El projecte de conservació de la tortuga d’estany i les zones humides de la plana de la Selva s’inicia l’any 1987 per l’Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes (ADEPAR) i es consolida l’any 2003 amb la Fundació Emys d’estudi i conservació del patrimoni natural fins a l’actualitat.
ADEPAR ja s'havia creat fruit d’un moviment social de diversos col·lectius del municipi justament en una tasca voluntària, pionera i cohesionadora per la implicació dels diferents propietaris, gestors i usuaris en la gestió del territori (custòdia del territori) i de la tortuga d’estany (Emys orbicularis).
Des de 2003 la Fundació ha impulsat i intensificat aquesta tasca des de la recerca, la gestió i la formació i educació en conservació de biodiversitat, desenvolupament sostenible i canvi global.
La plana de la Selva compta actualment amb la gestió de més de 800 hectàrees de finques contigues que acullen una xarxa de zones humides amb més de 25 punts d’aigua temporals i permanents dels quals 6 són de nova creació els darrers anys amb una alta qualitat ecològica. Són espais, gestionats a través de convenis de custòdia del territori, marcats per la presència d’una gran biodiversitat, especialment pel què fa a amfibis i rèptils, continent de la major població de tortuga d’estany del nord-est de la Península Ibèrica.
L’entitat des del 2003 fa diversos projectes d’investigació en estreta relació amb els Departaments de Biologia Animal de les Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.
Mitjançant la tasca de recerca aplicada s’han determinat les necessitats de conservació i prioritats d’actuació per a una gestió eficient dels punts d’aigua existents i per a la creació de nous punts d’aigua temporals i permanents.
L’entitat s’ha centrat principalment en la conservació dels espais així com en l’ampliació de zones humides en antics espais humits dessecats o deteriorats. Actualment la Fundació Emys disposa de contractes de custòdia amb 25 propietaris i 9 gestors amb finques contigües que permeten la conservació d’un espai d’alt interès biològic que no gaudeix de cap figura de protecció en la major part de la seva superfície.
La sensibilització mediambiental, mitjançant el coneixement i la interacció pràctica amb la natura, és una de les finalitats essencials del projecte ja que permet la conservació a llarg termini, una forta acceptació social i un augment en el valor de conservació.
Han fet cursos especialitzats i també tallers i activitats de divulgació, per conèixer millor i posa en valor aquests espais i les seves espècies. Un dels exemples més emblemàtics i recents és el web www.tortugadestany.org, amb l'objectiu de crear una xarxa educativa entre les entitats catalanes dedicades a la protecció de la tortuga d'estany per tal de generar sinèrgies que permetin assolir més visibilitat per a la problemàtica d'aquesta espècie.
Un altre puntal de la sensibilització ha estat l'assessorament i foment de l’economia verda, per fomentar que els gestors del territori disposin d’eines que els permetin la seva gestió i aprofitament més sostenibles, fomentant la conversió cap a una agricultura més amistosa amb els espais humits de la finca, un ecoturisme basat en la contemplació de la biodiversitat de zones humides.
Tal i com s'explica a www.tortugadestany.org, la tortuga d'estany i la tortuga de rierol són les dues espècies de tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. A diferència de la tortuga de rierol, la tortuga d'estany viu en masses d'aigua dolça estancada o de corrent lent (basses, llacunes, embassaments, pantans, rius lents), i sempre amb abundant vegetació a la riba i de fons fangós.
Fins i tot, poden trobar-se en aiguamolls ja que prefereixen zones de poca fondària amb molta vegetació flotant i marginal on poder-se amagar. Per a la tortuga d'estany és important que aquests punts d'aigua siguin nets (suporta malament la contaminació), tinguin punts de sol, tinguin fangs per a les postes, així com també necessita abundant presència dels animals que conformen la seva dieta, també molt sensibles a les agressions químiques dels ecosistemes.
És una espècie en perill d'extinció, i a Catalunya es troba majoritàriament a les zones costaneres, sobretot a les conques de la Tordera, el Ter i l'Ebre i compta amb un total de 1.000 exemplars. La zona amb més presència d'exemplars registrats és justament a la plana de la Selva.
