Google ha presentat tres eines que ajudaran a gestionar millor la crisis de Filipines. Entre aquestes eines hi ha un mapa col·laboratiu.
A vegades dona la sensació que la gent només coneix la vessant d'oci de les noves tecnologies; associa les xarxes socials amb perdre el temps, els missatges de Whatsapp en només enviar acudits gràfics i els vídeos del Youtube per només escoltar música. Però les noves tecnologies, sobretot les relacionades amb les TIC, poc a poc estan demostrant la versió d'utilitat que tenen elles mateixes. I sobretot la utilitat en casos d'emergència.
Google ha presentat el passat dilluns un conjunt d'eines per ajudar als damnificats del tifó Haiya-Yolanda, tifó que ha arrasat Filipines i ha deixat el dolorós nombre de 10000 morts. Aquestes eines són les següents:
Google, sempre intenta deixar la seva empremta a tots els racons del món però una vegada més ha demostrat ser sensible amb les persones que estan patint les conseqüències d'un desastre natural.
Font d'informació: The Next Web
Es tracta d'un llibre de fotografies de gran format del Francesc Muntada, "Parcs i espais naturals de Catalunya", valorat en 35 euros, gràcies a la col·laboració de l'Editorial Alpina.
Per obtenir-lo, la proposta de l'entitat és donar-se se d'alta com a soci al web del Projecte Boscos de Muntanya per una quota mínima de 30 euros anuals o bé l'oferta especial de 50 euros per a 2 anys (quotes del 2013 i el 2014).
Per què fer-se soci?
A més d'endur-se un exemplar del llibre, esdevenint soci es col·labora a fer possible que cada any el Projecte Boscos de Muntanya pugui acostar més persones a més boscos del Pirineu.
També permet participar amb avantatges especials a les trobades de socis (que inclouen sortides guiades i activitats), rebre un obsequi anual i un informe explicant a què destinen els diners de les persones associades.
Properament, les persones que donen suport econòmic al Projecte Boscos de Muntanya també podran gaudir de preus especials i descomptes en productes i activitats d'establiments de les comarques on es desenvolupa el projecte.
Si voleu aconseguir el llibre i, alhora, donar suport al Projecte Boscos de Muntanya, ho podeu fer des del seu web.
La nit del 25 al 26 de setembre de 2012, una immensa riuada es va escampar per Terrassa, Sabadell, Rubí i altres poblacions del Vallès Occidental, arrasant barris sencers, provocant gairebé un miler de morts i deixant 12.000 damnificats. Davant la inoperància de les institucions, el paper de centenars de voluntaris –especialment de l’escoltisme i altres organitzacions juvenils- va ser clau per atendre les víctimes i restablir la normalitat a les zones afectades.
Tal dia com avui de fa 50 anys, durant tota la tarda, una pluja intensa descarregava al Vallès. El que semblava ser una tempesta típica de l’estiu mediterrani es va convertir en una de les desgràcies naturals més fatídiques –si no la pitjor- que va patir Catalunya durant el segle passat. La riuada es va endur barriades senceres a diverses ciutats, arrossegant cadàvers a desenes de quilòmetres de distància. La xifra oficial de víctimes mortals és de 617, tot i que diversos historiadors parlen d’un miler de morts. Els supervivents van veure com l’aigua s’havia endut casa seva i tot el que havien construït amb anys d’esforços i penúries.
Davant d’aquesta situació, es va despertar una gran solidaritat entre els veïns i diverses organitzacions juvenils, com els Minyons Escoltes, es van implicar per ajudar els damnificats. Treure la runa, recuperar cossos i identificar-los, atendre les persones afectades... la tasca ingent de centenars de voluntaris va compensar la inoperància de l’administració pública. És difícil aplegar totes les actuacions que es van fer de forma desinteressada, tot i que sí que tenim constància d’alguns exemples.
