L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
Barcelona avança en els drets civils i la no-discriminació
L’ Ajuntament de Barcelona aprova la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació amb l’objectiu de reforçar els actuals serveis i programes específics en matèria de dret civil
El passat mes de març, concretament el 28 de març de 2014, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació de l’Agencia Pels Drets Civils i la No-Discriminació, la qual va ser presentada per Francina Vidal, regidora de Dona i Drets Civils
Aquesta agència te com a objectiu principal ser identificada i utilitzada per la ciutadania com el servei municipal que impulsa la defensa i promoció dels drets i deures de les persones a Barcelona
Aquest serà l’objectiu principal, però l’agència també destaca els seus objectius específics:
Per dur a terme l’objectiu principal i els objectius específics, l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, ha estat estructurada en dos eixos de treball:
L’ Ajuntament de Barcelona, el dia de la presentació de l’Agència Pels Drets Civils i la No-Discriminació, va destacar que es posaran en marxa uns determinats projectes dirigits a col·lectius vulnerables, com per exemple:
Per finalitzar, destacar que es preveu dotar a l’Agència Pels Drets Civils i la No-discriminació de capacitat sancionadora quan la llei ho permeti, però en aspectes concrets
I si enlloc de Síria, fos a Londres? Com afectaria la guerra a una nena de 8 anys? La campanya de l’organització humanitària per recaptar fons per als infants sirians acumula 20 milions de visites en poques hores.
L’organització humanitària d’atenció a la infància Save the Children ha llançat un vídeo impactant que mostra com la guerra té uns efectes devastadors en una nena de 8 anys.
A les imatges veiem la seva vida “abans” i “després” del conflicte, però enlloc de situar l’acció a Síria, ho fa a Londres, amb el lema: “Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant”.
Amb el vídeo, que ha aconseguit més de 20 milions de visites en les primeres hores, Save the Children demana aportacions econòmiques que es traduiran en “menjar, aigua potable, roba, material escolar i suport psicològic”.
A Síria hi ha més de 4 milions de nens i nenes atrapats per la guerra, i més de 3 milions d’infants expulsats de l’escolarització per culpa del conflicte, que ja fa 3 anys que dura.
El sistema sanitari està destrossat: més del 60% dels hospitals no funcionen; el 93% de les ambulàncies han patit danys, les han robat o destruït; i gran part dels treballadors sanitaris i personal mèdic han estat assassinats, empresonats o han fugit del país.
Els nens i les nenes en pateixen les conseqüències: molts moren no només per culpa de la violència sinó també per malalties que es podrien haver previngut o tractat.
L'organització Save the Children exposa aquesta situació al document "Un preu massa alt: l'impacte de tres anys de guerra en la salut dels nens i nenes siris".
Font: Diari de l'Educació
El Fons finança projectes de cooperació entre la UAB i universitats de països del sud o bé iniciatives de sensibilització al Campus. Els casos de Guatemala i Nicaragua són dos exemples d'iniciatives d'èxit.
El Fons de Solidaritat de la UAB finança projectes o bé de cooperació per al desenvolupament entre la UAB i universitats de països del Sud o iniciatives de sensibilització al Campus des de fa quasi 20 anys. El nombre de projectes així com el seu èxit i la seva utilitat pràctica, varia a cada convocatòria. Ara bé, les experiències viscudes a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars.
Guatemala retorna la propietat a famílies indígenes desallotjades fa 2 anys
El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, entregava el passat mes d'octubre del 2013 els títols de propietat a 140 famílies, d'entre les 769 que el març de 2011 havien estat violentament desallotjades de la vall del riu Polochic. El govern, a més, va comprometre's a lliurar títols a totes les famílies abans de finalitzar la legislatura. Aquest és el fruit de més de dos anys de mobilització i d'una gran campanya de pressió política per part d'Oxfam Intermón que va incorporar els resultats d'un projecte que l'ICTA-UAB havia dut a terme a la regió amb el suport de l’ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB. Es tracta d'una mostra d'èxit del treball en xarxa entre universitats, ONGS i moviments camperols.
Els desallotjaments violents a Guatemala s'emmarquen en una problemàtica cada cop més estesa al país i que dóna lloc a múltiples violacions de drets humans i a la destrucció de les formes de vida i de subsistència de les comunitats que han viscut i treballat durant generacions les terres que són forçades a abandonar.
