persones, víctimes de trets o lapidacions.
L'organització denuncia que no hi ha justícia en actiu per aquests crims, cosa que porta a una intensificació de la violència, de l'odi, la venjança i la desconfiança entre comunitats.
A la crisi de violència s'afegeix una crisi humanitària, ja que AI estima que són 614.000 els desplaçats, 189.000 a Bangui, la capital del país (una quarta part de la població de la ciutat)
AI explica què està passant en aquest comunicat. Ofereix en aquest vídeo imatges que “mostren part de l'horror”; ens adverteix de la duresa. I també, en aquest enllaç, ens proposa informació sobre el context. O en aquest, d'Amnistia Internacional Catalunya.
Són dades de l'Organització Internacional per a les Migracions, que, en el marc del Dia Internacional del Migrant, reivindica "la necessitat de millors polítiques per evitar les morts sense sentit de migrants".
El mes d'octubre, 360 van morir a pocs metres del seu destí, l'illa italiana de Lampedusa, en un accident que va horroritza el món. No totes les morts de migrants, però, es donen a conèixer als mitjans de comunicació. El director general de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), William Lacy Swing, recorda que "els migrants centreamericans que intenten passar de Mèxic als Estats Units són objecte de violacions, robatoris, pallisses i assassinats". També assenyala que molts migrants africans moren abans d'arribar al mar: "Moren de set al mig del desert, i els seus ossos són l'únic testimoni d'aquest viatge fallit".
Ha fet aquestes declaracions en un article publicat en el marc del Dia Internacional del Migrant, que des de l'any 2000 es commemora el 18 de desembre.
Aquesta organització internacional considera que "2013 pot haver cobrat un nombre rècord de vides de migrants". S'han quantificat 2.360 persones mortes arreu del món quan intentaven migrar, però l'OIM afirma que "mai coneixerem la xifra real, ja que molts d'aquests migrants moren de forma anònima en deserts, oceans o en altres accidents".
Davant aquesta situació, l'OIM demana que "es formulin polítiques que vetllin pels drets humans dels que abandonen les seves llars" i s'ofereix a ajudar els 155 Estats membres que en formen part en aquest sentit.
L'objectiu del Dia, proclamat el 1950, va ser, i és encara, posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, establerta dos anys abans.
L'objectiu del Dia, proclamat el 10 de desembre de 1950, va ser posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, definida el 1948. I el 2013 es compleixen 20 anys de l'establiment de l'Oficina del Alt Comissionat de NU pels DH, creada pel recomanació dels delegats de la Conferència Mundial sobre DH (Viena, 1993).
2013: 65 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, i 20 anys de la creació del mandat de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans
Fins aquí les dades “fredes” al voltant del Dia. En aquests anys han canviat coses, moltes, en la matèria, però encara les vulneracions de DH, la pobresa, la desigualtat de gènere, la falta de llibertat de religió o d'expressió, i tantes altres violacions de DH són una constant en el segle XXI.
Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, per posar dos exemples significatius dels quals coneixem força el recorregut, però també tantes altres entitats de nivell internacional a local, que també coneixem, treballen encara per denunciar les violacions de drets bàsics, i especialment per facilitar la capacitació, d'individus, de pobles i de comunitats, en la construcció de les eines per a la promoció de la dignitat.
Es pot tenir una perspectiva global del voluntariat al món a través de la nova web de NU, centrada en el lema “L'acció voluntària compta”.
Pau, desenvolupament sostenible i global, i acció, i joventut, són els eixos del DIV (Dia Internacional de Voluntariat) 2013, que també reconeix els voluntaris de qualsevol edat i de qualsevol sector, en els àmbits local, nacional i internacional; milions de persones a tot el món treballant pel creixement de les comunitats. Altres temes destacats de NU a la seva nova web sobre “El voluntariat compta”: medi ambient, eradicació de la pobresa, inclusió i cohesió socials, educació, salut, seguretat, igualtat de gènere, compromís de la joventut.
Els joves com agents de canvi a les comunitats és el tema central el 2013 escollit per NU per celebrar el DIV, Dia Internacional del Voluntariat pel Desenvolupament Econòmic i Social
Milions de persones, més o menys organitzades, en l'àmbit privat no lucratiu, amb connexions amb el sector privat, les administracions públiques i els sistemes internacionals, reben i donen. Així defineix NU el voluntariat, que el 2013 té un perfil global, de totes les edats (però amb el voluntariat jove com a “target” de les campanyes i polítiques de suport al voluntariat); actiu, i usuari de noves tecnologies. I compromès amb el canvi.
