Analitzem la situació al Chocó colombià, on Mans Unides porta molts anys treballant per tal que els seus habitants recuperin el que van perdre.
Prop de mig milió de persones pateixen les conseqüències d'un conflicte armat que dura ja massa temps, i Mans Unides ha fet pròpia la lluita per la defensa dels Drets Humans dels habitants del Chocó.
Al Chocó hi habiten 50.000 indígenes, pertanyents a cinc ètnies diferents, i 400.000 afrodescendents, que viuen acorralats.
Paradoxalment, aquesta terra, la més rica en recursos de Colòmbia, és també la que alberga als més pobres i abandonats. Els pobladors nadius del Chocó s'enfronten a condicions de vida infrahumanes, en què la inoperància de l'Estat hi té molt a veure.
Les mancances de la zona són gairebé infinites: pèssima educació i salut; manca de sanejament i d'aigua potable; altes taxes d'atur, de malnutrició i de mortalitat maternoinfantil i un conflicte massa llarg ja.
Un enfrontament entre l'Estat, els narcotraficants, les guerrilles i les forces paramilitars, que impedeix que cessi el degoteig constant de morts, de desplaçats i d'afectats i que aguditza els greus problemes de la població civil.
Els portaveus de les organitzacions promotores del reportatge dubten de l'efectivitat i la forma de resoldre de les forces públiques, així com de les mediades que el Govern colombià ha pres per posar fi als llargs anys d'enfrontaments.
D'aquesta manera, amb els grups armats i els narcotraficants sense control i amb una activitat minera il·legal (emparada per empresaris sense escrúpols, polítics corruptes i pels grups en conflicte), també descontrolades, el poble del Chocó plora als seus milers de morts i desapareguts, alhora que demana al Govern que escolti els seus crit de socors, i que prengui mesures per salvaguardar els drets fonamentals de centenars de milers d'innocents.
Des de fa anys col·laborem amb la diòcesi de Quibdó i la COCOMACIA (Consell Comunitari Major de l'Associació camperola integral del Medi Atrato) impulsant un treball de desenvolupament integral, que aglutina en el Programa Integral de Desenvolupament en el Medio Atrato, amb el qual més de mil famílies afrocolombianes de 40 comunitats, estan rebent formació per reafirmar la seva identitat cultural i per enfortir les seves capacitats productives i de comercialització.
Aquest programa, en el qual s'han invertit més de dos milions d'euros, es va iniciar el 2008 i ha comptat amb el suport d'institucions i entitats com l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid i de l'Obra Social La Caixa.
A més, treballem també per garantir el dret a la terra de les comunitats afrocolombianes i indígenes, desplaçades pel conflicte i les activitats econòmiques il·legals. El projecte, posa l'accent en la millora de les condicions de les dones, que suposen el 75 per cent de la població desplaçada.
D'altra banda, i ja a la diòcesi d'Apartadó, col·laborem amb l'Asociación de Consejos Comunitarios del Bajo Atrato (ASCOBA) y Asociación de Cabildos Indígenas del Bajo Atrato (CAMIZBA), que desenvolupen part de la seva tasca en els municipis de Riosucio i de Carmen del Darién, caracteritzades per la presència de comunitats de desplaçats a causa del conflicte intern.
El projecte que recolzem des de Mans Unidestreballa per garantir la sobirania alimentària de les comunitats afrodescendents i indígenes del Bajo Atrato i per enfortir el seu sistema productiu i organitzatiu, de manera que ells mateixos siguin capaços d'exigir els seus drets i lluitar per les seves terres.
Editat en base a un original de Marta Carreño.
L’any 1589 arrencaven a Barcelona les festes de Sant Roc en homenatge a un dels seus patrons. Ara, la Casa dels Entremesos presenta una mostra dels 425 anys de la festa, la més antiga de la ciutat.
Sorgides com a vot del poble al Sant –que va ser nomenat perquè protegís la ciutat de la pesta-, s’han celebrat gairebé ininterrompudament cada any. “Es van deixar de fer durant els primers anys de la Guerra del Francès i durant la Guerra Civil. El franquisme les va mantenir pel seu accent religiós, malgrat les manifestacions populars. De fet, va ser la primera festa posterior a la guerra que va incloure una ballada de sardanes”, explica Xavier Cordomí, director de la Casa dels Entremesos.
