Amb un format dinàmic i atractiu, pretén facilitar ar a les entitats i usuaris interessats tota el que cal saber sobre el Cens.
Nova pàgina web del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana
La Direcció Generalde Política Lingüística estrena nova pàgina del Cens d’entitats de la llengua catalana, amb un format dinàmic i atractiu, per tal de facilitar a les entitats i usuaris interessats tota el que cal saber sobre el Cens.
El menú principal consta de cinc apartats, on l’usuari trobarà informació sobre què és el cens, les entitats que hi formen part, què cal fer per inscriure’s i un últim apartat amb documentació complementària: estadístiques, articles, legislació, etc.
El Cens d'entitats de foment de la llengua catalana agrupa fundacions i associacions que duen a terme activitats per fomentar la llengua catalana, dins del seu àmbit d'actuació. Actualment en formen part 142 entitats. Cada any, de l’1 de gener al 30 d’abril, s’obre un període d’inscripció i renovació al cens. Com a resultat de la convocatòria del 2014 el Cens ha crescut un 18% respecte a l’any anterior.
Pàgina del Cens d’entitats: www.gencat.cat/llengua/cens
És una iniciativa a les xarxes socials impulsada pel Departament de Cultura per recollir els llocs dedicats a Pompeu Fabra arreu dels territoris de parla catalana
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa el projecte mapaFabra, una iniciativa a les xarxes socials que pretén recollir en un mapa les imatges dels espais dedicats a Pompeu Fabra a diferents indrets dels territoris de parla catalana, amb l’objectiu de visualitzar el reconeixement que té la figura del mestre. La iniciativa s’emmarca en els Premis Pompeu Fabra, que es lliuraran el proper 8 d’abril. La mecànica del mapaFabra consisteix a compartir fotos de llocs dedicats a Pompeu Fabra a Twitter, citant @llenguacatalana i afegint-hi l’etiqueta #mapaFabra, l’adreça i la població on s’ha pres la imatge o bé les coordenades. També s’hi pot participar compartint-les al mur de la Pàgina Llengua Catalana de Facebook. Totes aquelles persones que facin aportacions participaran en el sorteig d’un lector de llibres electrònics. La participació estarà oberta fins al 2 de juny. Les persones que facin les seves aportacions fins al 4 d’abril, podran assistir a l’acte de lliurament dels V Premis Pompeu Fabra, el dia 8 d’abril, al Palau de la Generalitat. Per fer-ho només han de fer arribar les dades (nom i cognoms i adreça de correu electrònic) i la fotografia que hagin aportat al #mapafabra a l’adreça dgpl.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/llengua/mapafabra
L'acte es durà a terme com a cloenda de l’exposició “Català, llengua d’Europa” i comptarà amb intervencions d'experts en l'àmbit digital i les noves tecnologies.
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la taula rodona Català, espai digital, que es durà a terme com a cloenda de l’exposició “Català, llengua d’Europa”, el dijous 30 de gener a les 18h, a l’Edifici de la Generalitat a Girona (Espai Santa Caterina, carrer de Joan Maragall, 2). A l’acte hi intervindran experts en el tema, amb la finalitat de fer conèixer al públic la importància de la llengua catalana en el món digital: Apps, xarxes socials, programes de gestió, navegadors, telefonia mòbil, sistemes operatius, xarxes socials...
Les persones interessades cal que confirmin assistència a l'adreça electrònica o al telèfon indicats a la invitació adjunta.
Més informació: www.gencat.cat/llengua/exposicio
El passat 25 de novembre de 2013, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lliurar a la presidenta del Parlament de Catalunya l’Informe de política lingüística 2012.
El passat 25 de novembre de 2013, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lliurar a la presidenta del Parlament de Catalunya l’Informe de política lingüística 2012, que conté informació sobre el coneixement i l’ús de les llengües de la població de Catalunya, la realitat de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat, les actuacions més rellevants de política lingüística, amb un apartat dedicat al marc legal que té incidència en matèria lingüística:
El nou portal va ser presentat a l’acte de commemoració dels 10 anys d’existència del programa el passat 21 de novembre.