Es pot tenir una perspectiva global del voluntariat al món a través de la nova web de NU, centrada en el lema “L'acció voluntària compta”.
Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones us proposem diferents manuals que us poden ser d’ajut en el desenvolupament de la intervenció.
Manual d’atenció a nens i nenes víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar
Aquesta publicació de Save the Children ofereix una aproximació als infants víctimes de la violència a l’àmbit familiar, les conseqüències en el seu desenvolupament evolutiu, així com pautes per a la intervenció.
Manual de prevenció de la violència de gènere
Aquesta guia de la Confederación Nacional de Mujeres en Igualdad ofereix pautes bàsiques sobre el fenomen de la violència de gènere i els efectes que aquesta té en les dones i els infants.
Mutilación genital femenina: prevención y atención
Aquest document, editat per l’Associació Catalana de Llevadores, està adreçat a totes les persones que atenen població africana procedent de cultures on es practica la mutilació genital femenina i té com objectiu que aquests millorin els seus coneixements, habilitats i actituds a l’hora d’abordar aquest fenomen.
Vincula’t: materials per treballar amb dones maltractades
Aquesta guia, resultat del treball de recerca desenvolupat per Tamaia (Associació de Dones contra la Violència Familiar), vol capacitar als professionals que atenen a aquestes dones.
Sensibilitzación y prevención de la violencia de género
Aquest manual, editat per l’Ayuntamiento de Sevilla, defineix diferents conceptes clau i destaca alguns dels mites i creences relacionats amb aquest fenomen. A més, incorpora un bloc sobre la intervenció professional.
El 21 de novembre se celebra la tercera edició del Yoga Day, una iniciativa d'Amnistia Internacional que et convida a participar en una classe de ioga, tot reivindicant els drets de les dones i nenes.
Transmetre suport i energia a les víctimes de la violència masclista és l'objectiu del Yoga Day. Centres de ioga d'arreu de Catalunya se sumen a aquesta iniciativa oferint el 21 de novembre classes i activitats gratuïtes. Yoga Day es porta a terme sempre a mitjans de novembre, en el marc del Dia per l'Eliminació de la Violència de Gènere, 25 de novembre.
Es promou la recollida de donacions per tal de contribuir a la feina que desenvolupa Amnistia Internacional. Aquesta organització treballa de manera independent perquè les veus de les dones i les nenes s'escoltin, i a través de la denúncia, la pressió política i la mobilització de la societat, aconseguir canvis que millorin la situació de dones que pateixen la violència de gènere.
Si vols participar al Yoga Day, pots buscar un centre que et quedi a prop i participar en alguna de les activitats que organitza en el marc d'aquest dia. També pots fer un donatiu.
En la primera edició del Yoga Day, l'any 2011, 3.000 persones van participar en les classes de ioga organitzades en 100 centres, recaptant 23.800€ per treballar pels drets de les nenes i dones. El 2012 van augmentar els participants, 4.000 persones, i el centres, 150. A través de les donacions es van aconseguir més de 20.000€ i es va elaborar l'informe sobre la violència de gènere a Espanya "Quina justícia especialitzada? Obstacles a l'accés i obtenció de justícia i protecció".
Amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, Estris.cat elabora un especial on es reflexiona sobre la situació d'aquests a Catalunya.
El 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants, on es commemora l'aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (ONU), l'any 1959, i la posterior adopció de la Convenció dels drets de l'infant, signada l'any 1989 per l'Assamblea General de l'ONU.
Amb motiu d'aquesta data senyalada, Estris.cat ha elaborat un especial que consta de l'article “Els drets dels infants: encara molt per fer”, sobre la situació dels drets dels infants a Catalunya des de l'àmbit del lleure, i d'un seguit d'articles on personalitats relacionades amb el Tercer sector opinen sobre els drets dels més petits.
Concretament, la publicació analitza des de drets bàsics com el de l'educació o l'alimentació, a d'altres no menys importants com el dret al lleure, al joc, a la participació, a la companyia de l'adult, a ser un mateix o a la igualtat.
L'estudi conclou que, tot i que s'ha avançat en el reconeixement d'aquests, encara hi ha molt per fer.
Per a més informació, podeu consultar l'especial complet.
Dues taules rodones amb entitats i una conferència magistral -en una jornada d'un matí, gratuïta- per analitzar prioritats, i papers dels diferents agents socials en el context actual.
