El nou President de Justícia i Pau, Eudald Vendrell, explica a Xarxanet el camí de l'entitat d'ara en endavant i les prioritats de la nova Junta: "No serà un trencament ni un canvi de rumb".
Fa escassament deu dies l'advocat Eudald Vendrell era nomenat nou President de Justícia i Pau i agafava així el relleu del seu predecessor, Arcadi Oliveres. Amb una primera reunió ja celebrada amb Vendrell com a President i amb molta feina per endavant, comparteix amb Xarxanet de manera sincera i modesta, quina és la direcció que adoptarà l'entitat des d'ara i, en principi, fins d'aquí a 4 anys, període que dura el càrrec de presidència.
Hi ha nombroses causes per les quals lluitar. Quines són les prioritats de Justícia i Pau?
El món és ple d'injustícies i malauradament no podem arribar a totes, però ho intentem. En aquests moments l'objectiu és la defensa del dret al treball i la denúncia de l'explotació que es dóna en el món laboral. L'atur, la impossibilitat de negociacions col·lectives, els tancaments d'empreses o les retallades en seguretat social. Però l'explotació dels treballadors toca també a les persones immigrants, que formen un col·lectiu encara més feble i que encara es pot defensar menys. Les barreres d'entrada i la insensibilitat europea i també espanyola són fruit del desequilibri que hem creat entre les nostres societats. La situació d'aquestes persones i la forma en què se n'abusa i es trafica amb elles ha de ser condemnada. Justícia i Pau creu que la majoria d'aquests problemes són fruit o conseqüència d'una mala gestió i un abús dels poders econòmics. Per tant, una redistribució (que pot semblar utòpica però per la qual hem de lluitar) i un canvi d'estructures socials, polítiques i econòmiques; com més enllà arribin més podrem reduir aquests desequilibris.
Com ho feu?
Amb estudi, divulgació i denúncia. Veure quines són les injustícies i donar-los veu. No podem sempre donar la solució però sí ens posem a disposició i col·laborem amb qui ho necessita. Per exemple, a través de jornades d'estudi i de reflexió, amb suport a grups de treballadors, participació en campanyes i amb estudis dels quals en fem difusió per fer saber quina és la realitat. Una altra eina és el voluntariat, que a Justícia i Pau es focalitza als centres penitenciaris, amb la prèvia denúncia del sistema de penes. Paral·lelament hi ha també una forta branca que es focalitza en els drets de la infància, aquí i arreu.
"Treballen amb estudi, divulgació i denúncia; donant veu a les injustícies"
Quin és el rol de Presidència?
La Junta és escollida per tota l'Assemblea de socis i les decisions són col·legiades. És a dir, el President no té un poder absolut. A Justícia i Pau mana l'Assemblea en primer lloc i, donat que no sempre es pot reunir, la Junta de govern. Les decisions es prenen en reunions de Junta, formada avui per 10 persones. Hi ha hagut una renovació de 5 persones, cosa que vol dir que hi ha una continuïtat de 5 persones. El canvi de presidència i el canvi de junta no significa una ruptura.
No hi ha trencament, doncs?
No. En tant que els objectius a aconseguir són els que la Junta anterior ja tenia en ment, no hi ha un canvi de direcció. La meitat de la Junta es manté i les línies a seguir són com hem comentat al principi, el món del treball i el de la immigració. Fa poques setmanes ja vam iniciar les jornades de reflexió per determinar cap a on vol anar Justícia i Pau. Ara és moment de posar-se en marxa. Fa escassament vuit dies que vaig ser nomenat president. Cal ara escoltar propostes, veure prioritats, iniciatives i marcar el full de ruta. Però de ben cert, no serà un trencament ni un canvi de rumb.
"Justícia i Pau és viva, coneix els problemes i hi lluita amb tanta radicalitat com sigui necessària"
Hi juga algun paper l'Església?