El programa Voluntariat per la llengua ha estrenat nou portal: www.vxl.cat, que va ser presentat a l’acte de commemoració dels 10 anys d’existència del programa el passat 21 de novembre. En el nou espai web hi ha diferents apartats amb informació de caràcter general, notícies, actes i activitats al voltant del programa i molts materials pensats per ajudar a practicar català entre les parelles lingüístiques. També es pot trobar informació sobre els descomptes en diversos equipaments culturals i establiments de tot Catalunya que ofereix el carnet de Voluntariat per la llengua.
Impulsat per la Direcció General de Política Lingüística i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, Voluntariat per la llengua és un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. D’aquesta manera, les persones que es volen llançar a parlar català agafen seguretat i les que el parlen habitualment s’acostumen a no canviar de llengua innecessàriament. En deu anys d’existència del programa, s’han creat més de 80.000 parelles lingüístiques. Així mateix, els participants en el programa han pogut gaudir de nombroses activitats culturals i d’una xarxa d’entitats i establiments col·laboradors que els han acollit i donat suport.
Portal Voluntariat per la llengua
Facebook Voluntariat per la llengua
Twitter Voluntariat per la llengua
La commemoració dels 10 anys del Voluntariat per la llengua es tancarà dijous 21 de novembre en un gran acte de celebració a la Fàbrica Moritz de Barcelona.
La commemoració dels 10 anys del programa Voluntariat per la llengua, al voltant de la qual s’han organitzat activitats arreu del país, es tancarà el dia 21 de novembre en un gran acte de celebració que tindrà lloc a la Fàbrica Moritz de Barcelona i que comptarà amb la participació del periodista Jordi Puntí, la companyia de teatre The Mortimers i la banda Always Drinking Marching Band.
En deu anys d’existència del programa, s’han creat més de 78.000 parelles lingüístiques que han facilitat la conversa en català a persones que volien agafar fluïdesa, perdre la vergonya i parlar-lo de manera natural. Així mateix, els participants en el programa han pogut gaudir de nombroses activitats culturals i d’una xarxa d’entitats i establiments col·laboradors que els han acollit i donat suport.
Voluntariat per la llengua
Pàgina Voluntariat per la llengua a Facebook
És la pàgina Facebook oficial del Voluntariat per la llengua i pretén ser el punt de trobada de tota l'activitat relacionada amb el programa a les xarxes socials.
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat la pàgina Facebook oficial del Voluntariat per la llengua, que pretén ser el punt de trobada de tota l'activitat relacionada amb el programa a les xarxes socials.
Des de facebook.com/vxlcat s’informarà de les activitats i novetats que hi tenen relació i recollirà també aspectes d’interès general. En breu, el Voluntariat estrenarà un compte oficial a Twitter.
El programa Voluntariat per la llengua, que enguany celebra 10 anys d’existència, promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.
L’actriu Montserrat Carulla rebrà el premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística que concedeix l’Associació Llengua Nacional. L’acte tindrà lloc al Centre Moral i Cultural del Poblenou el dia 3 de maig.
L’Associació Llengua Nacional lliurarà el Premi Ramon Aramon i Serra a l’actriu Montserrat Carulla per la seva trajectòria en defensa i lleialtat a la llengua catalana. L’acte tindrà lloc al teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou, una entitat amb més de cent anys d’història, que a desenvolupat una tasca en els camps educatius , culturals, esportius i d’esbarjo.
El premi porta el nom de Ramon Aramon i Serra, un filòleg català que va fer possible la supervivència de l’Institut d'Estudis Catalans en la clandestinitat després que el regim franquista el fes desaparèixer. El premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística reconeix, doncs la tasca d’una persona en la defensa de la llengua catalana arreu.
L’any 2012 el premi va ser atorgat a Pep Guardiola, ex entrenador del Barça, per la dignificació el prestigi internacional que va donar al català.