Aquesta actuació ha estat guardonada pel Premi Medi Ambient 2014, concedit per la Generalitat de Catalunya a la tasca de persones físiques i institucions a favor del medi ambient, en la categoria de la protecció i millora del medi ambient. Aquesta categoria aquest any s'ha centrat en l’àmbit de la conservació i millora del medi aquàtic i la Fundació Emys l'ha compartida amb l'Associació Mediambiental La Sínia.
La competició serà el diumenge 27 d'abril i hi participaran els quatre millors equips masculins de bàsquet adaptat de Catalunya i, com a novetat d'enguany, dos equips femenins.
Sis equips formats per jugadors amb intel·ligència límit disputaran el Segon Torneig de Bàsquet Adaptat Sant Jordi, una iniciativa dels Lluïsos de Gràcia i l'Associació Catalana d'Integració pel Desenvolupament Humà (acidH).
Tots ells saltaran a la pista dels Lluïsos de Gràcia el proper diumenge 27 d'abril amb l'objectiu de guanyar el partit però també amb el de lluitar en pro de la integració social i de la igualtat d'oportunitats.
Guanyar el torneig no serà fàcil perquè hi participaran els quatre millors equips masculins de bàsquet adaptat de Catalunya: Lakers Montbau, B.G., Màgic i acidH-Lluïsos. A més, també hi participaran dos equips femenins: Encert i acidH-Lluïsos femení, equip que s'ha creat aquesta temporada fruit de la col·laboració entre les dues entitats.
Rafa Roman, president de la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, explica que van crear el torneig perquè "els equips de bàsquet adaptat mai tenen l'oportunitat de jugar una competició en una pista no neutral, molt competitiva i on hi ha molta gent animant-los". I és que per exemple, el campionat de Catalunya de Special Olympics es juga al recinte Llars Mundet de Barcelona, que és un camp neutral.
Malgrat aquest torneig es juga a la pista de l'acidH-Lluïsos Roman afirma que "en tractar-se de persones especials el públic anima tant a un equip com a un altre, és més una festa que una altra cosa". Els guanyadors de l'edició anterior van ser els Lakers Montbau, però "per a tots els equips va ser una experiència fantàstica".
El torneig va estar apadrinat, en la seva primera edició per Carla Casals, nedadora paralímpica que té una discapacitat visual. "Vaig poder veure els partits, dir unes paraules i fer la sacada d'honor de la final", explica Casals. Recorda que "l’ambient era molt xulo i hi havia molta gent animant, vaig estar encantada d'anar-hi".
El padrí del Segon Torneig de Bàsquet Adaptat Sant Jordi serà el periodista Carles Capdevila, vinculat familiarment als Lluïsos de Gràcia.
Sota el títol "És viable jurídicament la nació catalana?" es presenta la sessió de debat pel proper 2 d’octubre dins el cicle de conferències sobre justícia i societat que organitza el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) organitza dins els Espais d’actualitat, un cicle de conferències sobre justícia i societat. Es tracten d’unes sessions de debat sobre diferents temàtiques d’actualitat on participen professionals especialitzats de diferents àrees.
L’actual context econòmic i social ha fet que creixi la necessitat de replantejar la funcionalitat de determinades institucions i de les actuals estructures polítiques i social. És per això que des del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) neixen aquestes sessions de debat.
Entre les conferències que estan programades per aquest darrer trimestre de l’any, destaquen després dels darrers esdeveniments socials, especialment de la darrera Diada Nacional de Catalunya, el debat sobre la viabilitat jurídica de la nació catalana, programada pel proper 2 d’octubre. Les inscripcions estan obertes 15 dies abans de la data de la sessió i fins els dos dies previs a la conferència.
Són 8 joves, tots ells estudiants de la Fundació El Llindar, i tenen entre 16 i 21 anys. La seva situació és de fragilitat personal, familiar o econòmica. I aquest estiu la majoria tindrà el seu primer contracte laboral fent d’informadors ambientals a les platges de Barcelona i del Baix Llobregat.
Mitjançant aquesta iniciativa, impulsada per la Fundació Llindar i la Fundació Abertis amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, i també del Prat de Llobregat, Gavà, Castelldefels i Viladecans, recorreran durant la temporada d'estiu les platges d’aquests municipis, divulgant consells de respecte al medi ambient i incidint en aspectes cívics com la necessitat de col·laborar amb el manteniment de la neteja de les platges o de respectar el litoral com a espai natural a preservar.