La mostra, que es podrà veure fins el 23 de desembre, realitza un recorregut per la història del barri de la Catedral i la trajectòria de la festa popular més antiga de Barcelona a través de 200 fotografies d’escenes sobre jocs tradicionals o de repartiment de pa als pobres del barri, documents inèdits, audiovisuals amb testimonis de les darreres dècades de la festa, així com materials històrics com la figura de Sant Roc que lluïa a la plaça des del final de la Guerra Civil fins a 1968.
Del 12 al 17 d’agost se celebrarà la 425a edició de la festa amb actes i celebracions amb un fort component històric. Una bona mostra d’aquest esperit és el seu programa de festes. La cercavila del capgròs ‘Cu-cut’ –en honor a la revista satírica de principis de segle XX- muntat sobre un ase és l’encarregada d’inaugurar-la. El tradicional Seguici de Sant Roc, un recorregut iniciat al 1623 que comença a la Plaça Nova fins a l’Església del Pi i agrupa diables, gegants centenaris, grallers, bastoners i altres actors de la cultura popular del barri.
La tradició no s’oblida dels més petits. La cucanya de la Plaça Nova, originada al 1884, consisteix en traspassar un pal horitzontal en constant gir per la força del propi cos.
La festa també rememora la llegenda de Sant Roc. Segons s’explica, durant la seva visita a Barcelona va caure malalt per la pesta i es va aixoplugar a les muralles romanes. Tothom l’ignorava, excepte un gos que cada dia l’alimentava amb panets. Sant Roc va recuperar-se i va reprendre el seu camí acompanyat d’aquest animal.
Afibrocat, l'Associació d’ajuda per la Fibromiàlgia de Catalunya, fa coincidir el desè aniversari de l’associació amb el Dia Mundial de la Fibromiàlgia.
La celebració tindrà lloc l’11 de maig i comptarà amb demostracions de teràpies, treballs manuals realitzats per l'associació, i espectacles d'entitats voluntàries.
La fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza pel dolor musculoesquelètic generalitzat. Però el fet que no provoqui alteracions orgàniques demostrables es converteix en un handicap per al diagnòstic de totes aquelles persones que la pateixen.
La malaltia, contemplada des de 1992 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta les parts fibroses del cos (músculs, lligaments i tendons). Produeix dolor, amb una hipersensibilitat exagerada, en diferents punts predefinits del cos: és el símptoma fonamental que s’ha de manifestar per poder diagnosticar aquesta patologia.
Habitualment es relaciona amb una gran varietat de símptomes. En destaquen, la fatiga persistent, el son no reparador, la rigidesa generalitzada i els símptomes ansiosos i depressius. Avui en dia, la malaltia es diagnostica sobre la base de criteris establerts pel col·legi Americà de Reumatologia.
Un diagnòstic difícil
La Rosa Chaler està diagnosticada de fibromiàlgia des de fa 1 any tot i que, segons ella, fa més de 30 anys que la pateix. El seu periple de metge en metge va durar uns 10 anys. I els seus símptomes són dolor, fatiga i recuperació més lenta del que és habitual després d'activitats continuades. Assegura que es tracta d’un dolor “que es desplaça, i que dóna molts altibaixos emocionals".
Segons la presidenta d’Afibrocat, Montserrat Mas, “la sanitat i nosaltres no anem de la mà perquè el trajecte per arribar al diagnòstic és molt difícil. Es converteix en un pelegrinatge que avui en dia ja no s’hauria de fer. El temps que s’acostuma a passar donant voltes de metge en metge és d’una mitjana de 10 anys” comenta la Montserrat.
Teràpies alternatives
Va ser per Facebook que la Rosa Chaler es va assabentar de l'existència d'Afibrocat (Associació d’Ajuda per la Fibromiàlgia de Catalunya), una associació que va néixer el 2004 amb la voluntat d'oferir un espai on els malalts/es poguessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant teràpies, xerrades, etc. "Vaig veure que el que feien es basava en teràpies alternatives i em va agradar perquè jo els medicaments no els tolero gaire", explica la Rosa.