Justícia i Pau és una entitat que neix des de l'Església per donar resposta a problemes socials. Existeix una qüestió formal referent als estatuts, que estan inscrits en el Bisbat i que per tant el nomenament de Presidència el fa el Bisbe o l'Arquebisbe. Un pas més enllà, Justícia i Pau s'inspira en els valors cristians de la solidaritat i de la dignitat humana. Tot i que les imatges i sovint el que ens arriba de l'Església no és exactament aquesta idea i que no sempre és la que voldríem, sí creiem en el missatge del cristianisme i de l'església dins el qual hi ha un contingut d'uns valors de defensa de les persones que, desgraciadament, no tenen tanta sort.
Joan Gomis va treballar pel creixement d’iniciatives col·lectives. Arcadi Oliveres va donar veu a les causes per les que lluita Justícia i Pau. Quina etapa encapçalarà Eudald Vendrell?
Intento ser modest en les aspiracions. Possiblement per condicions personals no podré malauradament participar en tants actes com feia l'Arcadi. Només que puguem consolidar el que hem fet fins ara i treballar amb els nous reptes, em sentiré satisfet. El principal és no aturar-nos i continuar endavant.
Què suposa assumir aquest càrrec?
Responsabilitat i por. Si després de tants anys a Justícia i Pau em van proposar assumir aquest rol i és necessari, faré tot el que estigui a la meva mà per fer-ho el màxim de bé i sobretot sempre que compti amb el suport de Junta i Assemblea. Després d'haver estat a l'Institut de Drets Humans i entitats d'àmbit teòric o acadèmic, Justícia i Pau és viva. Coneix els veritables problemes de la societat i intenta dir-hi alguna cosa amb tota la radicalitat que sigui necessària. És una enorme satisfacció i il·lusió.
Segons informa la Conferència Episcopal Tarraconense, el proper més d’abril deixarà la presidència, després de tretze anys en el càrrec.
L'economista Arcadi Oliveres deixarà la presidència de Justícia i Pau al mes d'abril, segons va informar la Conferència Episcopal Tarraconense. Arcadi Oliveres porta més de trenta anys vinculat a Justícia i Pau, i l’any 2001 va accedir al càrrec de president, després de la mort del seu predecessor, Joan Gomis.
El passat 17 de gener, Arcadi Oliveres va rebre un homenatge a Esplugues de Llobregat per part dels Amics de Justícia i Pau amb la participació de prop de 150 persones de diferents diòcesis de Catalunya. Hi van assistir, entre altres, Joan Enric Vives, l'arquebisbe d'Urgell, que va ser delegat episcopal de Justícia i Pau de Barcelona entre el 1979 i el 1994;i l'actual director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, així com diversos vicaris episcopals i el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig. Durant l'acte es va projectar un curtmetratge d'homenatge a aquest activista social, on es destacava la seva trajectòria vital "de treballador incansable per la pau i els drets humans".
Arcadi Oliveres va néixer a Barcelona l’any 1945, va estudiar Ciències Econòmiques a la UB i es va doctorar l’any 1993. És professor d’economia a la UAB des de l’any 1980. Des de ben jove s’ha implicat en moviments socials i cristians, vinculant-se a Pax Christi i posteriorment a Justícia i Pau. L'abril passat va anunciar que es presentava per la candidatura Procés Constituent, juntament amb la monja Teresa Forcades.
Arcadi Oliveres, Teresa Forcades o Pablo Ley, són alguns dels protagonistes de «Veus pel canvi», un llibre sobre el canvi social finançat a través de la plataforma de micromecenatge Llibres a mida.
L’any 2013 es van organitzar a la universitat de Humboldt, Berlín, un seguit de conferències per parlar de l’actual model polític, social i econòmic d’occident i de la crisis que el sistema capitalista està vivint. Durant els dies 24 i 25 de maig, Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, Klaus-Jürgen Nagel, Pablo Ley i Jordi Pigem van participar en aquestes ponències emmarcades en el cicle «Veus pel canvi» organitzat per GROC Kulturprojecte.