Un dels testimonis escrits que han perviscut és el de Francesc Clua, aleshores membre de l’Agrupament Mossèn Norbert Font i Sagué, situat al carrer Portal Nou de Terrassa, que va relatar les seves vivències a “Les riuades del Vallès”, el setè capítol del Monogràfic de la història de l’escoltisme, editat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i la Fundació Josep Sans (que podeu consultar i descarregar-vos accedint a aquest enllaç). Clua recorda les seves primeres impressions sobre els barris afectats: “L’espectacle era increïble: carrers sencers arrasats, ni una casa dreta, les ruïnes de quatre parets convertides en pous d’aigua amb persones intentant buidar-los per mirar de recuperar els cossos dels familiars que creien que hi eren sepultats”.
Clua es van reunir l’endemà mateix de la riuada amb altres responsables de moviments juvenils d’Església de Terrassa, com la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i la JAC (Joves d’Acció Catòlica), per veure què podien fer. “No solament els joves ens vam mobilitzar, també molts adults, a títol individual o com a gent de col·lectius de veïns, d’Església, etc.”, recorda. “L’aiguat ens va agafar, sortosament, units i organitzats”. I de seguida es van posar en marxa: “Vam poder aplegar una bona colla de nois i noies, adolescents la majoria, als que vam donar la consigna següent: que anessin en parelles als diversos barris afectats i que tota persona que trobessin que no pogués assegurar que tingués un lloc on dormir aquella nit, la portessin al Centre [Social Catòlic de Terrassa]”.
Però els terrassencs no van ser els únics agrupaments que es van mobilitzar. Jordi Bonet, comissari general de Minyons Escoltes de l’època, va visitar ben aviat la zona per veure com podien col·laborar. Hi va haver grups que van anar a posar injeccions contra el tifus i el tètanus a Molins de Rei. A Rubí, les Noies Guia van netejar cases inundades, però van ser obligades a retirar-se quan van aparèixer les càmeres de Televisió Espanyola i van ser substituïdes per les “muchachas de la Sección Femenina”. La població es va indignar, l’alcalde va plantar cara i va ser destituït. Altres escoltes i guies van col·laborar a nivell individual.
Malgrat la duresa de les circumstàncies, Clua guarda un gran record de la tasca duta a terme. “El jovent sortint de la feina o de l’escola ens aplegàvem al Centre Social Catòlic a ajudar les persones que, per torns, anaven atenent els diversos serveis durant el dia; era un ambient fantàstic; gent dels diversos moviments juvenils –els escoltes i les guies segurament érem majoritaris- convivint tot fent servei”.
Des d’altres espais també es van fer accions solidàries molt importants. El periodista Joaquín Soler Serrano, oposant-se a les directrius del règim, va fer un programa especial sobre la catàstrofe des dels micròfons de Ràdio Barcelona. També va fer una crida a la solidaritat que va aconseguir recaptar 30 milions de pessetes, tot i que segons algunes fonts, aquests diners no van arribar mai a les víctimes.
A banda de l’ajuda que van prestar als afectats, la mobilització dels escoltes va tenir també altres conseqüències positives. “L’ajut prestat pels escoltes (...) fou un servei que prestigià socialment el moviment i contribuí a conscienciar molts ròvers de les condicions de vida proletàries a barriades de barraques que mai no s’havien d’haver deixat construir en zones amb evident perill d’inundació”, segons expliquen Albert Balcells i Genís Samper al llibre L’escoltisme català (1911-1978).
Amb metodologies que faciliten la participació, els DGS volen preguntar-se, en comunitat, com fer realitat una societat sostenible, compartint iniciatives, coneixements i preguntes, i creant xarxes per tirar endavant projectes. Els organitzadors també parlen de "formar part d'un moviment global vinculat a la Conferència de Nacions Unides Rio+20, enfocat a difondre la importància de la sostenibilitat".
