Actualment s’està debatent l’esborrany de l’avantprojecte de reforma de la llei 6/1996, de 15 de juny, del voluntariat a nivell estatal. Actualment, es troba en fase d’aportacions.
S’ha presentat l’Avantprojecte de reforma de la Llei 6/1996, de 15 de juny, del voluntariat, a nivell de l’Estat espanyol.
L’aprovació d’aquesta nova llei del voluntariat, es pretén que sigui un procés participatiu. Per aquest motiu, l’esborrany ha comptat amb les aportacions del moviment associatiu del voluntariat, a fi de fer-les arribar a la Plataforma del Voluntariat d’Espanya, per què aquesta Plataforma les enviï al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb l’objectiu de poder seguir el procés participatiu que s’està duent a terme.
A continuació, farem esment d’algunes de les principals novetats que s’incorporen en aquest esborrany d’avantprojecte de llei:
El passat 11 de juliol va finalitzar el termini que tenien les entitats per fer les aportacions a l’esborrany i la voluntat és que aquest text normatiu s’aprovi al llarg dels propers mesos.
L'Escola de l'Esplai de Lleida organitza per als propers 18, 19 i 20 d'agost una formació orientada a iniciar-se en el món del voluntariat.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a persones a partir de 16 anys que tinguin interès per apropar-se a l'acció voluntària o a iniciar un procés de formació en aquest àmbit.
L'Avantprojecte de Llei de Subvencions posa en perill el 90% de les entitats del tercer sector de l'Estat, segons la Plataforma Tercer Sector. L'organització proposa un règim particular per al sector.
El Ministeri d'Hisenda encapçalat per Cristóbal Montoro feia públic a principis d'any el nou Projecte de Llei General de Subvencions. Un text que ha aixecat una forta oposició entre les entitats del Tercer Sector de l'Estat espanyol.
La Plataforma Tercer Sector afirma que amb l'aprovació de la nova llei, el 90% de les entitats del Sector queden en perill de desaparèixer. Per estudiar el borrador i elaborar propostes per modificar-lo, l'organitzacio estatal ha celebrat un seminari aquesta setmana.
Els 5 entrebancs
1. Dificultats per accedir a les subvencions
Els tràmits burocràtics i administratius s’amplien, s'allarguen i es compliquen amb la nova proposta. Paral·lelament, les subvencions directes o nominatives (que són les que compte s’assignen sense previ concurs públic), quasi desapareixen i passen a ser tingudes en compte només en el cas que estiguin explicitades als Pressupostos Generals de l'Estat. Implicaria doncs que entitats socials que rebien de manera directa fonts de l'Administració, podrien no rebre-les a partir de l’entrada en vigor de la nova llei.
2. Anticipació de l'import de la subvenció per part de l'entitat i indeterminació període de cobrament
La manera i el moment en que s'abonen les quantitats econòmiques de la subvenció també es veu modificat. Segons la Llei vigent, la norma general és que el pagament per part de l'Administració es fa per avançat en un període de temps preestablert i és posteriorment quan les organitzacions justifiquen les activitats i els projectes.
El nou text, d'una banda, especifica que "quan la naturalesa de la subvenció així ho especifiqui, es podran realitzar els pagaments". Per tant, l'entitat primer hauria de justificar el projecte i és després que rebria la subvenció. On rau el problema? En el fet que aquesta forma de procedir podria fer que les entitats es veiessin obligades a recórrer a crèdits per finançar els seus projectes. En aquest sentit la Plataforma TS ressalta la realitat específica de les entitats del Tercer Sector, en les que hi ha una especial incidència de la necessitat de liquiditat per afrontar els seus objectius.
D'altra banda, el text obra la porta també a que el pagament es pugui fer de manera fraccionada d'acord amb el ritme d'execució del projecte. És a dir que el moment de cobrament queda del tot indeterminat.
Rafael Lorenzo: "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector"
3. Cofinançament
"Quan l'import de la subvenció es determini en funció del cost de l'activitat o projecte, la suma de subvencions no podrà superar el 75% del cost total". Limitació que evoca les entitats a finançar amb fons propis (o a través de crèdit) el 25% de cadascun dels projectes que duen a terme.