La primera taula rodona, amb representants d'entitats, vol aportar perspectives sobre prioritats (“Solidaritat local versus cooperació internacional”), i el paper del sector privat en l'acció social en temps d'ajustaments. En la segona taula es visitaran experiències i recursos concrets.
Organitzacions que participen en les taules: Oxfam Intermon, Obra Social Sant Joan de Déu, FEDAIA, Observatori del Tercer Sector, Observatori del Deute en la Globalització - Càtedra UNESCO-UPC, Institut d’Innovació Social d'ESADE, Coop57, Global Mamas i tecnolONGia.
La jornada, d'un matí, està organitzada per la Fundació Probitas i la Fundació Víctor Grífols i Lucas, per “debatre sobre qüestions ètiques relatives a la solidaritat i la cooperació en el context de crisi actual”.
Entre les dues taules, Thomas Pogge, que és profesor de Filosofia de la Universitat de Yale i director de The Global Justice Program, donarà una conferència magistral: “Human Rights and Human Duties: What Do We Owe to Compatriots and Distant Strangers?”, amb traducció simultània anglès – català.
“Treballar cap a un món sense discriminació: Construint sobre l'experiència i el coneixement de les persones que viuen en extrema pobresa”. Aquest és el lema de Dia, pel 2013.
Aquest any l'acte central, 17 d'octubre a la seu de Nacions Unides (NU) a Nova York, es fa amb la col·laboració del Moviment Internacional ATD Quart Món, i amb el suport especial de les delegacions de França i de Burkina Faso a NU. Però la mobilització al voltant del Dia té lloc arreu del món, de la mà de moltes organitzacions i xarxes de la societat civil.
Va ser l'any 1992 quan Nacions Unides va declarar el 17 d'octubre com a Dia Internacional de l'Eradicació de la Pobresa. La societat civil també va ser convidada a participar en les accions al respecte. El 17 d'octubre va ser escollit ja que aquest dia, anys enrere (1987), més de cent mil persones es van manifestar a Paris definint la pobresa com una violació dels drets humans.
El 2012 el tema central de NU pel Dia va estar relacionat amb la necessitat de posar fi a la pobresa extrema per consolidar processos de pau. Nacions Unides vincula “els disturbis socials i les amenaces a la pau i la seguretat” amb la pobresa “generalitzada”.
Aquesta és la web central de Nacions Unides en relació al Dia. Podem trobar informació actualitzada en aquest enllaç, també de NU
“Fer de la pobresa història”, “Pobresa Zero”... i així fins a 80 xarxes-campanyes des del 2005
En relació a aquesta realitat, unes 80 xarxes civils van iniciar, el 2005, la Campanya Global contra la Pobresa, encara activa, tot i que va tenir, amb el símbol de la polsera -o “band”, banda, tira, llaç- blanca, la seva màxima difusió els anys immediats. Una extensa campanya que encara mobilitza organitzacions que representen milions de persones compromeses a més de 100 països. La campanya té “l'autocompromís” de continuar activa fins al menys el final del 2015, data clau en els anomenats “Objectius del Mil·lenni”.
Lleida s’omple un any més de les activitats i els espais que han preparat diferents entitats per donar a conèixer la seva tasca solidària.
Per tal d’aconseguir un món més just, solidari i en pau, hi ha moltes entitats que hi posen molt d’esforç i dedicació. El proper 19 d’octubre és el dia on moltes d’aquestes entitats tindran un espai a Lleida per tal que puguin mostrar de primera mà tota aquesta tasca que porten a terme.
Com a tret diferenciador d’aquesta edició de Solidàrium, s’ha treballat entorn de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua. A més, s’ha aprofundit en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni número 7, per tal d’aconseguir un medi ambient més saludable, tant a nivell local i mundial.
Solidàrium és una iniciativa plena d’activitats, amb espai per a l’acció i la reflexió. Hi haurà actuacions teatrals, tallers, batucada, exposicions... A més, es comptarà amb la XII Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament, així com la X Fira d’Entitats Solidàries de Lleida on hi seran presents entitats com la FCVS.
Administracions catalanes signen un acord per coordinar-se en qüestions de cooperació i educació pel desenvolupament.
L'Ajuntament de Barcelona, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han acordat concretar junts les línies estratègiques de les seves accions de cooperació. “L'acord està en sintonia amb la nova agenda sobre l'eficàcia de l'ajuda, que aposta per la concertació i l'articulació multinivell i multisectorial”, s'afirma des de la Diputació de Barcelona.