La societat civil participa a les grans trobades internacionals sobre sostenibilitat
A Barcelona, el DGS serà el 18 d'abril a Torre Jussana, Av. Vidal i Barraquer 38 (metro L-3, Montbau), de 9 a 14 h. També hi han programats al llarg del 2012 trobades a Reus i a Madrid. El cost de la participació és de 10 euros que es faran afectius en el moment del Diàleg, i és recomanable una inscripció prèvia adreçada al correu electrònic dialogosglobalessostenibilidad@gmail.com.
Els DGS previstos a Catalunya i a Espanya s'integren en un moviment global ciutadà, amb trobades a Suïssa, Maurici, Brasil, Kenya, Congo, Burundi, Zimbabwe, Índia, Nova Zelanda i Suècia. Com a moviment global pretén arribar a les grans trobades internacionals sobre la governança del desenvolupament sostenible com la Conferència Internacional Estocolm+40 i la Cimera Mundial Rio+20.
A Catalunya i a Espanya, impulsen els DGS la Societat per l'Aprenentatge Organitzatiu Espanya i l'Associació The Natural Step Espanya.
Després de les inundacions que van afectar 21 milions de persones al Pakistan, un estudi de Save the Children demostra que el 90% dels infants que les van patir, presenten ara alguna mena de trauma psicològic, amb quadres d’ansietat, depressió i fòbies.
L’estudi s’ha fixat en nens i nenes d’entre 5 i 15 anys de Muzaffargarh, Rajanpur, Punjab y Khyber Pakthunkhwa.
Els seus resultats indiquen que el 87% dels infants afectats pateix estrès o mostra agressivitat, el 75% no és capaç d’expressar-se bé i el 70% se sent insegur, té por d’altre gent, de l’aigua, la foscor i els espais oberts.
A més, la manca d’aliment provocada per la destrucció de camps de cultiu ha fet que molts nens i nenes s’hagin vist en l’obligació de treballar per ajudar a les seves famílies. Concretament, se n’han detectat ja uns 6.000 casos. Pel que fa a les nenes, a més, s’han registrat 300 matrimonis en les zones afectades per les pluges.
Lucía Losoviz, responsable de programes internacionals de l’ONG, advertia que aquests infants necessiten ajut per superar els traumes emocionals i evitar que arrosseguin problemes d’inseguretats i baixa autoestima tota la seva vida.
En aquest sentit, Save the Children ha establert 174 àrees segures per jugar i uns 130.000 infants han estat atesos amb els programes de recolzament emocional.
En memòria dels sis mesos de les inundacions, Save the Children ha publicat també una entrevista amb una nena que assisteix a un d’aquests espais segurs i que explica les seves vivències d’ençà de les inundacions.
Es tracta d'un manual que fa una crida a l'acció. A més de justificar la necessitat de conservar els espais naturals i de repassar l'actuació que hi fan les diferents administracions públiques, el llibre se centra en reconèixer i impulsar el paper que les entitats conservacionistes i de custòdia del territori, les empreses, els propietaris forestals i també els ciutadans hi poden fer.
És per això que el segon bloc del llibre, el més extens, va dirigit als agents que conformen aquest sector privat i ciutadà, amb un caràcter marcadament pràctic, que s’estructura a través de 12 estratègies i 32 vies d'actuació.
Voluntariat ambiental
Pel què fa l'estratègia del voluntariat, s'anima a les entitats a organitzar activitats de voluntariat en els espais naturals, a les empreses a organitzar activitats de voluntariat corporatiu en aquests espais, i als ciutadans a participar en aquestes activitats siguin jornades sobre el terreny, camps de treball o voluntariat especialitzat (com és el cas de col·laborar en estudis i recerques o en tasques que requereixen alguna habilitat especial).
La presentació del llibre
En l'acte de presentació - que va tenir lloc el 20 d'octubre al Museu M . Colet de Barcelona- Xavier Basora, co-autor de la publicació i soci d'X3 Estudis Ambientals, va constatar que la pèrdua de biodiversitat és el principal problema ambiental a escala global juntament amb el canvi climàtic i que a casa nostra estem per sota de la mitja europea en la implicació de la societat civil en els espais naturals.