En aquest sentit, Juan Jesús Donoso, director del Departament Econòmic de Creu Roja, va ressaltar al Seminari que és necessari que les entitats puguin ser subvencionades al 100% incloent despeses indirectes.
4. Causes de justificació de la subvenció
El finançament queda subjecte doncs a una justificació prèvia. Justificació que es complica encara més perquè el text limita les matèries que justifiquen la subvenció: s'eliminen, per exemple, les quitances dels treballadors. Les despeses estructurals de les entitats (gestió administrativa, de personal, manteniment de les instal·lacions, etc.), són imputables només a un 30% de la subvenció.
5. Enduriment del règim sancionador
Creixen, per un costat, les causes per a que les entitats siguin sancionades i, per l'altre, les conseqüències de les sancions, que podrien arribar a la inhabilitació per a demanar subvencions per part de les entitats. No obstant això, no s'especifica la mostra de culpabilitat.
Propostes de modificacions
A l'Exposició de motius del borrador (bàsic per entendre la raó de qualsevo llei) s'expliciten els criteris que guien la despesa pública: "estabilitat, creixement econòmic, transparència, eficiència i eficàcia". I d'aquí en principi la voluntat de reestructurar la dinàmica de les subvencions.
En aquest camp, Rafael Lorenzo, secretari general de la Plataforma del Tercer Sector va remarcar al Seminari que "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector". Carlos Susías, president de la Red Europea de la Lucha Contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN), va remarcar per la seva banda que "els beneficiaris de les Associacions del Tercer Sector són més de 10 milions de persones". D'aquí que la principal proposta de la Plataforma sigui la creació d'un règim específic en matèria de subvencions per al Tercer Sector.
La Coordinadora d'ONG Solidàries recomana cinc curtmetratges per poder treballar els valors amb els infants, tant a classe com a casa, i fer-los reflexionar sobre la solidaritat, el consumisme o el treball en equip.
La Coordinadora d'ONG Solidàries de Lleida dóna a conèixer cada setmana un documental sobre temes relacionats amb la solidaritat, la cooperació, les desigualtats Nord-Sud, etc. Ho fa a través de la secció #Rebobina de la seva plana web. Ara la Coordinadora d'ONG Solidàries, que agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme, ha creat una secció "germana" de la lleidatana, des d'on proposa pel·lícules i documentals en línia "que aportin una visió crítica i transformadora i que donin veu a les persones que menys en tenen".
La darrera setmana de març la recomanació l'han feta pensant en els més petits, tot oferint a pares, mares i educadors/ores un recull de cinc curtmetratges per treballar l'educació en valors. Són els següents:
"El vendedor de humo" és un curtmetratge que fa reflexionar sobre el consumisme, la picaresca i les aparences.
El Vendedor de Humo from PrimerFrame on Vimeo.
"El hombre orquesta" parla de la importància de treballar en equip.
"El viaje de Said" és un curtmetratge musical d'animació feta amb plastilina que parla de la immigració i de la solidaritat.
"Pipas" reflecteix la importància d'aprendre i mostra el fracàs escolar de la societat a través de la mirada de dues noies.
Corto PIPAS from Manuela Moreno on Vimeo.
"Cuerdas" parla de la tendresa, l'amistat, la innocència i la generositat.
T’agradaria adquirir coneixements bàsics sobre educació emocional i com aplicar aquests coneixements a la nostra vida quotidiana? L'Escola de l'Esplai de Lleida organitza el proper 29 de març una jornada orientada a saber gestionar les emocions.
La jornada, reconeguda pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçada a voluntaris majors de 18 anys que vulguin incorporar l'educació emocional en la seva relació educativa amb els infants i joves o a persones interessades en iniciar-se en aquest camp.
Programa
Més informació
L'Escola de l'Esplai de Lleida organitza a partir del 29 de març una formació per a animadors que estiguin interessats a conèixer els temps específics d'una intervenció sociocultural en marginació social.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, analitza quina ha de ser la intervenció dels educadors i educadores en infants i joves en risc d'exclusió social i facilita eines i recursos per a l'acció concreta en aquest col·lectiu.