“Entre altres possibles actuacions de treball conjunt destaquen la coordinació en les convocatòries de subvencions (per evitar duplicitats, coordinar calendaris i criteris, etc.), la sensibilització i l'educació per al desenvolupament, l'elaboració de documents estratègics, les visites a terreny, la relació amb el món local i la resta d'actors de la cooperació catalana o la identificació de nous models de cooperació”, es segueix explicant des de la Diputació.
“El conveni inclou la preparació d’un Pla de Treball Anual, que aprovarà una Comissió Mixta, amb els àmbits i línies de coordinació, les activitats concretes a desenvolupar per les parts, un cronograma, la identificació d’altres entitats executores, si és el cas, així com una previsió dels recursos humans i financers que es puguin estimar necessaris per a les diferents activitats programades”, explica l'ACCD.
El Dia Internacional de la Pau 2013, que se celebra el 21 de setembre, està dedicat a promoure un món en pau, amb absència de guerra i violència. Per això, des de Mans Unides volem unir-nos al Dia Internacional de la Pau 2013
Aquest any, per primera vegada des de 1982, el Dia Internacional de la Pau 2013 està dedicat a l'educació de la pau, un fet preventiu clau contra l'actual cultura de la guerra.
"Comprometem-nos a ensenyar als nostres fills el valor de la tolerància i el respecte mutu. (...) Lluitem per la pau i defendámosla amb totes les nostres forces", són les paraules que el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon ha fet amb motiu del Dia Internacional de la Pau 2013.
Videoclip de la cançó oficiosa del Dia Internacional de la Pau 2013
Segons l'Institut d'Investigació de la Pau d'Estocolm, les 100 majors empreses d'armament van vendre gairebé 470 milions de dòlars en material durant el 2011.
El 2001, es va establir el 21 de setembre com un Dia Mundial de l'alto el foc, però queda per veure si serà efectiu en conflictes tan agressius com els de la República Centreafricana o Síria.
Contra està cultura bel·licista que impera, és important que actes i celebracions com el Dia Internacional de la Pau 2013 segueixin en i contribueixin a lluitar per aconseguir un món millor, tal com Mans Unides porta fent des de fa més de 50 anys.
Amnistia Internacional i organitzacions del país denuncien, coincidint amb el dia nacional de Mèxic (que commemora l'inici del procés independència, el 16 de setembre de 1810), la preocupant situació dels drets humans al país.
Els actes festius que s'organitzen per tot el país contrasten amb les denúncies que s'estenen pel territori, i que han recollit ONG com Amnistia Internacional (AI), per les desaparicions constants i la impunitat en la resolució de violacions dels drets humans.
AI alerta que molts mexicans estan sent víctimes de segrest, tortura i assassinat, detencions arbitràries, desaparicions forçades, delictes que estan quedant sense resoldre en un 98%, per “deficiències en el sistema judicial penal mexicà i la manca de voluntat política dels successius governs”. L'ONG explica que entre el 2006 i el 2012 es van registrar unes 26.000 persones desaparegudes, però existeix falta de informació al respecte.
La violència de bandes delictives, particulars, i institucional, segons l'ONG, està darrera de les desaparicions, les violacions de drets humans i del clima de violència creixent que viu el país. El fracàs en les investigacions ha augmentat la sensació de impunitat. Les famílies de les víctimes i les mateixes víctimes, juntament amb organitzacions locals i internacionals de drets humans, estan fent pressió per contribuir a l'esclariment de les violacions de drets i a la fi de la violència.
Informació d'Amnistia Internacional sobre aquest tema i casos concrets en els quals ha intervingut, en aquest enllaç.
Amb “Trial by Timeline” sabreu quina podria ser la vostra condemna si visquéssiu en un país poc democràtic i haguéssiu utilitzat Facebook. Amnistia Internacional de Nova Zelanda, pretén conscienciar sobre la poca llibertat que hi ha en algun país concret.
Amnistia Internacional de Nova Zelanda ha creat la web “Trial by Timeline”. Aquesta web, analitza tot el contingut del vostre perfil de Facebook i et descriu les sentències que patiríeu, en el cas de viure en un país amb poca cultura democràtica. L'objectiu de Amnistia Internacional de Nova Zelanda, és conscienciar a la gent, de la situació que estan patint alguns activistes que utilitzen Internet per explicar els seus pensaments.