Fruit d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, a principis de juliol han començat a les platges de la ciutat, on s’han incorporat al servei d’informació municipal, fent tasques de conscienciació ambiental sobre com reciclar adequadament i fer ús dels cendrers de platja per evitar les burilles s’acumulin entre la sorra, a més d’informació general per als banyistes. Recorreran de juliol a setembre quatre punts del litoral barceloní: Barceloneta, Sant Sebastià, Bogatell i Llevant.
Notícia de Barcelona Televisió (BTV, 1/07/13)
Ara al Baix Llobregat, en canvi, la seva tasca se centra en informar sobre la conservació i protecció del sistema dunar, sensibilitzant sobre la importància de les dunes per a l’ecosistema litoral. Les platges del Prat, Gavà, Castelldefels i Viladecans, repartiran també un fulletó informatiu sobre els espais protegits en aquestes zones.
Segons la Núria Anton, cap de Serveis amb Joves de la Fundació El Llindar, la resposta per part dels banyistes està sent molt positiva, ja que sovint se’ls proporciona una informació que desconeixen i que els acosten a apreciar més els valors naturals del litoral.
Un model de la Fundació El Llindar
Segona la Núria Antón, aquest és “un model que cal emfatitzar”. No és el primer cop que la fundació aposta per un projecte en col·laboració amb l’administració i el sector empresarial. Considera que el projecte “estrella” de la Fundació Llindar és fruit de la sinergia ambla empresa Cebado i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Cornellà . A través d’aquest projecte, joves també en situació de vulnerabilitat social es formen en perruqueria i estètica, fan pràctiques en el Centre de Formació i Assessorament en imatge El Llindar – Cebado que es troba a Cornellà de Llobregat, tenint alguns d´ells el seu primer contracte laboral a la fundació per atendre a residències d’avis o fer serveis a domicili.
La seva raó de ser
“El llindar simbolitza el possibilitar el pas d’uns adolescents a la vida adulta, afrontar el món laboral i de buscar el seu lloc en aquest món”. Així es presenta la Fundació EL Llindar, una entitat sense ànim de lucre de Cornellà que té com a objectiu impulsar actuacions educatives i professionalitzadores per a nois i noies d’entre 12 i 25 anys que, per la seva situació personal, familiar i de fracàs escolar, no encaixen en l’ensenyament reglat. A més d’escola és també agència de col·locació autoritzada pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Per més informació podeu consultar la notícia publicada a El Periódico i també les webs de la Fundació El Llindar i la Fundació Abertis.
Enmig de la Setmana del Voluntariat Ambiental, organtizada de l’1 al 9 de juny, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) ha presentat dos recursos per a la gestió i millora de projectes de voluntariat ambiental, per tal de donar suport a les entitats que l'acullen i a les persones voluntàries.
Una guia
D'una banda, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya va editat la "Guia de criteris de qualitat per a projectes de voluntariat ambiental", elaborada de forma col·laborativa i en el marc del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental (2011-2014), impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
Sota el nom Fem camí, aquesta guia té la finalitat de definir criteris de qualitat per a projectes de voluntariat ambiental, analitzar el panorama actual del voluntariat ambiental català, crear debat sobre el tema entre les entitats vinculades al voluntariat ambiental i esdevenir material de formació útil especialment per aquelles entitats que desenvolupen projectes o programes de voluntariat en l'àmbit ambiental.
La guia proposa com a punt de partida fins a 44 criteris que caldria incorporar a l'hora de desenvolupar projectes de voluntariat ambiental perque fos de qualitat, tenint en compte, entre altres, tot el cicle del voluntariat. També recull fins a 20 projectes impulsats per entitats ambientals sota aquesta premisa i ofereix un qüestionari d'autoavaluació perquè les mateixes enitats puguin valorar els seus propis projectes.
Per donar-la a conèixer, la XVAC pretén oferir diversos tallers de formació en diferents punts de Catalunya.
Un portal
D'altra banda, l'entitat ha posat en marxa recentment el portal del voluntariat ambiental, www.voluntariatambiental.cat, una plataforma virtual que té vocació de ser l'agenda comuna d'activitats de voluntariat ambiental a Catalunya i un punt de trobada entre les crides de voluntariat de les entitats i la cerca que fan aquelles persones que volen ser voluntàries a casa nostra.
Aquest portal també compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat a través del mateix Pla.
Iniciatives de voluntariat ambiental
L'acte, celebrat el pasat 5 de juny a l'Agenda 21 de Barcelona, també va ser una ocasió per donar visibilitat a algunes experiències de voluntariat, entre les més de 90 entitats que treballen amb voluntaris i voluntàries a Catalunya.
Per més informació, consulteu el web de la Setmana del Voluntariat Ambiental.
No saps quin llibre regalar? Vols participar d'alguna activitat durant la diada de Sant Jordi? Des de xarxanet.org t'oferim un recull de propostes i llibres solidaris per a aquest Sant Jordi! Visita la secció Sant Jordi Solidari 2013!
Vilanova i la Geltrú repeteix com a seu olímpica després de dues dècades d’aquells Jocs que van suposar un abans i un després pels esportistes catalans amb discapacitat intel·lectual.
El 1992 va ser un any important per Catalunya en general. La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona va comportar importants canvis i no només a nivell arquitectònic i d’infraestructures. El paper dels voluntaris va ser clau en l’organització i correcte funcionament d’aquells jocs i va marcar un abans i un després en la manera de fer dels Jocs Olímpics. Aquell 1992 també va animar a un grup molt nombrós de persones a creure en un projecte paral·lel basat en dos pilars: esport i discapacitat intel·lectual. Eren els Jocs Special Olympics, un moviment internacional sense ànim de lucre creat el 1960 als Estats Units que busca fomentar el desenvolupament personal i la integració de persones amb discapacitat intel·lectual per mitjà d’activitats esportives. En aquest cas, les seus olímpiques van ser Barcelona i Vilanova i la Geltrú i enguany, coincidint amb el seu 20é aniversari, els Jocs Special Olympics es tornen a celebrar a la capital del Garraf entre els dies 11 i 14 d’octubre.
Aquell grup de persones va veure en la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics a Barcelona l’oportunitat perfecta per acabar d’arrodonir l’any i fer que els Jocs de Barcelona fossin els Jocs de Tots. D’aquesta manera, el 1992 es van celebrar a la capital catalanatots els grans esdeveniments olímpics existents: Jocs Olímpics, Jocs Paralímpics i Jocs Special Olympics.
El 1992, milers d’esportistes amb discapacitat intel·lectual de més de 30 països van omplir les instal·lacions esportives de Vilanova i la Geltrú i Barcelona, així com també d’altres subseus com Sitges o Sant Pere de Ribes. Els Special Olympics del 1992 van ser determinats pel futur de l’esport practicat per persones amb discapacitat intel·lectual: Catalunya va passar de tenir aproximadament 800 esportistes catalans a tenir-ne 3.000. Actualment, són 4.078 les persones amb discapacitat intel·lectual que practiquen esport de manera federada i regular.
Una cerimònia a l’alçada dels 20 anys
Els seus organitzadors han volgut que la festa d’aniversari estigui a l’alçada del que són els Jocs Special Olympics i ja han fet un petit avançament del que serà l’acte inaugural que es durà a terme avui dijous 11 d’octubre a les 20h al Complex Esportiu Municipal Mar Bella.
Dos conceptes seran el fil conductor de la cerimònia d’inauguració: somni i il·lusió. Segons els organitzadors, aquestes dues paraules “defineixen molt bé el que representen aquests Jocs del 20è aniversari”. “Somni perquè en aquests 20 anys hem complert amb una fita gens fàcil: que més de 4.000 persones amb discapacitat intel·lectual practiquin esport de manera regular. I il·lusió perquè durant tots aquests anys, i encara ara, ens empeny a treballar”. Els assistents a la cerimònia podran viatjar a través dels últims 20 anys de trajectòria del Special Olympics gràcies a un recull d’imatges que es projectarà. A més, a banda dels actes tradicionals com la desfilada d’atletes o l’encesa del peveter, l’organització ha decidit portar sobre l’escenari alguns artistes entre els quals destaca Macaco, autor de Una sola voz, la cançó que s’ha escollit per aquests Jocs.
D’altra banda, una vegada més el voluntariat serà l’ànima i el motor dels Special Olympics: 500 voluntaris s’han posat a disposició de l’organització per poder fer possible l’èxit d’aquest esdeveniment.