Programa
Més informació
Dies: Dissabtes 29 de març i 5 d'abril
Horari: 9h a 14h i de 15h a 20h
Durada: 40 hores
Lloc: C/ La forestal d'Urgell, 3 baixos Mollerussa
Preu: 115 euros
Contacte i inscripcions: escola@vergeblanca.org o al 973 272 864
L'Escola de l'Esplai de Lleida organitza a partir del proper 8 de març un curs adreçat a desenvolupar els recursos comunicatius a través del coneixement, el control i l'expressió corporal.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a aquells voluntaris que vulguin millorar la seves habilitats comunicatives i/o que necessitin parlar en públic, exposar un projecte i entendre’s amb altres interlocutors.
Programa
Més informació
L'Escola de l'Esplai de Lleida realitza a partir del 8 de març una formació orientada a conèixer la utilitat de la relaxació com a eina educativa i com a mecanisme per afrontar situacions de tensió en l'àmbit personal i professional.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a persones a partir de 18 anys, que vulguin aprofundir en l'ús de la relaxació per a finalitats educatives o per a la seva vida diària.
Programa
Més informació
Dies: Dissabtes 8 i 22 de març
Horari: de 9h a 14h
Durada: 20 hores
Lloc: C/ Acadèmia, 17 Lleida
Preu: 65 euros
Contacte i inscripcions: escola@vergeblanca.org o al 973 272 864
El passat dia 12 de novembre, el Govern va aprovar el Decret que recull la creació de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, així com la creació de les Taules Territorials.
El dia 12 de novembre, l’Executiu va aprovar el Decret que recull la creació de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, les Taules territorials i promou la constitució de les Taules locals d’infància.
La constitució d’aquests òrgans té per objectiu coordinar, impulsar i promoure polítiques d’infància arreu del territori i afavorir la participació de les administracions i institucions implicades.
Una de les pretensions d’aquest Decret és donar compliment a l’article 26 de la Llei de Drets i Oportunitats en la infància i l’adolescència, el qual regula la composició i funcionament de les Taules de la Infància a nivell territorial.
L’objectiu principal d’aquests organismes és coordinar les diverses administracions i institucions en la promoció social de la infància i l’adolescència en la detecció i la intervenció davant de situacions de risc, desemparament i maltractaments infantils.
Altres funcions de les Taules de la infància seran els següents:
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha entregat, aquest dijous 31 de gener al Congrés de Madrid, totes les signatures recollides arreu de l’Estat per a la reforma de la Llei hipotecària.
La PAH ha anunciat que ha recollit 200.000 firmes a tot Catalunya, casi la meitat de les 500.000 necessàries de tot l’estat per a que prosperi la iniciativa legislativa popular.
La recollida de signatures per modificar la llei hipotecària va començar el més d’abril de 2012 i finalitza aquest mes de gener. La PAH ja ha anunciat que si la iniciativa legislativa popular no prospera, el 16 de febrer se convocaran manifestacions arreu de l’Estat, amb una pressió social cada cop més creixent.
En aquests moments la paralització dels desnonaments, la dació en pagament retroactiva i el lloguer social tenen un ampli suport dins la societat, però, segons els representats de la PAH, els decrets proposats pel govern de l’Estat i pel PSOE no han estat efectius i han allunyat un cop més la ciutadania de la classe política.
Catalunya és la comunitat autònoma més afectada de l’estat espanyol per execucions hipotecàries i desnonaments, i és on, precisament, va néixer el moviment de les PAH i la mateixa iniciativa de modificació legislativa. Aquest moviment ha recollit centenars de milers de signatures malgrat no disposar de cap infraestructura més que l’activisme i la decidida voluntat de milers de persones afectades i solidàries
Lleida participa en l’Olimpíada Solidària. La Paeria col·labora en la iniciativa, que es fa al Centre d’Ibercaja i els beneficis de la qual es destinaran a millorar l’educació a la República Democràtica del Congo. Concretament, l'empresa col·laboradora donarà 1 euro per cada hora d'estudi en una de les aules adscrites.