Per a realitzar aquesta web, els programadors han utilitzarl'API de Facebook, una tecnologia on podem extreure informació dels usuaris d'aquesta xarxa social. “Trial by Timeline” analitza tota la vostra informació, i en concret la interacció amb les vostres amistats. La web de Amnistia, no publica ni difon els missatges personals amb altres usuaris de Facebook. Un cop tot analitzat, “Trial by Timeline” us detallarà les condemnes que patiríeu en altres països.
Font d'informació:Vilaweb
Vols donar suport a organitzacions agràries colombianes amenaçades? International Action for Peace (IAP) t'ofereix la possibilitat de formar-te en acompanyament internacional i realitzar un voluntariat de 12 mesos a Colòmbia.
L'acompanyament internacional és una estratègia de protecció per tutelar organitzacions, defensors de drets humans i comunitats que estan amenaçats per la violència política i que a causa del seu treball es troben en una situació de particular vulnerabilitat.
L'organització International Action for Peace (IAP) t'ofereix l'oportunitat d'aprendre a realitzar acompanyament internacional i brindar el teu suport a organitzacions socials amb què treballa a Colòmbia.
Es tracta d'un voluntariat de 12 mesos en què les persones voluntàries faran una anàlisi de la situació dels drets humans al país llatinoamericà; participaran a trobades amb autoritats civils i militars i amb organitzacions internacionals de drets humans per donar a conèixer les problemàtiques vistes en terreny; i realitzaran material audiovisual i fotogràfic. Cada acompanyant es compromet també a la restitució i socialització de l'experiència viscuda en terreny, a la seva tornada.
L'IAP els ofereix una aproximació i formació sobre el context colombià i les tasques d'acompanyament internacional; ajuda i assessoria en la tramitació de visats, assegurances mèdiques i altres necessitats logístiques; una beca mensual; i allotjament, menjar i transport a Colòmbia.
Per poder participar-hi cal emplenar aquest formulari i fer-lo arribar a info[arrova]actionpeace.org. Les persones que resultin seleccionades a les entrevistes personals participaran en una formació de juliol a setembre de 2013, abans de marxar a Colòmbia.
Trobaràs més informació en aquest enllaç.
Redefinir el voluntariat internacional és l'objectiu d'un intercanvi que tindrà lloc del 10 al 18 d'agost als Càrpats, Ucraïna. Hi participaran 36 persones de 7 països diferents, vols ser una d'elles?
Què tenen en comú dur un estil de vida sostenible, l'esport, la pau, l'artesania, el diàleg intercultural, la inclusió social o la lluita contra el racisme i la xenofòbia? El voluntariat internacional!
En aquest projecte es tracta d’imaginar el voluntariat internacional com un tauler en blanc, com una tabula rasa, i d’aquesta manera mirar amb nous ulls i omplir amb temes, idees i activitats el futur del voluntariat! S'hi reuniran 36 participants de 7 països per discutir, intercanviar, crear i debatre junts sobre el voluntariat internacional.
El Servei Civil Internacional de Catalunya busca 4 participants i una persona que vulgui coordinar voluntàriament el camp. L'intercanvi està organitzat amb el suport de la Joventut en Acció Agència executiva del programa.
Més informació aquí.
Per aplicar cal que enviïs aquest formulari abans del 10 de juliol a SCI Catalunya voluntariat@sci-cat.org!
A Edward Snowden l'espera previsiblement una llarga condemna, o la pena de mort, si és portat als Estats Units. Amnistia Internacional (AI) s'ha expressat en relació al cas de l'ex-treballador de l'Agència Nacional d'Intel·ligència dels EUA. AI afirma, en contradicció amb el govern espanyol, que sí és subjecte de la possibilitat d'asil a Espanya.
El tema ha tingut un gran impacte mediàtic, però el tema subjacent de “l'asil internacional a persones perseguides per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió”, que segons AI està en la base del cas, no ha tingut igual ressò.
Segons AI, la legislació actual espanyola sí que permetria que Snowden tingués asil a Espanya, un dels països als quals ha demanat asil polític.
El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha negat aquesta possibilitat. Explica AI que Snowden podria demanar asil a una ambaixada espanyola, i així, ser conduït a l'Estat Espanyol, segons la legislació espanyola vigent sobre asil.
Podeu veure el comunicat d'Amnistia Internacional en aquest enllaç.
Amnistia Internacional posa en marxa una ciberacció per demanar un tracte humà i judicis justos pels detinguts sahrauís d'aquest maig, i per tal que s'investiguin les denúncies de tortures. Aquestes vulneracions actuals dels drets humans a la zona són, segons l'ONG, la punta de l'iceberg d'anys de repressió de la societat sahrauí.