L’Associació Llengua Nacional treballa des de l’any 1991 per la promoció i el manteniment de la llengua catalana. La seva revista Llengua Nacional és un referent en el camp de la llengua catalana i compta amb la participació de persones de reconegut prestigi dins de la sociolingüística i la lingüística. La revista té com a objectiu afermar la llengua catalana en tots els camps, fomentar-ne la normalització, respectant-ne la riquesa i variants dialectals,
L’edició anual del Correllengua no està assegurada. La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana ha expressat que el projecte de consolidació i creixement del Correllengua 2013 està en perill.
Davant la gairebé desaparició de les aportacions publiques i la caiguda de les donacions dels associats, l’entitat va posar en marxar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma TotSuma i, a falta de nou dies per a la finalització del projecte, només ha assolit el 55% de l’objectiu necessari (5000€).
El poc èxit de la campanya de micromecenatge no suposa que s'anul·li el Correllengua d'aquest any, però sí ajustar o suprimir algunes de les activitats inicialment, tal com assegura l'entitat.
El proper dia 30 d’abril finalitza el termini per sol·licitar la inclusió al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana. En aquest Cens es poden inscriure totes aquelles entitats que tenen com a finalitat als seus estatuts el foment de la llengua catalana o que duen a terme activitats per impulsar-ne el seu ús.
Tal i com ja vam informar al mes de gener a Xarxanet, enguany s’ha tornat a obrir el termini per sol·licitar la inclusió de les entitats al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana.
El termini va començar el passat 1 de gener i finalitza el proper dia 30 d’abril, per tant, estem en els últims dies per sol·licitar la inclusió o renovació al Cens en aquest any 2013.
Per poder accedir al Cens és necessari que les entitats estiguin constituïdes legalment abans de l’1 de gener d’enguany i que als seus estatuts es reculli com a finalitat el foment de la llengua catalana o que duen a terme activitats per impulsar-ne el seu ús.
Els Cens es va crear a l’any 2002 i actualment en formen part 86 entitats
Recordem que estar inscrites al cens, també lliura avantatges fiscals en relació als donatius que puguin rebre les entitats, ja que a la llei la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, es va establir una deducció a l’IRPF del que es pot beneficiar tota aquella persona que faci donatius a favor d’associacions que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d’aquestes entitats del Departament de Cultura.
Per donar-se d’alta al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, les associacions i fundacions han de presentar la seva sol·licitud a la Direcció General de Política Lingüística junt amb la documentació requerida: composició de junta, estatuts, document d’identitat de la persona representant de l’entitat i la memòria de les activitats de foment de la llengua catalana dutes a terme al llarg de l’any anterior a la sol·licitud.
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana ha iniciat una campanya per captar finançament pel Correllengua 2013 a través del micromecenatge.
L’objectiu és assolir 5.000€ que es destinaran íntegrament a ampliar i millorar els recursos i materials (exposicions, jocs, marxandatge, audiovisuals...) que s'ofereixen als organitzadors locals, ajudar a la planificació dels actes i millorar-ne la seva difusió.
Fins el 26 d’abril, l’organització dóna la possibilitat de fer aportacions que oscil·len entre els 5€ i els 300€. En funció del import, els participants rebran diferents productes de marxandatge. El 15% de cada donació podrà ser desgravat a la propera declaració de Renda.
El Correllengua, amb disset anys d’història, és el moviment més actiu i més fortament arrelat al conjunt de terres de parla catalana, que treballa per a la promoció de la llengua i la cultura del país, a través d’una aposta festiva, participativa i transversal. Actualment, més de 150 viles, barris i ciutats del Principat i més de 300 arreu dels Països Catalans participen del moviment.
En 10 d’anys d’existència, el programa Voluntariat per la llengua del Departament de Cultura de la Generalitat ha format 71.478 parelles lingüístiques, més de 10.000 en el darrer any.
El Voluntariat per la llengua és un programa de cohesió social que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics de català (aprenents) amb persones que el parlen de manera habitual (voluntaris) per tal que puguin parlar en un context real, sent un instrument per a la població nouvinguda.
