El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya publica un document on es reflexiona sobre la presa de decisions entorn la confidencialitat de les persones ateses.
L’atenció a les persones sovint comporta contradiccions, especialment quan no hi ha normatives específiques que regulin com ha de ser la presa de decisions entorn el secret professional i el dret a la informació.
Per tal d’oferir elements de referència que ajudin als professionals a preservar, des d’una perspectiva ètica, la confidencialitat de la informació relativa a les persones usuàries i a gestionar el secret professional, el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya ha elaborat "La confidencialitat en la intervenció social: recomanacions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya". Un document que, a més, recull algunes recomanacions i orientacions per millorar les pràctiques professionals en relació amb la confidencialitat.
El 18 de setembre tindrà lloc una jornada on es presentaran els criteris a seguir per millorar aquests recursos.
Els documents que es donaran a conèixer són "Estándares de calidad en acogimiento residencia" i "Estandáres de calidad en acogimiento residencial especializados". Tots dos són fruit d’un projecte portat a terme per la Universitat d’Oviedo amb l’objectiu d’homogeneïtzar els criteris i adaptar-los a la normativa internacional sobre la necessitat de reduir les estades en centre i potenciar el retorn a la llar.
L’acte, que tindrà lloc a la Casa del Mar de Barcelona (c. Albareda, 1), comptarà amb la participació de la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, M. Mercè Santmartí Miró, i de diferents professionals i acadèmics de l’àmbit. A més, s’exposaran quatre bones pràctiques en l’acolliment residencial.
Per assistir-hi, només cal realitzar la inscripció prèvia a través d’aquest formulari web
Programa
09.00h Acollida dels assistents i lliurament de documentació
09.30h Inauguració
10.00h Ponència
10.15h Presentació dels Estàndards de Qualitat en l’acolliment residencial
12.00h Descans
12.30h Taula rodona: La millora de l’atenció als infants i adolescents als centres; Experiències de bones pràctiques (*ponents pendents de confirmar)
14.30h Final de la jornada
Us presentem una serie de reflexions que us poden ajudar a enfortir la vostra organització i els projectes i serveis que desenvolupeu. Es tracta d'un seguit de recomanacions en base a l'experiència de dues organitzacions que han analitzat les necessitats i demandes dels seus beneficiaris.
El passat 4 de juliol el Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés va celebrar un nova edició del tast de projectes. En el marc d’aquesta sessió, la Fundació Esclerosi Múltiple i la Fundació d’Afectats i Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Fàtiga Crònica van parlar de com el desenvolupament d’una recerca sobre les seves organitzacions els havia ajudar a millorar l’atenció.
Arrel d’aquestes experiències, el departament ha publicat un llistat d'elements que poden ser d’utilitat per a totes aquelles organitzacions que tenen com a finalitat la millora de les condicions de vida de persones afectades per una malaltia i dels seus familiar o entorn.
1. Donar resposta a les necessitats reals dels usuaris
Segons els diferents ponents, és de vital importància aturar-se i fer-se preguntes clau. D'aquesta manera es pot evitar caure en una dinàmica en què el dia a dia ens ofega. Una de les peguntes estratègiques a fer-se és si s'està donant resposta a les necessitats reals.
Respondre a aquesta pregunta i analitzar les necessitats reals, permet veure els beneficiaris amb una nova perspectiva. Fer aquest exercici permet prendre consciència de totes les necessitats que no s'estan cobrint amb els serveis ja existents i fins i tot aquelles necessitats que ni tan sols se sabia que existien.
2. Saber quin són els potencials beneficiaris
Un fenomen generalitzat en les entitats és centrar la seva acció en perfils concrets d’afectats per una malaltia, simplement perquè la dinàmica del dia a dia els ha portat a aquesta configuració dels serveis. Això comporta que difícilment s’arriba a atendre el conjunt de les persones afectades de la malaltia. Segurament l'entitat està obviant perfils ocults, amb necessitats desconegudes. Conèixer aquests perfils ajuda l’organització a iniciar nous serveis, estratègies i a tenir una visió molt més real del públic al que es vol dirigir.
3. Conèixer els efectes més enllà de la persona afectada
Les ciències socials permeten conèixer quins són els efectes de la malaltia, uns efectes que van molt més enllà de la pròpia persona afectada de la malaltia. Tot i que els estudis mèdics de la malaltia són clau per conèixer les causes, a l'hora de prestar serveis és de vital importància conèixer les conseqüències de la malaltia.
4. Diferenciar entre demanda i necessitat
Cal diferenciar entre les necessitats derivades de la malaltia i les demandes explícites de les persones afectades o del seu entorn. Els estudis de necessitats demostren que les necessitats i les demandes no sempre coincideixen: hi ha necessitats que les persones no són capaces d'identificar o demandes que els familiars no volen destacar. Disposar d'aquest coneixement permet a les entitats, entre d'altres, planificar accions de conscienciació i orientació.
5. Construir un mapa de recursos com a element estratègic
Els mapes de recuros permeten alinear les necessitats i demandes reals dels afectats i familiars amb els serveis existents: ja siguin de la propia entitat o d'externs (com altres organitzacions o de l'administració pública). A través de l'anàlisi de les necessitats i demandes tant dels afectats com del seu entorn, es pot construir un mapa de recursos que canalitzarà informació que fins ara només es disposa de manera dispersa.
Vídeo-resum del tast de projectes