Amnistia Internacional (AI) reclama a les autoritats marroquines que iniciï una investigació independent sobre les denúncies de tortures a 6 detinguts sahrauís mentre estaven en custòdia de la policia del Marroc al Sàhara Occidental. Els detinguts s'havien manifestat a principis de maig per l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Van ser acusats de violència contra funcionaris i altres delictes de violència, delictes que poden ser penats amb condemnes de fins a 10 anys de presó.
AI denuncia que aquestes últimes detencions i tortures són la punta de l'iceberg d'anys de vulneracions dels drets humans a la zona
Actualment estan a l'espera de judici i ONG de drets humans denuncien que s'han aconseguit confessions sota tortura i que no hi ha garanties d'un judici just. AI inicia la ciberacció en aquest context.
La manifestació del 4 de maig a El Aaiun, origen de les detencions, va ser la culminació de 10 dies de protestes a tot el Sàhara Occidental per demanar l'autodeterminació de la zona, desprès que el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovés aquests dies la renovació del mandat de manteniment de pau, conegut com Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO).
El mandat inicial de la MINURSO, el 1991, va ser la preparació, durant un període de transició, d'un referèndum en el qual la població pogués escollir entre independència o integració al Marroc. Degut a l'oposició del Marroc, no es va incloure un component de drets humans en la Missió.
Els últims anys la tasca dels independentistes sahrauís s'ha vist obstaculitzada seriosament per ser considerada per les autoritats marroquines una amenaça a la seguretat interna i externa del país. No han pogut formalitzar legalment la seva constitució com organitzacions polítiques i socials, i s'han empresonat i torturat molts dels seus membres.
És per això que AI porta anys demanant a les Nacions Unides que estableixi un mecanisme de vigilància dels drets humans al Sàhara Occidental i als camps de refugiats de Tindouf, al costat algerià de la frontera del Marroc amb Algèria.
Amnistia Internacional presenta el 22 de maig a Madrid l'Informe Anual 2013 de l'organització, que reflecteix l'estat dels drets humans al món. Hi participa Ada Colau, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
El 2012, Amnistia Internacional va registrar i investigar abusos contra els drets humans a 159 països de totes les regions del món; tortures, homicidis, desallotjaments forçats, desaparicions i violència contra les dones, entre d'altres.
L'Informe denuncia abusos contra els drets humans al món, però també estableix una agenda de treball a favor dels drets humans
L'Informe Anual 2013 presenta la tasca que realitza Amnistia Internacional (AI) per combatre els abusos contra els drets humans a tot el món, i estableix una agenda de treball a favor dels drets humans.
La presentació té lloc a la seu d'Amnistia Internacional Espanya, a Madrid. Intervenen Esteban Beltran, director d'AI Espanya, Eva Suárez-Llanos, directora adjunta d'AI Espanya, Claudia Garcia, defensora dels drets de les persones desplaçades a Colòmbia, i Ada Colau, defensora del dret a l'habitatge a Catalunya i a Espanya.
Amnistia Internacional ha presentat aquests dies una petició al Parlament Europeu, amb 70.000 signatures de suport, reclamant a la UE i als seus 27 Estats membres que deixin de posar en perill a les persones que arriben a les seves costes i fronteres.
“L'obligació de la UE: protegir als migrants 'invisibles' en els límits d'Europa”: Amnistia Internacional (AI) demana als Estats de la UE que garanteixin la protecció de les persones migrants i la transparència en les fronteres.
La petició, adreçada als membres del Parlament Europeu, demana complir amb “l'obligació de vigilància i transparència a governs i institucions en relació al tracte que reben les persones migrants i sol·licitants d'asil, i més vigilància de la implementació dels acords de control migratori amb tercers països”.
El vídeo que acompanya la petició al Parlament Euopeu:
Un missatge que també s'adreça a Espanya
Amnistia Internacional també s'adreça a l'Estat Espanyol per demanar que deixi de posar en perill a les persones que arriben a les seves costes i fronteres. “Alguns incidents recents a les costes registrats per l'organització mostren que es vulneren els drets de les persones migrants”.
AI demana a les autoritats espanyoles que clarifiquin els aquests incidents, que assegurin que els acords de readmissió amb tercers països recullin garanties i mecanismes de supervisió sobre el respecte dels drets humans, que proporcionin informació periòdica sobre l'aplicació d'aquests acords, així com de les operacions d'aturada, devolució i expulsió de les persones migrants, i que garanteixin que les seves pràctiques i polítiques de control migratori no provoquen violacions de drets humans.
