Ecas, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, edita una guia on s’analitza la col·laboració entre el món social i el món local i es faciliten eines i elements que afavoreixin l’èxit d’aquestes.
La publicació, que es presentarà el proper 7 de juny a la jornada de treball “Ciutats Inclusives i Plans Locals d’Inclusió en la construcció europea”, està elaborada per Frederic Cusí i Marc Botella, dos consultors especialitzats en el tercer sector social, les aliances i el treball en xarxa.
A més d’exposar diferents raons per a la cooperació i fer aliances i la definició d’una sèrie de pautes i seqüències que es poden adaptar a la realitat, els autors assenyalen 10 factors d’èxit i 10 factors de fracàs que poden ser de gran ajut a l’hora d’iniciar un procés d’aquestes característiques.
10 factors d’èxit
10 factors de fracàs
Contingut relacionat
En el Consell Executiu de dimarts 28 de maig, el govern de la Generalitat ha aprovat l’import de la contractació pública que els diferents departaments de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques hauran de destinar a entitats d'inserció sociolaboral o que treballin amb persones amb risc d'exclusió social.
Així, el Govern formalitzarà enguany la reserva social de contractes administratius d'obres, subministraments o serveis amb entitats i centres de caràcter social per valor de 5.576.350 euros, la mateixa quantitat que l’any 2012, malgrat les restriccions pressupostàries. Es tracta bàsicament de contractes d’obres i serveis de conservació manteniment de béns immobles; de serveis de missatgeria, correspondència i distribució; d’arts gràfiques; de neteja i bugaderia; de restauració, i de recollida i transports de residus, així com dels serveis i subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració.
El Consell Executiu també ha aprovat una reserva de contractació de 1.350.000 euros amb Centres especials de treball (CET); aquests centres treballen per a la integració de persones amb algun tipus de disminució, o a través de programes d’ocupació protegida, quan almenys el 70 per cent dels treballadors afectats siguin persones amb una discapacitat que els impedeixi exercir una activitat professional normal.
Tal com estableix la Llei de mesures fiscals i administratives, el Govern de la Generalitat i els seus organismes autònoms i empreses públiques han de reservar determinats contractes a fomentar els objectius socials a través de centres d’inserció laboral de persones amb alguna disminució, d’empreses d’inserció sociolaboral o d’entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social.
El passat 30 d’abril, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del Protectorat de les Fundacions i Associacions declarades d’Utilitat Pública a fi d’adequar el Protectorat a la realitat social actual amb criteris de seguretat i eficàcia.
A Catalunya tenim un gran nombre de Fundacions, i en la seva majoria desenvolupen tasques vinculades al món cultural i el tercer sector.
En aquest context, una de les qüestions que s’ha detectat és que l’actual marc normatiu no és suficient per adequar l’activitat del Protectorat a les necessitats actuals i, per aquest motiu, el Govern ha decidit impulsar una llei que doti al Protectorat dels instruments normatius necessaris per donar resposta a la nostra realitat social.
El primer pas es va donar el passat 30 d’abril, dia en que el Consell Executiu va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del Protectorat de les Fundacions i Associacions Declarades d’Utilitat Pública.
El motiu principal per tirar endavant aquest Avantprojecte és donar compliment a la disposició transitòria quarta del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, el qual, estableix el règim jurídic del Protectorat per dur a terme les funcions que legalment té encomanades i la finalitat és garantir que el funcionament de la fundació és correcte, mitjançant la verificació de la destinació i ús adequat del seu patrimoni.
Una de les principals pretensions d’aquesta nova normativa és contribuir a un funcionament més àgil de les fundacions i, per tant, augmentar la seva efectivitat.
A més, la figura del Protectorat ha d’esdevenir un garant del desenvolupament correcte tant de les fundacions com de les associacions declarades d’utilitat pública, sobretot, quan reben fons de les administracions públiques com per part de la ciutadania.
L’Avantprojecte de llei consta de vuit capítols, deu disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i dues disposicions finals. Entre d’altres qüestions, en destaquen les següents:
En general, el que es pretén amb aquesta nova normativa es atorgar al Protectorat d’una estructura més moderna d’acord amb la realitat social actual.