La problemàtica ve donada per l'acaparament de terres per part de grans terratinents i d'empreses agroexportadores amb la finalitat d'especular amb els preus del sòl, la producció d'agrocombustibles (palma africana i canya de sucre) que abasteixin la demanda energètica dels països del Nord o l'exportació d'aliments a gran escala.
És en aquest context d'intensificació de la conflictivitat agrària, lligada també a la forta desigualtat en l'accés a la terra que històricament han patit les comunitats indígenes i camperoles de la vall, que l'any 2009 l'ICTA-UAB i l'IDEAR-CONGCOOP van impulsar el projecte "Desenvolupament d'un marc analític-participatiu de les dinàmiques sòcioambientals i de la qualitat de vida de les comunitats camperoles de la vall del riu Polochic, Guatemala", que va rebre el suport de l'ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB.
Es proposava recolzar les comunitats rurals en la recerca d'alternatives productives que permetessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant la implementació d'un procés participatiu i construir un pont efectiu entre ciència i societat.
Un dels resultats finals del projecte ha estat un document que sistematitza les informacions més rellevants per a aquestes comunitats indígenes camperoles. En primer lloc, permet conèixer la situació d'altres comunitats en un context territorial semblant i els resultats d'aplicar una o altra estratègia productiva. En segon lloc, és una eina per analitzar i facilitar la decisió sobre possibles estratègies productives-reproductives de futur. Per últim, les comunitats tenen coneixement de la seva situació en termes de l'estat del sòl i de les necessitats de recuperació/manteniment de la seva fertilitat. A nivell més ampli, el document fa una avaluació de les principals polítiques de desenvolupament rural aplicades a Guatemala, des del punt de vista dels impactes en la quotidianitat de les llars i comunitats indígenes-camperoles.
Creació d'un doctorat ambiental a Nicaragua
La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAM – Managua) conjuntament amb el Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, van aconseguir crear un màster ambiental que ha tingut ja 5 edicions, amb un augment progressiu del professorat local de Nicaragua. Oferien així l'oportunitat a estudiantat nicaragüeny d'especialitzar-se i seguir-se formant en l'àmbit mediambiental.
La proposta per culminar el projecte, però, va arribar el curs passat, amb la iniciativa de crear un Doctorat propi a la UNAM – Managua que permeti que als estudiants destacats del màster poder doctorar-se i, tal i com s'especifica a la presentació del projecte, "donar l'oportunitat a les universitat nicaragüenyes d'incorporar doctors ambientòlegs, estimulant i enfortint així la investigació en aquesta disciplina".
Projecte exemplars
Les iniciatives dutes a terme a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars del motiu que dóna sentit al Fons de Solidaritat: la cooperació entre universitats per fer possibles projectes de col·laboració i millora.
Des d'aquest gener són obertes les convocatòries per a PAS i PDI, que finalitzarà el proper 28 de febrer, i per a estudiantat de màster, postgrau i doctorat, que es tancarà el 25 d’abril. Al web de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) s'hi poden trobar les bases de la convocatòria i tota la informació necessària per sol·licitar-lo.
Lluís M. Plà Aragonès, professor de la UdL, ha impulsat amb la UNASAM del Perú un projecte per millorar el sistema agrari de la Huapra, als Andes. Aragonès explica el per què, el com i els possibles riscos i millores.
La Comunitat de La Huapra, als Andes peruans, es composa avui de 180 persones, que han viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums. La Universitat de Lleida (UdL), però, en col·laboració amb la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), han impulsat un projecte per optimitzar els recursos naturals de la zona, adaptar el seu sistema agrari a les noves condicions climàtiques i donar un rol a la sostenibilitat i a l'ecologia en aquest sistema.
Lluís Miquel Plà Aragonès, professor de la UdL i impulsor del projecte des d'aquí en col·laboració amb l'equip d'investigació peruà, comparteix amb Xarxanet el fons de la iniciativa.
El projecte impulsat conjuntament per la UNASAM del Perú i la UdL es focalitza en la comunitat indígena de la Huapra, als Andes. Per què aquesta comunitat? Què la diferencia de comunitats similars dels Andes?
La voluntat del projecte és que sigui una prova pilot que es pugui estendre a altres comunitats semblants del país. El per què s'ha començat per aquesta és degut a que hi havia facilitat per accedir-hi i relacions personals amb membres del projecte que afavorien la confiança i disponibilitat a col·laborar de la comunitat (majoritàriament quítxua-parlant).
A la justificació del Projecte es fa referència al tipus d'agricultura de la comunitat (tradicional i basada en les seves costums), al desconcert derivat del canvi climàtic i de la mineria i a la poca cura per la sostenibilitat. Fan aquestes circumstàncies que sigui necessària una "intervenció", una "col·laboració" externa? Quina seria la realitat si NO es dugués a terme el projecte?
Si NO es dugués a terme el projecte la comunitat continuaria evolucionant "a la deriva". La seva tradició és oral i el nivell econòmic i cultural molt baix, amb el que els seus coneixements sobre els conreus, altres alternatives, risc d'erosió i empobriment de la terra son molt, molt limitats. La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir/millorar aquesta situació d'empobriment – continu.
Quines conseqüències, tant positives com negatives, pot tenir l'aplicació del projecte i d'un nou sistema agrari? Existeix el risc de canviar la base del model de vida de la comunitat?
La comunitat és sobirana i és impensable un canvi de la nit al dia provinent d'una proposta externa (a no ser que hi haguessin diners pel mig per "comprar" les consciències). La idea del projecte no és un NOU sistema agrari, sinó un MILLOR sistema agrari i que aquesta millora sigui sostenible en el temps i inclogui tres aspectes principals: econòmics, socials i mediambientals. En aquest sentit totes les conseqüències es preveuen "positives". Negatives podrien ser les lluites que puguin sortir en el sí de la comunitat per disputes de terres o recursos, o entre partidaris i detractors de les bases del projecte.
La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir o millorar aquesta situació d'empobriment continu.
Quin rol ha pres la comunitat de la Huapra en la creació d'aquest sistema? (detecció de necessitats, explicació de problemes, voluntat de canvi, participació, etc.)
Inicialment la comunitat es va alegrar de la notícia del projecte perquè esperaven diners! Diners per gastar en... En saber que no era així es van decebre i va decaure l'ànim. Posteriorment, quan van veure les visites que fèiem, l'interès que hi evocàvem i les orientacions que donàvem, anaven prenent més interès i s'implicaven compartint els seus problemes, neguits i dubtes. Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions i controls de tasques encomanades. En aquestes visites i sessions de formació han participat estudiants d’agrònoms de la Universitat Nacional Santiago Antunez de Mayolo (UNASAM) que finança també part del projecte. Els alumnes explicaven individualment o en petits grups tècniques rudimentàries de protecció contra plagues, o l'elaboració d'adobs bàsics a base de residus, o precaucions amb el rec per aminorar l'erosió, o com completar la producció amb la cria de conills o cuis (conillets d'indies). Això ha tingut doble efecte positiu, en la comunitat i en els estudiants vinculats al projecte qus s'han implicat personalment.
Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions
Quines són les capacitats potencials dels projectes de cooperació per al desenvolupament? Què es pot aconseguir? D'altra banda, quins riscos comporta? Hi ha un tipus de cooperativisme que pot ser nociu per a les comunitats o països en els quals o amb els quals s'actua?
Sense la nostra participació (la de la UdL), el projecte de la UNASAM es pretenia acabar aquest any amb l'únic objectiu de liquidar un pressupost. S'hauria pagat a un consultor per fer informes i formar "en massa" a la comunitat i no hi hauria hagut interès de continuar y fer realment "sostenible" el projecte.
La nostra participació en el projecte amb finançament UdL de la oficina de cooperació i solidaritat ha permès canviar la mentalitat dels professors de la UNASAM participants en el projecte: racionalitzant els recursos atorgats al projecte, implicant a estudiants de la seva universitat en els problemes socials del seu entorn, adonant-se de la necessitat d'oferir continuïtat als membres de la comunitat indígena, la possibilitat de formar enginyers agrònoms especialitzats en desenvolupament i sostenibilitat, la possibilitat de formar alumnes d'informàtica en la programació d'eines d'optimització i webs per difondre resultats de projectes, la possibilitat d'escriure articles científics en revistes i donar a conèixer la realitat del país.
Els canvis més importants no incideixen de forma immediata en la comunitat, però capacita a membres de la societat peruana per a que es prenguin seriosament la qüestió del desenvolupament i sostenibilitat i que això té futur. La comunitat se'n beneficia perquè actualment ja hi ha propostes de continuïtat del projecte que els hi facilitarà més sessions formatives i de control que assegurin la millora de la seva productivitat i sostenibilitat en el temps.