Els aprenents són persones entre 30 i 39 anys, majoritàriament d’origen estranger: un 64% provenen de diferents punts d’Amèrica del Sud i, en menor mesura, de Nord d’Àfrica, de la Unió Europea i de l’Amèrica Central. Un 23% són de l’Estat Espanyol, un 8,2% de Catalunya i un 8,2% no especifica el seu origen.
Pel que fa el perfil dels voluntaris tenen una mitjana d’edat entre 50 i 65 anys i són catalans en la seva majoria, tot i que un 6,7% són de l’Estat Espanyol i un 3,6%, d’origen estranger. Segons els impulsors, en els últims anys s’ha observat la participació de persones que van començar com a aprenents i actualment fan de voluntaris.
El programa de Voluntariat per la llengua va ser una iniciativa pionera a Catalunya que, amb el temps, s’ha portat a d’altres territoris. Les Illes Balears, al País Valencià, a Andorra i a la Vall d’Aran per a l’occità ja han adaptat un model semblant. També ha tingut ressò internacional amb propostes similars a la província de Bolzano (Itàlia) i a la regió de Flandes (Bèlgica).
De fet, l'any 2005, el programa Voluntariat per la llengua va ser reconegut per la Comissió Europea com una de les 50 millors pràctiques de reforç per a l’aprenentatge d’una llengua que s’estaven portant a terme a la Unió Europea.
Els materials escrits en llengua materna ajuden a reforçar l'alfabetització dels alumnes i a construir una base sòlida per a l'aprenentatge. Amb aquesta convicció, la UNESCO posa l'èmfasi del Dia Internacional de la Llengua Materna, 21 de febrer, en la necessitat i importància de comptar amb llibres en llengua materna per a l'educació.
Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural tangible i intangible d'arreu del món. Cada any, però, desapareixen dotzenes de llengües. De fet, la UNESCO calcula que en poques generacions s'extingiran el 50% de les 6.000 llengües que es parlen en l'actualitat. Amb l'objectiu de promoure la preservació i protecció de la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, des de l'any 2000, cada 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Es va triar aquesta data en memòria dels incidents que van tenir lloc a Dhaka, capital de Bangla Desh, el 21 de febrer de 1952. La policia i l'exèrcit de l'estat pakistanès, que ocupava llavors el país, van obrir foc sobre els estudiants que es manifestaven pel reconeixement de la seva llengua, el bangla, com a idioma oficial.
L'edició d'enguany de la diada està dedicada als llibres en llengua materna pel seu potencial per millorar l'educació. La UNESCO indica que per a l'adquisició del llenguatge i l'alfabetització de la llengua materna és desitjable comptar amb el suport de recursos escrits com ara llibres, cartilles i llibres de text, per tal de donar suport a les activitats orals. Moltes llengües, però, no tenen forma escrita.
Lingüistes locals i internacionals, especialistes en educació, mestres... treballen juntament amb els pobles indígenes d'Amèrica Llatina o diferents ètnies a Àsia per desenvolupar l'ortografia dels seus idiomes i així generar material escrit, bàsic per a l'educació en la seva llengua, així com per preservar la cultura i tradició. La diada d'avui dóna suport a aquestes iniciatives, tot destacant la seva importància.
L'ús de les noves tecnologies per produir textos i llibres i el cost relativament baix de la impressió digital són també prometedores formes de produir materials escrits d'una manera econòmica. La UNESCO confia que així es facilitarà un accés més ampli a la llengua escrita i es fomentarà l'educació en llengües minoritàries.
En el marc d'aquesta diada, Som Escola desenvoluparà a principis de març la campanya "Enllaçats per la llengua".
Òmnium Cultural engega aquest mes de setembre la campanya Vols practicar el català? Tira-t’hi de cap! del programa Voluntariat per la llengua per promoure l’ús social del català.
El programa Voluntariat per la llengua té per objectiu facilitar que les persones que tenen coneixements bàsics de català puguin practicar-lo de forma distesa en un context real i relaxat.