Novament, el Centre Ibercaja Lleida posa a disposició dels estudiants i de la resta del públic les seves aules. Per cada hora d'estudi que es realitzi al Centre, l'Obra Social d’Ibercaja destinarà 1 euro per construir 14 escoles en Kivu Sud, a la República Democràtica del Congo. Amb l'esforç dels joves, més de 4.700 nens podran estudiar en millors condicions.
Al 2012 s’espera superar els resultats de l’any anterior, quan Catalunya va ser la zona amb més participants. En concret, van ser 7.202 persones i una recaptació de 45.708 euros, que van servir per millorar l'educació de milers de nens a Haití.
En aquesta nova edició ja han participat gairebé 20.000 persones, que han aportat més de 70.000 hores d'estudi. Els joves que desitgin participar a la Olimpíada Solidària d'Estudi poden acudir al Centre Ibercaja Lleida, situat a la Rambla Ferran 38, de dilluns a divendres, de 9 a 20 hores. Més informació en la web de la proposta.
L'Olimpíada Solidaria d'Estudi és una acció de sensibilització i solidaritat, a través de la qual els joves i les empreses poden participar i comprometre's amb projectes de cooperació pel desenvolupament. Fa la proposta l'ONG Coopera.
Durant el mes que dura l'Olimpíada (fins el cinc de desembre), els joves poden anar a les sales d'estudis adscrites a la proposta i donar els seves hores d'estudi. Per cada hora, un patrocinador donarà 1 euro a un projecte educatiu al sud.
Es tracte d’un projecte, pioner a Catalunya, que posa en marxa l’Ajuntament de Lleida i el Banc d’aliments per tal de donar una resposta ràpida i coordinada a les necessitats alimentàries bàsiques de les famílies lleidatanes i detectar amb més facilitat les seves carències.
L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb el Banc d’Aliments, han posat en marxa el projecte “Aliments per a tothom des del comerç de proximitat”. Es tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya que vol incloure el comerç de proximitat de la ciutat per tal de donar una resposta coordinada a la cobertura de les necessitats bàsiques d’aliments de les famílies lleidatanes.
La col·laboració del petit comerç de Lleida i la seva sensibilització en els moments de dificultat econòmica i social, ajudarà a afrontar d’una manera més eficients i ràpida l’atenció de les necessitats bàsiques dels ciutadans de Lleida. Amb aquest nou projecte s’evitarà el malbaratament d’aliments i la destrucció de productes alimentaris que encara poden ser aprofitables.
En els diferents barris de Lleida se situaran les entitats que fan repartiment d’aliments i, posteriorment, s’establiran taules territorials de treball amb tots aquells actors implicats de la distribució d’aliments bàsics, i es coordinaran els recursos que cada entitat pot aportat i les persones susceptibles de rebre’ls. Amb aquest treball de proximitat serà molt més fàcil detectar les necessitats alimentaries del diversos barris de Lleida.
L'Ajuntament de Lleida ha cobert des del gener fins al setembre de 2012 les següents demandes alimentàries:
–Alberg Municipal. 23.684 àpats i 39.756 entrepans
–Lots aliments UE (Banc Aliments): 1.686 famílies han rebut lots
–Famílies que han rebut ajuts d'urgència social per Comissió Informativa: 352 famílies
–Ajuts temporals en aliments (tarja individual temporal
màxim durant 10 setmanes-): 105 famílies
El passat 4 de setembre, el Govern de la Generalitat va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de llei del voluntariat de Catalunya. La pretensió d’aquesta nova regulació és la consolidació del model català de voluntariat i recollir una adaptació del sector a la nova realitat social.
El Govern de la Generalitat ha aprovat la memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de la Llei del Voluntariat. L’objectiu principal de la nova norma és regular, protegir i consolidar el model català de voluntariat.
Amb l’impuls d’aquesta llei es pretén dotar d’un marc legal bàsic tots els àmbits on es desenvolupa el voluntariat. També es vol definir clarament quines accions es consideren voluntariat i quines són constitutives d’una altra manera de col·laboració o participació.
Actualment regeix la llei estatal 6/1996, del voluntariat i aquesta nova regulació també vol respondre a una adaptació del sector a la nova realitat social, sobretot pel que fa a les noves vies de comunicació, accés a la informació i difusió, com poden ser les xarxes socials.
