Des de 1994 se celebra el 9 d'agost el Dia Mundial dels Pobles Indígenes, per una resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides. Es fa en el marc del segon Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes (2005-2015). El tema escollit pel 2013 és “Pobles indígenes construint aliances”.
El tema escollit pel 2012 va ser “Els mitjans de comunicació indígenes: donant poder a les veus indígenes”. I el tema d'aquest segon decenni, que acaba el 2015, és “Un decenni per l'acció i la dignitat”. El tema escollit per l'edició de l'any anterior del Dia ens parla de la realitat de les poblacions indígenes, en part ja connectades als “nous” mitjans de comunicació. Connexió feta per combatre prejudicis i estereotips, projectar identitats, i incidir en les agendes polítiques i socials.
En aquesta web es pot trobar tota la informació i les accions de Nacions Unides, estats membres i ONG associades, sobre el tema
El tema pel 2013 és “Pobles indígenes construint aliances”, i la commemoració central és el dia 9 d'agost a la seu de Nacions Unides a Nova York, organitzada per Nacions Unides i amb la participació d'ONG de l'àmbit.
Una de les xarxes de la societat civil més actives en l'àmbit dels drets dels pobles indígenes és Via Campesina, una organització bàsicament participativa que ha tingut un paper en les trobades de Nacions Unides sobre el tema. Una altra ONG destacada de defensa d'aquests col·lectius és Survival, més en l'àrea que en anglès s'anomena “advocacy” (promoció, defensa).
El 2005 les Nacions Unides van aprovar el Programa d'Acció pel Segon Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes. L'ONU va demanar als països membres recolzament econòmic per aquest programa de desenvolupament i també l'adopció, per part de governs i ONG, de mesures per facilitar l'aprovació ràpida de la declaració de Nacions Unides sobre els drets dels indígenes.
Durant el dissabte 9 de juny el Paral·lel de Barcelona romandrà tancat al trànsit, ja que, el teatre, la música, tallers i exhibicions ompliran el carrer. Es tracta de FEM Paral·lel, una jornada festiva per a totes les edats que té com a finalitat reivindicar el Paral·lel com a espai lúdic i cultural de la ciutat de Barcelona.
La Fundació El Molino (FEM) i l'Ajuntament de Barcelona organitzen dissabte 9 de juny la tercera edició de la festa FEM Paral·lel. Des de les 11:00 hores del matí fins a les 2:00 de la matinada hi haurà infinitat d'activitats i actuacions per a totes les edats i tots els gustos: teatre, música, dansa, tallers infantils, jocs i exhibicions de capoeria, hip-hop, bollywood, etc. Enguany esperen tenir tant d'èxit com a les dues edicions anteriors, en què va haver 90 mil (2010) i 150 mil (2011) assistents.
Les entitats de Poble-sec i el Raval participaran de manera activa en aquesta festa, tant a la Mostra d'Entitats que organitza la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, com fent actuacions i tallers. Joves de l'Associació per a Joves Teb, per exemple, hi participaran mostrant el hip hop i reggae educatiu de David Show, Bubacar i Barna'City. Serà de 17:00 a 17:30 hores, a l'escenari número 6.
Esperem un any més omplir el Paral·lel de ciutadans, i que aquests redescobreixin una avinguda on poder gaudir del lleure, la cultura i la xerinola.
A més dels escenaris on de manera ininterrompuda s'aniran succeint les actuacions, i haurà dues carpes temàtiques, una hindú i una àrab, així com més de 25 tallers infantils (explica contes, reciclatge, maquillatge i perruqueria) i activitats esportives (atletisme, futbol de sobretaula, ...).
Els teatres Artèria Paral·lel, Condal, la Sala Apolo, Victòria i El Molino faran jornades de portes obertes durant el matí. A la tarda continuaran amb la seva programació habitual, oferint, però, un descompte especial del 50% en les entrades (excepte el Teatre Victòria).
Per tal que tot això sigui possible el Paral·lel romandrà tancat al trànsit des del carrer Margarit fins al carrer Arc del Teatre (les 3 xemeneies).
La Mostra de Cinema Indígena de Barcelona reivindica des de fa quatre anys els drets dels pobles indígenes. Centrant-se especialment en les comunitats d'Amèrica Llatina, dóna veu a aquests pobles i difon la seva cosmovisió. L'objectiu és, doncs, apropar el públic als processos comunicatius dels pobles indígenes i difondre els seus valors, problemàtiques i formes de vida des de la seva pròpia veu i visió.
La Travesía de Chumpi, un documental que representa un viatge al món natural i espiritual del poble Achuar de la selva amazònica, inaugurarà la cinquena edició d'aquesta mostra de cinema, organitzada per l'entitat sense afany de lucre alterNativa. Intercanvi amb Pobles Indígenes i la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI).
Serà dijous 24 de novembre, després de l'acte inaugural que començarà a les 20:00 hores i estarà presidit per Aouatif Stitou, adjunta de la Direcció General de Cooperación al Desenvolupament, Jeannette Paillan, coordinadora general de la CLACPI, i Isabelle Torallas, coordinadora de la mostra.
