L’Eduard i els seus fills de 10 i 11 anys s’han proposat el repte #206kmxSETEM, en què recorren 206 km de la ruta transpirinenca GR11. Un desafiament esportiu amb un objectiu solidari!
Caminaran un total 73,5 hores amb un desnivell acumulat de 12.115 metres. El repte és aconseguir 2.000 euros en donatius, que es destinaran íntegrament a les activitats i projectes de SETEM Catalunya.
Van començar el 5 de juliol a Candanchú i ja porten més de 100 quilòmetres recorreguts! L’objectiu és acabar el dia 20 d’aquest mes a Estaon.
Per col·laborar-hi, tothom qui ho vulgui pot finançar quilòmetres, a un preu de 10 euros el quilòmetre.
Podeu seguir la seva aventura a través del seu blog, on coneixereu tots els detalls del projecte i podreu fer-hi aportacions.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i el Departament de Benestar Social i Família han presentat avui la campanya per marcar la casella de fins d'interès social en la declaració de la renda.
La campanya, presentada aquest dimecres 30 d’abril, sota el lema El millor de la declaració de la renda, anima la ciutadania a destinar una part dels seus impostos als col·lectius més desfavorits mitjançant la casella de fins d’interès socials de la declaració.
La roda de premsa s’ha celebrat al Centre de Dia d’Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat i ha comptat amb la presència de la consellera del Departament de Benestar Social i Família, Neus Munté; la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras; i el director de l’àrea Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, Toni Garín.
Durant la roda de premsa, Àngels Guiteres ha insistit que marcar la casella de fins socials no solament no té cap cost pel contribuent sinó que permet que moltes entitats se’n beneficiïn.
Concretament, l’any passat es van recaptar 271 milions d’euros que van beneficiar 6 milions de persones mitjançant 1135 programes de 447 entitats socials de tot l’Estat.
A més, la consellera Neus Munté ha recordat que marcar la casella de fins socials no és incompatible amb marcar la casella de l’Església, atès que es poden marcar totes dues de manera que el 0,7% de l’IRPF del contribuent es destini a cadascuna de les dues opcions.
La campanya s'adreça a tots els contribuents i, sobretot, a aquell 32% de catalans que encara no marca cap casella.
Tot i això, Catalunya és la comunitat de l’Estat on un percentatge més elevat de contribuents –el 48%- marca la casella de fins socials.
Gràfic del Dossier de premsa de la campanya
Àngels Guiteres ha destacat també que, en l’actual situació de crisi i per poder “millorar la inversió social cal començar per marcar la casella de fins socials”, que la presidenta de la Taula d’Entitats defineix com a una “oportunitat perquè s’ampliïn les polítiques socials”.
En aquest sentit, la campanya insta els ciutadans a fer ús del seu dret a decidir sobre la destinació d’una part dels seus impostos marcant la casella de fins socials que permet finançar projectes d’entitats socials adreçats a col·lectius vulnerables com ara persones amb discapacitats, gent gran, infància, etc.
Pel que fa a la polèmica sobre la gestió del 0.7%, Neus Munté ha afirmat que el govern seguirà treballant per relclamar a l’Estat el compliment de les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem segons les quals són les comunitats autònomes i no l’Estat qui hauria de gestionar i distribuir els ajuts procedents del 0,7%.
És la Generalitat a la que li correspon, en el marc de les seves competències exclusives, la tramitació, resolució i pagament d’aquestes ajudes. En aquesta reivindicació no farem ni un pas enrere. Neus Munté
Un estudi alerta sobre la utilització d'algunes aplis a la muntanya. Algunes no són realment efectives.
Segons informa la revista Desnivel, un estudi alerta que algunes aplis són molt poc fiables en cas d'esllavissaments de neu. L'estudi ha estat elaborat pel Centre d'Esllavissaments de Canadà i ha estat publicat relativament fa poc. En aquest estudi, fins i tot es citen els noms de les aplicacions, fet que denota el missatge d'importància que vol enviar el centre.
Les aplis mencionades en l'estudi són les següents: iSis Intelligent Rescue System, Snog Avalanche Buddy i SnoWhere. Totes aquestes han sigut desenvolupades en diferents estats europeus i s'han presentat com alternatives al sistema de rescat ARVA. Tot i així, algunes d'elles avisant de que no són escuts màgics. Ho podeu veure en el següent vídeo promocional.