En l'elaboració de la nova norma hi participaran totes les entitats i federacions associatives i del voluntariat catalanes
Per altra banda, es considera molt important per donar cobertura a la creixent demanda de participació detectat per part de la societat. Un dels principals motius d’aquesta demanda és l’actual context de crisi i des dels organismes públics consideren que és fonamental definir què és voluntariat i quin és el seu marc d’actuació.
Creu Roja Lleida va ajudar un total de 13.336 persones afectades per la crisi econòmica al llarg del 2011, la qual cosa representa un increment del 10 per cent respecte al 2010. Aquestes són dades de l’última memòria d’activitat de Creu Roja Lleida, que també reflecteix que la Institució Humanitària a Lleida tenia al final de 2011 un total de 1.732 persones voluntàries a tota la província i 14.743 socis i sòcies.
En la presentació de la memòria, el president de Creu Roja Lleida, Mariano Gomà, acompanyat per la vicepresidenta, Rosa Maria Niubó va explicar que degut a la crisi, la Institució Humanitària s’ha proposat reorientar els seus programes, de manera que la seva prioritat sigui “ser més a prop de la gent que més ho necessita i d’ajudar a la gent que no té res o que té moltes mancances”.
Tot i les dificultats actuals, el president ha comentat que l’entitat manté el nombre de persones sòcies, la qual cosa vol dir que “la societat de Lleida dóna suport a la institució i, per tant, els hi agraïm molt la seva fidelitat”. Durant la roda de premsa també s’ha comentat que aquest any 2012 es preveu un augment del 20% en l’atenció a les persones en risc d’exclusió social.
En total, Creu Roja Lleida va atendre durant el passat any 33.951 persones. D’aquesta xifra, fins a 13.336 usuaris corresponen als projectes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social adreçats a pal·liar l’impacte social de la crisi, que engloben les actuacions dels àmbits d’Intervenció Social, Ocupació i Gent Gran i Atenció a la Dependència de la institució humanitària
La setmana passada, el subdirector general de Promoció d’Indústries Culturals i de Mecenatge del Ministeri de Cultura va expressar que un dels objectius de la futura Llei del Mecenatge, entre d’altres, és tractar d’equilibrar l’abundància de fundacions i l’absència de filantrops arreu de l’Estat.
Segons Faustino Díaz, subdirector general de Promoció d’Indústries Culturals i del Mecenatge del Ministeri de Cultura, la llei que regula actualment les fundacions a l’Estat espanyol és excessivament “liberal”. El motiu que addueix per fer aquestes declaracions és el fet que les fundacions reben ajuts públics i, en canvi, tenen molts beneficis i exempcions impositives.
Davant d’aquesta situació, el responsable ministerial diu que així com les fundacions gaudeixen d’aquest règim beneficiós per elles, en canvi, no hi ha un reconeixement públic de la figura del filantrop. Com a conseqüència, defensa que la nova llei ha d’aconseguir solucionar aquest fet.
La justificació d’aquesta iniciativa és dotar als filantrops d’un marc jurídic i de reconeixement social.
Segons fonts ministerials, al mes de setembre es presentarà un avantprojecte de llei abans de la seva deliberació al Congrés. Aquest avantprojecte recollirà noves mesures, encara que Faustino Díaz ja ha avançat que no serà possible incrementar els avantatges del mecenatge com a conseqüència de les circumstàncies econòmiques actuals.
Les principals millores previstes per la nova llei són l’increment de desgravació fiscal, per això es vol augmentar la deducció a l’IRPF fins el 70% i incrementar el percentatge de la base liquidable fins el 20%.
També es vol crear un registre en el que consti qui dona i a quina finalitat. En aquest cas encara no s’ha decidit si aquest registre serà públic o no .
La previsió és que encara que la llei s’aprovi al llarg de 2012, entrarà en vigor al 2013 i les disposicions fiscals no es faran efectives fins el 2014.
El passat 26 de juny el Govern de la Generalitat va aprovar la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Aquesta normativa vol contribuir a eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana la memòria prèvia a l’inici de l’Avantprojecte de llei per la igualtat efectiva entre homes i dones. Actualment, en aquesta matèria, regeix la llei orgànica 3/2007 de de 22 de març per a la igualtat efectiva entre dones i homes. La nova regulació té com a objectiu prioritari aconseguir la construcció de noves referències de relació entre dones i homes basades en el respecte.