Segons la presidenta d’Afibrocat, "es tracta d’una associació on orientem i ajudem a aprendre a viure amb la malaltia tot compartint experiències". "El més important" assegura la Montserrat "és que les persones que acollim hem passat pel mateix".
Voluntat d’obertura
Afibrocat té local propi des de fa cinc anys. I això “ens ha permès obrir-nos, donar-nos a conèixer, fer xarxa... de manera que s’ha materialitzat més la nostra tasca” explica la presidenta. Gràcies al voluntariat i als col·laboradors, l'Associació ofereix avui un ampli ventall de teràpies ajustades a les necessitats dels seus usuaris.
Amics de la Gent Gran organitza la campanya Roses Contra l’Oblit, amb l’objectiu que el màxim nombre de persones grans que pateixen soledat rebin una rosa natural o un llibre el dia de Sant Jordi. La iniciativa, que enguany arriba a la 18a edició, consisteix a demanar a la ciutadania que porti una rosa natural o un llibre a una persona gran del seu entorn.
Amb aquesta iniciativa, es pretén sensibilitzar la societat sobre el problema de la soledat no volguda entre la gent gran. Les persones que realitzin aquest gest podran compartir l’experiència al Facebook d’Amics de la Gent Gran i al Twitter a través del hashtag #rosescontraloblit.
Enguany la reconeguda actriu catalana Àgata Roca és la protagonista del vídeo promocional de la campanya, que compta amb la participació de persones grans, voluntaris i voluntàries d'Amics de la Gent Gran. Àgata Roca és membre de la companyiaT de Teatre i coneguda per la seva participació a sèries de televisió com Jet Lag o Kubala Moreno i Manchón (KMM), que s'emet actualment, o al cinema amb pel·lícules com A la ciutat, de Cesc Gay.
Roses Contra l’Oblit pretén així que la ciutadania s’impliqui en la causa solidària de ser al costat de les persones grans soles el 23 d’Abril. En aquest sentit, a més dels voluntaris i voluntàries d’Amics de la Gent Gran, la campanya compta amb el suport de 1.000 persones, entre alumnes i professorat de 18 escoles i 3 centres universitaris de tot Catalunya, que participen en xerrades de sensibilització. I el dia de Sant Jordi, els escolars visitaran persones grans que viuen en residències.
Treballadors d’empreses i organitzacions com Esteve, Hotel Melià Barcelona, Fundació Agrupació Mutua, ESADE, MRW i Unilever eran també voluntaris per un dia i se sumaran a l’acció solidària. D’altra banda, el periodista Albert Omencapçala la vintena de personalitats del món cultural, cívic i polític que donen suport a aquesta iniciativa.
A més, Amics de la Gent Gran posarà a la venda 18.000 roses solidàries al preu de 3,50 euros la unitat per recaptar fons contra la soledat de la gent gran. L'embalatge d'aquestes roses ha estat possible a la feina d'un grup format per més de 50 voluntaris i voluntàries. L’article estarà disponible a més de 200 punts de venda, entre els establiments Abacus i Consum de tot Catalunya, a més de les perruqueries Cebado, Òptica 2000, la botiga de Venca a Barcelona i tots els centres de SARQuavitae i Mutua Universal a Catalunya i les Illes Balears.
Vendes recents d'armes espanyoles al Marroc
El 2009, a l'informe del mateix Govern s'accepten vendes per valor de 31,1 milions d'euros, entre els quals s'inclouen 286 vehicles tot terreny i recanvis d'armes lleugeres. El 2008, Espanya li va vendre a l'exèrcit marroquí 1.015 vehicles i camions militars per 113,90 milions d'euros.
Aquestes exportacions representen un incompliment de la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (Llei 53/2007), que obliga a denegar exportacions a països amb una manifesta inestabilitat política i democràtica, que es troben en conflicte armat, que vulnerin els Drets Humans dels seus ciutadans, o que prioritzin la despesa en defensa per sobre del social com el d'educació i sanitat. Marroc compleix diversos d'aquests requisits.
L'any anterior, el 2007, es va formalitzar un contracte entre Espanya i el Marroc per valor de 200 milions d'euros per a la venda de 1.200 vehicles d'alta mobilitat tàctica 800 camions tot terreny i 10 patrulleres per a la vigilància costanera. D'altra banda, aquest mateix any 2007, el Govern va informar de la venda de 20 vehicles tot terreny per valor de 1,8 milions d'euros, però no va proporcionar informació detallada sobre els 9 milions d'euros que es van vendre sota la descripció bombes, torpedes , coets i míssils així com altre material sense descripció.