Els transmissors de senyals ARVA transmeten a 457kHz i compleixen certs estàndards internacionals. Comunicant a 457kHz poden enviar senyals i aquesta pot travessar la neu, i fins i tot zones de roques o arbres. Complint certs estàndards, les transmissions s'emeten i arriben a transmissors, i receptors, de diferents marques. El problema està què aquestes aplis funcionen amb mòbils que tenen poca força de transmissió i recepció, i no compleixen els estàndards internacionals perquè funcionin en diferents marques.
L'arribada dels telèfons intel·ligents ha arribat acompanyat de moltes aplis. La majoria d'aplis són útils i poden facilitar la vida dels usuaris, però algunes poden complicar-la molt. Per anar a la muntanya cal portar el material adequat, però s'ha de tenir molta informació del que estem portant.
En un futur és possible que els telèfons mòbils puguin disposar de GPS molt potents i transmissors a 457kHz, però de moment cal assegurar-se la vida comprant el material adequat.
Font d'informació: Desnivel
Aquest recull pot ajudar molt a analitzar la presència de la teva entitat a les xarxes socials. Captar tota la informació que es genera de la vostra entitat és molt important. Algunes d'aquestes eines ja han estat explicades en altres recursos de Xarxanet.
La Generalitat de Catalunya ha fet públic el llistat de guardonats aquest 2013 amb la Creu de Sant Jordi. Entre les 15 entitats que rebran el guardó honorífic hi ha el Centre Moral d’Arenys de Munt i el Centre Moral i Cultural del Poblenou.
El dia 30 d’abril la Generalitat va fer públics els noms de les 25 personalitats i les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi. Aquest guardó es una de les màximes distincions que concedeix la Generalitat i valora els serveis prestat per persones i entitat a Catalunya.
El Centre Moral d’Arenys de Munt, que actualment està celebrant el seu centenari, ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi per la defensa de la identitat catalana que s’ha fet des de l’entitat, per les seves activitats en l’àmbit de la dansa tradicional i escènic, a més d’afavorir la cohesió d’Arenys de Munt a través d’una estreta col·laboració amb altres entitats i amb l’Ajuntament.
El Centre Moral i Cultural del Poblenou, una entitat centenària, fundada l’any 1910, ha estat reconegut per la tasca sostinguda que ha dut a terme en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport i el lleure, i el seu treball de cohesió social i dinamització del barri del Poblenou dins la ciutat de Barcelona.
Han estat guardonats també amb la Creu de Sant Jordi l’Agrupació Excursionista Catalunya, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell, l’Associació de Sant Tomàs Pro-Persones amb Retard Mental d’Osona (PARMO), el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, la Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona, el Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya, l’Escola de Música Joan Llongueres, la Fundació Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, el Gremi de Marejants – Societat Marítima i Protectora de Tarragona, el Reus Deportiu i la Societat Coral L’Esperança.
Podeu consultar la llista copleta d’entitats i persones guardonades a la pàgina web de la Generalitat .
La creu de Sant Jordi
Generalitat va crear el Premi Creu de Sant Jordi l’any 1981 per distingir les persones i les entitats que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat, on en el pla cívic i cultural.
Fins ara, el Projecte Boscos de Muntanya ha estat escollit entre els 16 projectes finalistes que opten als ajuts EOCA – European Outdoor Conservation Association per al 2013, associació europea d'empreses de material de muntanya que dóna suport a projectes de conservació d'arreu del món.
Fins el 28 de març, hi ha una votació oberta perquè el públic esculli els projectes guanyadors. Amb aquest ajut el Projecte Boscos de Muntanya consolidaria les setmanes de voluntariat ambiental que organitza per aquest any, com ja ho va fer l'any 2012 amb un dels ajuts EOCA 2012.
Si voleu donar suport a l'entitat, podeu participar en la votació des d'aquí o fer-ne difusió entre els vostres contactes.
En què consisteix Projecte Boscos de Muntanya?
L'Associació d'Amics del Projecte Boscos de Muntanya és una entitat sense ànim de lucre que preserva i millora els boscos i paisatges tradicionals de muntanya al Pirineu català amb l’organització d’estades de voluntariat per a adults i la difusió de la importància dels boscos de muntanya.
Les estades al bosc són d'una setmana, tot integrant els voluntaris en les tasques de silvicultura i gestió forestal, que es realitzen seguint els criteris dels propietaris i dels enginyers forestals comarcals del Pallars Sobirà, la Cerdanya i la Val d'Aran i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Aquest any ha obert fins a dues estades per Setmana Santa, que ja són plenes de participants. A l’estiu, organitzarà tres setmanes més al juliol i principis d'agost a la Cerdanya i tres setmanes a l’agost al Pallars Sobirà.