Donat que cada cop són més els professionals que treballen al sector social, la Universitat Oberta de Catalunya ha creat una especialització en Gestió econòmica financera d’entitats no lucratives, ja que el món associatiu es gestiona de forma diferent que l’empresa privada convencional.
Sota la direcció d’un professorat expert en el sector associatiu, la UOC ha posat a l’abast de les persones que tinguin ganes d’aprofundir en el món de la Gestió de les entitats no lucratives una especialització via online.
Aquesta especialització començarà el 17 d’octubre de 2012, amb una durada de 6 mesos. A través de la seva pàgina Web ja es pot sol·licitar la matrícula.
Aquesta formació va adreçada a persones que es dediquen o tenen com a objectiu dedicar-se a aquest sector. L’alumnat adquirirà coneixements específics per gestionar el marc econòmic de les entitats del tercer sector ja que avui dia és un dels aspectes que més preocupa a les organitzacions.
Aquest curs està dividit en tres blocs diferents:
Els alumnes que siguin socis, voluntaris o treballadors de la Creu Roja podran gaudir d’un 15% de descompte en el curs, gràcies a la col·laboració de l'entitat en aquest projecte educatiu.
La Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili ha publicat un quadern on proposa la cooperació com el camí que han de seguir els Centres Especials de Treball per afrontar les situacions derivades la conjuntura econòmica actual.
La Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha dedicat el segon número de la seva publicació, Quaderns d’Inclusió Social, a formular propostes perquè els Centres Especials de Treball (CET) puguin afrontar la crisi i les retallades pressupostàries. El camí proposat per la URV no és nou: cooperar per unir recursos i esforços. Els CET són un important mecanisme d’inserció laboral i social de les persones amb discapacitat. Aquests centres són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat. La plantilla dels CET està formada per com a mínim un 70% de personal amb una discapacitat igual o superior al 33%. La publicació del Quadern va anar acompanyada d’una declaració de suport als centres especials que es va emetre el passat 25 de juny i es va fer arribar a tots els CET existents a Catalunya.
El 2011 a Catalunya, els CET donaven feina a 5.100 treballadors i treballadores. La publicació titulada Sinergies en temps de crisi: els centres especials d’ocupació analitza els efectes de la crisi econòmica -actualment un 36% dels CET declaren tenir problemes de finançament i un 1,8% veu perillar la seva activitat a causa de la demora de les subvencions- sobre aquest model d’empreses i planteja diverses propostes per tal d’incrementar l’ocupació. La cooperació entre centres és, segons la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, clau en aquests moments ja que pot permetre, per exemple, abaratir els costos de gestió i administració o realitzar una espècie de treball en cadena on diversos CET es complementin l’un a l’altre durant el procés de producció.
El passat 17 de març es va presentar a la Pedrera el llibre "L'Ocupació al Terer Sector Social", un estudi que posa a l'abast de les entitats i les administracions públiques les dades actuals sobre la situació i evolució de l'ocupació del Tercer Sector Social a Catalunya.
L'estudi s'emmarca en la situació actual del Tercer Sector Social a Catalunya enfocant el punt de mira en les entitats que disposen de personal contractat, tenint en compte que moltes únicament disposen de voluntaris. Un cop presentades les tipologies d'entitats amb equips contratats, incideix en les característiques i les necessitats formatives de les persones contractades, les condicions i relacions laborals d'aquestes, i fa un repàs de les polítiques de gestió i desenvolupament de les persones. També fa referència als convenis col.lectius i patronals que actualment dibuixen el marc normatiu del Tercer Sector Social. Finalment en el llibre també hi consta un mirada cap al futur i a tall de conclusió amb l'ànim de fomentar la reflexió i el debat, s'exposen les principals idees sobre l'ocupació al Tercer Sector Social.
En aquest últim punt, a mode de resum dels resultats de l'estudi, s'exposa el següent:
El creixement del tercer sector social:
Perfil tipus de la persona contractada a les entitats socials:
Les entitats socials amb persones contractades:
Les persones contractades:
Les relacions laborals:
Les polítiques de gestió i desenvolupament de les persones:
Finalment, segons Narcís Serra i Serra, president de Caixa Catalunya, "una de les principals conclusions d'aquest estudi és el gran potencial d'ocupació del tercer sector social i les seves perspectives de creixement ".
Consulta el llibre complet: "l'Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya"
Veure la presentació de Pau Vidal amb els principals resultats de l'estudi
