Saps que reutilitzant un frigorífic estàs evitant l'emissió de tant CO2 com l'equivalent a eliminar 46 cotxes de circulació durant un dia? L'Asociación Española de Recuperadores de Economia Social y Solidaria (AERESS) posa al teu abast una calculadora per estimar les emissions de CO2 que pots evitar reutilitzant roba, mobles, electrodomèstics i altres objectes.
Amb aquesta proposta busca sensibilitzar sobre els beneficis de la reutilització en la lluita contra el canvi climàtic.
L'associació Amigos de la Tierra, per la seva banda, t'ajuda a calcular les emissions de CO2 que genera la teva compra setmanal o anual al supermercat. Ho fa amb la campanya Alimentos Kilométricos. Juntament amb el resultat, t'expliquen que pots evitar aquestes emissions comprant productes locals i de temporada en mercats o formant part d'un grup de consum, i així fomentar una agricultura de petita escala i sostenible.
Així, et recorden que el que menges juga un paper decisiu en el canvi climàtic, no només pel seu transport, sinó que també per la producció intensiva, la desforestació, l'empaquetatge, el malbaratament, etc. La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental "ocult" degut a la producció i transport dels pinsos amb què s'alimenta el bestiar.
Aprofita l'estiu per canviar de xip! Aquestes dues eines t'ajudaran a conscienciar-te i sensibilitzar a la gent del teu voltant.
L'objectiu del calendari-receptari Escuracassoles és recuperar la cuina del dia a dia i fomentar el consum d'aliments de proximitat i de temporada. Inclourà receptes saludables i fàcils de preparar a casa, organitzades en un calendari de forma que cadascuna faci servir ingredients propers i de temporada.
A més, l'edició 2015 pretén incorporar noves informacions. Així, inclourà quadres resum de fruites, verdures i peixos, un índex de receptes i un disseny més còmode. A més, les llistes de temporada comptaran amb més de 100 productes de l'horta, de la terra i del mar.
Escuracassoles es defineix com un projecte sostenible, responsable i lliure per aquestes quatre raons: Els continguts estan basats en els principis del moviment SlowFood, el format i la impressió tenen en compte criteris d'ecoedició, hi participen cooperatives com la Ciutat Invisible i Cevagraf de la Xarxa d'Economia Solidària, i es publica amb una llicència Creative Commons.
Per poder editar el calendari del 2014 el projecte Escuracassoles va posar en marxa una campanya a la plataforma de microfinançament Verkami. Va rebre el suport de 189 mecenes, que amb petites aportacions van fer realitat la iniciativa. Des de fa uns dies, està activa la nova campanya.
Fins al moment, ha aconseguit el suport de 65 persones que han aportat el 25% dels pressupost necessari. Els queden 22 dies per poder assolir el seu objectiu. Si els vols donar el teu suport, pots col·laborar-hi tant fent-ne difusió com amb una aportació econòmica, que es destinarà a finançar la impressió del calendari-receptari.
ESCURACASSOLES from Escuracassoles on Vimeo.
Trobes difícil cuinar a casa i saber quins són els aliments de temporada? El projecte Escuracassoles et pot ajudar amb tots dos problemes. D'una banda, inclou receptes saludables i fàcils de preparar a casa, per tal de combatre la idea de que és difícil o demana molt de temps. I, d'una altra banda, ofereix les receptes organitzades en un calendari de forma que cadascuna fa servir ingredients propers i de temporada.
Cada pàgina setmanal del receptari-calendari 2014 tindrà una part fixa amb una il·lustració, una llista d'aliments de temporada i una recepta senzilla, i una part per arrencar amb espai on apuntar cites i per fer la llista de la compra. Al final de l'any, quedarà un receptari de temporada en format llibre que es podrà conservar.
Escuracassoles es defineix com un projecte sostenible, responsable i lliure per aquestes quatre raons: Els continguts estan basats en els principis del moviment SlowFood, el format i la impressió tenen en compte criteris d'ecoedició, hi participen cooperatives com la Ciutat Invisible i Cevagraf de la Xarxa d'Economia Solidària, i es publica amb una llicència Creative Commons.
Si creus que el projecte és interessant, pots col·laborar amb la campanya de mecenatge que té en marxa a Verkami, tant fent-ne difusió com amb una aportació econòmica.
Això va ser durant la Cimera d'aliments de la FAO (Organització de Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació), a Roma, aquell any. I el concepte ha fet fortuna, fins aquest Fòrum en el qual el concepte vol posar als productors agropecuaris i als consumidors en el centre del debat, i també la necessitat de recolzar les comunitats per produir els seus propis aliments localment, així com aliments culturalment propis, més enllà de les condicions dels mercats internacionals.