Una altra de les principals qüestions que vol abordar la nova normativa és establir mecanismes per que les administracions públiques catalanes impulsin polítiques i actuacions per eliminar el sexisme de les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques.
La nova norma neix amb tres objectius bàsics com són executar una política que garanteixi i desenvolupi els drets de les dones, assolir una societat on els homes i les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i garantir que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats dels dos col·lectius.
Lleida, que anys enrera va esdevenir un referent en matèria de cooperació, veu ara com l'AOD municipal està al llindar de la desaparició després dels reiterats incompliments de l'equip de govern a la Paeria.
La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ha obtingut resposta després de molts mesos demanant a la Paeria que, amb la transparència que mereixen, facilités a les entitats i a la ciutadania el percentatge real dels pressupostos municipals dedicat a cooperació i solidaritat. Tard, però les xifres han arribat. Números que constaten l’incompliment total de les promeses en cooperació que fa tan sols uns mesos va fer, de manera reiterada, l’alcalde Àngel Ros. Incompliments que situen la cooperació municipal al llindar de la desaparició, amb una previsió per sota del 0,3% per al 2012. Lleida deixa de ser referent en cooperació a cop de retallada de l’equip de govern.
Al maig de 2011 Àngel Ros es comprometia a destinar, com a mínim, l’1% del pressupost municipal a les polítiques de solidaritat i cooperació signant, en plena campanya electoral, el Compromís Municipal Contra la Pobresa. Un any després constatem l’incompliment total d’aquest compromís per part de l’actual equip de govern. Les xifres que, tard i després de reiterades demandes, ens ha fet arribar la Paeria, constaten que al 2011 la cooperació municipal se situava tot just en el 0,5% del pressupost municipal.
La tisorada amenaça la tasca de moltes ONGD de Lleida, tant als països del Sud com en la pobresa i l’exclusió social a casa nostra. Una feina més necessària que mai però que pot quedar tocada de mort si l’equip de govern compleix la previsió per aquest 2012, on accentua la caiguda en picat de la cooperació municipal fins a un 0,3% on, per acabar de reblar el clau, s’hi computaran també 70.000 euros pel reconeixement de crèdit corresponent a despesa feta al 2011.
Les entitats recorden que un percentatge és un compromís polític. La reducció del comput total del pressupost municipal ja comporta una reducció dels diners aportats a cooperació. Si, a més de reduir el pressupost municipal, també es redueix el percentatge destinat a Cooperació i Solidaritat, la falta de compromís polític esdevé flagrant.
La principal partida que computa dins el compromís del 0,7% és la Convocatòria de Cooperació, que en un sol any es retalla a gairebé la meitat: 359.656€ (2011) vs. 190.000€ (2012).
Un altra partida de pes, la Convocatòria de Sensibilització, també surt molt malparada i se situa al llindar de la desaparició, amb una retallada en 4 anys de gairebé el 80%: 95.000€ (2009) vs. 20.000€ (2012)
Lleida, que ha estat un referent de ciutat solidària, veu com la tasca exemplar, quantitativament i qualitativa, que s’havia fet des del municipi en matèria de cooperació s’esmicola a cop de retallades unilaterals. Tisorades contundents i que, novament, es consumen sense ni un bri de diàleg amb el sector. Tisorades que han ignorat fins i tot els canals establerts, com el Consell Mixt de Cooperació, que és l’espai de política participada amb el sector de la cooperació i solidaritat creat al 1995. Tisorades que, amb l’excusa de la suposada crisi, hauran de carregar les principals víctimes d’aquesta: els més febles d’entre els febles.
Les 36 entitats que integren la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida exigim a l’equip de govern un replantejament urgent. Altrament poden ser els responsables de la desaparició de la cooperació municipal a Lleida, que en el seu dia havia esdevingut un model a seguir.
Les 36 entitats de l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
L’objectiu d’aquest acte, que tindrà lloc a les 19.30h a la seu de la Coordinadora, és informar sobre el Voluntariat Internacional de curta durada a l’Àfrica o Amèrica Llatina. A més, VOLS donarà a conèixer el projecte Experiència Jove a Tànger, un camp de treball i de formació per a joves.