En front la situació econòmica actual les entitats del Tercer Sector demanen a les administracions més contractació en lloc d’haver de dependre d’ajuts o finançament públic.
La majoria de serveis que es donen des del Tercer Sector estaven garantits fins ara, o depenien de subvencions públiques. En aquest moments la precarietat de l’economia de l’estat i la greu situació en que també es troben les administracions públiques fa que aquestes subvencions siguin gairebé inexistent.
És per això que des del Tercer Sector es vol garantir la seva tasca mitjançant la contractació pública, ja que suposaria una situació més estable per les entitats, evitant les situacions de risc i d’incertesa que suposa el fet de dependre de subvencions en lloc de recursos propis.
El Tercer Sector compta amb unes 30.000 entitats que van néixer amb vocació de treballar per l’interès general i d’arribar a prestar serveis per la societat allà on l’estat en aquest moments no pot arribar. Cada vegada més, es tracta d’un sector que es va professionalitzant i que compta amb un nombre important de treballadors i de voluntaris que treballen per tal de garantir la tasca de les entitats.
Tot i això, el fet de dependre majoritàriament de subvencions com a mitjà de finançament propi posa en perill la supervivència i continuïtat de la majoria d’entitats en un context social i econòmic on la tasca de les entitats del Tercer Sector és cada vegada més necessària.
La Fundació Catalana de l’Esplai celebra el proper 28 de febrer la 2a Jornada Esplai i Municipi, un espai on poder compartir experiències i sinèrgies entre entitats d’àmbit local i l’administració pública.
La col·laboració entre organitzacions no lucratives i administracions públiques contínua sent un dels reptes als quals el tercer sector ha de fer front. Es tracten de dos agents que comparteixen la preocupació pels afers públics i per les necessitats de la ciutadania. (Anuari 2011 del Tercer Sector Social).
Amb la finalitat de millorar aquestes relacions i conèixer quines experiències d’èxit s’estan portant a terme, la Fundació Catalana de l’Esplai organitza aquesta trobada destinada tant als tècnics i polítics de les àrees d’educació, serveis socials, joventut, ciutadania i medi ambient de les administracions locals i supramunicipals, com als membres de les entitats del tercer sector i altres agents socials i educatius.
En concret, cinc eixos estructuren la 2a Jornada Esplai i Municipi:
El passat 22 de novembreva entrar en vigor la Llei 10/2012 per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia. La Llei es va publicar al BOE el 21 de novembrei la seva entrada en vigor ha estat immediata.
El principal efecte de la nova llei és que, a partir de la seva entrada en vigor, tothom que inicií un procediment judicial haurà de pagar una taxa. La llei grava amb una taxa qui promou la demanada o acció judicial tant en la primera instancia, com sobretot en els casos de segona instància en què es vol recórrer una sentencia prèvia.
Queden fora de la regulació de la nova llei de taxes judicials, els procediments penals i la primera instància dels procediments laborals, que estarien exempts de les noves taxes. També queden exclosos alguns procediments on la controvèrsia afecta a drets fonamentals o menors. Les persones acollides a la justícia gratuïta tampoc han de pagar la taxa judicial.
L’entrada en vigor d’aquesta normativa és important per a les entitats del Tercer sector ja que abans només s’aplicava una taxa a les societats mercantils amb una facturació superior a vuit milions d’euros a l’any però ara tothom, fins i tot entitats i ciutadans, hauran d’abonar aquesta taxa judicial per exercir els seus drets judicialment.
Actualment, atesa la crisis econòmica, són moltes les entitats que necessiten accedir a la via judicial per a la resolució de conflictes i, per tant, també estan subjectes al pagament de la nova taxa judicial.
Només estan exemptes d’abonar les taxes judicials, les entitats acollides a la Llei 49/2002 del mecenatge o règim fiscal de les fundacions així com aquelles associacions que siguin declarades d’utilitat pública, ja que ambdues normatives concedeixen el benefici de la justícia gratuïta i, per tant, deixen aquestes entitats fora de l’obligació de la nova Llei 10/2012, de 20 de novembre.
El 15 de novembre se celebra el Dia Mundial sense Alcohol. Per commemorar la diada, la Federació Catalana d’Alcohòlics rehabilitats, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Servei Català de Trànsit ha realitzat un tríptic informatiu.