Òmnium Cultural posa en contacte les persones que volen practicar el català i agafar fluïdesa amb persones voluntàries que parlen el català habitualment i que poden disposar d'un mínim de 10 hores durant 10 setmanes.
En el marc d’aquest programa, Òmnium Cultural engega ara a Barcelona la campanya Vols practicar el català? Tira-t’hi de cap! per impulsar l’ús social de la llengua.
Òmnium demana la col·laboració dels seus socis i simpatitzants de Barcelona, a qui demana que ajudin en la difusió de la campanya.
Per a més informació, podeu adreçar-vos al correu voluntariat@omnium.cat o trucar al 933 069 626.
Tres entitats de defensa de la llengua catalana, es reuneixen amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell i amb el director de la Ràdio Municipal per expressar la seva preocupació per la manca de concreció respecte a l’ús del català com a llengua vehicular en aquest mitjà de comunicació.
El document amb el que l’Ajuntament de Sabadell fa l’encàrrec de servei públic de ràdio municipal a una empresa és el Contracte Programa, i l’empresa amb qui estableix aquest contracte és la Societat Gestora Comunicacions Audiovisuals de Sabadell.
Doncs bé, Òmnium Sabadell, la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental i la Coordinadora d’Associacions per la llengua catalana (CAL) han detectat que en el nou Contracte Programa no es prioritzava el català com a llengua vehicular i d’ús habitual a la ràdio municipal.
Per a aclarir aquest tema es van reunir el passat 14 de juny amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell i amb el director de la Ràdio Municipal.
A la reunió, el regidor de Cultura, Juan Carlos Sánchez va expressar la voluntat de l’ajuntament de que la ràdio continuï treballant amb els mateixos criteris lingüístics que s’han aplicat des de la seva creació. També, davant el fet que el text del nou Contracte Programa és massa genèric en aquests termes lingüístics, i per deixar ben tancat el tema, el regidor es va comprometre a incloure un nou punt al contracte que remarqui literalment que “cal prioritzar el català com a llengua d’ús habitual i de cohesió social a la programació de Ràdio Sabadell”.
Aquest compromís ha estat valorat molt positivament per part de les tres entitats que van sol·licitar la reunió. Tot i així mantenen ferma la seva voluntat de vetllar pel compliment d’aquest compromís i per la defensa del català en termes generals.
El passat dia de Sant Jordi la plaça dels Àngels de barcelona va ser escenari d'una acció en què es va formar un mural humà. A vista d’ocell es podia llegir el lema el català llengua comuna. Aquesta acció es va enregistrar i aquesta semana s’ha estrenat a la xarxa el muntatge final, el vídeo del muralmob per la llengua.
Els participants a l’acció, ben alineats, van formar cadascuna de les lletres del lema, amb uns globus vermells a les mans, dels quals penjaven uns paperets amb desitjos sobre la llengua escrits per ells mateixos. A més de fer enlairar els globus cap al cel en un simbòlic acte col·lectiu, els participants també van dir-hi la seva:
“Tant és quin sigui el color de la meva pell o l’origen dels meus pares.”
“Tothom que aprèn el català li dóna un accent diferent i això m’encanta.”
“M’agrada el català perquè em fa igual que els meus amics.”
La iniciativa ha estat organitzada per la Plataforma per la Llengua i per 23 associacions de persones immigrades. L’objectiu és el de sensibilitzar sobre la necessitat de fer del català el vincle entre tots els ciutadans d’arreu del món que viuen al nostre país, l’element comú a totes les persones nouvingues, l’element inclusiu, vertebrador en definitiva d’una societat multicultural com la nostra.