D’aquestes ponències n’ha resultat un llibre «Veus pel canvi» que editarà Llibres a mida finançat a través del micromecenatge i que recull les reflexions fetes pels cinc ponents. El filòsof Jordi Pigem va donar una mirada antropològica i filosòfica a la realitat actual; l’economista Arcadi Oliveres va fer un retrat sobre els principals errors del sistema econòmic i les seves aberracions apostant per un canvi de tendència i proposant alternatives; el politòleg Klaus-Jürgen Nagel expert en Ciències Socials i Filosofia va oferir una mirada sobre la transició nacional de Catalunya i els moviment socials que cada dia prenen més rellevància al sud d’Europa; la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades va parlar de l’ètica del sistema capitalista; I el dramaturg Pablo Ley va concloure amb la importància del rola social de la cultura i la importància que té en la construcció d’una societat més justa.
Està previst que el llibre estigui publicat el febrer de 2014.
Llibres a mida
És una plataforma de micromecenatge que ofereix la possibilitat de publicar llibres de manera senzilla. Llibres a mida valora els projectes i les propostes, en cas de acceptar la proposta demanen als autors un objectiu de finançament que s’haurà d’aconseguir en 40 dies.
Més informació al seu web.
El Centre Heura, ha editat el primer conte per a nens i nenes on s'explica la realitat de les persones sense sostre. Una forma d’explicar als més petits la difícil situació que viuen les persones sense llar.
El Centre Heura va organitzar el passat 25 de maig la Festa de la Primavera, una jornada lúdica i reivindicativa amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca que desenvolupa l’entitat i paral·lelament debatre i parlar sobre les causes de la pobresa i les conseqüències de la crisi actual. En el pregó inaugural el Centre Heura va dir que es plantava: “Ens plantem contra les retallades socials i contra un sistema que fomenta l'exclusió. I ens plantem sembrant oportunitats perquè creiem que tota reivindicació ha d'anar acompanyada d'alternatives”.
Durant la Festa es van posar a la venda els contes il·lustrats “Em dic Pep i visc al carrer”. Aquest conte ha estat realitzat per quatre dones que de forma gratuïta l’han escrit, dibuixat, maquetat i imprès. Elles són Laia de Ahumada, Blanca Martí, Inês Castel-Branco, l’Elisenda d'Agpograf Impressors.Després de la festa el Centre encara té alguns exemplars per aquelles persones interessades que es vulguin acostar a la seva seu.
Un dels actes centrals va ser la xerrada de l’economista Arcadi Oliveres, que va parlar sobre la pobresa i la crisi, causes i conseqüències. I acte seguit el periodista Xavier Solà, de la Nit del Ignorants de Catalunya Ràdio, va animar al públic a participar en una tertúlia on tothom va poder dir la seva.
Centre Heura
El Centre Heura ofereix des de fa catorze anys un servei d’acollida per persones sense llar orientat a recuperar la dignitat de la persona. Està situat al Barri de Gràcia i el seu objectiu és crear un espai d’atenció social on les persones sense sostre poden relacionar-se i on se’ls ofereixi un acompanyament orientat a recuperar la seva autoestima i dignitat.
Més informació en aquesta notícia: “Les persones que viuen al carrer es tornen invisibles”
La VIII Jornada de Voluntariat en l’àmbit de la salut, organitzada per la FCVS, se centrarà en l’impacte que tenen les desigualtats econòmiques del moment actual en la salut de les persones. Tindrem la participació de: Arcadi Oliveres i Lucía Artazcoz.
Els serveis de salut fins ara han estat universals i han donat serveis a tota la població permetent reduir d’alguna manera l’impacte de les diferències socioeconòmiques en la salut de les persones. Però en un context de major precarietat econòmica i laboral acompanyat de les dificultats del finançament dels serveis sanitaris, les diferències han augmentat i les entitats han de fer front a nous reptes, amb menys recursos.
La Jornada va destinada a totes aquelles persones que intervenen en aquests programes de voluntariat hospitalari i sociosanitari o bé que tenen sensibilitat en matèria de salut.
COMITÈ ORGANITZADOR:
–Dra. Paola Jubert, directora de la Fundació Jubert Figueras
–Sra. Rosana Moyano, coordinadora de voluntariat d’ AACIC
–Sra. Tina Parayre, coordinadora de voluntariat
de Sant Joan de Déu Esplugues
–Sra Verònica Romero, treballadora social d’ HCAP
–Sra. Victòria Torralbo, coordinadora de voluntariat d’ AECC-Barcelona
–Sra. Montserrat Palanques, coordinadora del comitè de la FCVS.