El Projecte Boscos de Muntanya és part de la Fundació Bergwaldprojekt, amb 25 anys d'història a Suïssa, Alemanya, Àustria i Ucraïna.
Per més informació, consulteu el web del Projectes Boscos de Muntanya i les estades del 2013.
El proper 16 de març, Arenys de Munt donarà el tret de sortida als actes de la Capitalitat de la Sardana. En total, s’han programat gairebé un centenar d’esdeveniments i iniciatives vinculades a la sardana i a la cultura popular que es desenvoluparan fins que la ciutat de Barcelona agafi el relleu l’any 2014.
En el marc de la capitalitat, Arenys acollirà la presentació de la formació The New Catalan Ensemble al costat d’Andrea Motis i Joan Chamorro, el primer Aplectrònic pels joves, concerts de la Cobla Sant Jordi, efemèrides com el 125è aniversari de La Principal de la Bisbal i el 25à aniversari de La Principal d’Amsterdam, o els Premis Capital de la Sardana. Tanmateix, no tot seran activitats sardanístiques. També se celebraran jornades poètiques, sessions sobre l'art de la cuina i Vinyacat, maridatge de vins i música tradicional, així com actes sobre patrocini i mecenatge adreçades a les entitats de cultura popular. L’artista santpolenc Perejaume i la cuinera Carme Ruscalleda són alguns noms més destacats que participaran en algunes de les activitats.
L’alcalde d’Arenys, Josep Manel Ximenis, ha explicat que el pressupost del projecte se situa a l’entorn dels 200.000€, però per fer front a una part important del cost global de la Capitalitat s’apostarà pel micromecenatge.
Aprofitant la presentació d’Arenys com a capital de la Sardana, el president de la Federació Sardanista de Catalunya (FSC), Joaquim Rucabado, va anunciar la fusió de les tres principals entitats d’àmbit nacional que treballen pel món de la sardana –la FSC, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular- amb la voluntat de ‘crear una única estructura més potent i eficaç que aglutini totes les pràctiques i objectius d’aquest sector’.
Arenys de Munt ha estat el municipi designat per acollir, l’any 2013, la primera edició de la ‘Capital de la Sardana’, una iniciativa presentada ahir pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb les tres entitats sardanistes més importants de Catalunya. El projecte vol convertir, durant un any, una població diferent en un punt de trobada pel món de la sardana, la dansa catalana i la societat.
La Capital de la Sardana comptarà amb una programació continuada i es preveu que esdevingui un pol d’atracció cultural, turístic i econòmic i una oportunitat per dinamitzar i rellançar la projecció de la seu que aculli aquest esdeveniment.
La Capital de la Sardana substitueix l’antic esdeveniment de la Ciutat Pubilla de la Sardana i uneix en un mateix projecte a la Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, i l'Obra del Ballet Popular, i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.
Amb la voluntat d’apropar la gent als boscos de muntanya, el projecte ja fa quatre estius que organitza estades d’una setmana per tal que, a través de la participació activa, es conegui de primera mà l’ecosistema del bosc de muntanya i les seves necessitats de gestió.
El darrer torn d’aquest any
Aquest cop, 14 voluntaris, guiats i acompanyats per un cap de projecte, tres caps de colla i una cuinera, han estat l’equip que durant una setmana s’han immergit al bosc, a l’entorn de Montenartró (Llavorsí), realitzant les següents tasques, en coordinació amb els tècnics del parc natural i els propietaris forestals:
- Recuperació d’un antic camí que comunica el poble de Montenartró amb l’ermita de Sant Joan de l’Erm Vell i finalització del camí del roure que duu fins a un exemplar centenari.
- Actuació per pal•liar l’erosió d'un afluent del Noguera Pallaresa, a través de bioconstruccions amb fusta.
- Participació en censos del gall fer (Tetrao urogallus), espècie protegida a Catalunya des del 1988.
En definitiva, una experiència significativa d'apropament (o "de retorn") al medi natural i de convivència en i amb la natura, molt ben valorada per part dels participants tant per la intensitat de la vivència com per la professionalitat dels organitzadors.
D’on ve el projecte?
El Projecte Boscos de Muntanya s’emmarca en la iniciativa europea «Bergwaldprojekt», sorgida a mitjans dels anys 80 als Alps suïssos a partir de la crisi de la pluja àcida que amenaçaven els boscos de muntanya. Actualment «Bergwaldprojekt» és present també a Suïssa, Àustria, Alemanya i Ucraïna.
Per més informació, consulteu el web.