La Xarxa Social Twitter va emetre un comunicat indicant que obria el procés de traducció al català. Aquest fet arriba després d'un any de la creació de la campanya #twitterencatala
Es ben sabut el desconeixement de moltes empreses d'aplicacions d'Internet, d'arreu del món, sobre l'existència de la llengua catalana. Alguns no la desconeixen però, per decisions polítiques internes o externes, prefereixen seguir amb l'herència cultural dels 40 anys de prohibició de la nostra llengua. D'altres també poden desconèixer l'existència del català per simple desconeixement, però gràcies a què la comunitat d'usuaris poden modificar el codi del programa, perquè està sota llicència programari lliure, l'aplicació pot ser traduïda a la llengua materna de Ramon Llull.
Twitter era una d'aquestes empreses que desconeixia l'existència del català i, a més a més, tampoc té alliberat el codi intern de l'aplicació per a ésser traduït. Amb aquestes dos fets, la traducció d'aquesta eina 2.0 al català resultava complicada. Però no la voluntat de milers d'usuaris catalans. Aquesta voluntat es va fer evident a la xarxa amb la campanya #twitterencatala iniciada per l'Albert Cuesta a principis del 2011. Encara més evident va ser la piulada massiva, utilitzant l'etiqueta #twitterencatala, que es va realitzar el 17 de setembre del 2011 a les vuit del vespre, on també va participar l'inventor del concepte web 2.0 Tim O'Reilly.
Catalans ask @jack @biz and @dickc to allow translation of Twitter into Catalan in massive tweet of #twitterencatala bit.ly/mPCSRN
— Tim O'Reilly (@timoreilly) septiembre 17, 2011
Ahir mateix Twitter va comunicar que obria el procediment per traduir aquesta xarxa social al català. Per a col·laborar amb aquest procediment us heu de donar d'alta al "Translation Center" i entrar al “Twitter Glossary” per començar a proposar traduccions o votar la traducció més correcte. En el cas que us impliqueu a traduir aquesta xarxa social, podeu consultar el Termcat per a resoldre possibles dubtes.
The Translation Center is now open for #Afrikaans, #Basque, #Catalan, #Czech, #Greek, and #Ukrainian. Join us at translate.twttr.com!
— Translator(@translator) mayo 16, 2012
Concloure la traducció pot arribar a ser efectiva en pocs dies si hi ha forces usuaris que hi vulguin col·laborar. La traducció al àrab es va realitzar en una setmana. Es tardarà més en traduir els 5000 termes? Potser sí o potser no, però el que sembla que no faltarà és la voluntat de la gent en realitzar-ho.
La Xarxa Social Twitter va emetre un comunicat indicant que obria el procés de traducció al català. Aquest fet arriba després d'un any de la creació de la campanya #twitterencatala
Es ben sabut el desconeixement de moltes empreses d'aplicacions d'Internet, d'arreu del món, sobre l'existència de la llengua catalana. Alguns no la desconeixen però, per decisions polítiques internes o externes, prefereixen seguir amb l'herència cultural dels 40 anys de prohibició de la nostra llengua. D'altres també poden desconèixer l'existència del català per simple desconeixement, però gràcies a què la comunitat d'usuaris poden modificar el codi del programa, perquè està sota llicència programari lliure, l'aplicació pot ser traduïda a la llengua materna de Ramon Llull.
Twitter era una d'aquestes empreses que desconeixia l'existència del català i, a més a més, tampoc té alliberat el codi intern de l'aplicació per a ésser traduït. Amb aquestes dos fets, la traducció d'aquesta eina 2.0 al català resultava complicada. Però no la voluntat de milers d'usuaris catalans. Aquesta voluntat es va fer evident a la xarxa amb la campanya #twitterencatala iniciada per l'Albert Cuesta a principis del 2011. Encara més evident va ser la piulada massiva, utilitzant l'etiqueta #twitterencatala, que es va realitzar el 17 de setembre del 2011 a les vuit del vespre, on també va participar l'inventor del concepte web 2.0 Tim O'Reilly.
Catalans ask @jack @biz and @dickc to allow translation of Twitter into Catalan in massive tweet of #twitterencatala bit.ly/mPCSRN
— Tim O'Reilly (@timoreilly) septiembre 17, 2011
Ahir mateix Twitter va comunicar que obria el procediment per traduir aquesta xarxa social al català. Per a col·laborar amb aquest procediment us heu de donar d'alta al "Translation Center" i entrar al “Twitter Glossary” per començar a proposar traduccions o votar la traducció més correcte. En el cas que us impliqueu a traduir aquesta xarxa social, podeu consultar el Termcat per a resoldre possibles dubtes.