El tríptic vol sensibilitzar sobre els riscos que comporta el consum d’alcohol. Per fer-ho, detallen els efectes que aquest consum té en la salut de la persona, així com en les relacions familiars i socials.
Aquest serà distribuït en els estands que les entitats federades han posat arreu del territori per tal de commemorar aquest dia i sensibilitzar a la població.
La iniciativa té com objectiu pal·liar els efectes de la pobresa infantil i prevenir-ne els factors de cronificació a través del treball integral amb les famílies, els agents socials i la comunitat.
Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat aquest dimecres el Projecte d’Atenció Integral i Integrada de la Pobresa Infantil (PAIDÓS), un pla adreçat a eradicar la pobresa hereditària que comptarà amb la col·laboració de diferents organitzacions i administracions públiques com són el Departament de Benestar Social i Família, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, la cooperativa Suara, la Fundació Formació i Treball, la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Blanquerna, Fundació Obra Social La Caixa i Deloitte.
La iniciativa – que tindrà una durada de quatre anys – promou l’apoderament de les famílies amb menors de 0 a 6 anys en situació de pobresa a través del desenvolupament de les seves capacitats, recursos i interessos. En concret, es realitzarà un treball integral que permeti abordar diferents àmbits (socioeducatiu, psicoterapèutic i comunitari) augmentant, d’aquesta manera, els factors de protecció i resiliència dels infants, incrementant les competències parentals i facilitant la vinculació de les famílies amb el seu entorn.
Aquesta contractació pública es farà donant compliment al que estableix la Llei de mesures fiscals i administratives, on es diu que el Govern de la Generalitati els seus organismes autònoms i empreses públiques han de reservar determinats contractes a fomentar objectius socials. Aquest foment es fa mitjançant la contractació pública amb centres d’inserció laboral, empreses d’inserció i entitats del tercer sector social que treballin amb persones amb especial risc d’exclusió social.
Dintre dels acords, el Consell Executiu també ha aprovat destinar 1.350.000 euros a contractació per procediments ordinaris amb Centres especials de treball, que treballen per a la integració de persones amb algun tipus de disminució.
Aquesta formació, impartida per Josep Maria Canyelles, es desenvoluparà sota format de seminari, aportant continguts per a una comprensió profunda del model, treballant a partir de casos reals, i fent la valer la participació del grup per a plantejar línies de màxim interès.
Continguts
Podríem dir que totes les associacions que persegueixen interessos generals, tenen una utilitat pública, ja que les seves finalitats van més enllà del benefici exclusiu dels seus membres. Ara bé hem de tenir en compte que no n'hi ha prou; cal que l'administració ens reconegui aquesta condició, previ compliment d'una sèrie de requisits i aleshores sí, podrem ser Declarats d'Utilitat Pública.
En aquesta càpsula, veurem quines obligacions i quins drets atorga aquesta declaració. D'entrada, podem avançar que la Utilitat pública possibilita l'accés al mateix règim fiscal especial del que gaudeixen les Fundacions.
D'entre les mesures de foment de l'associacionisme incloses a la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març reguladora del dret d'associació, destaquen les que fan referència a la declaració d'UTILITAT PÚBLICA.
La declaració d'Utilitat Pública, reconeguda des del Ministeri de l'Interior, suposa, a més d'un reconeixement social de la tasca realitzada per l'associació,
1) la capacitat d'usar la menció "declarada d'utilitat pública"
2) la possibilitat de gaudir d'exempcions fiscals i beneficis econòmics.
El marc legal bàsic de la declaració d'utilitat pública el trobem en els articles 32, 33, 34, 35 i 36 de la Llei Orgànica 1/2002, mentre que les qüestions sobre procediment i tramitació queden desenvolupades en el Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat publica.
El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ho recull com a una de les seves competències exclusives a l'article 118.a i b, pendents de desenvolupament normatiu, per la qual cosa, pel que fa a les exempcions i als beneficis, els podem trobar a data d'avui a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
Per gaudir d'ells, però, no n'hi ha prou amb la Utilitat Pública. Cal acollir-se expressament a aquest règim fiscal especial alhora que, per acollir-s'hi, cal complir els requisits establerts en el seu article 3.