La Llei de centres de culte es va aprovar l’any 2009 amb la finalitat de facilitar l'exercici del dret de llibertat de culte, de donar suport als ajuntaments a l'hora de garantir aquest dret i de vetllar per unes condicions adequades pel que fa a la seguretat i higiene dels locals.
Algunes de les disposicions de la Llei havien generat algunes dificultats en la seva aplicació que en feien necessària la seva modificació. El nou Projecte de llei aprovat pel Govern introdueix les següents novetats importants:
1.- Els ajuntaments ja no estaran obligats a reservar sòl per a centres de culte. "Ara aquesta reserva es farà per raons de necessitat", ha assegurat Homs i ja no serà exigible si els municipis no han detectat la necessitat d’implantar nous centres de culte en el seu territori.
2.- S’elimina també l’obligació dels municipis d’adequar el planejament general a les previsions de la llei en un termini de 10 anys. Els ajuntaments no estaran obligats a fer una revisió forçosa del seu planejament quan no hi hagi una demanda o necessitat social prèvia.
3.- Les condicions tècniques i materials mínimes que han de complir els centres de culte haurà de respectar les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i els elements artístics. Homs ha posat l'exemple d'una església romànica que no tingui una sortida d'emergència.
4.- La llei estableix que els centres de culte de nova implantació hauran de disposar de les mesures d’aïllament acústic suficients per garantir la prevenció de molèsties.
5.- La modificació de la llei també preveu una ampliació fins als 10 anys del termini d'adaptació dels centres preexistents a la normativa a comptar des del 2010, per tal de no perjudicar les entitats religioses que estan portant a terme la seva activitat amb normalitat.
Diverses associacions i entitats religioses s’han oposat a la reforma per considerar que no respecta el dret de llibertat religiosa, ja que deixa a criteri dels ajuntaments la possibilitat o no d’establir un centre de culte i perquè afavoreix la desigualtat en la consideració de les confessions religioses.
Per això, us presentem el primer dels successius recursos que hem preparat i que us anirem publicant en les successives setmanes sobre com reformar els estatuts i quines novetats incorpora la llei.
Hem de tenir en compte que aquesta informació només és vàlida per a aquelles entitats que estan inscrites en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En cap cas és d'aplicació a les entitats:
La Seu d’Urgell ha acollit la XIV Trobada Provincial de Voluntaris i Voluntàries de Creu Roja Lleida, que va aplegar unes 150 persones voluntàries de gairebé totes les comarques de Lleida. La trobada, que s'ha fet aquest el dissabte 16 d’octubre, ha estat organitzada conjuntament amb la Creu Roja l’Alt Urgell i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Parc Olímpic del Segre, de l’Obra Social de La Caixa i de la Diputació de Lleida.
D’una banda, la Taula veu amb preocupació que la no revalorització de les pensions i la supressió del xec-nadó empitjorin la situació de la gent gran i els joves, dos col•lectius que ja pateixen amb intensitat la crisi econòmica. A més, adverteix que les retallades previstes en els pressupostos autonòmics i locals poden traslladar-se a altres capítols socials.
Pel que fa a la llei de dependència, la Taula dubta que es pugui complir el compromís de resoldre en sis mesos les sol•licituds, atesa la situació que fins ara s’ha viscut pel que fa als retards en els pagaments.
Per tot plegat, la Taula demana que el Govern mantingui, ara més que mai, el seu compromís de no renunciar a les polítiques socials.
Per la seva banda, el president de la Coordinadora ONG para el Desarrollo, Eduardo Sánchez, ha recordat que la crisi no pot ser una excusa per a incomplir la responsabilitat internacional amb els més vulnerables, especialment ara que pateixen l'impacte d'una crisi que no han generat.
Ariane Arpa, directora general d'Intermon Oxfam, va proposar que els països de la Unió Europea estableixin una Taxa a les Transaccions Financeres que gravi amb un 0,05% els moviments de capitals, i que es posin em marxa mesures de cara a castigar l'evasió fiscal a través dels paradisos fiscals.