The Translation Center is now open for #Afrikaans, #Basque, #Catalan, #Czech, #Greek, and #Ukrainian. Join us at translate.twttr.com!
— Translator(@translator) mayo 16, 2012
Concloure la traducció pot arribar a ser efectiva en pocs dies si hi ha forces usuaris que hi vulguin col·laborar. La traducció al àrab es va realitzar en una setmana. Es tardarà més en traduir els 5000 termes? Potser sí o potser no, però el que sembla que no faltarà és la voluntat de la gent en realitzar-ho.
Enigmes, endevinalles i jeroglífics, però sobretot l’enginy, són els ingredients necessaris per participar al Llenguadrac, un concurs en que la llengua catalana i les xarxes socials són les protagonistes.
El dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, començarà al Facebook i al Twitter el Llenguadrac: l’enigma de Sant Jordi, un concurs on l’enginy i el domini de la llengua catalana són fonamentals. El Llenguadrac consta de 3 categories: lletres parladores, endevinalles i jeroglífics, hi poden participar totes aquelles persones majors de 14 anys que estiguin seguint el twitter de la Direcció General de Política Lingüística i aquells que a la seva pàgina de facebook s’hagin fet fans del concurs. Els guanyadors seran aquells que acumulin més punts a les xarxes socials.
Des del dia 23 i fins al dia 27 d'abril, cada dia es publicarà un enunciat de passatemps per categoria que els participants hauran de contestar responent a la piulada, en cas del Twitter, o comentant la publicació al facebook. El primer concursant que respongui correctament rebrà 5 punts i els deu concursants següents 1 punt cadascun. Les solucions als passatemps es publicaran el dia següent.
Els premis consisteixen en carnets d'un any del Club TR3SC, entrades a diferents espectacles i lots de productes i llibres en català a més d'una tauleta tàctil Android amb wifi. El dia 3 de maig es comunicaran els guanyadors i el dia 5 es farà l’entrega de premis .
El concurs Llenguadrac és una proposta de l’Institut d’Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb la col·laboració del Club de Culura TR3SC. Es va crear l’any 2011 en el marc de l’Any de la Paraula Viva i per homenatjar a Avel·lí Artís Gener, Tísner, que entre molts altres aspectes va ser un enigmista.
Podeu trobar més informació a la pàgina web de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura convoca enguany tres línies de subvencions entre les quals inclou, per primera vegada, una línia adreçada específicament a empreses que incorporin la llengua catalana en productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals (aplicacions per a mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, videojocs, etc.) o que portin a terme actuacions destinades a garantir l’ús oral de la llengua catalana en l’atenció al públic. Les altres dues s'adrecen, respectivament, a iniciatives d’entitats sense ànim de lucre adreçades a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya, i a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana.
Podeu consultar les bases i els terminis de presentació de sol·licituds a:
http://www.gencat.cat/llengua/subvencions
“Benvinguts a Catalunya: un país i una llengua per descobrir” és el títol del material editat per la Plataforma, per tal de moure a la curiositat als turistes que no coneixen la realitat catalana. El català és més parlat que diversos idiomes oficials a la Unió Europea, i donar a conèixer això, entre d'altres coses, és l'objectiu dels 5.000 exemplars del llibret que es distribuiran als principals destins turístics catalans.
El llibret, si també teniu curiositat, el podeu descarregar des d'aquest enllaç.
A més de l'objectiu abans descrit, el llibret conté correspondències de paraules d'ús comú en un entorn turístic, també en alemany, francès i castellà, i no s'oblida destacar que el català és una llengua parlada per uns 9 milions de persones. Més dades estadístiques les podeu veure a la nota de Plataforma per la Llengua.
El material ha estat elaborat per la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili.