La presentació -que també va comptar amb Ramon Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i Eliseu T. Climent , portaveu de l'Institut del Territori i coordinador de la publicació- també va servir, a més de molts altres aspectes tècnics, perquè Miquel Rafa, director de l'Àrea Territori i Medi Ambient de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i també Joandomènec Ros, catedràtic d'Ecologia de la UB i conseller del CADS, recordessin els valors espirituals que ens lliguen a la natura i la necessitat de recuperar la motivació profunda de retornar-hi.
És cosa de tots
Aquest llibre vol reconèixer la tasca de tots els ciutadans compromesos amb la conservació de la natura, però sobretot pretén ser un punt de partida per aconseguir implicar més persones i col•lectius en un objectiu que ens afecta a tots: conservar la riquesa natural del nostre país.
El Programa de la ONU per al Medi Ambient (Pnuma) i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura han creat la web protectedplanet.net. Aquest plana ofereix un cercador que t'apropa a més de 150.000 espais naturals protegits del planeta, ja siguin pars nacionals, reserves mineres, ...
El cercador ens ofereix les últimes imatges de satèl·lit d'aquestes àrees protegides, i molt més. Complementa la informació amb dades sobre les espècies en perill d'extinció, la vegetació o tipus de terreny, i la possibilitat de que els visitant d'aquesta plana web puguin compartir les seves fotografies i diaris de viatge, creant un espai on compartir interessos.
La plana combina els serveis que ofereix Google Maps per mostrar les imatges per satèl·lit, les descripcions ofertes per la wikipedia (en anglès), les fotografies geolocalitzades de panoramio i la possibilitat de compartir la informació trobada en les xarxes socials facebook i twitter o difondre-la fent servir digg o el marcador col·laboratiu del.icio.us.
Amb aquesta plana, la Pnuma vol promoure el turisme en aquests espais naturals protegits, contribuint a aportar ingressos a les comunitats dels entorns de les zones protegides, potenciant la industria del ecoturisme.
Dins del seu programa "Conservació del litoral i el medi marí", a més de les seves tasques d'estudi i conservació, l'entitat ofereix diverses activitats naturalistes per gaudir de la bellesa paisatgística d'aquests paratges i de la biodiversitat que acullen, així com una jornada de voluntariat ambiental per actuar després de l'estiu, en què els ecosistemes han sofert més pressió degut a una major freqüentació.
A l'espai natural protegit del Castell-Cap Roig, amb el suport de l'Ajuntament de Palamós i amb la col·laboració amb altres entitats, ofereix el següent programa (o més informació aquí):
A la Punta de la Móra, amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, organitza les següents activitats (o més informació aquí):
Geòlegs del Món és una organització sense ànim de lucre que treballa per a la cooperació al desenvolupament amb un caràcter tècnic. Les principals línies d'actuació són la gestió dels recursos naturals i dels riscos geològics orientades a elaborar informació geològica i eines de suport per a l'ordenació territorial, l'abastament d'aigua, la divulgació i la formació en els camps de les ciències de la Terra.
Fruit dels diferents projectes que ha desenvolupat la ONG sorgeix aquesta exposció que vol donar a conèixer que els desastres d'origen natural són evitables, mostrant les problemàtiques associades als fenòmens d'origen natural així com les mesures de prevenció que es poden portar a terme.
Aquesta exposició sensible, solidària, objectiva i crítica, per donar a conèixer i analitzar els desastres ocasionats per causes d'origen naturals, va acompanyada d'una xerrada de presentació inaugural amb un suport audiovisual i preten ser intinerant arreu dels municipis.
Per això si com a entitat o ajuntament esteu interessades en la proposta podeu demanar-la contactant amb geòlegs del món a traves del mail pxd@geolegsdelmon.org.