Espanya regala armes al Marroc
El 2008 el Consell de Ministres va acordar autoritzar la cessió de sis torpedes lleugers MK-46 destinats a la Marina Reial marroquina per només "un euro". Aquest torpede està dotat d'un cap de guerra composta per 44 quilograms d'explosiu d'alta potència PBXN-103. Però els regals d'armes del Govern espanyol a la monarquia alauita no s'han limitat a aquesta transferència, sinó que també el 2008 es van cedir vuit jocs de llançadores de bombes d'aviació, que serveixen per a l'ús de bombes de caiguda lliure, també per un euro, tot i estar valorats en 86.848 euros.
La venda d'armament d'Espanya al Marroc mostra clarament dos aspectes de la política exterior espanyola:
El negoci de les armes espanyol pot ser una altra de les raons per les quals el Govern espanyol no vulgui exercir la seva responsabilitat com expotència colonial perquè el poble sahrauí pugui triar el seu propi futur.
La campanya “Acabem amb la pobresa infantil ara” s'emmarca en les activitats de l'Any Europeu de lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social i darrere d'ella hi ha els 108 membres d'Eurochild. La FEDAIA és la que impulsa la iniciativa a tot el territori espanyol on la campanya va ser llançada el març passat. El seu objectiu és exigir als responsables polítics de la Unió Europea que converteixin la lluita contra la pobresa infantil en una prioritat política de primer ordre. Per a això, es busca recollir el major nombre d'adhesions abans del 31 de desembre de 2010.
La FEDAIA vol recordar que Espanya, igual com la resta d'Europa, va viure una etapa de bonança econòmica que no va ser aprofitada per frenar un fenomen tan condemnable com la pobresa i l'exclusió social en la infància ni per consolidar polítiques sòlides de protecció i prevenció d'aquest col·lectiu. Segons les últimes dades d'Eurostat, a la UE un 20% dels nens es troben en situació de pobresa, una xifra que en el cas d'Espanya i Catalunya s'eleva a un 24%.
És per això que la FEDAIA i Eurochild volen que els responsables polítics dels diferents nivells de l'administració recolzin la campanya. Fins ara diversos ajuntaments catalans, com el de Blanes i Lleida, han debatut el tema en els seus plens i han decidit donar el seu suport.
Les persones que vulguin adherir-se a aquesta campanya poden fer-ho a la pàgina Web www.acabemamblapobresainfantil.eu. Els missatges, que poden incloure fotos i videos, es lliuraran el gener de 2011 als presidents de la Comissió Europea, del Parlament Europeu, del Consell Europeu i del Consell de Europa.También s'organitzarà una exposició en el Parlament Europeu, a Brussel·les, on es mostraran els missatges més significatius.
El proper 16 de desembre es presenta en públic el nou projecte xarxanet.org. Durant l'acte es realitzarà una conferència de Genís Roca, expert en xarxes socials, i s'explicarà de quina manera les entitats i els voluntaris poden aprofitar xarxanet.org en el seu dia a dia.
Millorar xarxanet, enfortir el sector associatiu
Durant l'any 2009 el projecte xarxanet.org ha viscut canvis importants. Entre d'altres s'ha renovat la plataforma tecnològica, s'ha introduït un nou disseny i s'ha incorporat l'ús d'eines 2.0 i de les xarxes socials. L'objectiu d'aquests canvis ha estat oferir un millor servei a les entitats i voluntaris, uns dels principals agents de transformació social a Catalunya.
Utilitza la xarxa!
Durant l'acte es posarà especial èmfasi en el benefici que les entitats poden treure de l'ús de les eines que ofereix internet i, en concret, de com les associacions poden beneficiar-se de les possibilitats que ofereix xarxanet.org.
Dia: dimecres, 16 de desembre, a les 18h.
Lloc: Sala d’Actes de la Casa del Mar, C. Albareda 1, Barcelona
Organitza: Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Cal que confirmeu la vostra assistència al 93 483 18 12 o a agils@gencat.cat (fins a l’11 de desembre).