Podran ser declarades d'Utilitat Pública les associacions que compleixin els requisits establerts a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació.
Quins són aquests requisits?
a) Sobre les finalitats. En els estatuts de l'associació cal preveure el fet que d'entre les seves finalitats es tendeixi a promoure l'interès general. L'article 32.1 de la LODA, estableix una àmplia llista oberta de finalitats, entre les que és difícil que no ens trobem.
b) Sobre les activitats. L'activitat de l'associació no ha d'estar restringida exclusivament a beneficiar els seus associats.
c) Sobre la Junta Directiva. Els membres dels òrgans de representació que perceben retribucions no ho podran fer a càrrec de fons i subvencions públiques.
d) Sobre els mitjans. L'associació ha de disposar dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per a garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
e) Sobre el temps. L'associació ha d'estar constituïda i inscrita en el registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i concorrent tots els requisits anteriors, almenys durant els DOS ANYS immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
D'altra banda, si voleu saber quins són els documents necessaris per sol·licitar la declaració cliqueu més avall. Documents a presentar per sol·licitar la declaració d'Utilitat Pública.
En contrapartida a les possibles exempcions i beneficis, ja siguin de caire fiscal o econòmic, de la declaració d'Utilitat Pública, les associacions han de complir un seguit d'obligacions que cal tenir molt presents perquè el seu incompliment pot arribar a produir un procés de revocació de la declaració.
Quines són, aquestes obligacions?
1. Rendició dels comptes anuals de l'exercici anterior en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització.
Aquests comptes anuals han d'expressar la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, així com l'origen, quantia, destí i aplicació dels ingressos públics rebuts. Així, es fa imprescindible per a l'entitat dur una comptabilitat per partida doble.
2. Presentació d'una memòria descriptiva de les activitats realitzades en l'exercici anterior a l'organisme encarregat de verificar la seva constitució i d'efectuar la seva inscripció en el Registre corresponent, en el que quedarà dipositada, juntament amb els comptes anuals.
3. Facilitar a les Administracions públiques els informes que li siguin requerits, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.
4. Aplicar les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense afany de lucre i les normes d'informació pressupostària, aprovades pel Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril.
Com ja hem vist, les associacions declarades d'Utilitat Pública han de presentar o remetre, abans del dia 1 de juliol de cada any, al Ministeri d'Interior, o bé al Registre d'Associacions on està inscrita l'entitat, els Comptes anuals de l'exercici anterior.
Quins documents han de presentar per complir amb l'obligació anual de rendició de comptes?
1. Certificat de l'acord de l'assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels Comptes anuals i el nomenament, si s'escau, d'auditors, expedit per les persones o càrrecs de l'entitat amb facultats per a certificar acords.
2. Un exemplar dels Comptes anuals, firmats per tots els membres de la junta directiva o òrgan de representació de l'associació obligats a formular-les, que contindran el Balanç de situació, el Compte de resultats i la Memòria econòmica.
3. Un exemplar de la memòria descriptiva de les activitats realitzades durant l'exercici econòmic al que corresponen els comptes anuals, firmats per tots els membres de la junta directiva o òrgan de representació de l'associació.
4. Les entitats declarades d'utilitat pública obligades a formular comptes anuals en model normal hauran de sotmetre-les a auditoria i acompanyaran a elles un exemplar de l'informe dels auditors, firmat per aquests.
En qualsevol cas, cal tenir present que:
a) Les entitats han de retre comptes de l'últim exercici tancat, en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització.
b) Els Comptes anuals es formularan conforme les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense afany de lucre, aprovades pel Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril, sens perjudici de les particularitats que puguin establir les disposicions fiscals per a aquest tipus d'entitats.
c) Els Comptes anuals han d'estar integrats per documents diferenciats, en els que s'indicarà de forma clara la seva denominació, la identificació de l'associació, l'exercici a que es refereixen, la moneda en que s'expressen, la firma dels responsables de formular-les i la data de la seva formulació.
d) El Balanç de situació, el Compte de resultats i el Quadre de financiació han de recollir tant els imports de l'exercici que es tanca com els de l'inmediatament anterior.