Seran 500 participants de tota Europa els que faran propostes al voltant del tema, en un moment que la Comissió europea prepara els projectes de Llei per la futura Política Agrària Comú (PAC), l'octubre de 2011. L'organització del Fòrum es qüestiona com desenvolupar l'agricultura a petita escala i mantenir el teixit socioeconòmic i cultural de les zones rurals europees.
El 19 d'agost, a més del gruix dels dies del Fòrum, es faran activitats pel públic en general, que inclouran sortides pel matí a diverses comunitats rurals, com explotacions d'agricultura ecològica, cooperatives, cerveseries tradicionals i altres. Per la tarda, hi haurà un “Mercat d'idees”, en el qual es presentaran i debatran continguts del Fòrum.
Per més informació: Marzia Rezzin, marzia.rezzin@eurovia.org (Coordinació Europea Via Campesina, telèfon 0032473300156). O en aquesta pàgina web. Són 150 les organitzacions socials, de 70 països a Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica, les que conformen la “Via Campesina”.
Els experts en sobirania alimentària Gustavo Duch i Fernando Fernández denuncien les conseqüències del creixement de l’agroindústria i les multinacionals de l’alimentació
El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern “L’agroindústria sota sospita”, una anàlisi de la realitat que viu la pagesia a escala mundial i les conseqüències que està tenint el creixement de les grans multinacionals de l’agroindústria sobre la població camperola, la producció i distribució d’aliments, el medi ambient i els consumidors.
La classe camperola segueix sent el grup social que majoritàriament pateix la pobresa. A molts països del món, els camperols continuen sent víctimes d’una injusta distribució de la terra, dels abusos dels terratinents i de la mercantilització de l’aigua. A tot això, s’hi ha d’afegir, els darrers anys, el poder hegemònic que les empreses transnacionals exerceixen sobre tota la cadena alimentària.
La mercantilització de l’alimentació
Unes poques corporacions controlen els mercats de les llavors, dels fertilitzants, de l’aigua, de la genètica animal i de la terra productiva. Les conseqüències: milions d’agricultors es veuen obligats a abandonar les seves petites explotacions, es substitueixen els mètodes de conreu tradicional per un model industrial d’agricultura, l’avenç dels transgènics, la pèrdua de biodiversitat per al planeta, i la concentració en poques mans del control de tota la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució. “El poder corporatiu en el sistema alimentari”, afirmen els autors, “ha crescut tant, que avui podem dir sense por d’equivocar-nos que són les corporacions les que fixen les regles globals, mentre que els governs i la investigació pública segueixen les seves directrius”.
“Disfressades de solidaritat”
El quadern també denuncia com la instal.lació d’aquestes companyies a països del Sud es presenta, sovint, com a projectes de solidaritat i lluita contra la fam de grans fundacions com Gates o Rockefeller quan, a la pràctica, acaben erosionant els sistemes de llavors de la petita pagesia i augmentant la seva dependència i els costos de producció. Un exemple n’és la donació de llavors transgèniques a Haití per part de l’empresa nord-americana Monsanto, després del terratrèmol que va arrassar el país. Unes llavors, però, que només poden ser tractades amb productes químics específics produïts per la mateixa empresa.
L’alternativa de la sobirania alimentària
Com a alternativa a aquesta situació, les organitzacions camperoles i indígenes s’han llançat en defensa de la sobirania alimentària. És un crida en favor d’un model d’agricultura que afavoreixi l’accés dels camperols a la terra i als recursos productius, que promogui unes condicions de treball i de vida dignes per als camperols, que sigui respectuosa amb el medi ambient i lliure de transgènics, i que no margini la dona.
El poder dels consumidors
En la defensa d’aquest model d’agricultura hi té un paper cabdal el consumidor. “El consum crític i responsable es converteix en una falca que acabarà per trencar la pedra, ja que el model econòmic depèn d’aquesta acció quotidiana que tots i totes realitzem”, diuen els autors, que ens conviden a reflexionar sobre el com i el què consumim, i a ser conscients que decisions com el consum d’aliments de temporada i produïts amb mètodes sostenibles incideix directament sobre les possibilitats dels camperols de tenir una vida digna.
Descarregar Quadern: “L’agroindústria sota sospita” (català).
Sobre Cristianisme i Justícia
És un centre d’estudis preocupat per l’anàlisi de les qüestions del nostre temps. La seva tasca apunta directament al debat fe-justícia-cultura, amb una especial atenció als problemes del tercer i quart món. L’equip del centre està format per especialistes, professors i professionals que dediquen voluntàriament part del seu temps a reflexionar sobre les qüestions que ens ocupen. Cristianisme i Justícia organitza actes públics i ofereix diverses publicacions que recullen la reflexió elaborada al centre, entre ells els quaderns CJ, dels quals se n’editen uns 50.000 exemplars, en català, castellà i anglès.