Un cooperativisme nociu que nosaltres hem detectat és aquell que no aconsegueix la complicitat dels agents participants, que tot ho basa en l'aportació de recursos econòmics i que no dóna una continuïtat en el temps amb data de caducitat. Hem d'ajudar-los a caminar sols, no podem ser sempre amb ells.
Immediatament després del terratrèmol de 2010 es va posar en marxa la maquinària de l’ajuda humanitària primer, de reconstrucció després, i, ens expliquen, del “capitalisme del desastre”.
Es presenta, en una xerrada, el projecte “Haití, els altres terratrèmols”, que vol donar resposta als “perquès” que poden ajudar a explicar l’empobriment d’un país com Haití, el considerat més pobre d'Amèrica, abans i després del terratrèmol. Recordem que el 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats.
El 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats
A 4 anys d’aquella catàstrofe, què ha sigut d’Haití? Expliquen des de el projecte “Haití, els altres terratrèmols”:
“Perquè després d’haver invertit milers de milions d’euros en la reconstrucció, el país segueix sense reconstruir? Quin és el paper de les ONG internacionals al país? Quin paper estan jugant el govern haitià, els països donants o les institucions internacionals? Perquè quan parlen de reconstrucció algunes institucions parlen de mineria, de maquiles, agroindústria o turisme de luxe? Què fa Aznar assessorant al govern Haitià? Perquè acaba de signar Espanya un acord de protecció d’inversions amb Haití? Quines empreses espanyoles han aterrat a Haití des del terratrèmol i per a què? Què fan els cascos blaus de Nacions Unides – MINUSTAH – a Haití? Quines conseqüències polítiques i socioeconòmiques té aquesta presència militar estrangera? I sobretot, què en pensa de tot això la societat civil haitiana?”.
“Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen en mirar cap a Haití amb una mirada crítica que va més enllà de la superfície. A quatre anys del terratrèmol que va assolar Haití, mirarem als altres terratrèmols que segueixen espoliant i empobrint el país. Parlarem sobre la cooperació i les interferències en el desenvolupament, sobre la necessitat o no de l’ajuda d’emergència, sobre la cobertura mediàtica i el paper que juguen les ONG, no només sobre el terreny, sinó en la transmissió de coneixements sobre aquestes situacions”.
L'ONG Mans Unides t'ofereix postals amb bons propòsits per als teus amics i família, així com amb propòsits solidaris, que els conviden a col·laborar amb projectes dels països empobrits.
Deixar de fumar, trobar parella o aprendre a cuinar són alguns dels desitjos que pots fer arribar amb les postals nadalenques de Mans Unides. Aquestes, però, també inclouen propòsits solidaris per al 2014. És a dir, conviden a la persona que rep la postal a col·laborar amb els projectes que desenvolupa aquesta ONG, com ara, en l'eradicació del tràfic de persones a l'Índia, la rehabilitació de les instal·lacions d'un centre sanitari de Camerun o construir una escola a una zona minera d'El Congo.
Si vols felicitar l'any nou amb aquestes postals només cal que facis click en aquest enllaç i triïs el propòsit solidari que vols fer arribar amb la teva postal.
L’Esbart Català de Dansaires ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultura popular i tradicional pel projecte ‘Apel·les Mestres: artista complet i home polièdric’.
A la mostra, que es va fer amb motiu del 75è aniversari de la mort de l’artista a la Casa dels Entremesos, es van exposar diversos materials que permeten conèixer la vida i l’obra de l’artista barceloní. Tanmateix, l’Esbart Català de Dansaires va editar un llibre que complementa l’exposició, i un enregistrament sonor, Cançons per la mainada, un recull de cançons de l’artista interpretades pels Cors Infantils de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
En aquesta mateixa categoria, el jurat va fer una menció especial a la pel·lícula Els últims de la productora El Cangrejo per aprofundir en els aspectes més humans de la organització i realització de les festes de barri.
Els Premis Ciutat de Barcelona 2012 també han reconegut, en la categoria de circ, a l’espectacle Le Gran C de la Companyia XY, una representació que combina l’eficaç dramatúrgia de la posada en escena amb tècniques acrobàtiques i d’equilibri basades en la tradició castellera.