PROGRAMA (PROVISIONAL)
9:00 Acreditacions
9:30 Benvinguda:
Sra. Francina Alsina, presidenta de la FCVS
Dr. Manuel del Castillo Rey, gerent de l’Hospital Materno Infantil Sant Joan de Déu
Sra. Montserrat Grané en representació de la Secretaria de participació social i local del Departament de Salut
10:00 Ponència I Situació actual de crisi i desigualtats socials Dr. Arcadi Oliveres, Doctor en economia i president de Justícia i Pau
10:40 Ponència II Les desigualtats socials i el seu impacte en la salut Dra. Lucía Artazcoz, Dra. en medicina i directora de l'Institut de Serveis a la Comunitat de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
11:15 Pausa
11:45 Taula rodona:Sanitat per a tothom? Sr. Rossend Hernández, gerent de l’Associació salut i Família Juristes Socials. (Pendent de confirmar) Plataforma per a la salut universal (Pendent de confirmar) Modera: Dra. Paola Jubert, metgessa intensivista i directora de la F. Jubert Figueras
12:45 Debat: El paper del voluntariat. Fins on arriba? Sra. M. Elena Alfaro, psicòloga i directora d’ARED Sra. Victòria Torralbo, treballadora social i coordinadora de voluntariat de l’AECC Modera: Sra. Anna Varderi, psicòloga i gerent de la F.O.I.E.Villavecchia
13:30 Pausa per dinar
15:00 Mostra d’entitats:Noves propostes de voluntariat en temps de crisi. Diferents entitats de voluntariat presentaran nous programes de voluntariat en un format obert i de diàleg flexible al servei de la comunicació entre els assistents.
17:00 Cloenda Sra. Pilar Díaz, vocal de salut de la FCVS.
Aquest home polifacètic que fa unes 350 conferències a l'any i sempre té alguna cosa a dir als mitjans de comunicació parla alt i clar. Els seus posicionaments en contra del sistema polític i econòmic actual fan que tingui una gran expectació mediàtica i sigui interessant escoltar les seves opinions.
Diguem prou! explica els laberints i les injustícies d'una crisi generada per molt pocs i que tots estem pagant. I apunta algunes mesures en el context dels nous moviments socials i polítics. Avui creu, contra tot el que es diu del moviment dels indignats, que la protesta no ha perdut força.
"Les ajudes als banquers en època de retallades és una immoralitat en aquests temps en els quals la gent perd la seva casa i en la majoria dels casos costa arribar a final de mes"
En aquest llibre es denuncien les connexions entre banca i política. "Les ajudes als banquers en època de retallades és una immoralitat en aquests temps en els quals la gent perd la seva casa i en la majoria dels casos costa arribar a final de mes", afirma Arcadi Oliveres.
Comenta que “molta gent, està d'acord amb les meves idees, però tal vegada el problema és que els que més els donen suport no tenen capacitat ni poder econòmic/polític per poder fer canvis. Al final l'opinió pública farà que el canvi es produeixi!
ARCADI OLIVERES/PROPOSTES I OPINIONS.
Propostes per sortir de la crisi.- Per a aquest escriptor i conferenciant la crisi actual es podria solucionar a curt termini. "Hem d'eradicar el frau fiscal tant al país com als paradisos fiscals, frenar l'especulació financera que ha conduït a la caiguda de molts bancs i finalment nacionalitzar aquells bancs que han estat ajudats pel Govern. Quan fem això també tocarà processar els banquers”.
L'euro és una aberració.- Per altra banda, Oliveres considera que "l'euro és una aberració i no s'hauria d'haver creat mai. No he vist mai que països amb rendes per càpita, dèficits públics PIB per càpita, sistemes fiscals i normes diferents tinguin una mateixa moneda". Segons Oliveres, "el resultat és un desastre i els ciutadans ens hem empobrit".
Crítiques als sindicats.- Arcadi Oliveres també s'ha mostrat crític amb els sindicats, a qui ha acusat de "defensar els treballadors que tenen feina i poc els que no en tenen". En aquest sentit, considera que "la vaga general no serà un punt d'inflexió", però que la convocatòria s'ha de fer i que és un símptoma.
El suport del públic al documental d’Arcadi Oliveres ha quedat demostrat en només nou dies. I és que la productora Únicamente Severo, juntament amb l’ONG Justícia i Pau, han decidit apostar pel crowdfunding un sistema de finançament basat en les donacions individuals del públic. Des del dia 14 de setembre el documental va començar a recaptar donacions a través de la plataforma Verkami i en nou dies es va assolir l’objectiu: 3.000 euros.
Fins el 23 d’octubre es poden continuar fent donacions d’entre 5 i 300 euros. En funció de l’import s’obtenen diferents recompenses, des de sortir als crèdits de la web fins a formar part del documental. Els diners recaptats a través del "crowdfunding" es destinaran a cobrir les despeses de producció: desplaçament, lloguer de càmeres, equip de so i il·luminació, i dietes. Aquesta estratègia de finançament busca una major implicació del públic en el procés de creació i distribució i es basa en el tradicional sistema de donatius.
Difusió alternativa
Una vegada estrenada la pel·lícula se’n podrà fer difusió gratuïta a través de la xarxa i fora d’ella gràcies a la llicència Creative Commons, una alternativa al Copyright. La filosofia del documental es reflecteix en aquesta iniciativa de fer extensiva la pel·lícula a tota la societat.
Fins al moment de la seva estrena es pot anar seguint l’evolució del rodatge a través del blog del documental. Des d’aquest mateix blog, els impulsors del projecte han mostrat la seva sorpresa i gratitud per l’ampli suport rebut: “Ens emociona veure com les persones poden unir esforços per una causa, un projecte, i fer-ho possible”.
Una realitat al 2012
La idea de portar a terme un documental sobre Arcadi Oliveres va néixer al 2010 i pretén ser un viatge intimista que a través de moments quotidians que reconstrueixen el discurs i la tasca d’Oliveres. El documental inclourà també reconstruccions del passat del protagonista, des de la seva infància, passant per les primeres intervencions en els moviments de protesta i fins arribar a l’actualitat.
Oliveres està al capdavant de gairebé una desena d’organitzacions socials i des de fa 10 anys presideix la ONG Justícia i Pau. La seva lluita des de fa 40 anys per la justícia i la llibertat al món, pels drets humans, per la pau, contra la fam, la indústria militar, promovent la banca ètica i el consum responsable, quedarà reflectida en aquesta "road movie" que està previst que acabi el rodatge al 2012.
Arcadi Oliveres és economista, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l'ONG Justícia i Pau i tot un referent dels moviments socials a Catalunya. Participa sovint a conferències i taules rodones i n'hi ha força vídeos a Internet amb les seves intervencions. Aquest vídeo, però, ha tingut moltes més visites que els altres i s'ha difós per les xarxes socials arribant a molta gent.
El vídeo va ser filmat durant una conferència de la FAIV (Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès) i ha estat produït per la productora Caelowara per a la FAIV i el diari digital LibreRed.net.
També s'ha publicat un altre vídeo, segona part de la conferència de l'Arcadi, en què se centra més en les migracions modernes.
Aquí tens tots dos vídeos:
El web Engrup.cat publica una entrevista amb el president de l’entitat Justícia i Pau en el que explica la importància de l’educació en el lleure, així com de l’educació crítica.
Al vídeo, enregistrat aquest març del 2010, Oliveres també parla de la conscienciació social, de sostenibilitat, de les desigualtats socials, el poder dels mitjans de comunicació i del seu pas per l’escoltisme i el guiatge.
Font: EngrupTV.cat
Arcadi Oliveres i Boadella, reconegut activitsta per la justícia social i la pau, és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB). És expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa. Al 1981 es va vincular amb l’ONG Justícia i Pau i, des del 2001 n’és el president. A més a més, col·labora en altres moviments socials i en diverses publicacions solidàries i de crítica social.