L'edició d'enguany de la mostra se centrarà en les lluites indígenes en defensa de la terra i el territori.
Documentals, pel·lícules de ficció i d'animació de realització indígena parlaran en primera persona de les conseqüències de les concessions petrolieres, l'entrada d'empreses mineres, la construcció d'hidroelèctrica i la militarització de territoris ancestrals, on els pobles indígenes defensen una convivència respectuosa i sostenible amb la terra.
En total, s'hi projectaran una quinzena de films realitzats per creadors/ores indígenes, que han estat seleccionats principalment d'entre els participants i/o premiats en el X Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).
Amb aquesta celebració es pretén conscienciar de la situació d'èxode que encara avui pateixen alguns membres d'aquesta comunitat. Hi haurà més actes de commemoració que inclouen una recepció al Parlament de Catalunya, actuacions musicals i un espectacle de llum i música a la Font Màgica de Montjuïc.
Una mica d’història
Els orígens del poble rom, gitano o romaní són complexos. S’han elaborat diversos estudis per comprendre els motius de la diàspora i la lògica de les migracions que l’han associat històricament al nomadisme. Tot i amb això, gairebé tots els estudis apunten a que els orígens es remunten a la zona central del nord de l’Índia, al Punjab. Ronald Lee (1998) a The Roma: Origins and Diaspora explica que es tractava d’una basta població composada per diferents castes i pobles de treballadors, artesans i guerrers agrupats en una confederació Rajput. Molts dels grups d’aquesta població pertanyien a una sèrie de castes anomenades “dom” o “rom” d’aquí romaní.
L’èxode va començar al segle X i XI quan un regnat musulmà va envair l’Índia. Després d’inacabables disputes, els "dom" es van veure obligats a emigrar cap a la Vall de l’Indo i Caixmir. Començava així una diàspora que portaria a aquest poble a l’Àsia, seguint la ruta de la seda fins a l’imperi Persa. Generacions més tard, cap a Armènia i l’Imperi Bizantí. Al segle XIII entraven als Balcans, fins a Romania. A partir d’aleshores el poble romaní es va dividir en una sèrie de petits grups que van prendre direccions diferents estenent-se per tots els països d’Europa al s. XV. A l’estat espanyol hi ha documents que proven la seva presència al territori cap a 1415.
Nomadisme o persecució
La història d’aquest poble està marcada per la discriminació, el desterrament, les persecucions, humiliacions, ultratges i deportacions des que començà el seu èxode al segle X.
A la pràctica, mai van ser ben rebuts a cap zona geogràfica, a l'arribada a Europa, només posar-hi un peu, van començar a ser foragitats i perseguits. A França les expulsions començaven cap a 1427 i a Espanya amb els reis Ferran i Isabel la Catòlica, que ja havien expulsat prèviament a jueus i musulmans. El 1499 es decretava l’expulsió de gitanos si aquests no es convertien al catolicisme. El mateix s’esdevindria a Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
Més endavant, al s. XVIII el rei Ferran VII n’ordenaria l’extinció amb el que avui es coneix com la Gran Redada, on es van detenir 9.000 gitanos, que es sumaven als 3.000 ja empresonats. Els homes s’enviaven a galeres i les dones i els nens a la presó.
De fet, si anem més endavant, no hi ha cap època de la seva història ni llocs d’assentament en que no es registri violència i discriminacions (durant la II Guerra Mundial, als camps nazis, durant el comunisme als països de l’est, a la guerra dels Balcans....). Per més temps que passi és una comunitat injuriada arreu.
Avui
Avui dia el poble romaní s’ha dispersat en quatre continents, Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica i forma per 20 milers de persones. A Europa, com a mínim, és la primera minoria ètnica del continent. Catalunya és després d’Andalusia la comunitat autònoma on aquesta comunitat és més present, amb més de 80.000 persones segons la Fundación Secretariado General Gitano de España.
En un intent d’organitzar aquest univers dispers, l’any 1971 es celebrava a Anglaterra el primer Congrés Mundial Romaní, on els delegats dels 14 països participants van prendre diverses mesures entre les que hi destaquen l’estandardització de la llengua o la creació de la bandera gitana: sobre un fons verd que simbolitza la terra fèrtil i blau cel per expressar la llibertat del cel s’hi dibuixa la chakra, una roda solar de 24 raigs que evoca la llibertat del camí.
Des de 1979 aquesta comunitat té també la representació política al Consell Econòmic i Social de l’ONU.
A Catalunya són moltes les organitzacions i entitats que treballen pel desenvolupament i la dignificació d’aquesta comunitat:
Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya
Fundación Secretariado Gitano de España
Associació Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipén
Federació de joves gitanos de Catalunya
Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans
Centro Cultural Gitano La Mina
Instituto Romanò para asuntos sociales y culturales
Entrevista a Antoni Sicus, cantant de Sabor de Gràcia i secretari de l'Agrupació per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans
