L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de la Generalitat de Catalunya està elaborant el nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20), que fusiona en un sol document la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció, amb l’horitzó de l’any 2020 i amb una visió més enllà, del 2050.
El programa se sustenta en dues premisses:
Al mateix temps, l'Agència de Residus també està treballant en el nou Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT20). Aquest pla, en consonància amb el PRECAT20, marcarà la planificació territorial que ha de determinar els tipus d’instal·lacions de gestió de residus municipals que han de donar servei als diferents àmbits territorials en visió del 2020.
Per una estratègia de consens
Amb la voluntat de recollir i posar a debat les visions i propostes dels actors socials relacionats tant en el programa con el pla, s’obre un procés participatiu adreçat a més del món associatiu i a la ciutadania en general, també als ens locals, productors i gestors.
El procés s’inicia amb l’obertura d’un web que inclou tota la informació relativa als dos programes i al procés participatiu. En el web hi trobareu un formulari de propostes en línia, perquè per fer arribar els vostres comentaris i aportacions.
El procés també comptarà amb sessions presencials d’informació i debat que es realitzaran al llarg del mes de febrer a diferents punts de la geografia catalana (la primera de les quals serà l'11 de febrer a Lleida).
Més informació a: http://participacioarc.cat/, on podreu consultar el calendari de PRECAT20 i de PINFRECAT20.
Qui no ha sentit “encara que siguis de plàstic, si no ets envàs, al groc no hi aniràs”?
I és que que aquesta campanya de comunicació ambiental, engegada pel govern de la Generalitat, a través de l’Agència de Residus de Catalunya amb el finançament d'Ecoembes i Ecovidrio, ha estat present en televisió, ràdio, cinemes, premsa escrita, opis publicitaris i internet, des del 21 de desembre passat de forma massiva i amb una gran repercussió social.
L’objectiu de la iniciativa és millorar la selecció dels envasos que van al contenidor groc i verd i disminuir el percentatge actual dels anomenats “impropis”, és a dir, tot allò que no és envàs. També fa esment, en menor mesura, de la separació de la fracció orgànica i l’ús de les deixalleries per tots aquells residus que no es reciclen a través d’aquests contenidors.
La campanya ofereix el web www.envasonvas.cat, així com una aplicació per a dispositius mòbils “Envàs, on vas?” que permet identificar on va cada residu, dóna informació sobre quin tractament rep i ofereix consells de prevenció.
Alguns dels indicadors de la gran incidència de la campanya és que en menys d’un mes la campanya ha generat més 3 milions de consultes al web i més de 4.000 descàrregues per als mòbils.
Una campanya polèmica
Però la campanya també ha generat un debat significatiu. Entre les veus crítiques, Retorna -una iniciativa sense ànim de lucre integrada per la indústria del reciclatge, ONG ambientals, sindicats i associacions de consumidors- considera que ha deixat confusos molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel tipus de material i no per si era o no un envàs.
També hi ha qui diu que això pot ser desmotivador pels ciutadans, a més que fa més complexa la separació domèstica dels residus, amb el perill que molts residus reciclables acabin al contenedor de rebuig i, per tant, a incineradores o abocadors.
Per què reciclar per envasos?
A Catalunya, el model actual és un sistema integral de gestió on, tal i com marca la normativa europea, els productors d’envasos han de cobrir els costos de la recollida, transport i reciclatge dels seus residus. Es tracta d'aquells envasos que tenen 'dret a ser reciclats' i que duen el distintiu d’un punt verd amb les dues fletxes capicuades.
Els fabricants d’envasos, que s’agrupen en òrgans gestors per fer el tractament de manera conjunta perquè sigui més efectiva, consideren que no han de fer-se càrrec de residus com una paella o una galleda ja que, tot i que són de materials reciclables, no han pagat per ser reciclats.
Davant les crítiques que la campanya respon més a interessos privats que al bé comú, l’Agència de Residus explica que 'els qui es beneficien d’aquesta campanya són els ens locals, i no pas Ecoembes i Ecovidrio", ja que quan hi ha un elevat percentatge d’”impropis” en la recollida selectiva d’envasos a qui es grava és als ajuntaments.
I ara què?
Retorna, com altres crítics amb la campanya, aposta per avançar en la millora del sistema de gestió dels residus. Diuen que cal explorar noves vies com la recuperació del sistema de retorn d'envasos, que ja s'aplica a molts països europeus, o els impostos ambientals.
"L'objectiu hauria de ser avançar cap al residu zero; un futur on no es posés en el mercat cap producte que no fos reutilitzable, reciclable o compostable, com demana el propi comissari europeu de Medi Ambient, i que distribuís responsabilitats econòmiques de manera justa i transparent deslliurant l'administració d'unes càrregues que no els haurien de correspondre".
Per la seva banda, ICV ha demanat la retirada de la campanya per "parcial i per confusa", a qui ja ha contestat l'Agència de Residus de Catalunya amb diverses puntualitzacions, com que ja estan elaborant un nou Programa de Residus.
Els mitjans de comunicació, els blogs i les xarxes socials van també plens d'opinions diverses sobre la campanya.
En nombroses ocasions s’ha criticat l’actual model alimentari, el qual no és capaç de garantir l’accés regular i permanent a una alimentació suficient tant pel que fa a qualitat com a quantitat. La FAO (Food and Agriculture Organization) calcula que una tercera part del menjar produït arreu del món es perd. Per tal de lluitar contra aquest malbaratament alimentari, el Grup de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) ha engegat una campanya sota el lema “Menja Just a la UAB” que busca sensibilitzar, donar alternatives i promoure la reflexió crítica entorn al model alimentari vigent.
Les zones més afectades per la fam són sovint els principals països productors d'aliments, fet que deriva de la lògica de mercat capitalista
Diàriament, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) genera al voltant de 6,3 tones de residus domèstics, de les quals 1,8 tones són residus orgànics. Si aquestes xifres de per si ja poden generar polèmica entorn a la necessitat de reduir la producció de residus, el tema indiscutiblement preocupant apareix al comprovar que d’aquestes deixalles, 490 quilograms diaris corresponen a aliments perfectament comestibles que bars, restaurants, comerços o habitants de la Vila entre d’altres llencen a les escombraries quan encara estan en bon estat i són aptes per ser consumits en correctes condicions.
Amb la campanya “Menja Just a la UAB”, els voluntaris i voluntàries de cooperació de la FAS estan intentant provocar un doble canvi: per una banda a nivell individual i per l’altra a nivell general de tot el Campus de la UAB. Conscients que hi ha possibilitat de canvi real a la Universitat i amb el precedent de l’èxit de la campanya del curs passat que va aconseguir instaurar el cafè de comerç just a totes les cafeteries de l’Autònoma, els voluntaris van presentar el passat dimecres 8 de febrer el manifest de la campanya i ja han recollit més de 100 signatures. L’acció compta amb el suport de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB, la qual, a petició del grup de la FAS, va realitzar una caracterització de residus a la Plaça Cívica el mateix dia de la presentació del manifest.
Les paradoxes del model actual
Milers de persones pateixen fam al planeta tot i que les zones més afectades són sovint els principals països productors d’aliments, especialment agrícoles. En aquest sentit, s’està vulnerant de manera reiterada el dret a la sobirania alimentària, segons el qual qualsevol poble i país hauria de tenir garantida la pròpia alimentació. Aquesta vulneració es deu bàsicament a la primacia dels interessos econòmics dels països rics i a la lògica del sistema capitalista i de l’economia de mercat. Així, el model actual produeix prou aliments per tothom però no els reparteix equitativament; no produeix en funció de les necessitats sinó dels beneficis econòmics que es poden obtenir a partir del comerç d’aliments.
